Regulativ
sur la policia de fiug ed igl uorden de stizzar fiug
della vischnaunca de Mustér
Stampa de Giusep Condrau — Mustér 1913
I. Part.
En general.
§ 1
Las perscripziuns dil regulativ cantonal sur la policia de fiug ed igl uorden de stizzar fiug ch’ ein de natira generalmein ligiontas, relaschadas ils 24 de Matg 1911 ein senz’auter valeivlas, era sch’ igl ei da quellas en quest present regulativ buca puspei fatg menziun danovamein.
§ 2
La survigilonza sur la policia de fiug e sur igl uorden de fiug tegn la suprastonza communala.
§ 3
Cun la directa administraziun dellas fatschentas e cun la survigilonza sur tut ils roms della policia de fiug e digl uorden de fiug vegn la commissiun communala de fiug commissionada. Quella consista ord sequents commembers:
1. In commember della suprastonza communala sco president (en suprastonza chef digl uorden de fiug).
2. In cusseglier, che vegn elegius dalla vischnaunca.
3. Il commandant della guardia de fiug.
§ 4
La commissiun de fiug sto haver bien quitau, ch’ ils cheu suondonts cammonds vegnien observai d’ in e scadin e ch’ ei vegni priu tenor perscripziun tuttas mesiras precautivas per evitar’e prevegnir a fiugs donegionts e per combatter tals e la commissiun de fiug sto esser premurada de tener sidretg igl uorden adatau, sinaquei ch’ ins sei da tuttas uras prompts de dustar il fiug. En special ha quella commissiun de tener sisu:
1. Ch’ il survetsch de runda vegni exequius en uorden.
2. Che l’ inspecziun de fiug vegni exequida en uorden.
3. Che munconzas che vegnan scuvretgas tras l’ inspecziun de fiug vegnien immediat corregidas e dismessas.
4. Ch’ ils tgamins vegnien schubergiai regularmein ed en uorden.
5. Che la recrutaziun per la guardia de fiug e ses caders daventi bein ed endretg.
6. Ch’ il corp de stizzar fiug tegni giu tuts ses exercezis prescrets.
7. Ch’ ils requisits de fiug, igl ecquippement personal dils umens, ils cundrezs che stattan en disposiziun della reserva, ils hydrants ed ils loghens de tschaffar l’ aua seigien adina en bien stan, de tala maniera ch’ ins sappi da tut temps far diever de quels.
8. Che materias e raubas, che peglian tgunsch fiug e che explodeschan bugen, vegnien magasinadas en localitats che corrispundan dil tuttafatg allas perscripziuns.
9. Che las informaziuns ed ils rapports vegnien dai giu sco igl ei perscret.
10. Che surpassaments de quei regulativ vegnien correspondent a quel castigiai e che ils castitgs vegnien era incassai, ne ch’ ei vegni satisfatg entras arrest.
§ 5
La commissiun de fiug procurescha ils rapports als organs cantonals (institut cantonal d’ assicuranza de baghetgs; suprastonza dell’ uniun cantonala d’ uorden de fiug) tenor las perscripziuns dils §§ 9, 18, 55 e 73 dellas determinaziuns cantonalas.
§ 6
Per cuvierer las spesas, che vegnan occassionadas tras quest regulativ, han en special de survir ils daners, che vegnan a vegnir incassai sco taglia de compensaziun e de secumprar libers dal survetsch activ, dal survetsch de stizzar fiug, ils castitgs e 10 tochen 15 centims per melli taglia sils baghetgs a norma dil schazetg cantonal d’ assicuranza de baghetgs.
II. Part.
Perscripziuns per prevegnir ad incendis.
A. Manutenziun della policia de fiug.
1. Survetsch precautiv u della guardia de fiug.
§ 7
1. Mintgin, che percorscha enzanua l’ errupziun d’in fiug donnegiont, ne che senta in prighel de fiug, ei obligaus d’ allarmar immediat ils cussadents ed ils vischins e de communicar il cass al commandant dil corp de pompiers.
