Archiv der Kategorie: 20. Jahrhundert

Zatgei davart nossas cumpignias de mats

(DA GION MANI, ANDEER) SQUETSCH SEPARAT DAL CALENDER „PER MINTGA GI 1943“

Cumpignia de mats! Tgei Grischun, ni tuttavia tgei Romontsch enconuscha buca quei num? E tuttina vegnessen biars a scurlar il tgau, stuend raquintar zatgei davart la fundaziun ed il svilup de quellas instituziuns. Dallas cumpignias ded oz san ins bein pli u meins zatgei tenor la muntada ch’ ellas han els differents vitgs, mo dil temps vargau san ins nuot ni forsa quei ch’ ins ha udiu raquintar ils vegls. Ins ha — tuttavia oz — de s’occupar cun problems de bia pli gronda impurtonza che nossas cumpignias han. En cudischs anflein nus pauc sur da quella damonda — ni che nus stuessen ir en bibliotecas grondas.

Per motiv che nus stein sin la sava d’ in niev temps, d’ in temps ch’ ei forsa dil tuttafatg auters ch’ il temps present, che porta fors’ a nus bia niev, mo prenda bia dil vegl, eis ei giustificau de s’ occupar ina gada cun quellas damondas. Quels plaids dein buc esser en emprema lingia ina historia dellas cumpignias de mats — schi interessanta sco quella fuss. Quei ch’ei vegniu scret entochen oz en quei risguard ei pli u meins hipotesas ed ei vegn ualti segir era a restar quei. Ils scrutaturs han era cheu, sco bunamein adina en cass semeglionts, differentas opiniuns.

Nus lein cheu per illustrar quei mo indicar treis lavurs: Prof. Chr. Christoffel publichescha 1898 en la Chrestomatia de Decurtins ina lavuretta sur dellas cumpignias de mats. En quella scriva el, las cumpignias de mats seigien vegnidas fundadas cuort temps suenter la fundaziun dellas Treis ligias. Sco motiv applichescha el la tendenza d’ imitar ils cumins (tschentadas) e la dertgira dils vegls de quei temps. Tenor la hipotesa de Christoffel sebasass pia la fundaziun dellas cumpignias sin ina tendenza aschi uffonila, che nus savein per plirs motivs, buca crer ei, ponderein nus mo il factum 

ch’ ils giuvens havevan de quei temps cun sedisch onns tut ils dretgs, ch’ els separticipavan dalla defensiun della patria ed allas tschentadas e dertgiras. Auters historichers, denter quels anflein nus ils nums de scrutaders renumai, aschia per exempel G. C. Muoth, pretendan, che las cumpignias hagien giu, principalmein d’ entschatta, caracter militar.

La tiarza risposta dattan a nus puspei auters, aschia per ex. era Dr. Gian Caduff en sia biala lavur «Die Knabenschaften Graubündens», la quala duess vegnir legida pli savens. Differents e principalmein il davosnumnau muossan a nus cun parallelas ed analogias, che las cumpignias de mats savessen ver giu gia fetg baul, pia d’ entschatt’ enneu caracter sacral, stevan pia en survetsch d’ ina religiun ni baselgia. Igl ei cheu buca pusseivel d’ indicar exempels, mo tenor mi’ opiniun ei quei il pli tgunsch il cass.

Cura ein quellas pia vegnidas fundadas?

Il pli vegl document historic datescha ord il temps della reformaziun, mo gia el temps roman selain constatar instituziuns semegliontas. Pia, nossas cumpignias ein fetg veglias. Ed in’ autra damonda: Ein las cumpignias de mats in’ instituziun specifica romontscha, grischuna, specifica svizzera, ni anflein nus talas era ordvart nos cunfins? El cantun Grischun vein nus, cun excepziun della Giadina e dil Puschlav, per tuttas valladas mussaments per l’ existenza de cumpignias, seigi quei documents historics, restonzas d’ isonzas veglias, las qualas stevan pli baul en connex cun cumpignias, ni allura las cumpignias ch’ existan aunc oz.

Mo era en autras parts della Svizzera anflein nus talas, ni silmeins perdetgas per l’ existenza de talas, aschia per ex. per la Svizzera tudestga: en la Val della Tamina e per autras contradas dil cantun S. Gagl, en Glaruna, els cantuns de Turitg e Berna. Ella Svizzera franzosa anflein nus el Neuenburg talas sut ils nums «Societé» ni «Compagnie» ni «Confrèrie des Garçons». Era ils vischins han ni havevan cumpignias, aschia la Germania, l’Austria (Tirol), l’ Italla (Valtlina: Capitanio della giuventù a Bormio) e la Frontscha. Differents scrutaturs han mussau, che l’instituziun dellas cumpignas de mats ei derasada sur l’ entira tiara. Gie, tuttavia ils pievels primitivs fan cheu negina excepziun. Nus savein pia gir, che las cumpignias seigien in bein communabel della carstgaunadad. Natiralmein ein quellas buca dapertut tuttina e nus savein constatar differenzas da pievel tier pievel, da cantun tier cantun, da vallada tier vallada e tuttavia da vitg tier vitg. E per recapitular: las cumpignias de mats ein negina instituziun specifica svizzera.

