Mulins e rodas-mulin ella Cadi: Tujetsch

Annalas dalla Societad Retoromontscha, annada 96, 1984, p.104-139 da Paul Tomaschett e Tobias Deflorin

Tschamut

Ils avdonts «dadains gl’uaut» ein mai stai pupergnai cun èrs da garnezi. Las uclivas situadas cheu denter 1500 e 1800 meters sur mar segidavan culs chischners, quels famus madiraders da graun. Igl ei per nus carstgauns disai culs centers da cumpra insumma buca pusseivel da s’imaginar tgei stentas e fadigias ei duvrava en quels loghens selvadis per nutrir e vestgir ils ses cun dil siu. Ed ils habitonts eran inagada dètg numerus. Anno 1768 dumbrava Tschamut 67 olmas e Selva schizun 95.

Ils Tschamuters havevan tschentau lur mulins dadens l’ucliva agl ur dalla via veglia dil Cuolm d’Ursera. Els partevan senza dubi ils indrezs culs vischins da Surpalits, schiditg che quell’ucliva isolada ei stada habitada secapescha. Il Rein dalla Val Val haveva flad e forza d’anvonz per mover las rodas da quels emprems mulins sisum la Cadi. Sin in maletg da 1817 muossa il pictur turitges Johann Ludwig Bleuler cun tratgs marcants las cascadas dil dargun ed ina mudesta tegia-mulin a garnugl el fiep sut ina preit crap.

Il num Prau Mulins silla riva seniastra dil Rein da Tuma cumprova aunc oz quei ch’ei stau inaga agl ur dil funs che stauscha viers il torrent dalla Val Val: mulins e mattei era in fallun. Igl expert po aunc oz veser dadens l’aua las restonzas d’in dutg. L’ucliva da Surpalits ei svanida avon tschentaners, la nauscha lavina da 1809 ha derschiu treis, quater clavaus da Prau Mulins e probabel era ils indrezs hidraulics sper il dutg numnau. Il mulin sut il grep dado l’aua ha perencunter teniu petg aunc in pulit toc viaden el 19avel tschentaner. Mo cura che quel ei ius da rendiu eran la cultura da garnezi e da mulins gia fetg periclitadas. Il stradun dall’Alpsu ha lubiu da menar la muliziun a Rueras.

Selva

Strusch ein ils dus Reins da Tuma e Curnera reuni, ch’els fan amogna lur auas als mulins da Selva. Al pei dil vitget, giu Plaun da Punt, existeva in mulinet cun roda bassa. In liung pluschein tschaffava l’aua en sut il Basto e targeva ella sil mulin. Ils Heleners aschia numnavan ei ils Peders — han fatg ils muliners sil pli pauc 100 onns. A Gion Martin Peder, naschius 1793, ein suandai Giachen, Toni, in secund Gion Martin ed auters. Il mulin ei ius en cul davos tschentaner. In tschuppel onns eisi stau faners sillas restonzas da mir; mo in unviern da nevadas han las lavinas sfraccau ils clavazeuls per adina. La mola-surain plazzada en in iert da flurs a Sedrun-Gonda ei ina dallas paucas memorias restadas dil vegl mulin da Plaun da Punt.

In secund mulin sesanflava vi da tschei maun dil Rein, vi Sur Rain a pèr cun in fallun. Ina gravura en itschal dils 1840 mantegn la cumparsa da quels baghetgs schumellins e dil mulin da Plaun da Punt da l’autra vart dall’aua. Tuts treis paran vegls. Tschentai giusut il vitg pon els esser mitschai levamein dil nausch incendi dils 15 d’october 1785. Cun lur sempla construcziun cubica fatga da lenna rodunda semeglian els fetg ils clavauets els praus sul piogn dil Rein.

Ils dus casetgs, stai cheu schiditg da cuminonza, ein da considerar pils davos da lur gener dadens gl’uaul. Igl emprem ensiviars, alla fin bravamein sgurdinaus, era in fallun. Giachen Antoni Deflorin ei staus siu davos possessur. Omisdus baghetgs havevan ina roda zanistrera. Ina risteina da 200 meters indichescha aunc oz il dutg-mulin che sederscheva el Rein immediat suenter ils sigliots sur las rodas. Ils vegls da Selva seregordan aunc che lur tats e tattas purtavan graun da moler vi Sur Rain. Giusep Antoni Lorez (1845—1924), maridaus cun ina Tudestga dalla Baviera e staus ell’America, ha fatg ina partida onns il muliner. Il davos possessur e muliner senumna Vigeli Venzin. Giusep Giger, siu schiender, e frars han bess giu il mulin ils 1927 circa e duvrau la lenna per baghegiar in faner da tschella vart da l’aua. Il viandont che banduna oz il stradun e serenda a Selva po admirar las duas molas avon l’emprema casa. Entuorn ils 1940 ha Vigeli Venzin baghegiau in mulin pli modern giudem il vitg; mo il terribel incendi dils 11 da zercladur 1949 ha buca schanegiau el.

