Archiv der Kategorie: fontaunas romontschas

Ina viafier tochen Mustér

ord la Gasetta Romontscha nr. 5 dils 30-1-1902

La viafier retica, Tavau-Cuera-Tusaun, para de prosperar e saver selegrar |d’ in bi avegnir. II cantun Grischun, ch’ ha per quella scret ora per l’emprema seria in emprest de 12 milliuns, gauda bien criedi, essend ch’ei gliei vegniu offeriu ad el buca mo ils domondai 12 milliuns, mo bein il du- bel, 24 milliuns. Aschia eis ei buca de ses- mervigliar, sehe 1’ Engiadinasut instanziescha de menar ina lingia laterala naven da Be- vers tochen Schuls. Quella nova interpresa ha era dau curascha ad in Sursilvan de ventilar el Bündner Tagblatt la damonda, schebein in savessi buc era patertgar de prolunghir cul temps la lingia Rehanau-Glion cun construir la lingia Glion-Muster. Nus selegrein de survegnir la viafier tochen Glion, el centrum della Surselva e cuin bugien a nossa capitala sursilvana l‘honur ed igl avantatg d’ ina staziun testala (Koptstation) e de saver restar en quella dominonta posiziun in diember d’ onns.

Mo sche las aczias, che las vischnauncas sursilvanas han stoviu prender dalla viafier retica datan ina raschuneivla rendita per pagar il tscheins de lur deivet viaferil, sche astga la Surselva aulta schon patertgar de plaunsiu instradar ina continuaziun della lingia Rehanau-Glion e quei ton pli, che quella construcziun porscha bia meins difficultats e garegia bia meins quosts, che la lingia Rehanau-Glion.

Cun buna raschun fa il correspondent dil Tagblatt attents, che la frequenza ded jasters ella Surselva ed il transport de rauba creschi leu onn per onn. Per la construcziun dils recommondai tötgs dirs fussi la prolongaziun della viafier de grondissim avantatg, la cara vetgira dils ziegels stermenti giu de far tètgs cun quei garantiu material.

Nus figiein lur’ aunc attents sigl export dil tschercau crapp scalegl, pil qual il renomau defunct geolog Linth-Escher ha gia avon decenis profetisau in grond avegnir inaga che la viafier arrivi tochen Mustér. In vegl proverbi romontsch scheva: „cun crappa e lena selai ei buca pagar deivets,“ mo il temps ei semidaus e cun crappa e lena selai far bunas fatschentas.

La Neue Bündner Zeitung ei setenida si sur las sanguinicas speronzas dil menzionau correspondent dil Tagblatt; po esser, ch’ el ei en enqual comparaziun cull’ Engiadina ius stagn lunsch, mo in dei mo buc emblidar, che la Surselva ei en sias prestaziuns per la viafier retica tuttavia buca stada anavos alla reha Engiadina. Quella ha straduns alpins, che vegnan teni aviert glentir unviern sin quen cantonal, fertont che la Surselva ha 8 —9 meins nagina comunicaziun postala sulla Alpsu e Lucmagn.

Gliei tuttavia buca malfatg, sch’ ils Sur- silvans seregeglian e fan empau canera. Ual perquei munglava la Bündner Zeitung nuota enviar anavos schi garmadiamein il correspondent sursilvan dil Tagblatt.

En memoria da major Franz de Vincenz

ord la Gasetta Romontscha nr. 4 dils 23-1-1902

Ils 17 d. q. ha la vischnaunca de Mustér, sut sucurs de numerus amitgs ed enconoschents ord autras vischnauncas, compignau tier il ruaus della fossa siu beinenconoschent conburgeis Sgr. major Franz de Vincenz naschius ils 14 de November 1837. Il defunct ei, artont il saun e spirt militeric de siu bab, Sgr. colonell Baltassar de Vincenz, che fuva cun gronda destineziun staus 42 onns en survetsch militeric spagnol, medemamein sededicaus en ses giuvens onns al da gliez temps flurent survetsch jester militeric e serendius gia da 20 onns en survetsch roman sut papa Pius IX. En tal survetsch ha il giuven grond e bi guerier fatg atras enteifer 3 onns ils enconoschents critics temps dil stat papal ed era priu part 1859 dalla bloccada dil marcau de Perugia entras la truppa papala, dals quals temps il defunct raquintava aunc savens cun fiuc ed ardiment. Turnaus cun pensiun en sia patria ha el continuau sia cariera militera en quella, nua che el ei savanzaus entochen tier major. 1872 ha el cun caschun dils manevers svizzers menau, en piazza de siu commondant colonell Risch, sco aide-major il battagliun Nr. 22 atras s. Gagl, leu, nua ch’ el ha il davos temps, pia 30 onns suenter, adumbatten encuretg levgiament da sia liunga malsogna dil cor e nua ch’ el ei era resignadamein spartius la sera dils 14 d. q.

