Fein a pastg en Val Tujetsch

Ord la Gasetta Romontscha dils 18 da december 1919:

Ei vegn segiramein ad intressar biars lecturs della Romontscha ded udir ina gada dus plaids sur il far e menar neutier il „fein a pastg“ ne „fein selvadi“ ord ils quolms de Tujetsch. La cuzzonta bial’ aura della stad vargada ha facilitau nonn fetg il far fein a pastg, il qual ei ussa tier la presenta scartezia de pavel dublamein d’ engrau.

Senza quintar il fein pli damaneivel, che ha saviu vegnir mess direct els clavaus de casa, aclas ne quolms e che representass segiramein aunc in fetg grond quantum, ei vegniu fatg uonn els quolms pIi dalunsch 300— 350 faschs fein a 2—3 cetners l’in, che representa sin fundament dils aults prezis corrents de fein ina valeta de buca meins che 20,000 fr. De remarcar ei cheu, che la gronda part de quei fein crescha en la pézza sin las pli teissas palas e ston ils umens en general haver si carpialas de segar. Buca ina leva ed emperneivla lavur.

L’ emprema mesadat de December ei quei fein da pli dalunsch vegnius menaus a casa. Quei daventa en general sin fundament dil ludeivel principi de segidar in lauter e tenor il proverbi: „oz a ti, damaun a mi“, e quei tut per caritat, per in bien engraziament e mintgamai ina buna marenda. Oz sin in quolm e damaun sin l’auter han aschia ils umens de Tujetsch en pli grondas ne pli pintgas compagnias segidau in lauter el menar a casa il fein. La pli gronda schlittada (mintg’ um ha sia schliusa) ne expediziun per ir per „fein a pastg“ ei daventada uonn ils 12 de December, tier la quala ca. 60 umens ein stai envidai per ir per fein a pastg en vall Cornera. Schege ch’ ei sedamonda per de quellas grevas, prigulusas lavurs quasi mo umens giuvens e ferms, han tuttina dus umens: Sep Autoni Lorez de 75 onns e Fidel Venzin de 74 onns, umens de ferma e robusta statura, che fan honur als generalmein tafers e robusts Tuatschins, aunc priu part da quell‘ expediziun. Ils umens, che han giu il pli lunsch ded arrivar tier las „meidias“ de fein a pastg han giu in viadi de 3 uras cun lur schliusas ed ils demaneivel 2 uras. Il viadi ei staus naven da Maria Hilf ad uaul Viradas, sut Cavradi en ed atras las spuretgas valls, en differents loghens fetg prigulusas de lavinas. En in liug, che vegn numnaus il „Vadretg grond“, fuva uonn aschi bia vadretg, ch’ ils umens han stoviu ir cul fein sut il vadretg oragiu circa ina lunghezia de 25 meters. Las rusnas dil vadretg sclarevan mo mal, aschia ch‘ ei fuss stau giavischeivel ded era haver leu igl electrisch. Tut quel fein, ca. 80 pons, ei vegnius menaus tochen Derval e da leu cun suga sur il Rhein neu a Maria Hilf.

Quei ei ina quorta e munglusa descripziun, co nos umens ston aschi fadigiusamein aquistar lur de viver e nus dubitein buc, che sch’ina partida de quels calirai „socis“, che vulan luvrar mo 8 uras per di, per haver dasperas temps de far disuorden e revoluziun, stovessen parter cun nus nossas lavurs de stad ed unviern, els vegnessen segiramein pli ruasseivels e raschuneivels.

Ina stermentusa lavina o la Stalusa

Ord la Gasetta Romontscha dils 31 da december 1919:

Ella spuretga vall Stallusa, sper Mustér, ei vegniu giu ina gigantica lavina, ch’ ei sederschida sur la punn crapp dil stradun, destruend ils parapets, e savonzada sut il vischinont, lartg viaduct de viafier ora tochen giu Rhein, menond bia material e lenna. Ulteriuras disgrazias ha quella per ventira buca provocau. Ins seregorda buca de semegliontas lavinas en tal liug.

En bia loghens ha la nevada e la suondonta presenta marschauna cun plievia caschunau auas grondas ella bassa e smanatschau prighel. Era a Glion ha il Rein contonschiu quels dis ina altezia darar sudida.