Nus vein getg, che las cumpignias de mats hagien probablamein gia d’ entschatta giu caracter sacral, quei vul gir ellas mettevan en disposiziun lur forzas e lur lavur alla baselgia. Cheu ha ei entras la reformaziun dau, principalmein els loghens, ils quals han acceptau la nova doctrina, ina gronda midada. Ei ha num, che differentas cumpignias hagien giu gronda influenza sin il progress della reforma el Grischun, aschia vegn numnau en pliras lavurs la cumpignia de Soglio. Mo la baselgia protestanta, la quala ha gie neginas processiuns etc., haveva, silmeins pli tard, els biars loghens buca basegns digl agid dellas cumpignias, cuntrari, biars plevons cun tempra d’ in Calvin fagevan tut ils sforzs ded impedir l’ existenza dellas cumpignias. Quellas han, sch’ ellas han buca vuliu succumber, stuiu sededicar ad autras damondas, pertgei ellas eran en singuls cass disoccupadas, per duvrar in plaid pli modern. Enqualas han allura sededicau al problem della defensiun della patria ed han pia midau il vestgiu sacral cun in militaric, autras puspei han surpriu ina muntada impurtonta en damondas de dertgira. Nus savein oz constatar, che las cumpignias dils loghens catolics han manteniu bia pli bein il caracter original, ferton che quellas, las qualas han gia dagitg buca pli il caracter sacral che dominescha, han dal present quasi negina muntada pratica pli, ei seigi sil pli d’ embellir enquala fiasta. En quei mument, ch’ il stadi ha surpriu suranumnadas funcziuns (defensiun, dertgira), han ellas pers lur impurtonza.

Oz setracta ei, e quei ei la finamira de questa lavuretta, de dar, sch’ ei fuss pusseivel, a quellas cumpignias, ch’ ein sil precint de perder insumma tutta muntada, nova veta. Mo ei havess negin senn de vuler sfurzar ina renaschientscha de tut quei che las cumpignias possedevan inaga. Il temps ded oz ei memia differents dil temps vargau. Denton astgein nus gir senz’ auter, ch’ ei dess vias e medischinas. Quei daventa cun dar a nossas cumpignias novas obligaziuns. Igl ei cheu sco en auters cass. Ei ha mai dau ina nova epoca senza che quella havess surpriu enzatgei, pauc ni bia, dalla vargada. Era cheu stuein nus mirar de saver prender igl essenzial, il bien de quei ch’ ei stau. Gl’ auter duei esser vargau!

Sco nus savein havevan las cumpignias de mats principalmein el 17 e 18 avel tschentaner gronda influenza sin la veta els vitgs. Nus savein era, che lur funcziuns variavan da cass tier cass; mo il principi era en general il medem. Per quei motiv selubeschel jeu d’ indicar en plirs cass la cumpignia de mats d’Andeer sco exempel. Era quella era duront il temps suranumnau fetg activa (jeu vegnel pli tard a vegnir anavos sin la historia de quella).

Tgei han pia las cumpignias de mats prestau, che savess aschia, ni sin moda modificada, vegnir clamau en veta puspei?

1. Per il beinstar social dil pievel han ei luvrau a siu temps. Differents artechels dils «Tschentaments e Regulas dalla cumpignia d’Andeer» (1810) dattan perdetga ch’ ils mats havevan era per finamira il susteniment dil beinstar social. Mo era ils protocols raquentan quei e tschei. Aschia gi in protocol dils 11 de november 1810: «L’ inspecziun dallas truvaschs dad Andeer ha il vaschinadi laschau sura alla Darchira dils mats schi gig sco ella cuzza».

Auters protocols raquentan, ch’ ils mats hagien segau per ina paupra vieua, l’ autra gada fan els per ella ina seiv entuorn in curtgin. In auter protocol della medema cumpignia, il qual datescha dils 26 de december 1842 muoss’ a nus clar e bein, co ei vegn fatg sforzs de sviluppar ils duers enviers la veta sociala. Aschia vegn fatg il propiest de metter ils daners, silmeins per part, en in fondo, il qual dueigi survir al beinstar general, enstagl mo duvrar quels per divertiments. Aunc in cass: en ina sesida digl onn 1884 propona il president, la cumpignia dueigi s’ organisar sco pompiers pil vitg. Quei propiest vegn unanimamein acceptaus. Mo era encunter fallaments en quei risguard ei la dertgira dils mats fetg rigurusa. Aschia vegn per ex. in pauper puranchel deliberaus dil tscheins, il qual ei bia memia aults, ed il reh ranver sa pagar ina peina bravamein ensalada. Aschia ei en quei risguard la cumpignia de mats, cheu ad Andeer ed en auters loghens, ina instituziun de gronda valeta. 