2. Tier ina survigilonza periodica ed extraordinaria, la runda ne viseta periodica en casas e clavaus, avon temps de ruaus, survigilaziuns, tier caschuns che truppas vegnan messas en cantonaments, tier pli grondas redunonzas e producziuns vegnan ils umens dil corp de pompiers commandai, tenor basegns sin ordinaziun della commissiun de fiug.
3. L’ ordinaria runda de fiug, che ha de vegnir menada ora silmeins sis gadas ad onn, ha en special de haver quitau, che las perscripziuns contenidas en ils §§ 15 e 16 de quest uorden vegnien observadas. Suenter mintga runda ha il menader de quella de dar rapport al commandant per cogniziun della commissiun de fiug.
4.L’ ordinaria regulara survigilonza en tuts vischinadis pli gronds, sco il vischinadi de Vitg, Mompé-Tujetsch, Segnas, Mompé-Medel, Accletta, Clavauniev, Disla e Caverdiras duei vegnir normada per las liras nocturnas tras in agen regulativ, il qual dei ton pli gleiti vegnir elaboraus, acceptaus dalla vischnaunca ed approbaus dal cussegl pign.
2. L’ inspecziun de fiug.
§ 8
L’ inspecziun de fiug ha igl intent de garantir ton sco pusseivel la segirezia perscreta de tuts cundrezs de far fiug e de far glisch compriu en l’ illuminaziun electrica els baghetgs e vid ils baghetgs cun risguard sil prighel de fiug che quels occasioneschan. L’ inspecziun vegn practicada tras la commissiun de fiug, ne tras in commember de quella cun trer tier il spazzatgamin, ne in professionist en caussa.
§ 9
L’ ordinaria inspecziun de fiug vegn menada ora sil pli pauc ina gada ad onn (igl atun baul). D’inspectar ein: ils existents cundrezs, els quals ei vegn fatg fiug, ils cundrezs d’ illuminaziun, ils loghens e localitats els quals materias e substanzias che peglian tgunsch fiug, tschendra e cotgla vegnan conservai; dapli han els de procurar che tuttas perscripziuns policialas digl uorden de fiug vegnien observadas.
Sur dell‘ inspecziun ordinaria sto vegnir fatg rapport alla direcziun digl institut cantonal d’ assicuranza de bagetgs, leutier duei ins seneziar dils formulars officials.
§ 10
Inspecziuns de fiug extraordinarias han liug en cass che circumstanzias extraordinarias, observaziuns, tgisas etc. dattan leutier caschun; en cass d’ aranschaments novs e de grondas reperaturas vid cundrezs de far fiug sto l’ inspecziun adina esser fatga, avon ch’ ei vegni dau il consentiment de metter tals indrezs en funcziun.
§ 11
Vegn ei constatau munconzas tras l’ inspecziun de fiug, sche dei gia tras quella vegnir garegiau, ch’ ei vegni immediat dau remiedi e duei l’ inspecziun indicar sin tgei moda e maniera che quei hagi de daventar. Ultra de quei ha il commond d’ allontanar inconvignentschas, de vegnir relaschaus en scret e sto ei vegnir leutier fixau il termin e la smanatscha dil castitg.
Enteifer quindisch dis vegnan ils cundrezs, davart ils quals igl ei vegniu fatg reclamaziuns, revedi per constatar la correctura dellas munconzas.
Sch’ igl ei buca vegniu dau suatientscha a dretgas uras al cammond relaschau, sche duei la
commissiun de fiug schar menar ora las lavurs sin quen dil proprietari e castiar quel tenor meret.
§ 12
Mintgin ei obligaus de far de saver a dretg temps alla commissiun de fiug l’ erecziun de cundrezs de fiug e de metter avon ils relativs plans, sch’ ei dat leutier caschun cun baghiar da niev ne tier essenzialas midadas vid baghetgs existents.
§ 13
Ei astga vegnir eregiu neginas furnaischas aviartas.
§ 14
Sur tuttas fatschentas dell’ inspecziun de fiug sto vegnir menau in exact protocoll, il qual sto vegnir approbaus dal chef digl uorden de fiug ella suprastonza communala.