A sia vischnaunca ed al cumin ha Sgr. maior Frz. de Vincenz prestau ses survetschs sco president communal, commember della commissiun tutelara e deputau, sco era sco premurau, bien cantadur en baselgia e pil cant profan. Perquei ha il chor viril de Mustér era priu il davos commiau da siu fideivel, vegl commember cun ina commuentonta canzun romontscha sin sia fossa, ornond quella cun in tschupi de condolenza. En favur de caussas pias ha il defunct testamentau considerabels legats, ch’ il Segner vegli re- munerar. Personalmein sedestingueva Sgr. maior Vincenz tras particulara curtesia e familiaritat ed en spezial entras in nundestruibel bien humor entochen en ses vegls dis, che figievan adina beinvesius el en scadina societat. Ussa ruaussa pia en paisch, bien Amitg, e speronza ch’ei fuvi preparau per Tei in plaz denter il chor angelic entuorn il tron de nies Bab celestial!

Per memoria da Dr. Josef Rheinberger

Gasetta Romontscha nr. 2 dils 10-1-1901

Posteriuramein relatein nus, ch’il re nomau componist Dr. Josef Rheinberger de Vaduz el yischinont principat Lichtenstein segi morts ils 25 de Nov. a München ella vegliadetgna de varga 70 onns. Sia mumma era de Mustér, ina sora dil defunct domdecan J. A. Carigiet de buna memoria, ch’ ha avon che vegnir canonic residenzial a Cuera giu pastorau ina rietscha d’ onns la gronda pleiv de Schaan sper Vaduz. Rheinberger sedestingueva gia da pign ensi tras ses admirabels duns per la musica. Dad 8 onns sunava el l’orgla en sia baselgia parochiala e ve- gnent el sil conservatori a München ha el mo cun 15 onns diregiu leu in famus concert! Sias composiziuns musicalas eran renomadas e savens scriveva sia consorta, figlia d’ in gieneral, il text per quellas. Muort sias grondas prestaziuns eis el vegnius honoraus cun uordens dal retg bavares, dal papa etc. e la Universität de München ha regalau el cul doctorat. El seteneva si a München e perquei ha el fatg a quei marcau in legat de 100’000 marcs per caussas de beneficenza. Per sia vischnaunca nativa Vaduz ha el destinau 30’000 marcs, per mintg’onn de Nadal schar parter ora il tscheins de quei bi capital als pli vengonzs paupers. Possi la musica celestiala ed il cant angelic legrar il me-riteivel defunct!

Cuors cantunal da pumpiers a Mustér

Gasetta Romontscha nr. 21 dils 19-5-1904

Il quors de pompiers a Mustér, pil district Reinanteriur entscheiva, sco la regenza lai publicar, Gliendisdis Tschuncheiswas, ils 23 d. q. allas 4 suenter miezdi. Ils instructers per tal quors levien buca ded obtener avon e buca pli tard. Scadina vischnaunca duessi termetter silmeins 8 delegai tier il quors, il qual vegn a cuzzar entochen sonda sera. Quost e logis per ils participonts ei procurau e paga il cantun. (Event, sclariment dat la suprastonza de Mustér, alla quala ins vegli era ton pli spert notificar il diember dils delegai.)

Muort l’impurtonza della caussa recommondein nus allas vischnauncas de separticipar stedi da tal quors de pompiers. Era delegai ord auters districts san separticipar. Red.