2. Per la cultura. Era sin quei camp han biaras societads senza dubi prestau lur pusseivel. Schegie che per ex. la cumpignia d’Andeer ha buca la cultivaziun de damondas culturalas per finamira principala, sch’ anflein nus tuttina era cheu factums, ils quals dattan perdetga che quella negligeva buc ellas. Bein en fuorma empau stagn conservativa, mo denton buc el mal senn, secloma artechel 4 dellas statutas d’Andeer (1810): «Modas novas dein buca vangir manadas ent.» E sche biaras cumpignias han era buc artechels, ils quals camondan ad ellas de batter per il svilup cultural, sche dian plirs protocols, ch’ ils mats han tuttina prestau bia. Tier quellas prestaziuns astgein nus quintar la cultivaziun dellas isonzas veglias e dil cant.

Per puspei citar la cumpignia d’Andeer ha quella sequents factors principals:

a. Isonzas de nozzas.

b. Il cumin (tschentada). Oz mo sco til festiv, mo pli baul era grond’ influenza en damondas politicas.

c. Cantar de Daniev (cun las mattauns dil vitg).

Da quei selai constatar levamein, che la tendenza per il manteniment della cultura semuossa il pli bein tier fiastas e quei ei en certs risguards aunc oz il cass.

3. Per la baselgia. Sche nus vein acceptau la tesa, che las cumpignias hagien d’ entschatta giu caracter sacral, sche savein nus era capir ch’ ellas mettevan pli tard en disposiziun lur forzas alla baselgia. Quei ei gie en loghens catolics aunc oz il cass.

E puspei muossan las statutas d’ Andeer, che quella ei aunc suenter la reformaziun stada in bien instrument della baselgia. Cheu ein era artechels, ils quals savessen, concernent lur rigurusadad, bunamein esser screts d’ in Calvin:

1° «Dei iin a scadin d’ la surnumnada Compagnia fraquentar ilg Survetsch Divin, ei sei per ir a priedi, Examen, Uraziun tant la Dumengia sco en l’ emda.»

2° «Cur iin ei enten quella, scha dei iin a scadin sadapurtar Sco ei tuca a Descha, a bucca rir.»

6° «Dei tut purtar respct anvers Bab e Mumma …» 

13° «Tuts ils Giugs ein scumandei, ei seigig Femnas ner Maschels, chi ca vangis catau enten quel dei esser sut Peina.»

25° «Numnar ilg Num da Deus senza Basegns ad enten Spass ei er sut Peina.»

26° «Quella ca mass enten Baselgia culg Chiau scurclau ner senza Capitscha deigig vangir castiada.»

34° «Deigia nagin ei seigig Matts sco Mattaungs bucca vurdar anavos enten Baselgia a er buca durmir.»

Cheu drov’ ei negin commentar!

4. Sil camp de dertgira. Sco Statuts e protocols e per part il raquintar de nos vegls dattan perdetga, havevan las cumpignias de mats principalmein duront il 17e 18 avel tschentaner in’ enorma influenza sin la veta publica. Las dertgiras dils mats secuntentavan buca cun survegliar ils commembers, na, l’entira populaziun steva sut curatella. Vegl e giuven, pauper e reh stueva mirar de buca vegnir en carplina cun quella dertgira. Gie tuttavia viaden en casa, viaden en relaziuns famigliaras stendevan ils «Klägers» (spiuns!) lur nas. Sche nus persequitein ils protocols della dertgira e compareglein els cun ils tschentaments, sche stuein nus constatar che quellas «Regulas» eran buca mo cheu per buca vegnir observadas.

Tenor in cudisch de protocols, il qual ei screts per romontsch, ei la dertgira della «Societad de mats» d’Andeer vegnida fundada ils 4 de mars 1810:

Cheu vegn ei stipulau:

«Par manar ent iina pli buna Moralitad, Dischentadad, ca conven ad iina hundreivla Societat.»

«Par amprender a da sa exercitar enten la Furma da Darchiar tont enten ilg Civil sco enten ilg Criminal, tiers quella Fin ha iin Decretau …»

Mo era en fatgs politics havevan ils mats de gir in plaid. Aschia dependeva per ex. l’ elecziun dil mistral d’ in cumin per gronda part dallas vuschs e dalla simpatia dellas cumpignias ed ei saveva da tschentadas dar scenas buca las pli emperneivlas, sch’ ei mava buca suenter il tgau de quellas. — 

Aschia eis ei capeivel, ch’ ils mistrals ed auters gronds signurs protegevan las cumpignias nua ch’ els mo savevan. En in capetel, il qual vegn a suandar pli tard, vesein nus, che quellas ignoravan tuttavia cumonds e scumonds della regenza cantonala. Igl ei pia buca de far smervegl, sche quellas societads havevan ina forza oz a nus strusch capeivla. Aschia han ellas mussau, savens empau zun prepotent, il cuors della veta publica els vitgs.