Midadas tier la posta da pachets

Ord la Gasetta Romontscha dils 28 da matg 1919:

Fatgs de posta. Dacheadenvi vegnan ils pachets sur 5 kg., sch’ igl adressat dispona buc autruisa, mintgamai portai a scadin en casa, cnnter la regulara taxa de 15 resp. 30 cts., tenor peisa ne valeta. — Tgi che vul sez retscheiver regularmein tals pachets tier la posta, ha mintga meins de prender persuenter in caum postal per tscheins. — En negin cass denton vegnan dacheudenvi tals pachets avisai pli dal biro de posta, num che lur spediziun seigi combinada cun difficultats.

Disgrazia a Vitznau

Ord la Gasetta Romontscha dils 18 da zercladur 1919:

Il venderdis vargau ein nies stiman hotelier Sgr. Fl. Tuor dil „Disentiserhof“ a Mustér, strusch staus returnaus da Tunis, e sia familia vegni surpri dalla tresta nova telegrafica, che lur fegl Jean Antoine, in stupent giuven de 17 onns, dapresent a. Vitznau, Lucern, seigi negaus leu enten far bogn el lag. La disgrazia ei pari succedida tras malsinschinar d’ in siu compogn, che teneva dalla riva ano il giuven Jean Tuor, aunc nuncapavels de senudar, vid ina suga entuorn veta. L’aua haveva sper tala riva l’altezia de 6 meters, in liug, che havess doviu vegnir sclaus per nunexercitai. La bara ei immediat vegnida anflada. La domengia ei quella arrivada a Mustér ed jer vegnida surdada cheu alla fossa sut numerus conduct e generala condolientscha. De ses anteriurs conscolars della scola claustrala han portau e compignau cun bandiera velada il giuven defunct tier il ruaus el senteri a S. Gions. Jean Tuor haveva fatg la scola reala en claustra a Mustér e lu el collegi a Sviz e concludiu leu onn stad la partiziun mercantila cul diplom; silsuenter absolviu quest unviern la scola d’ hoteliers a Lucern e sesanflav’ ussa per instrucziun practica en in hotel a Vitznau, per en quort daventar ina buna petga dil bab en sia hoteleria a Mustér e Tunis. Nies segner ha giu destinau autruisa — el vegn era a consolar la combrigiada familia!

Ils uclauns da Mustér survegnan telefon

Ord la Gasetta Romontscha dils 13 da mars 1919:

El vitg Mustér ei uss’ il diember d’ abonnents de telefon carschius sin 25. Dapli ein Mompe Medel e Segnas uni tras ina staziun cun la centrala, e presentamein han ne obtegnan er’ aunc Madernal ed Accletta communicaziun telefonica, per ucclauns in’avantagiusa commodeivladat.

Naven dagl 1 d’ Avrel ein il biro de telegraf e telefon nuninterruttamein aviarts dallas 7 d. d. tochen las 9 della sera.

Emprem teater a Segnas

Ord la Gasetta Romontscha dils 13 da fevrer 1919:

Legend l’ jamna vargada en la Gas. Rom., ch’ ei vegni dau ina producziun teatrala a Segnas en quei idyllic vitget montognard al pei digl imposant „Bostg“, ha bein enqualin scurlau il tgau e fatg bucca de rir. Quei fuva in evenement tut niev. La simpatia per la curaschusa societat de mats e las merveglias han denton dau comba a biars convischins de pelegrinar domengia ils 9 d. q. encunter Segnas.

La ualti spaziusa sala de scola ei semussada bia memia pintga per saver tschaffar tuts ils aspectaturs, ei ge il diember de quels carschius sil dubel della prevedida frequenza. Cun in frestg bi cant ein las producziuns vegnidas aviartas. Gia quella avertura ha fatg svanir ils dubis ariguard las suondontas prestaziuns. Nus savein facticamein constatar ch’ils giuvens acturs han capiu de tener spaniau igl auditori durond 2 uras sil pli ault grad. Las cordialas risadas ed igl applaus han documentau, ch’ins seigi staus satisfatgs dallas bein reussidas e sche ge humoristicas, sche, tonaton instructivas producziuns. Il giug fuva en general naturals, capo qualitat tier producziuns teatralas. Era il bi cant sut capavla direcziun e las claras sonoras vuschs, han plaschiu oreifer al publicum. Tier eventualas producziuns supplementaras giavischein nus als teatrants de Segnas puspei sala fulenada, els meretan veramein quell’ attenziun. En special recommendein nus a quella giuvna societat de cultivar vinavon cun medema premura il cant, seigi popular ne ec- elesiastic, las forzas mauncan ge buca leutier ed il proverbi tudestg di: „Nu’ch’ins conta, sesanflas ti denter buns; schliats carstgauns han neginas canzuns“.