Mulinatsch

era inaga forsa la pli veglia dallas numerusas uclivas che Tujetsch ha piars enteifer ils tschentaners. Tgi ch’enquera ella oz, anfla mises silla spunda sid dalla Val Giuv rodund 1700 meters sur mar. Ils mulinets da Mulinatsch e Mulinatsch Sut — sapocu els ein svani — survevan als vischins da Caspausa, a quels da Planatsch, da Scangleras ella foppa schurmegiada sut Planatsch, da Giuv (che dumbrava anno 1768 buca meins che tschun casadas cun 22 persunas), da Nurschei e probabel era da Clavadi situaus empau pli a bass. Pils habitonts da quels loghens magari exponi era ei daveras pli segir e cumadeivel da posseder agens mulins e fallun ella vischinonza che da descender en tuttas auras a Rueras. Ins astga puntuar en quei connex ch’ils purs dil temps vegl purtavan il graun si dies en bulschas e sacs u brentas-lenn ni bardigliavan el sin sliusas a mulin.

Rueras

Quei vitg ha midau fetg plaz ed aspect enteifer ils tschentaners. Inagada steva el propi sillas rivas dalla Val Milà. Las casas e clavaus sisum stevan si Candentschuns, debia baghetgs s’extendevan sur e sut la Giassa, sco ins numnava e numna aunc oz la via vedra. Ina tschécca part dil vitg tunscheva da Suloms oragiu entochen giuls Trutgs. El 18avel tschentaner dumbrava Rueras varga 200 habitonts, pia in bien ton dapli che Sedrun. Ils avdonts vivevan el segir, silmeins aschiditg ch’ils uauls dalla Val Pulanera e dalla Val Milar (plaid e senn adual a Milà) havevan pégns d’untgida avunda per tuttas nevadas. Mo dapi ch’els ein vegni dil meins, eisi stau ina resca da viver maneivel da l’aua da Milà.

Las catastrofas han buca fatg spitgar. En sia descripziun dalla Val Tujetsch rapporta pader Placi a Spescha dallas pli sgarscheivlas, quellas da 1749 e da 1817 che han purtau mort e malura a bia glieud ed animals, casas e clavaus. Scadina ha scuau giu Rein tschun mulins, in fallun ed ina resgia. In reporter dalla secunda numna ils proprietaris da quater baghetgs: il mulin dil Dumeni, il mulin da Giachen Schmed, quel dil Bisquolm ed il fallun dils Cavegns. Il vitg sez ei vegnius dislocaus plaun a plaun encunter damaun, ferton ch’ils indrezs d’aua reconstrui han stuiu esser vinavon marschei digl ual. Glieud setratga neutier ha meinsvart cattau in suttetg vi Suloms. Pils menaschis ch’ins ha turnau a baghegiar 1818 e suenter ein ins serestrenschius sin la riva seniastra dalla val; mo la cascharia ed il tschaler da caschiel schain sin la costa dretga sut la Giassa. Plirs nums ein aunc semanteni ella memoria da certas persunas cudischidas culla veta mistergnera da tschels onns: ils mulins dallas Venzinas (da Cristian Josef Venzin, mistral 1818—20) ual sut la resgia, il mulin dils Gion Flurins (dall’era da Gion Rest Riedi), il mulin dils Mugglis ed il muliner Gion Giachen Berther, naschius 1799. Nuota da far curvien che molas relaschadas pusavan avon decennis aunc tscheu e leu sillas rivas dalla Val Milà. Quella dil mulin dils Gion Flurins survescha dapi 1979 da plat-meisa silla plazza da giug vi Plaun da Pors.

Igl ei cheu il bien mument da far la revista dils menaschis e mistergners dallas davosas generaziuns. La gronda part dils baghetgs ein manteni, aschia ch’igl ei buca grev da s’orientar. Dapi la construcziun dil stradun ei l’aua passada tras in tunnel sut la punt ora. Enviada sillas canals, menava ella la roda-mulin dils Giossis. Il mulin vegl po esser staus proprietad da scarvon da cumin Rest Luregn Lucas Cavegn. Il mars 1799, cura che las truppas franzosas ein s’avanzadas neu sul Cuolm d’Ursera, era Bibian Giossi muliner a Rueras. (Bibian para d’esser il surnum; ins sa s’imaginar ch’el deriva dalla mumma Bibiana Giossi-Giger da Sedrun.)

Havend fitgau pei cheu han ils Giossis, numnai semplamein ils muliners, sviluppau ina gronda activitad sper l’aua da Milà. Sep Antoni Giossi-Monn (1840—1915) fageva muliner, «pec», resgiader ed aunc bia auter. El mava sez casa per casa pil graun e purtava la frina anavos allas masseras. El duei haver baghegiau la stiva da paun, ina casetta bassa da mir partida en local per struclar ieli semglin e fuorn. Cheu fageva el il furner, vul dir scaldava il fuorn e metteva en sez ils pauns che las puras purtavan. Ei tuccava allura ad el in paun sin ina furnada da 30. Ina fotografia digl atelier Lang da Cuera, undrada 1913 cun la medaglia d’aur, ha reteniu oreifer la venerabla urdadira dil vegl muliner surprius dil fotograf avon igl esch da sia stiva da paun.