2. Perscripziuns policialas de fiug.
I. Determinaziuns generalas.
§ 15
In e scadin ha per el sez e per quels, ch’ ein suttaposts a sia survigilonza, l’ obligaziun de supprimer l’ errupziun d’ in berschament cun tuts mettels ch’ ein ad el tenor dretg disponibel, sei quei tras l’ acziun el cass de basegns, ne sei quei tras tralaschar, ne impedir fatgs prigulus, ne tras impedir circumstanzas, che san haver il prighel de fiug en consequenza.
Scommandau eis ei:
a) Il diever de glisch aviarta e de fiug aviert, sco era il fimar cun cigarras e pippas en localitats, ellas qualas ei sesanfla provisiuns de material che peglia tgunsch fiug, sco strom, fein, cazzinam, stialas, pupi, launa e semegliontas materias.
b) De tschentar ne pender si glisch aviarta, (candeilas, amplas de tuttas sorts cun cylender e senza) en auters locals de tala maniera, che la flomma ha meins ch’ in meter distanza da plantschius lenn e d’ autras materias che pon berschar. San ins buca tener la flomma en quella distanza, sche duei esser fermau sur quella in platt de stuors ne fier, che sto denton esser distants dal lenn per silmeins 4 cm.
c) De conservar e remisar caussas che peglian tgunsch fiug ella vischinonza dils indrezs de far fiug.
d) De conservar tschendra frestga ed autras restanzas de fiug en vischala e localitats malsegiras de fiug.
e) Il diever de petroli, benzin, spiritus e semegliontas caussas per far si fiug ella platta ne schiglioc enzanua.
f) De duvrar spiditges de lenn empleni cun resgiem.
g) De stuppar en la pegna cun lenna suenter las 8 della sera e duront la notg.
h) Il far fiug el liber meins che 40 m. naven de baghetgs e de provisiun d’ effects che san pegliar fiug, sco era il far fiug en uauls: sigl ur digl uaul, suenter classenas e sin pastiras, senza ch’ ina certa occupaziun fetschi quei necessari, en quei cass ston ins haver la lubientscha dellas autoritats communalas.
i) De bandunar fueinas aviartas, senza primarmein haver seperschuadiu ch’ il fiug sei per cert stizzentaus.
k) Igl arranschament de fiugs artificials, tils de tizuns (faclas), senza approbaziun e survigilonza della commissiun de fiug ne ses organs.
l) De trer sulprins ed envidar si cigarras e pippas e de trer pli lunsch restanzas de cigarras e cavar ora la pippa ella pun Russein.
m) Il dar albiert a parlers e vagants jasters en clavaus e nuegls sut peina de fr. 10 per notg. (conclus de vischn. dils 2 de Mars 1913).
n) Il tener si sulprins en loghens memia exponi als mauns dils affons.
§ 16
Mintga casada ei obligada de tener en disposiziun duas sadialas per diever de stizzar fiug.
En casas, ellas qualas l’ aua ei buca menada en, ne duront il temps ch’ il conduct en quellas
ei ord ina raschun ne l’ autra suspendius, ston quellas duas sadialas esser emplenidas cun aua.
2. Perscripziuns policialas de fiug per installaziuns de trafic, cundrezs electrics ed il commers cun materias explosiuas, jelis ed autras materias prigulusas.
§ 17
En commers cun materias explosivas ein las perscripziuns dil regulativ guvernamental dals 30 de Nov. 1894 d’ observar. Per magasinar talas materias sil territori de vischnaunca ston ins haver la lubientscha della suprastonza.
§ 18
Tut commers cun jelis minerals e semegliontas materias prigulusas de fiug, era il vender ora talas en detaigl, astga daventar mo sil di, priu ora en localitats illuminadas electric.
Sil transport ein las cargas cun jelis mineralas e semegliontas materias prigulusas, sils plazs de retegn e durond la notg de conservar en uorden e de pertgirar.
Il magasinar materiars de quella natira el liber ei scommandau.