Gasetta Romontscha nr. 22 dils 26-5-1904

Entras il present quors de pompiers vesa Mustér ora quest’ jamna sco ina pintga garnischun. Fertont che las 25 scolaras dil quors per lavurs manilas lavuran sco aviuls tut tgeuamein en casa de scola, exerciteschan ils 37 pompiers ord las differentas vischnauncas dil district Reinanteriur en tenuta e sut disciplina militera dalla damaun entochen sera stediamein el liber cun sprezzas, scalas e hydrants e fan veseivels progress sut l’ energica, capavla direcziun de bgr. G. Brugger de Cuera e ses instructers auxiliars Sgr. Ant. Heini de Razén e Sgr. A. Mathis de Cuera. Tuts participonts muossan ludeivla premura e vegn quei quors speronza a purtar buns fretgs ella Cadi pigl uorden de fiug, tonpli che schizun commembers della dertgira cirquitala e districtuala separticipeschan de quel. Sonda sera siara il quors cun in’ inspecziun. 

Gasetta Romontscha nr. 23 dils 2-6-1904

Il quors de pompiers a Mustér ei vegnius serraus sonda sera suenter in’inspecziun entras il delegau pres. Castelberg de Glion. Il davos exerceci de seglir e fierer or da fenestra umens e buobs en ina solida, lada teila stendida ha provocau buca pauc spass. En siu fulminont plaid final ha Sgr. instructer Brugger exprimiu la cuntentientscha culla premura e las prestaziuns dils participonts e la speronza, ch’ els anflien ellas vischnauncas buna suatientscha e bien success. En num dil cumin e dils participonts ha Sgr. derschader G. A. Deplazes engraziau als instructers per lur breigia e stenta, che vegni speronza purtar buns fretgs. Fiat!

Avertura retardada dil Pass Alpsu

Gasetta Romontscha nr. 24 dils 9-6-1904

Culla sonda vargada ils 4 d. q.‘ ei la Alpsu veramein stada aviarta, aschia che la posta locala Mustér-Göschenen ha gia saviu entscheiver a cursar, enstagl pér culs 15 d. q. Enqual stadera e magasin ha ei denton custau allas empremas crotschas atras las lavinas; Culs 6 d. q. han lu era, schege daditg terrein, ils carrs gronds‘ de posta entschiet a cursar ella Surselva den er Glion e Mustér, ils quals dovesseri schiglioc reglementaricamein vegnir furni sigl 1 Zercladur. Denton ei igl unviern ton quorts, ch’ils Wagenmeisters federals ein par’ ei buca vegni ariva d’ era unscher ad uras ils carrs per la Surselva, sco. quels per las autras valladas. Per reconciliaziun ei silmeins vegniu termess entgins carrs novs.

Remarca: la stab 1904 ei stada in fetg caulda stad cun temperaturas a Mustér da tochen 35 grads. Persuenter ei la neiv gia vegnida l’entschatta october. Muort la bun’aura ei la raccolta stada fetg buna

Accident mortal ad Andiast

Gasetta Romontscha nr. 26 dils 23-6-1904

Ad Andiast ei il venderdis-sera, ils 17 d. q., in affon de 10 onns, fegl dil scrinari Fidel Schmed de Mustér, daus sur in piogn giu el Smuér e negaus. In um giuven, che fuva demaneivel, ha cun agen prighel de veta empruau de liberar il pauper affon, mo quel ei beinghleiti daus a funds e svanius senza fastitg ellas furiusas undas dil pussent flum alpin. Umens ded Andiast, Pignu e Ruaun, provedi cun sugas, lattas e frissachens, han encuretg la bara la sonda naven dil liug della sventira entochen tiella sboccada dil Smuér el Rein en ina lungbezia de ca. 7 kilometers, mo anflau nuot. La dumengia ban 30 umens ded Andiast ed auters de Ruaun e Pignu puspei encuretg la bara cun gronds strapazs e prighel de veta — ein ge plirs stai ell’ aua tochen sut bratsch ed auters, che mo il tgau vargava siado — mo puspei adumbatten. Entochen ussa ei gl’affon buca vegnius anflaus. Dieus vegli remunerar quels umens per lur sacrificonta ovra de misericordia e consolar ils combrigiai geniturs e fargliuns digl affon disgraziau.