Quater muliners da sia schlatta han priu la successiun: siu fegl Gion Antoni (1880—1953), Duri Battesta, Sep Antoni e Gion Battesta. Ils 1970 circa han ins calau da moler. Igl indrez, aunc en bien stan, ei vegnius vendius ordeifer. — Frina, paun ed ieli semglin eran uni stretgamein in cun l’auter. El baghetg-mulin era endrizzau ina pella cun treis pisuns per far frina e pasta semglin.

Sut il mulin, ualti datier dalla punt veglia, steva la scrinaria. Sia roda aulta sut la suosta era cun ses varga treis meters e 50 diameter per la letga pli gronda che quella dil mulin sisura. Cheu ha Christian Giachen (1878— 1951, fegl da Sep Antoni muliner) trafficau sia veta ora. Il Crest Giachen, sco el vegneva numnaus, haveva in dun tut aparti per indrezs mecanics. El e ses frars han baghegiau respectiv refatg la resgia, mulins, cundrezs da pisar, casas, nuegls e clavaus. Il fegl Gion Antoni ed ils biadis cun lur fatschenta flurenta ein i la medema via, secapescha tenend petg culla moderna.

L’aua era strusch dada giu dalla roda dil luvratori ch’ella vegneva menada sut la punt ora en direcziun dalla resgia. Il baghetg vegl eregius suenter la catastrofa da 1817 ei staus biars onns els mauns dalla famiglia Gieriet, da Hans Giachen (mistral 1826—28), in um ch’ei sestentaus fetg per l’erecziun dallas ustonzas encunter la lavina. Pli tard ein Sep Berther da Dieni, Schmeds (ils schinumnai Stens), Cavegns, Giossis ed auters stai acziunaris dalla resgia. Il scrinari Crest Giachen Giossi ha fatg ditg il resgiader en sia resgia nova, sustenius da divers commembers dalla famiglia avon e suenter. Che las canals sut la punt havevan tut speciala tila per la buobanaglia san ins s’imaginar. Ei capitava ch’ils pli gagliards targevan neu il barcun, vul dir bettevan giu l’aua. L’anetga fermada dalla roda sussentava neuadora il resgiader ch’encureva denton adumbatten la bargada sbrigada davos las cantunadas.

Giusut il vitg, giun Trutgs sco ins scheva, stava in casetg brinatsch senza finiastras, apparentamein starschaus, il fallun dils Giossis. Il muliner Sep Antoni duei haver eregiu el cheu sil sulom digl anteriur mulin dallas Venzinas. Cura ch’ei vegneva october giavinavan las palas l’aua silla roda zanistrera. Allura deva ei veta el fallun; ils treis pisuns sesalzavan per batter las monas glin purtadas neutier da mummas e mattas. Era cheu tuccava ei da salidar il muliner Giossi che retschaveva sin diesch poppas glin ina poppa per manischar e mantener il fallun.

Ils remarcabels baghetgs dalla veglia cultura purila existan buca pli. Il cundrez dil fallun, staus il davos proprietad dils cusrins Sep Antoni e Sigisbert Giossi, ei ius entuorn ils 1950 a Trun el Museum sursilvan nua ch’ei fuss aunc da cumpletar el. Mender stat ei culla sort dil mulin, dalla stiva da paun e digl indrez da far o ieli. Deplorablamein han ins schau ir empaglia bia utensils e tocca representativa che fagessen honur e buna pareta el museum local tuatschin.

Il mulin vegl ha teniu stendiu entochen alla fin dalla davosa uiara. Spussaus bravamein ha el allura stuiu untgir ad in mulin niev muentaus da forza electrica. Las parts duvreivlas han anflau suttetg e diever ad Alvagni. Entuorn ils 1949/50 ha inschignier Albert Lutz a Cuera acquistau las duas molas-mulin isadas sil peter pir, quella suren sco plat da meisa per siu curtin e l’autra per siu vischin. Quei fuss silmeins in’informaziun concernent las rudialas da granit che han fatg vetas da glieud frina da paun e cuschina.

Ina brischeria da vinars d’ansauna, situada in tschancunet sut il fallun e stada tschentada sil sulom d’in vegl mulin, concludeva la fila da baghetgs sillas rivas dalla Val Milà. Hans Giachen Monn-Deflorin e siu fegl Giachen Antoni han barschau cheu onns ora vinars cugl indrez cumpraus da Leci Balzart da Cavorgia. Mo l’ordinaziun nova d’alcohol ha priu il muis dils brischavinars, e Luis Rensch da Darvella ha cumprau las buots e vanauns. Era Salins possedeva si’atgna destillaria, quella dil Zanetti. Ils fastitgs dalla pli aultsituada breneria dalla val, quella dils Riedis, fussen denton d’encurir sin 1800 meters sur mar a Plaun Milez sut las stallas dall’alp da Tschamut.