§ 19
Petroli buca raffinau, gasolin, benzin, ligroin e semegliontas raubas, che flessegian e che vaporeschan ed ein prigulusas per fiug astgan buca vegnir magasinadas en quantums pli gronds che de 50 kgr., spért de vin buca pli che 500 kgr., jelis de schubergiar ed unscher buca sur 200 kgr., petroli raffinau sur 750 kgr., e terpentin buca sur 200 kgr., firms de spért de vin e de terpentin sur 200 kgr., auter ch’ en magasins ch’ ein drizzai en aposta conform a lur intent ed en tutta segirezia cun risguard sin fiug ed explosiun. Sur la construcziun de tals magasins, sur dil trafic en quels, sco sur la moda e maniera de conservar las differentas materias, ch’ ein declaradas sco specialmein prigulusas de fiug, vegn il cussegl‘ pign a relaschar las perscripziuns necessarias. L’ erecziun de tals magasins astga vegnir exequida mo cun lubientscha della suprastonza communala.
Per la vendita e la conservaziun de quantitats pli pintgas de raubas prigulusas pil fiug, sco sura nominau, ston ins haver la lubientscha della commissiun de fiug, la quala vegn ad ordinar il necessari pervia dil local e las mesiras de precauziun.
§ 20
Tuts magasins, els quals jelis minerals e semegliontas materias prigulusas de fiug vegnan conservadas ed era las stizuns dils marcadonts che vendan en detaigl, stattan sut la survigilonza e policia della commissiun de fiug e ston silmeins inaga mintga miez onn vegnir controlai d’in commember de quella. Situaziuns che porschan prighel de fiug ston vegnir remediadas immediat tenor ordinaziun della commissiun de fiug, en cass de basegns tras immediat scommond de commerciar cun quellas raubas e l‘ alontanaziun de quellas e dils respectivs cundrezs. En mintga cass sto la suprastonza vegnir avisada cura ch’ ei vegn engartau situaziuns, che van encunter las perscripziuns e la segirezia de fiug. Purla de sittar e raubas per fiugs artificials astgan buca vegnir vendi ad affons sut 16 onns vegliadetgna.
§ 21
Per la segirezia d’ installaziuns electricas e dil funczionar de quellas en risguard dellas perscripziuns policialas de fiug, passan en emprema lingia las determinaziuns della lescha federala d’ electricitat (Starkstromgesetz) en vigur, sco era las perscripziuns de segirezia, relaschadas dalla uniun electrotechnica federala. La suprastonza sa sur de quei aunc relaschar ulteriuras determinaziuns, ne che quella sa de cass en cass schar intercurir las installaziuns tras professionists ed ordinar en cass de basegns las necessarias amegliuraziuns.
3. Ordinaziuns policialas de fiug cun risguard sin novas erecziuns de baghetgs.
§ 22.
Ultra dellas perscripziuns contenidas els §§ 22 tochen 47 dil regulativ cantonal dils 24 de
Matg 1911 vegn ei aunc ordinau per nossas vischnauncas:
1. La suprastonza sa conceder in termin de silpli 2 onns de dismetter conducts de rors fier, che meinan atras ina preit lenn, ne tras il tetg el liber, enstagl ch’ els massen mirai en, en in tgamin.
Cun ordinar specialas precauziuns sa la suprastonza en cass fetg urgents e sche tals ein combinai cun pign prighel de fiug, conceder che tals conducts de rors possien restar aunc pli ditg, denton ein quels adina mo tolerai e ston aschi gleiti sco quei semuossa necessari vegnir alontanai.
2. Pegnas fier fatergiadas, sco era plattas de fiug astgan buca vegnir ruchiadas pli che tochen 20 cm. tier preits de lenn, ne ded auter material che peglia levamein fiug. Pegnas de fier, buca fatergiadas ston star alontanadas 40 cm. da tuttas construcziuns de lenn.
Tuttas pegnas ston vegnir tschentadas sin in postament dil tuttafatg segir. Avon porta pegna sto il plantschiu esser cuvretgs cun material de crap ne stuors sin ina ladezia de 40 cm. e per 10 cm. da mintga vart sur la bucca pegna ora.
3. Fuorns transportabels astgan vegnir mess en funcziun solettamein en locals cun plantschius segirs dal fiug.
Rors de fem ston vegnir pendi si en solids cundrezs de fier, ne en fildirom de silmeins 3 mm. grossezia.