Accident mortal duront la fiasta da s. Gion Battesta

Gasetta Romontscha nr. 27 dils 30-6-1904

Per la fiasta de S. Gion Battesta, patrun della baselgia parochiala de Mustér, ei succediu cheu in veramein trest accident. Duront il survetsch divin fuva il giuven Gion Battesta Columban Schuoler postaus sper baselgia, per dar tenor usit als dus sietamurtes, che sesanflavan in grond tschancun videifer, ils segns per las salvias. Da mesa messa ei lu Schuoler currius sil plaz de sittar, per sez schar ir inaga la schon preparada cannonada. El moment, ch’el ha tuccau cun la lontscha scaldada il secund e tierz murte ensemen ei sil siet dil secund seglius empaglia, in toc de quel ei sgulaus ad el el frunt, sdermanont il pupratsch, senza enzennas de veta, per tiara. Dus spirituals ed in miedi ein spert stai sil plaz per encurir de far lur duer. Sco bafa ei lu il disgraziau vegnius transportaus ella casa pauperila de Mustér, nua ch’ el fuva-vegnius tratgs si en si’ affonza. Sentelli che quei horribel cas ba provocau gronda consternaziun ell’ entira vischnaunca e cunzun tier la compagnia de mats, ch’embellescha talas fiastas entras sia parada. G. B. Columban Schuoler fuva ca. 24 onns vegls ed era da professiun calgèr. Ina generusa vieua haveva, suenter ch’el ha giu bandunau la casa pauperila, giu matern quitau pil pulit bandunau giuven.

Dumengia, vargada ha l’impressionabla sepultura giu liug en preschientscha d’in grond pievel e della compagnia de mats cun bandiera velada. In honorific act de quella ei stau, d’applicar igl import, ch’ei mintgamai disponibel ad ella per divertiment sin tala fiasta, per far bien per l’ olma dil pauper camerad. Speronza che Niessegner hagi, sin suffragi de S. Gion Battesta, en honur dil qual il disgraziau funczionava tier tala festivitat ed il num dil qual el purtava, sper il num Columban, fatg grazia cun el! 

La Gasetta Romontscha fuss inconsequenta, sch’ella exprimess buc era cun questa caschun, che la sventira ha tuccau l’atgna vischnaunca, sia veglia, savens repetida critica sur il prigulus usit de sittar sin fiastas. Ei sa pér a dar numerus amitgs de quei usit, che manegian, che senza bombardar empau selaschi ei nuota far fiasta sco sauda; nus vegnin perquei tonaton ad esser vinavon dil contrari meini e secartein, sco il correspondent, che ha relatau sur quei trest cas al „Tagblatt“, che cul solemn tuchiez dils zenns, cun cant e musica selaschi en fiastas de seadina spezia embellir sufficient e bia pli vengonzamein ed era pli segiramein, che cun sittar; quei di danovamein cul pli clar lungatg la frestga fossa el sonteri a Mustér.

Biars vegnan a dir, ch’ ei drovi mo precauziun tiel sittar. Nus dein tier, ch’il prighel vegni entras precauziun, sco p. ex. entras metter mo glieut fidada, intelligenta e seriusa vidlunder, sco era entras cargar mo cun miet e mesira e mo cun resgem ne pupi enstagl cun tratsch ed arschella, sco ei daventa savens, considerablamein limitaus, mo mai exclaus. Purla resta purla, e vegn adina a mantener sia prigulusa forza destructiva, perquei sia principala applicaziun ell’uiara per mazzar glieut. Era san ils murtes cul temps obtener nuninvestigabels defects e schluppar era mo cun raschuneivlas cargadas. Ei va en tals cas adina entochen inaga! Perquei: discite moniti — emprendei ord ils accidents e spitgei buc adina pér giu las unfrendas!

S. Placi 1904

Gasetta Romontscha nr. 29 dils 14-7-1904

La fiasta de S. Placi a Mustér ha giu uonn da stupenta bial’ aura ina grondiusa participaziun de pievel sco aunc darar. Dalla imposanta processiun han varga 2000 persunas separticipau, aschia che sia entira usitada via en ina tenda de quasi 11/2 kilometer fuva totalmein occupada. Entuorn 50 paders ne spirituals passavan el centrum della processiun avon il Mr. Uestg Peri-Morosini ed il Mr. Avat. Era ord il vischinont Tessin ed Uri, ord la Foppa e Lumnezzia fuva pelegrinau neutier bia glieut. Avon fulenada baselgiada ha Rev. Sgr. domdecan Tuor teniu in oreifer priedi sul thema: l’indiferentadat els principis ed ella veta practica, in priedi de vaglia en fuorma e cuntegn. La solemna messa pontificala ha sco allegau il Mr. uestg de Ligiaun celebrau, in signur de biala preschientscha e dignitat, che tradescha gia entras sia fatscha sia gronda spirtusadat. Quella stupenta fiasta ha segiramein cuntentau ed edificau scadin participont.