Il scaldar e barschar endrida da sefermar in mument ell’anteriura fravia sper la fontauna amiez il vitg da Rueras. Cheu ha statalter Duri Venzin retschiert in di d’atun 1799 la viseta d’in contingent da cavallaria russa. Ils menaders han sfurzau el d’enferrar lur cavalets alla moda cosaca, vul dir derschi entuorn e teni da sis umens en dies. Gion Fidel Caduff-Riedi (1788—1872) sco era siu fegl ed in nevs havevan lur fravia vi Suloms. Giachen Lurenz Caduff-Giossi (1861—1938) dalla tiarza generaziun, fravi, urer, dentist e leutier aunc cudischius cun in triep auters mistregns, haveva endrizzau el tschaler sut il luvratori da Crest Giachen Giossi ina mola muentada da l’aua, buca per moler mobein per mular uaffens. Cul temps eis el setratgs si sper il stradun e baghegiau leu casa e fravia nova. Victor Berther ha buca mo surpriu la professiun e la Tgesa Fravi da siu aug, mobein era furniu a mi preziusas notizias concernent ils vegls mistregns e mistergners da Tujetsch. …

Camischolas e Zarcuns

possedevan bein a mesa via ton per in sco per l’auter in mulin silla riva dretga dil Strem, denter la via dalla staziun e la punt dalla viafier. Il num Prau Mulins ei restaus per perdetga empei dils baghetgs i a smerscha. Gest sur la bifurcaziun dallas vias stat l’anteriura cascharia communabla; mo ella ha da far nuot pli cun latg e caschiel.

Ella tgesa dils Vigeli pigns, la secunda casa dado la caplutta da Camischolas, era installada la fravia da statalter Sep Lorenz Giacumet (1830—1900), enconuschent catschadur, cavacristallas e president da vischnaunca. En vesta dallas lavurs vid il stradun dall’Alpsu (1860—65) ha el baghegiau ina fravia sur la punt da Camischolas, giu ella foppa sper la via veglia dil Cuolm d’Ursera. Sia chezer patenta roda d’aua per alzar il marti grond duei haver fatg sensaziun, mo ha nuota propi giu il cuoz giavischau. Silsuenter ein ils Berthers da Camischolas daventai possessurs dalla fravia, quels che han baghegiau la via nova entochen tiel schinumnau «Caraun dils Berthers» sur Ursera. Il vonn secloma aunc adina la Fravia; denton stat silla strebla cantunada da ses mirs in ualer che sefutra in quex da fueina e fol, mazza e martials. E dil mulin staus inaga el plaunet sisura san ins zun pauc.

Sedrun-Salins

Tut ils menaschis d’aua da Sedrun stavan silla costa dretga dil Drun; mo quei «dragun» era pil pli memia rabiaus per seschar giavinar sillas rodas-mulin. Lur aua da catsch vegneva tschaffada ella Val Strem. Naven da leu tschuncanava in liung dutg ils praus da Salins. Dil vegl mulinanc ei restau dapi 1980 nuot auter ch’ina risteina, mo vetas da glieud ha il dutg surviu a Salins Sura ed a Salins Sut, duas uclivettas cun casas, clavaus e buntadès. Salins dumbrava 27 habitonts ils anno 1768 e possedeva mulin e fallun. Salins Sura duei haver giu ina veglia fravia. Il num da Salins stat oravontut en connex cun ina veglia scarsinaria. Sche la famiglia Gisler dalla Val da Fier ei stada la fundatura u ha semplamein surpriu la fatschenta, ei grev d’eruir. Avon l’emprema uiara mundiala ha la famiglia Schmedt-Deragisch, avon sesenta a Cuera, acquistau la scarsinaria da Salins. Il bab Sep Antoni (1871—1954), il «vegl da Salins», e ses dus fegls han scarsinau cheu launa, Josef entochen 1947, Benedict aunc varga 20 onns dapli. Ditg ha ina rod’aulta prestau la forza gronda laschond cul temps siu pensum ad ina ferma turbina. Egl iert sur la casa-scarsinaria laian restonzas da mir supponer vegls baghetgs; quels pon esser stai mulin e fallun. Mo in sulet datum survescha d’indezi. Il cudisch da mortoris relata dil buobet Gion Antoni Giacumet negaus 1890 ell’aua sper il fallun da Salins.

Sedrun-Gonda

Il Dutg da Salins flessegiava viers Gonda, ditg libramein e pli tard en bischels, pli u meins parallelmein cul Drun. Sur la casa da Luis Hendry sisum Gionda (quei fuss la pronunzia tuatschina) possedevan plirs vischins in vegl mulin cun rod’aulta e fallun. Cura che la viafier dalla Furca-Alpsu ei vegnida eregida, ein lur dis stai dumbrai. La mola gronda, ina peisa crap, ruaussa agl ur d’in curtin, paucs meters naven dil binari.