5. En funcziuns militaras. Sche nus essan era buca dil tuttafatg d’ accord cun las ideas de certs scrutaturs, ils quals pretendan, che nossas cumpignias hagien d’ entschatta ed era pli tard giu dil tut caracter militar, sche havevan quellas denter auter e duront in cert temps era funcziuns militaras. Aschia duein diversas cumpignias haver giu l’ obligaziun de tscharner e metter en disposiziun schuldada per forzas jastras (Napoleon I!) e pli tard era recruts per igl agen militer. Mo sch’ ei fageva basegns mavan ils mats ord atgna iniziativa, sin agen quen encunter in inimitg. Nus vein en nossa historia svizzera plirs cass de schinumnadas «Freischaren». De quellas vegnevan era furmadas dallas cumpignias. Mo en quei mument che la Confederaziun ha surpriu il militaresser, han ils mats pers quels duers e dretgs.

Ozilgi ei buca il temps per viver mo da fiastas ed auters divertiments. Tgi sa, ei po vegnir il temps, che insumma mo quel, il qual presta enzatgei, ha veramein il dretg d’ exister. Nus, era nossa buna mumma Svizzera, stuein sedeliberar da smarschuns e parasits. Perquei han, sco gia menzionau, era las cumpignias de mats duas vias avon ellas: Prestar zatgei de num ni silmeins positiv, ni far plaz ad autras instituziuns. Co san ellas pia prestar enzatgei positiv?

La dertgira, las funcziuns specificas militaras, l’ influenza politica crodan naven, pia restassen aunc ils problems cultural e socials ed en in cert grau era la defensiun de nossa patria. Pia quels treis puncts:

1. Tgei savein nus far per nossa cultura? Quei ei in problem fetg difficil per motiv ch’ il plaid «cultura» ei en prighel de vegnir duvraus en faulsa maniera. Con vegn oz curclau cul bi manti: cultura! E bia che vegn «cultivau» ha de far fetg pauc cun vera cultura. Quei ei oz dapertut sil mund aschia. Entras l’ uiara ei il prighel fetg gronds che mo la forza fisica dil carstgaun vegni cultivada, ferton ch’ il spert ei en certs graus d’ impurtonza secundara. Sche nus lein mantener nossa patria, sche stuein nus en tuts graus esser armai: esser habels de defender ella cun las armas, mo era capir il ver senn dil plaid «defensiun spirtala». Quel gida nuot aschi gitg sco el stat mo en cudischs, schi gitg sco mo ils oraturs drovan el en lur plaids festivs. Nus Svizzers e tuttavia nus Grischuns fagein schiglioc buca gronds plaids; nus luvrein e stuein luvrar. Era tier quest duer duei esser aschia: buca gronds plaids, mo lavur, lavur positiva. Co sa quella pia esser per il manteniment de nossa cultura?

Nus vein cheu diversas pusseivladads. Aschia per ex. nossa canzun populara. Tgei seazis cuntegn quella! Pertgei pia cantar, seig’ ei en survetsch militar ni a casa, canzuns importadas, las qualas valan savens buc ina pip’ arsa? Lein cantar e cultivar nossas bialas canzuns popularas romontschas e tudestgas. Tgi ch’ha inaga capiu la valeta de nossa canzun populara, quel sa era tgei ch’ il cantar munta per noss’ olma, per nies pievel. Quei ei negin radio el cass de remplazzar. Perquei seigi nossa devisa: Al pievel la canzun populara.

Secundo vegness il problem de nies teater. La gronda valeta culturala de tal vegn bein negin a snegar. Mo il teater sto esser buns, buns en tuts risguards. En quei ei vegniu e vegn aunc fatg biars puccaus. Cheu savessen las cumpignias de mats prestar bia. Bein ei ina certa specia de tocs, sco per ex. ils tocs tiroles — ord tgei quels consistan savein nus bein — ualti svanida. E tuttina havein nus aunc savens caschun ded observar, tgei rauba de pauc vegn dada tier nus. Pertgei buca prender in bien toc, oravontut tocs romontschs? Ei il teater romontsch buc in fin instrument per promover la caussa romontscha? E tgi profita de quei? En emprema lingia ils acturs, mo era il publicum. In bien toc dat savens buca de pli breigia e difficultads ch’ in auter, e sche quei fuss era aunc il cass, sche han ins finalmein enzatgei ch’ ins astga haver plascher. Che quei ei buca mo ina teoria senza pusseivladads praticas, dat a nus la «Calandaria» della Muntogna sura de Schons perdetga. Mats e mattauns formeschan ina societad, la quala ha la finamira de cultivar il teater romontsch. Tgi che ha giu occasiun de frequentar ina de quellas representaziuns ha saviu constatar, ch’ ils della «Calandaria» han giu ed han success.