4. Ils tgamins ston vegnir provedi els loghens adatai cun portas de fulin dublas, las qualas ston serar bein; quellas ston esser de ferm stuors ne de ghisa ed esser silmeins 24 cm. aultas e ladas dueian ellas esser sco il caviertg dil tgamin. Portas de fulin semblas e burals astgan buca vegnir construi els tgamins. Sut quellas portas deigien vegnir schai els tgamins schinumnai «Schiebers» che mondien bein e filau per saver serar giu compleinamein il tgamin.
5. Tier reparaturas pli grondas e tier baghetgs novs, deian las preits e mirs de spartida en baghetgs dubels vegnir construi massiv e senza neginas rusnas dal tschaler entochen il giebel.
6. La commissiun de fiug ha de procurar, che quellas perscripziuns policialas de fiug cun risguard sin las determinaziuns per il baghiar vegnien observadas exactamein e ha de survigilar relativas lavurs dall’ entschatta entochen la fin.
4. Perscripziuns sur igl uorden dil spazzatgamin.
§ 23
Tuts tgamins, rors de fem, zugs de fem da mintga sort ston vegnir schubergiai en regulars intervals.
Ils tgamins de cuschinas de hotels ston vegnir schubergiai duront il temps de sesiun ina gada per meins.
Tgamins de casas d’ ustria e de restaurants han de vegnir schubergiai 3—4 gadas annualmein, il tgamin della cuschina della claustra e dils fuorns dellas pasternerias ston vegnir schubergiai ina gada per meins.
Ils tgamins dellas casas privatas ston vegnir regulai duas gadas ad onn e quei primavera ed atun.
La commissiun de fiug ha il dretg d’ordinar, che tgamins ston vegnir berschai ora, sch’ il spazzatgamin anfla quei per necessari, ne sche quei semuossa schiglioc de basegns.
§ 24
Tgamins e rors astgan vegnir schubergiai solettamein entras il spazzatgamin, ch’ei emploiaus dalla vischnaunca. Ils turs regulars dil spazzatgamin vegnan communicai als habitonts 2 tochen 3 dis oravon e quels han de procurar, ch’ el sapi nundisturbadamein passar tier sia lavur. Fuss in cussadent la quolpa ch’ il spazzatgamin stuess piarder temps, sche porta quel las spesas.
§ 25
Las obligaziuns dil spazzatgamin, il qual vegn salarisaus ord cassa communala vegnan determinadas en in agen reglement tras la commissiun de fiug.
III. Part.
Uorden de stizzar fiug.
1. Obligaziun de survetsch.
§ 26
Scadin vischin de schlateina masculina ella vischnaunca de Mustér ei obligaus de prestar survetsch el corps de pompiers e quei naven dal compleniu 17avel entochen tier il compleniu 42avel onn.
Las obligaziuns el survetsch de stizzar fiug san vegnir ademplidas:
a) tras survetsch activ;
b) tras pagar ina taxa annuala per compensaziun.
Mintg’ onn el meins Schaner vegnan ils giuvens pri si e parti en el corps de pompiers ed ils vegls relaschai ord quel.
§ 27.
Libers dal survetsch ein:
a) spirituals;
b) il personal de telegraph e telephon ;
c) persunas ch’ ein muort mendas spirtalas e corporalas inhablas tier survetsch de stizzar fiug.
§ 28
Sur petiziuns de secumprar libers dal survetsch activ tras pagament, decida la commissiun de fiug.
Ils emploiai della posta e della viafier ein liberai dal survetsch activ, ston denton pagar la mesa taxa ch’ ei fixada per la compensaziun.
§ 29
La taxa de compensaziun porta:
a) per quels ch’ ein obligai de survir el corps principal (Auszug) fr. 10.—
b) per quels che ston survir ella reserva fr. 4.—
2. Consistenza e classificaziun dil corps de pompiers.
§ 30.