El raiun dalla punt da Sedrun han ils Solivas praticau quei ch’ins seregorda divers mistregns cun dun e diligenza. Ins sa persequitar silmeins quater, tschun generaziuns. Giachen Antoni, naschius alla fin dil 18avel tschentaner, ei staus in fravi-artist da num. Ses fegls Vigeli (1816—1881) e Giachen Antoni (1823—1864) ein sedistingui buca meins ella medema professiun. Giachen Antoni Soliva-Monn (fegl dil fravi Vigeli), pur e caluster, ha cumprau ils 6 da december 1902 da Sep Antoni Venzin il mulin a Gonda cun falluns da glin e dad ieli sco era la mesa resgia sut la punt. L’autra part ei restada vinavon possess da Gion Antoni Monn; sia schlatta ha gudiu pli tard treis quartas da quei mun, ferton che ina quarta ei ida vi als Cavegns (a Giachen Giusep ed il davos a Placi). Pli baul ein las mudestas interpresas sur e sut la punt stadas els mauns da Giachen Antoni Beer da «Mollin»: dad el havevan ils Venzins acquistau anno 1879 il mulin niev, sco el vegn numnaus el contract da cumpra, cun falluns e stiva da paun e cun tuts «vertgs» ch’ei drova leutier inclus la mesadad dalla resgia; tschei miez apparteneva da vegl enneu als Monns. Podà ch’ils frars Martin Felici (1807-1864) e Sep Lorens Schmed (1815—1881) eran stai enzacons decennis ils capomuliners da Sedrun. Cun Chrest Anton Mucli e Giusep Frey, naschi 1795 resp. 1822, pon els haver formau in pulit quartet da muliners.

Morts gia anno 1915, ha Giachen Antoni Soliva-Monn buca saviu far ditg il muliner. Ses fegls, disai da giuven da luvrar, ein s’engaschai bein prest ell’agricultura e mistregn. Giachen Antoni (1885—1963) stat senza maridar, mo ei duront varga in miez tschentaner ventireivels da luvrar e barhar en sia cara «Tgesa Mulin» vieifer la punt. Cheu mulava el per temps bunamein di e notg el local da vart dretga e fageva denteren o ieli ella pella dasperas. La rod’aulta, plazzada el plaunterren dalla casa, surveva omisdus indrezs. Ella ei ida entochen ils 1930/35, suandada d’ina turbina entochen 1966. Il mulin va aunc, grazia alla forza electrica, mo plitost per smaccar e rumper graun che per far frina. La mola-suten che pusa vi pil mir encunter damaun mantegn per sesezza ils misteris da mulin e muliners.

Bunamein alla metta seschluitava il dutg-mulin sut la via ora e sittava, promts per novas aventuras, dallas canals dalla resgia giuadora. Quella ei stada onns ed onns la domena da Duri Vigeli Soliva-Beer. In dessegn d’anno 1897 e fotos d’entuorn 1900 muossan buoras rasenadas sur la resgia e plunas aissas entochen o encunter il Drun. Oz vesa la realitad ora auter. La resgia ha fatg plaz al baghetg dil schurmetg civil. Ei drova forsa empau fantasia per sepresentar la resgia da lezzas uras: la vart encunter sera cun canals, sclusaduirs e cascadas e la funcziun dallas duas rodas zanistreras. L’emprema (remplazzada ca. anno 12 d’ina turbina) impundeva sias forzas per resgiar, ferton che quella giudem muentava aunc duront l’emprema uiara mundiala ils pisuns d’in fallun pustaus en ina dallas duas suostas che pusavan encunter la preit sut dalla resgia.

Ei descha da persequitar il destin dil fallun. Ils anno 18 u 19 han ils Solivas translocau e reconstruiu el in tschancun plinengiu sper il vau dil Drun. Duri Vigeli duvrava ussa il plaz liber per deponer resgem, cutgnas ed auter rufid da lenna. Tenor professer Paul Scheuermeier era quei fallun da treis pisuns aunc en cumpleina forza e funcziun ils anno 1935. Suenter la secunda uiara ei sia stema tschessada tondanavon ch’el ei vegnius trits e scardalius. Vonzei ein umens dil rom vegni, han urentau la tocca duvreivla ed ein sestentai da salvar quei ch’era dign d’in plaz el museum. Il «fallun» construius da Vigeli Berther e ses scolars secundars regorda a liug e lavur da tschentaners vargai.

Il treifegl dils frars Soliva fuss buca cumplets senza il Gion Battesta Soliva-Cavegn. El fa 20 onns e varga vitturin e carrotschier. Quei para d’esser stau in’excellenta premissa per arver da Nadal 1934 la pensiun Soliva sil plaz dall’anteriura fravia da Luis Schmed (1863—1954).