Ultra de quei ei quella sligiaziun ina stupenta via de mantener, sch’ era en empau in’ autra maniera, ina instituziun veglia, d’ unir mats e mattauns e de batter encunter la discrepanza che sefa valer oz savens en quei risguard. Buca per nuot ha la «Calandaria» en sia bandiera la steila e la gelgia alva, ils simbols de libertad e fideivladad.

E sch’ ei maunca a nus litteratura romontscha, sche dat ei tocs tudestgs ch’ ein adattai e merets de vegnir translatai. Jeu lessel cheu mo menzionar ils tocs dil «Heimatschutz Theater». Els ein per gronda part tocs per relaziuns purilas, pia era per nossas relaziuns ed oravontut vegnan eis ord la veta reala. Ins savess aunc scriver bia sur quels, mo quei duei stgisar per oz, la pusseivladad ei cheu. Igl ei era pusseivel che nossas cumpignias san luvrar en quei senn era per autras societads. Tgi che ha stuiu ina gada ni l’ autra tscharner in toc teater, sa ord atgna experienza tgei difficultads, tgei breigias quei dat. Sco fuss ei cheu, de furmar ina commissiun de teater. Quella havess l’ obligaziun de saver dar cussegls e metter a disposiziun buns teaters, ni silmeins ils tetels de tals, era ad autras societads.

Era en in’ autra maniera savessen nossas cumpignias de mats metter a disposiziun lur forzas a nossa cultura. Sco gia menzionau vegn oz en general celebrau in ver cultus culla forza fisica dil carstgaun, cul sport etc. Bia, fetg bia vegn, en certs stadis silmeins, mess el survetsch dil militer. Era tier nus savein nus tscheu e leu constatar tendenzas semegliontas. Nus lein cheu buca criticar, mo deplorablamein ston ins constatar, ch’ ei vegn denton d’ in’ autra vart fatg memia pauc. Nus vivin en ina democrazia, en la tiara dil pur suveran. Nus essan aunc libers. Quei dun, la libertad, gaudan oz paucs pievels. Mo quei dun pretenda duers da nus: l’ emprema obligaziun ei d’ enconuscher nies duer enviers concarstgauns e patria. Quei ei denton per part mo pusseivel entras l’ enconuschientscha dil caracter de nossa democrazia. Co stat ei cheu? Deplorablamein buca dil pli bein. Ins pondereschi ina gada il factum, cons carstgauns che daventan maiorens, cons ch’ ein gia en ina vegliadetgna ch’ els ston ni stuessan separticipar de votaziuns, insumma prender part de damondas nazionalas e politicas. Els enconuschan pauc ni nuot quels problems. Cons van a votar senza saver de tgei ch’ ei setracta atgnamein. En quei risguard savessen las cumpignias surprender ina biala e nobla missiun.

Co savess quei pia daventar? Ponderein nus inaga nossas relaziuns: con savens maunc’ ei a nus principalmein d’ unviern ina finamira clara e precisa. Co fuss ei, sche cumpignias de mats arranschassen ord atgna iniziativa cuors de sera, els quals silmeins ils commembers savessen vegnir sclari sur quellas damondas suranumnadas. Tgei savessen nus prestar en quei grau! E tier tut duvrass ei fetg pauc: empau slontsch e premura per la caussa, in tec talent d’ organisaziun e natiralmein ina persuna ch’ ei habla de menar tut.

Il temps suenter l’ uiara pretenda fetg probabel en quei risguard bia de nus Svizzers. E nus savein mo prestar zatgei sche nus suandein la devisa: In per tuts, tuts per in!

Quei fuss pia entgins patratgs concernent ils problems culturals. Natiralmein sa cheu buca vegnir dau in schema, mo cun empau buna veglia vegn mintga cumpignia ad anflar la via la pli adattada per ella.

2. E tgei selaschass far en damondas socialas? Era quei ei in problem ch’ occupescha principalmein oz pievels e pievels. Era nus Svizzers stuein s’ occupar cun el. Entras quell’ uiara survegnan quellas damondas aunc bia pli gronda impurtonza. Cheu sco nigliu valan ils pladis: In per tuts, tuts per in. Quei ei fetg bi, vala denton lidinuot aschigitg sco ei vegn buc era praticau. E cheu savessen nossas cumpignias anflar in camp de lavur. Ei dess cheu biaras pusseivladads. Nus lein esser independents e savein savens buca che quell’ independenza consista ord biars impurtonts, mo era pigns factors, ils quals san mo exister sch’ il singul lavura e batta per els. Aschia ha nies pievel oz, e quei vegn pli tard ad esser aunc pli ferm, de basegns de mintga pign agid.