Ils corps de pompiers consista ord:
1. Il stab,
2. Auszug naven dal 17avel onn entochen 42 onns.
3. La reserva naven dal 17avel onn entochen 42 onns.
Il corps principal vegn formaus ord ils umens dil vischinadi de Vitg, compriu l’ entira fracziun ed ils umens de Funs e Clavauniev.
La reserva formeschan ils umens dellas autras fracziuns : Mompé-Tujetsch, Segnas ed Accletta compeglian l’ emprema seeziun; Mompé-Medel persul ei la secunda secziun; Disla, Caverdiras, Caprau, Perdomet e Madernal ein compegliai en la tiarza secziun.
4. Stab dil corps de pompiers.
a) Il commandant 1 um
b) „ vicecommandant 1 „
c) ,, adiutant 1 „
d) „ furier 1 „
e) „ survigilader sur ils cundrezs de tschaffar aua, sco reservoir, hidrants, canals, puoz, plaz de spreza ect. 1 „
f) Il miedi 1 „
2. Corps principal.
a) Corps della scala d’ agid 20 ,,
b) ,, de hidrants e squetra 44 ,,
c) ,, Partiziun electrica 4 ,,
total 74 „
$30 Reserva.
a) Corps della squetra.
b) Corps de policia.
3. Elecziuns ed obligaziuns dils officiers e scharschai dil corps de pompiers.
§ 31
Il commandant dil corps de pompiers vegn elegius tras la suprastonza communala pil dequors de 2 onns.
a) El ha la direcziun e survigilonza sur las funcziuns dil corps de pompiers e la guardia de fiug. El cass de berschament cammonda el l’ entira acziun de stizzar e de liberar ed in e scadin ha de dar suatientscha e de sesuttametter a sias disposiziuns.
b) El ha quitau per l’ instrucziun dils umens e meina el atras quella suenter ils reglaments dell’ uniun de fiug svizzera. El tschenta si il program d’ exercezis sut assistenza de ses officiers e quei program sto esser approbaus dalla commissiun de fiug; v. § 58 uorden cantonal.
c) Il commandant dispona en entelgientscha cun la commissiun de fiug sur il termetter en agid partiziuns della guardia de fiug ad autras vischnauncas.
d) Il commandant ei responsabels per igl uorden e la disciplina el survetsch d’ exerceci e de berschament. El ha persuenter la competenza de schar menar giud il plaz pompiers ne aspectaturs e metter quels en arrest duront igl entir survetsch de quei di, sche tals snegan l’ obedientscha, ein renitents, ein eivers, ne occasioneschan autruisa disturbis.
§ 32
Ils auters officiers ed unterofficiers vegnan elegi dalla commissiun de fiug sin proposiziun dil commandant, che tschenta si ina gliesta per quellas elecziuns.
Ils chefs dellas singulas partiziuns e secziuns commondan e meinan tenor ordinaziun dil comandant il survetsch de quellas ed ein responsabels per tut quei che compeglia il survetsch de talas.
Els stattan direct sut al commando.
Il furier ei il contabilist ed administratur della guardia de fiug. El ha quitau pil bien uorden el magasin de requisits, pils effects dils umens ed occassionescha las reperaturas necessarias.
Mintg’ onn ha el de prender si in exact inventari sur de tuts requisits de stizzar e ha de surdar tal alla commissiun de fiug. En entelgientscha cul capitani ha el quitau per l‘ allimentaziun della guardia de fiug.
Il meister de fontaunas ha de haver quitau, che tuts acquaducts ed installaziuns e cundrezs de tschaffar l’ aua per il cass d’ incendis vegnien teni en bien stan e che tals stetien da tuttas uras en disposiziun de saver vegnir mess en funcziun.
Sur de deranschaments de quels cundrezs ha el de far immediat rapport alla commissiun de fiug ed al commando.
Il miedi ha de comparer sil plaz de berschament e, sch’ ei vegn garegiau, era tier ils exercezis e sto el s’ annunziar tier il commando.
4. Generalas obligaziuns dils umens dil corps de pompiers e dils ulteriurs vischins.
§ 33
Ils umens dil corps de pompiers ein obligai de comparer cura ch’ ei vegn dau allarm aschi
spert sco pusseivel e tier ils exercezis punctualmein sin l’ ura fixada el liug de reuniun.