Il plaid «fravia» cudezza da dar in sguard anavos. S’entelli che Sedrun ha giu fravis versai ed originals. Gion Bistgaun Beer (1861—1954) ha baghegiau la fravia nova giu sper via suenter ch’el haveva stuiu secuntentar ina partida onns cul tschaler ella casa dalla «Derungsa». Fravi Vigeli Beer, naschius 1777, po esser staus dalla medema schlatta. Ils 26 da mars 1848 ha statalter Crest Valentin Cavegn vendiu sia casa sin cadruvi inclusiv la fravia suten per dar albiert alla scola. Rodund quater decennis ein ils scolars i cheu en ed ora. Dalla medema schlatteina ein plirs fravis Cavegn stai, il Giachen Lorenz, il Vigeli Giusep ed il Sep Antoni, tuts treis naschi entuorn ils 1830. Ei fa forsa surstar d’endriescher che ina lavina dil december 1808 ha cuvretg ina fravia a Sedrun. Ed in sgol sur treis tschentaners ora lubescha da finir cul Petter Fravij documentaus pigl onn 1500.

En ina vallada cun bia biestga gronda, cauras e selvaschinas deva ei secapescha era tgirs, pials e curom. Avon 200 onns e varga fagevan marcadonts dalla Val San Giacomo el sid dil Spligia in negozi cun pials e tgirs. Lur intschess da commerci tunscheva tochen ella Val Tujetsch. Pil 19avel tschentaner ein dus cuntschapials oriunds da Tschamut bein enconuschents: ils gerbers Gion Bistgaun Deflorin (1827—1900) e siu fegl Michel ch’ein vonzeivi setratgs a Strada sper Glion.

Bugnei

ha conservau entochen oz il num Mulinets per ils funs che tonschan a Rein en fuorma da cugn. Leugiu sper il Drun da Bugnei eran las tegiettas ch’ins astga supponer cun roda bassa, strusch periclitadas dalla lavina. Sper Bugnei cumpigliava lur raiun inagada senza dubi era las veglias uclivettas da Bagliel e Nislas. S’entelli che Sep Antoni Deragisch bab (1815) e fegl havevan buca mo in fuorn per barschar vischala da tiaracotga a Bugnei. Ditg ha igl uler duvrau roda d’aua e molas per moler fin la mischeida d’arschella, da minerals e d’autra materia prima necessaria per far caffetieras, ruogs e scadiolas.

Surrein

il pign vischinadi vieifer Sedrun, dueigi haver fatg pli da vegl diever d’in fallun cun rod’aulta situaus silla pastira giudem il Drun. Mulin ha Surrein denton giu in sigl agen intschess, a Prau Mulins oragiu sut Claus (stau habitau inagada). 1950 era siu sulom denter la senda da Cavorgia ed il Rein da Nalps aunc veseivels. Mo ils 1957-60 eis el vegnius cuvretgs cun material scavaus ord la gallaria Sedrun—Medel dallas ovras electricas Reinanteriur.

Surrein ei sco fatgs per ina scappada enasi Pardatsch. Silla via carrabla dad oz ei quei ina trapla. Pli grev eisi da fastisar las caltgeras e falluns, duas veglias explotaziuns daditg serradas ed emblidadas. Alla tscherca da metals han ins avon tschentaners pisau crappa dallas cavas daPalits, giu sper il Rein da Nalps secapescha e buca silla spunda spuretga dil Tgom nua che l’actuala carta naziunala 1:25 000 (Oberalppass) situescha ils anteriurs falluns.

Ins stuess strusch repeter che la Val Tujetsch ei stada neu e neu reha da minerals e cristallas. Perschuadius da quei fatg ha pader Placi a Spescha deplorau zun fetg ch’in mulin da mular quella crappa preziusa maunchi ella val. Ch’ina tala industria fussi da grond nez e purtassi buna occupaziun ha el scret 1805, il medem onn ch’el ha sviluppau siu plan per in habitadi tuatschin propi segirs da lavinas e bovas. Siu vitg — en nos dis tuttavia buca schi utopics sco inagada —, previus en in rombus da dem Camischolas entochen si Salins, havess era giu da cumpigliar mulins, resgias e fravias d’aua.

Cavorgia

Ils avdonts da Cavorgia e Cavorgia Sura, in’ucliva svanida mo che dumbrava aunc treis fiugs cun 20 persunas ils anno 1768, eran bi leds da posseder in agen mulin e fallun en ina distanza bein contonscheivla. Ils indrezs ein stai da vegl enneu ella Val Gierm sper la veglia via da communicaziun Tujetsch-Medel—Lucmagn. L’installaziun dalla quala ins seregorda il meglier ei vegnida translocada anno 1885 da Rueras oragiu Maunsut, finfatg per remplazzar in mulin vegnius vegls e caducs. Ludivic Hendry, che ha cumpignau tontas gadas siu bab Giachen Martin (1873—1935) o Mulin, descriva quei «cundrez caussas primitivs che funcziunava adina» en sias enconuschentas «Verduras dalla notg». Igl indrez haveva in inschigneivel sclusaduir, vul dir ina pala-lenn che serrava giu l’aua aschiprest che la termosa era svidada. La sempla roda bassa cun sias grevas palas cantunusas embratschava il ferm arver vertical che rotava sil plumatsch d’in diraglia crap.