Cheu fuss ei per oz de rimnar il material vegl, dal qual ei ha aunc fetg bia en nos vitgs. Cons luvrers san mo luvrar ed han mo gudogn, sche quei vegn fatg! Quei ei in duer nazional enviers cuncarstgauns e patria. E buc il davos profitein nus sezs dad el. Mo ei dat era autras pusseivladads! Menzionau seigi mo il cass, nua ch’ ina cumpignia della Surselva ha renovau tut las fontaunas dil vitg. Caussas semegliontas seschassen far dapertut. En lavurs cuminas seschass far bia de quei ch’ il singul po buca prestar. E sch’ ei fuss basegns, pertgei buc era inaga gidar en in cass ni l’ auter enzatgi cun daners. Quei ei natiralmein buca manegiau donaziuns grondiusas; mo aschia per ex. sch’ ins vesa ch’ ina famiglia ei en basegns. Pertgei buca renunziar inaga sin in divertiment, seigi quei in bal ni zatgei auter, per saver gidar in che ha basegns? Era cheu stuessen las cumpignias sedrizzar suenter las relaziuns differentas ed era cheu seschassen certas difficultads ch’ existan aunc surventscher cun buna veglia ed in saun optimissem.

Aschi lunsch sco quei ei pusseivel senza entrar memia bia en detagls, vein nus dau ina survesta dil svilup de nossas cumpignias de mats. Nus vein era empruau de rispunder allas damondas, sche l’existenza de talas sappi vegnir pli ni meins garantida e sche lur manteniment seigi giustificau.

In ni l’ auter savess bein, e fa era, tschentar la damonda: Eis ei giustificau de vuler tener si quellas instituziuns, las qualas saudan atgnamein tier in temps vargau e las qualas selain forsa insumma buca vegnir messas en connex cun il temps ded oz e sias tendenzas modernas, per part hipermodernas?

Cheu sto la decisiun esser clara per nus: Vulein nus batter vinavon per la tradiziun de nos vegls, bein capiu buca mo en caussas ch’ appartegnan sulettamein las cumpignias, ni buc? Sche gie, allura dat ei nuot auter che batter per l’ existenza dellas cumpignias, pertgei la decadenza ni tuttavia l’ aboliziun de talas munta in ton perdita de nossa tradiziun. Ei sa cheu natiralmein dar neginas prescripziuns, ei stat liber a mintgin de sedecider. Mo avon che finir aunc ina damonda: Savein nus prender ei sin nossa cunscienzia viers nos suentervegnents sche nus negligein quei duer?

Notizias sur ils zenns de s. Gions a Mustér.

(Da P. Baseli Berther.)

„Gl‘entir Mustér stat mal per siu zenn grond ella faria, ch’ ei nunspetgadamein fess. Ei era in zenn d’ in tun veramein majestus, che legrava tut tgi che udeva a tuccond quel.“ — Aschia ha la „G.R.“ [Gasetta Romontscha] giu scret ils 17 de Matg 1877 ed il medem sa ella turnar a scriver oz, pertgei la pleiv de Mustér porta la medema malencurada dapi ils 25 de Mars [1916], nua che siu zenn grond ei puspei sefess. „Il zenn grond ei malsauns ed igl ei sco sch’ ei fuss buca fiastas pli, e sez baras e sepulturas fan aunc pli grev senza nies zenn grond. Aschia audan ins savens a raschunond ils vischins ed ina pietusa, cordiala condolenza semuossa tier pign e grond.

E buca senza raschun, pertgei il zenn grond de mintga pleiv pren viva part della veta d’ ina vischnaunca sco negin auter, de dis de legherment e de tristezia, de fiastas e disgrazias. Gl‘ei perquei era nuot auter, ch’in act de pietat, sche nus dedichein ad el, al zenn grond e cun quella caschun era a ses confers a s. Gions, in per notizias per memoria als convischins de Mustér ed a lur vegnensuenter.

Gia 1338 raquenta la cronica dad ina baselgia de s. Gions a Mustér en honur de s. Gion Battesta. Nus 

anflein era differents plevons seculars a s. Gions avon che la presenta baselgia ei vegnida baghiada, aschia per ex. in cert Sur Gion de Pontaninga, sut il qual la filiala Medel ei separada da s. Gions 1456. Per igl onn 1491 ils 22 de Settember ei la faria de s. Gions vegnida incorporada alla claustra definitivamein. Ei savess esser, ch’igl altar gotic a s. Gada de 1489 derivass aunc da quella baselgia parochiala. Sur ils zenns de quella veglia baselgia a s. Gions savein nus dar neginas notizias.