Ils 12 d. q. ha la flurenta scola claustrala a Mustér serrau siu quors de 1903/4, suenter haver giu l’jamna avon publics examens e concludiu igl onn de scola culla biala fiasta de S. Placi. „Valete studia“ ha ei resunau il mardis cull’ alva dil di e sin tuttas vards ein ils leghers utschals puspei sgulai tier la mumma. Buna vacanza!

La scola ha dumbrau il quors vargau buca meins che 92 scolars, (76 grischuns, 14 d’auters cantuns e 2 digl jester; 73 interns e 19 externs), ch’ ein vegni instrui da 15 P. professers en 4 classas latinas, 2 realas ed ina preparanda. El catolog vegn engraziau a plirs donaturs per regals als cabinets de physica e naturalias, ils quals fan sut versada direcziun bials progress. Las notas lein nus per quellaga aunc buca metter ella Gasetta; ellas paran d’ esser rigurusas e quei ei il ver. — Il niev quors entscheiva ils 29 de Settember, per scolars novs ils 28 e dat il Rev. P. Prefect tuttas giavischeivlas informaziuns. Quella oreifra scola sa mo vegnir recommondada als geniturs.

Negozi de biestga

Gasetta Romontscha nr. 39 dils 23-9-1904 

Las fieras digl atun han entschiet sut buns auspecis. La fiera d’ Andeer dals 20 d. q. ha giu numerus marcadonts, viv negozi e bials prezis. — Silla impurtonta fiera de Tusaun dals 21 d. q. ei  stau catschau 3200 armauls e fuv’ei.sco adina compariu massa marcadonts. Per buns 4 tiers ei vegniu pagau aults prezis, presapauc sco onn d’atun, schege ch’in encorschevi ina certa pressiun. Schliata rauba fuva buca tschercada. Per fetg buns tiers ei vegniu pagau denter 30 e 40 marenghins. Mo entochen miezdi ei stau cargau 60 vagons de viafier cun marcanzia, ina gronda partida per l’Italla. — Silla fiera de Cuera dals 22 ei s stau catschau 320 armauls. Ils marcadonts gronds della bassa fuvan zvar vargai cun lur marcanzias de Tusaun, mo tonaton ei il negozi staus vivs per bials prezis sco onn d’atun.

Las fieras de Tavau e Closters dals 14 e 15 havevan muort la mal’aura giu pign esit; ils paucs marcadonts encurevan de dar suten, mo ils purs han teniu la dira. Buns armauls pagavan bein. — Sulla fiera d’Olivone dals 22 rapporta oz in telegramm: catschau varga 300 armauls, dals quals ca. la mesadat ein vegni vendi per aults prezis, en spezial bialas genetschas e grass bos. — La fiera ded Altstatten ded ier ha tenor in telegramm giu 708 tiers, daquei 267 armauls gronds, bia marcadonts e buns prezis.

Era il negozi culs stiarls, ch’ ils marcadonts grischuns han catschau sul Bernhardin, Lucmagn etc. mondi bein. Ils purs dell’Italla seigien vegni lunsch dal Tessin siado encunter allas marcanzias. La tscherca seigi schi viva, per motiv, ch’ils enorms, mai sudi prezis per biestga de maz hagien decimau stravagant ils armauls ell’ Italia e perquei regi scartezza de tiers. En medem sen scriva a nus in correspondent de Ligieun: ils prezis sillas fieras seigien en general aults; pummas e vin detti ei en abuldonza sco era auter fretg.

Bials prezis! Commandant Camenisch de Sarn ha vendiu a Zug ses 6 taurs premiai per total 9000 fr. Il pli vegl ha pagau 3000 fr., il pli giuven 1000 fr., mo ei quel in’ ura pli tard schon vegnius vendius per 2000 fr.