Il fallun da treis pisuns, che teneva cumpignia al mulin o la Val Gierm, denton ver 20 meters sur lez, era endrizzaus per fullar glin e pisar semglin. Il vegl cundrez da struclar o ieli, munius d’in torchel d’agra, ei staus biars onns el pierti dalla casa da scola. Schiditg che la cultura da garnezi e glin ha fluriu havevan bein tuts vischins ils medems dretgs vid mulin, fallun e pella. Las emigraziuns dils 1850–77 — en quels decennis ein pauc meins che 50 persunas idas ell’America – han fatg lartg a Cavorgia. Ils Hendrys ein daventai plaun a plaun ils sulets possessurs dil mulin. Treis generaziuns han dau cavegl cheu per cuntentientscha dil vischinadi: Luis, Giachen Martin ed il davos il Placi che ha teniu la dira entochen anno 54. Mo allura eisi stau finiu cul far frina, ton cun quella da far paun sco cun la tut aparti buna frina da broda da Cavorgia.

Placi Hendry ei setratgs a Sedrun-Gonda ed ha plazzau sur sia casa la mola gronda sco cuzzeivla regurdientscha d’ina cultura morta ora. Il mulin bass da Cavorgia, lein dir sias capoparts, ei ius ils 1962 a Trun e vegnius montaus el Museum sursilvan. Igl ei d’engraziar all’iniziativa da Tobias Deflorin ed alla capientscha dalla famiglia Hendry che quei indrez genuin ei restaus ella Cadi. Il Museum retic a Cuera ei senezegiaus dil transfer ed ha schau far il cumpetent Adolf Gähwiler d’Aschera ina documentaziun detagliada. Ei resta denton aunc in niebel pensum als responsabels dil museum da Trun: dar a quei unic relict dalla cultura mulina il plaz che cunvegn ed aschuntar el medem temps las parts che mauncan.

Fein a pastg en Val Tujetsch

Ord la Gasetta Romontscha dils 18 da december 1919:

Ei vegn segiramein ad intressar biars lecturs della Romontscha ded udir ina gada dus plaids sur il far e menar neutier il „fein a pastg“ ne „fein selvadi“ ord ils quolms de Tujetsch. La cuzzonta bial’ aura della stad vargada ha facilitau nonn fetg il far fein a pastg, il qual ei ussa tier la presenta scartezia de pavel dublamein d’ engrau.

Senza quintar il fein pli damaneivel, che ha saviu vegnir mess direct els clavaus de casa, aclas ne quolms e che representass segiramein aunc in fetg grond quantum, ei vegniu fatg uonn els quolms pIi dalunsch 300— 350 faschs fein a 2—3 cetners l’in, che representa sin fundament dils aults prezis corrents de fein ina valeta de buca meins che 20,000 fr. De remarcar ei cheu, che la gronda part de quei fein crescha en la pézza sin las pli teissas palas e ston ils umens en general haver si carpialas de segar. Buca ina leva ed emperneivla lavur.

L’ emprema mesadat de December ei quei fein da pli dalunsch vegnius menaus a casa. Quei daventa en general sin fundament dil ludeivel principi de segidar in lauter e tenor il proverbi: „oz a ti, damaun a mi“, e quei tut per caritat, per in bien engraziament e mintgamai ina buna marenda. Oz sin in quolm e damaun sin l’auter han aschia ils umens de Tujetsch en pli grondas ne pli pintgas compagnias segidau in lauter el menar a casa il fein. La pli gronda schlittada (mintg’ um ha sia schliusa) ne expediziun per ir per „fein a pastg“ ei daventada uonn ils 12 de December, tier la quala ca. 60 umens ein stai envidai per ir per fein a pastg en vall Cornera. Schege ch’ ei sedamonda per de quellas grevas, prigulusas lavurs quasi mo umens giuvens e ferms, han tuttina dus umens: Sep Autoni Lorez de 75 onns e Fidel Venzin de 74 onns, umens de ferma e robusta statura, che fan honur als generalmein tafers e robusts Tuatschins, aunc priu part da quell‘ expediziun. Ils umens, che han giu il pli lunsch ded arrivar tier las „meidias“ de fein a pastg han giu in viadi de 3 uras cun lur schliusas ed ils demaneivel 2 uras. Il viadi ei staus naven da Maria Hilf ad uaul Viradas, sut Cavradi en ed atras las spuretgas valls, en differents loghens fetg prigulusas de lavinas. En in liug, che vegn numnaus il „Vadretg grond“, fuva uonn aschi bia vadretg, ch’ ils umens han stoviu ir cul fein sut il vadretg oragiu circa ina lunghezia de 25 meters. Las rusnas dil vadretg sclarevan mo mal, aschia ch‘ ei fuss stau giavischeivel ded era haver leu igl electrisch. Tut quel fein, ca. 80 pons, ei vegnius menaus tochen Derval e da leu cun suga sur il Rhein neu a Maria Hilf.