La presenta baselgia de s. Gions ei vegnida baghiada da 1639—1643. Uestg Gion Flugi VI ha consecrau quella ils 23 de d’Uost 1643, nua ch’era dus zenns pigns sin tetg sur il chor ein vegni benedi (die kleine glocklin auf dem klein Thürlin ob dem Chor). Quels dus zenns ein i alla malura tier il berschament dils Franzos e buca vegni remplazzai pli suenter.

Ils auters zenns en clutger grond han giu dau pli gronds fastedis e quosts e perquei era stoviu spetgar pli ditg. 1673 ils 27 de Zercladur, pia dal temps ch’ ils R. P. Caputschins pastoravan a Mustér e nua che R. P. Hvpolit fuva plevon, vegn ei fatg menziun, ch’ ei seigi vegniu culau treis zenns a s. Gions en senteri dal maun encunter Cons, e tier quella caschun seigi la vanaun gronda de giuta de 41 fund, senza dubi della claustra, vegnida culada ora. — Sco ei para ha il zenn grond buca teniu ditg. Gia ils 15 de Zercladur 1686 han ins stoviu turnar a cular il zenn grond per s. Gions e cun quella caschun era in zenn grond per la baselgia de s. Placi. Podestat Gion Berchter (†1703), da quei temps ugau dils zenns ha giu speciala premura e gronds merets en quella caussa. „Unter ihme ist in Summer 1686 der Merkt zwischen ihme und dem Mr. Gieri schelenmacher von ihme geschrieben.“ Pia fussen quels dus zenns vegni culai dad in cert „schelenmacher“ Mr. Gieri. 

Podestat Gion Berchter ha fatg vegnir il metal da Cuera ed ei staus buns en num della vischnaunca per il pagament als dus liferants Stadtschr. Otto Schwarz e Georg Störer. La summa, ch’ el ha pagau en num della vischnaunca, ei stada 295 renschs per biebein 656 funds, ch’ ins ha mess tier il material dil zenn vegl. Tier quei ha el aunc giu procurau per 204 funds zinn a 24=R. 81 „zu Leventine under Luorscha in Weltschlandt“ e lu‘ aunc fatg vegnir in zenn si da Cuera. Per tuttas quellas stentas e breigias, che Podestat G. Berchter ha giu da quellas varts, ha la vischnaunca de Mustér giu mussau creanza cun regalar ad el 1688 ina brel bien veltliner. Enzatgei per enzatgei!

Quels 6 zenns ella baselgia de s. Gions han teniu e surviu entochen il horribel berschament dils 6 de Matg 1799 entras ils Franzos, nua che la baselgia ensemblamein cun ses zenns ein daventai in’ unfrenda dellas flommas. Il cronist raquenta: „Ils zenns della faria a s. Gions eran de peisa: il grond 50 tscheners; il mesaun 35 tschen. il zenn de Rosari 20 tschen., il pign 5 tschen.; dapli er’ ei en clutger pign dus zenns pigns, buns e da fetg bien metal e da buna materia, cun buna ferradira e bein luvrai… en clutger (grond) quels 4 zenns d’ina conzertura, la quala fuva ne da lunsch ne datier in semegliont tuccar, cun l‘ura che deva e repeteva.“

La catastrofa dils 6 de Matg 1799 cun sia tristezia e donns caschunai sin tuts mauns ha naturalmein buca schau patertgar schi spert vid novs zenns. Duront quei temps han bein ils zenns de s. Placi ne de s. Gada stoviu gidar ora la faria. Tonaton han ins luvrau e giu quitau, che novs zenns resunien ton pli spert ella restaurada, quasi danovamein baghiada baselgia parochiala. Ed il di ei finalmein arrivaus, nua che 4 zenns novs ein puspei vegni culai en il senteri da maun sura encunter Cons, sco il cronist di, „cun gronds quosts, denton cun immens legherment dil pievel.“ Igl ei stau 1821, in serein e bi di d’ October. Ils R. Paders della claustra, il tit. magistrat de Mustér cul R. Plevon della pleiv, P. Beat Ludescher, eran presents en senteri, fertont ch’in numerus pievel steva entuorn ordado en pietat e tgeuadat. Il culazenns era in cert Gion Battesta Monzini da Bergamo, in excelent meister en quels fatgs (vir in sua arte peritissimus).

Suenter esser stada preparada la massa buglenta ein il zenn pign ed il grond vegni culai igl emprem. Sco ei para ei vegniu derschiu memia pauc el modell dil zenn grond ed ei vegnius ora mo cun treis onzas. Nuotatonmeins han ins saviu duvrar el ed ei staus buontat zenn en fuorma e tun. Silsuenter ein ils dus auters vegni culai e stau finiu cun il cull dils zenns per s. Gions, ha il medem meister culau sil medem plaz ils treis zenns gronds per Sedrun, il tun dils quals regorda ualti ferm vid il tun dil secund e tierz zenn de s. Gions.