Ferdaglias sur la tiara

Ord la Gasetta Romontscha dils 13 da fevrer 1919:

Ils 9/10 d. q. ha, tenor rapports generals, il Fevrer puspei mussau inaga ils dents cun ferdaglias de 15—35°C., tenor situaziun ed altezia dils differente loghens. A Mustér mussav’ il thermometer p. ex. -18 °, a Medel -20, a Sedrun -23, Glion e sil Säntis -24, a S. Murezi -30, Spligia -35 °. Ils pass tgiulavan il glendisdis sin via sco sche tut havess aunc en calzers de domengias; mo las pli grondas catavegnas ha la ferdaglia caschunau tscheu e leu vid aquaducts en ed ord casa e — vid las plunas lenna de pegna. L’ aura ei denton puspei spert setemprada.

Uniun purila Mustér – 100 onns!

Ord la Gasetta Romontscha dils 24 d’avrel 1919:

La domengia vargada han ils purs della vischnaunca de Mustér fundau in’ Uniun purila. Era il pur vesa plaun e plaun en, che la forza schai ell’ uniun. Ord igl intent tschentaus el statut vesein nus il vast camp de lavnr. Semegliontas organisaziuns tegnan ensemen, sclareschan, pertgiran ils interess purils ed empeilan tier organisaziuns pli grondas. Tras in inserat dat il comité part, ch’el cumpri pils commembers cultem artificial etc. Quei aber mo sin empustaziun ed aschi lunsch sco igl ei pusseivel de survegnir.

Trest accident da catscha

Ord la Gasetta Romontscha dils 9 d’october 1919:

Il davos di de catscha aulta ha deplorablamein aunc custau ina greva, tresta unfrenda ella Vall Medel. II mardis vargau cull’ alva di di ei Sgr. scolast Benedetg Venzin d‘ Accla,dapi onns versau catschadur, serendias sils quolms de „denter corns“ dell’alp Ganneretsch silla catscha de camutschs. Returnond el la sera buc a casa,han ins temiu ed aunc la notg termess sin sia tscherca, mo senza success. L’ auter di, la mesiamna a miezdi, han ins lu per tresta surpresa anflau Bened. Venzin sco bara tut smardigliada al pei de termenta greppa. Buca dalunsch dil disgraziau sesanflavan 2 camutschs sittai sil glatscher. Igl ei aschia de supponer ch’ il catschadur seigi disgraziaus enten vuler serender, forsa sin stagn quorta via tras la greppa, tier sia preda. Essend persuls, eis ei denton incert, co il sgarscheivel accident ei succedius.

Ins po comprender la terribla surpresa e gronda dolur, che la tresta nova ha provocau buca mo tier la giuvna consorta, tier ils geniturs, fargliuns e parents dil disgraziau, mobein ell’ entira vall Medel e contuorn. Scolast Bened. Venzin, mo ca. 32 onns vegls, fuva maridaus pér avon biebein in onn en ventireivla iètg cun ina feglia de Sgr. scolast Alois Venzin a Platta, ed avon in meins vegnius legraus tras la naschientscha ded ina emprema feglietta. L’ entschatta entgins onns scolast a Medel, deva B. Venzin ils davos onns scola a Selva, nua ch’ el ha tierparents, e nua ch’ el dueva sonda proxima puspei passar en funcziun sco scolast. El tuorna buca pli tier ses bravs affons de Selva.

Bened. Venzin fuv’in um fetg intelligent, stimau vischin e collega, premurau e bien scolast. Cun siu humor hilaric unev’el in dun special per cant e musica, che fagev’ el fetg emperneivels en societat, tier il militer funczionav’ el sco trompetter. — Sia sepultura ha liug damaun, venderdis, allas 10 a Platta. Alla combrigiada familia nossa cordiala condolientscha! In pace!

1 2 3 15