Quei ei ina quorta e munglusa descripziun, co nos umens ston aschi fadigiusamein aquistar lur de viver e nus dubitein buc, che sch’ina partida de quels calirai „socis“, che vulan luvrar mo 8 uras per di, per haver dasperas temps de far disuorden e revoluziun, stovessen parter cun nus nossas lavurs de stad ed unviern, els vegnessen segiramein pli ruasseivels e raschuneivels.

Ina nova casa da scola per Selva e Tschamutt

Ord la Gasetta Romontscha dils 9 d’october 1919:

Ils vischinadis de Selva e Tschamutt han survegniu uonn ina stupenta casa nova de scola. Ella ei baghiada a Sutcrestas sper 1’ enconuschenta caplutta de „Maria digl agid“ ne „Maria Hilf“. Igl ei ina casa lenn bein luvrada ora e stupent decora da dadens e dado cun bials ornaments, tagliai ora en preits e plantschius. Ella porscha pilver igl aspect d’ ina nobla vella.

Ils quosts ein stai considerabels. Grondas difficultats ha principaimein il rabitschar il material sil plaz dau. Quel han ins numnadamein stovia spedir cun agid d’ ina suga dal stradun tochen sin il plaz de baghiar. Il vitget de Sutcrestas, che schai denter Selva e Tschamatt, ei vegnius baghiaus els emprems decenis dil davos tschentaner suenter la gronda catastrofa della lavina de Selva d’anno 1808. Igl emprem, ch’ ei vegnius sil pertratg de translocar il vitg pli anen en In liug segir de lavina ei stau pader Placi a Speecha. Siu plan ei vegnius realisaus en quei senn, ch’ ins ha laschan las casas de Selva leu e fatg si a Sutcrestas casas novas. Cura ch’ igl unviern termetteva l’ emprema neiv, Iura emigrava igl entir vischinadi a „Maria Hilf“ e habitava leu entochen la primavera. Quei descriva nies poet Giachen Giusep Steiner en sia poesia sur la vall Tujetsch sco suonda:

Ed in quart ura pli anen,

Eis ei in vitg cun tgesas lenn.

Cu ei smanatscha la lavina,

Sche fuian ei ain co adina.

Leu ei la mumma digl agid

Che dat ad els fetg grond confiert.

Ussa succeda quella emigraziun a „Maria Hilf“ buca pli. Ins ha gia transportau pliras casas anora e gleiti restan leu mo caplutta e casa de scola pli. II vitg de Selva ei numnadamein buca pli exponius al prighel de Iavina. Dad ina vart vegn quella impedida entras in spess uaul, plantaus avon circa 50 onns e da l’autra vart han ins pinau ora il cagliom videifer, aschia che la neiv seleischna giu dafertontier ch’ei neiva.

Essed las relaziuns el decuors dil temps semidadas sin tala moda, han ils vischins de Selva anflau per convignent, ch’ ins vegni era cun la scola a Selva. Lur pretensiun pareva era d’ esser giustificada muort la circumstanzia, ch’il viadi da Selva a Sutcrestas ei buca senza prighel de Iavina. Era ei la cuorsa da Tschamutt a Selva buca per pli che duas minutas pli liunga, che da Tschamutt a Sutcrestas, aschia ch’ ei emporta pauc, sch’ils de Tschamutt van giu Sutcrestas ne giu Selva a scola. Mintgaga, cu ei dat neiv, ston ils affons de Tschamutt rumper via per ir a scola, fertond che da Tschamutt a Selya eis ei adina ina buna via de schlusida. Plinavon havess la casa de scola udiu a Selva, essend leu la casa pervenda ed il grond diember dils affons, q. v. d. duas tiarzas de quels. Cun quei che la casa de scola ei aschi allontanada dals vitgs habitai, vegn la scola tier mintga nevada interrutta per enzaconts dis. Scehe nus havessen a Selva la casa de scola, vegness quei buc avon.

Ins ha denton dau negina ureglia alla bein motivada pretensiun dils vischins de Selva. Nus vulein cheu tuttavia buca passar si encunter la sentenzia d’ aultas autoritats e nus astgein era buca dubitar sur la gestadat de quella, schege che nus vesein buc en ella, essend nossas enconuschientschas giuristicas cumpatg memia pintgas. In motiv principal ch’ins ha buca dau la scola a Selva ei bein quei, ch’ ins temeva, dalura era stuer dar als de Tschamutt in’ atgna scola e quei vulevan ins ord interess evitar. Basta, la casa de scola ei ussa baghegiada a „Maria Hilf“ e nus lein e stuein esser cuntents aschia e termetter viaden nos affons, quei vul dir exponer els al prighel, aschi ditg sco Dieus pertgira quels da disgrazias tras lavinas, las qualas ein en nossa vall de larmas buca raras.