Duront il survetsch sto ei vegnir observau strentga disciplina militara.
La lavur consignada sto vegnir absolvida en complein ruaus e prudientscha tenor il commond obteniu. Las posiziuns occupadas astgan, sche enzaco pusseivel de tener, buca vegnir bandunadas senza lubientscha. Aschibein ils requisits de fiug sco la proprietat de tiarzas persunas ston vegnir schaniai ton sco pusseivel. Duront il survetsch eis ei scommandau de fimar.
§ 34
Il corps de policia ha de sclauder e serar giu il plaz d’ exercezi e d’ incendi, ha de prestar il survetsch policial sil plaz ed el quartier de berschament e de pertgirar ora ils effects liberai dils donegiai e pereclitai.
§ 35
Il commandant dil corps de pompiers ha la competenza de trer tier, sch’ ei fa basegns, era umens ch’ ein buca parti en per far gidar.
Possessurs de cavals ein obligai en cass de fiug de dar neu ils necessaris cavals e carrs encunter ina bonificaziun, che vegn fixada da cass en cass tras la commissiun de fiug.
5. Uniformaziun ed ecquipementaziun.
§ 36
Tuts ils umens vegnan uniformai e survegnan ils necessaris requisits conform a lur survetsch.
a) Corps principal. Il corps della scala e quels che han de reiver sin quella portan la casca, ina blusa uniforma, tschenta cun crutsch, carabiner, sagir e suga.
Ils auters umens survegnan la blusa uniforma, tschenta e capetscha ed ils scharschai la sagir.
b) La reserva vegn ad interim buca uniformada, tenor basegns survegn quella ils utensils necessaris.
c) Era la partiziun electrica survegn ils instruments e requisits ch’ ella ha basegns.
6. Il survetsch d’ exercezis
§ 37
Ils exercezis annuals dil corps de pompiers e de sias partiziuns e secziuns vegnan teni suenter il program tschentaus si la primavera dal commando (v. § 31b).
Il corps principal ei obligaus de far silmeins 8 exercezis ad onn, de quels duei in exercezi sil pli pauc haver liug duront il temps nocturn. La reserva ha de far 2 exercezis ad onn. Mintg’ atun vegn priu giu in’ inspecziun personala e dils corps, per la quala ei vegn pagan ora negina schulda.
Ils umens vegnan clamai tier ils exercezis tras publicaziun en la Gasetta Romontscha.
7. Agid ordeifer la vischnaunca.
§ 38
Vegn ei observau in incendi en ina vischnaunca vischinonta, sche decida la commissiun, schebein ed en con lunsch ei sei de porscher agid. En scadin cass astg’ ins buca tralaschar de schar a casa in sufficient diember ded umens sin pikett. Igl ulteriur dispona il commandant.
8. Allarm.
Duei vegnir allarmau tier il survetsch activ, tier incendis en ed ord vischnaunca, tier evenements donnegionts della natira, sco innundaziuns, bovas, lavinas, ect. sche daventa quei tenor ordinaziun dil commandant:
a) Tras sunar ils corns de fiug.
b) Tras tuccar de stuornas.
9. Pagament, allimentaziun e segirada.
§ 39
Per scadin exercezi ded 1 ura entochen ura e mesa vegn pagau sequenta schulda:
a) Al commandant fr. 1.—
b) Als ulteriurs scharschai „ 75
c) Als umens digl Auszug. ,, 50
El survetsch activ vegnan ils umens dil corps de pompiers, sch’ei fa basegns allimentai sin quost della vischnaunca. Il corps de pompiers vegn assicuraus tier la cassa d’ agid dell‘ uniun federala encunter disgrazias el survetsch.
10. Maniera de rapportar.
Il commandant ei obligaus de concepir annualmein encunter la fin digl onn in extensiv rapport en dus exemplars.
Quei rapport duei dar exact sclariment sur diember e partiziun dils umens, la spezia ed igl intent dils exercezis ed inspecziuns, sur uniformaziun sco era sur ils existents requisits e materialias de stizzar, event. sur de requisits che dueien vegnir mess neu, sur hydrants e caschuns de tschaffar aua (puozs, uals, dutgs), sur dellas relaziuns ded aua, sur della situaziun e stan dils cundrezs, schebein quels ein novs ne veders, schebein sufficients, ne sch’ ei han basegns de vegnir completai. Plinavon ha il rapport de contener ina descripziun dils requisits, dil local e della posiziun de quel. In de quels exemplars, provedius cun l‘ approbaziun della commissiun de fiug sto vegnir termess sil pli tard sigl emprem December mintga onn a Cuera alla direcziun dell’ assicuranza de baghetgs cantonala.
Plinavon ha il commandant de rapportar extensivamein al bureau d’ assicuranza cantonal de baghetgs sur scadin cass de berschament. Quei rapport duei indicar il temps cura ch’ il fiug ei ruts ora, cura ch’ ei han dau allarm e cura ch’ il corps de pompiers ei comparius el liug de berschament, dapli sur dil caracter dil fiug, sur las situaziuns localas, sur dell’ attacca, il dequors dellas lavurs de liberar e stizzar, sur della grondezia dil prighel, sur dil tschessar e la fin digl incendi. Suondont a quei tut duei il rapport contener indicaziuns sur dil diember ded umens ch’ ein separticipai vid las lavurs, sur della disciplina, sur dil diever de requisits e material, sur dellas relaziuns dell’ aua de stizzar, sur eventuals incaps e discletgs e sur extraordinarias bunas prestaziuns de singulas partiziuns ne singuls pompiers.
II. Castitgs disciplinars dil corps de pompiers.
§ 41
A. Castitgs pecuniars.
Per comparer memia tard tier exercezis ed allarm fr. — 30.
Per neghligir nunperstgisadamein in exercezi frs. 1 —.
Per buca comparer sil clom d’ allarm senza sufficientas raschuns frs. 5 —.
Per in nundisciplinar secontener en survetsch, malobedientscha, resistenza e sfarfatg secontener frs. 1 entochen 5.
Per insubordinaziun, eivradat e sch‘ il survetsch vegn cheutras impedius fr. 5 entochen 10.
En cass de repetidas contravenziuns vegn il castitg dubliaus mintgamai.
B. Arrest.
Sedeporta in taluisa mal, ch’ el pereclitescha il regular exercezi ne survetsch activ e gidan tuttas admoniziuns nuot, sche sa il culpont vegnir mess a term duront il survetsch de quei di.
Sco stgisas sufficientas tier star naven dal survetsch vegnan renconuschidas:
1. Absenza ord vischnaunca per fatgs urgents.
2. Malsogna, survetsch militar e cass de mort en familia.
3. En cass de fiug ein tals perstgisai, che han sez de dustar e liberar lur fatg. Scadina stgisa croda ord risguard e consideraziun, sche quella vegn buca surdada enteifer treis dis suenter igl exercezi, berschament, en scret al commandant per mauns della commissiun de fiug.
Ils castitgs vegnan pronnunziai tras la commissiun de fiug sin proposiziun dil commandant, il qual meina la controlla de castitgs.
IV. Part
Ordinaziuns generates de castitgs.
§ 42
Surpassaments de quei regulativ e sias perscripziuns vegnan castigiai cun fr. 1 entochen 500. Quels castitgs vegnan pronnunziai tras la suprastonza communala sin proposiziun della commissiun de fiug.
V. Part.
Determinaziuns finalas.
§ 43
Quest regulativ passa en vigur aschi gleiti sco el ei acceptaus tras la redunonza communala ed ei approbaus tras igl aultludeivel cussegl pign. Igl uorden vegl de pompiers croda cheutras ord vigur.
Mustér, ils 12 d’ Avrel 1912.
Acceptau tras la vischnaunca:
Mustér, igl 1 de Settember 1912.
Il president: Placi Durschei. (Sig-) Il Il. gerau: Aug. Spescha
Vom Kleinen Rat genehmigt,
Chur, den 28. Februar 1913.
Der Präsident: Dr. A. Steinhäuser, (Sig.)
Der Kanzleidirektor Dr. Gengel.