Il zenn grond pesava 52 tscheners e haveva il tun C. ed era dedicaus a s. Gion Battesta; il secund cun il tun D. (tenor auters Cis) dedicaus a s. Carli e s. Michel; il tierz cul tun E. (Es) dedicaus a s. Placi e s. Sigisbert; il pign cul tun G, dedicaus a Nossadunna dellas dolurs, pesond 17 tscheners.

Senza dubi ein ils zenns de s. Gions de 1821 ils emprems, che portan inscripziuns romontschas, e zvar aschi edificond bialas, che nus savein buca far cun meins, che schar suondar quellas.

1. Il zenn grond:
Ils morts compognel jeu,
Tiel fiug dedestel jeu,
De stempradas auras visel jeu.
Sancte Joannes Baptista, ora pro nobis. 

2. Il secund zenn:
Schurmegia nus dall aua,
Tempiasta, neiv e fiug;
Cammonda che malaura sabsenti da quest liug.
S. Carli e s. Mihel, rughei per nus.

3. Il tierz zenn:
Igl onn melli e pli siattschien navonta nov
La rabia dil schuldau franzos
Ils sis de Matg ha dau il fiug;
Ah, strof Mustér, havent battiu culs nos.
S. Placi e s. Sigisbert, rughei per nus.

4. Il zenn pign:
Maria, nossa cara Dunna,
Sco biars han viu cun grond turner,
Ha bargiu per la sfortuna
De ver en fiug tut il Mustér.
Nossadunna dellas dolurs, roga per nus.

Sche nus havein capiu endretg ina scartira veglia, sche han quels 4 zenns custau alla vischnaunca ca. 1685 fl. 7 x., forsa suenter haver tratg giu las unfrendas privatas. Tenor lubientscha digl Ordinariat episcopal dil 28 de Fevrer 1820 ha la pleiv saviu prender 1140 fl. ord il fondo dellas capluttas per pagar in ton de quels quosts.

Entochen che tut ei stau semptgau e regulau vid zenns e clutger e tscherniu ora ils adattai padrins e las ventireivlas madretschas, aschia ch’ ins ha saviu far fiasta, ein aunc entgins meins spirai. Ina gasetta de Cuera scriva: „Mustér ha udiu per l‘emprema ga siu niev bi tuchiez ils 25 de Fevrer 1822; ils zenns secrodan oreifer bein.“ — Scadin cass ei quei stau in legreivel di per gl‘entir Mustér, sco gia la biala Canzun en laud dils zenns novs de Mustér, fatga dagl avat Anselm Huonder e cantada dal pievel, lai percorscher ord mintga quors. 

Igl ei in toc historia de Mustér en paterna, cordiala viarva. Nus schein suondar ella.

1. Te legri, o Mustér!
E laudi Diu da cor;
Ti gaud es gie ’l plischer,
Con bein ch’il sun dat or.

2. Dils zens, ch’ en uss culai,
Cun quost ed er’ quitau,
E schi bein gartigiai,
Ch’in vess gie mai maniau.

3. En quels ventgia dus onns
Dil berschament ennau,
Sto ver gie pign e grond 
Co Dieus ha nus gidau.

4. O cars zens legreivels!
Vus esses la perdetgia,
Che a tuts vers fideivels 
Dieus seigi ferma petgia.

5. Sche clomei pi’ ensemen
Tuts ils parochians,
Per dar a quels l‘enzenna 
D’ er’ els esser nuials.

6. Cun schenia ’ls puccaus,
Tener car Diu da cor,
Cu ’l proxim sco sesez,
Mai emblidar vi ’l strof.

7. Mustér seigi Mustér
En tut sco vid’ avon,
Il liug de residenza,
Mo buca dils pucaus. 

8. Quei seigi nies quitau,
Schar scandels dad in maun, 
Che schendran mo puccaus,
Sc’ in sa da vegl enneu.

9. Exempels vein nus aunc
Bein biars avon ils egls,
Ch’ in tuca gie cun maun 
Il strof de nos puccaus.

10. In spiegbel eis ei quei,
De mai schar ord il tgau, 
Tgei peina greva sei,
La torta dil puccau.

11. De claustra, vitg e hofs,
En tschendra tut midaus, 
Entras ils crius Franzos 
Totalmein ruinaus.

12. O, sis de Matg sgarscheivei!
Digl onn navonta nov;
O, fiug zun bein snueivel!
Ti rumpas aunc il cor.

13. Schein dad in maun il trest
Maletg de tala sort;
Dieus dat a nus confiert 
Consola uss nies cor.

14. Tadlei empau nos zens,
Co i tucan uss d’ensemen; 
Mein pia el sogn tempel,
E tuts ludeien Diu.

15. Rugheien er’ da cor
Perdun per nos puccaus; 
Dieus ei gie sigl altar 
Sco bab dils combriai. 

16. Sche seigien engrazieivels
Cun buc stridar Diu pli;
Vivin sco vers fideivels,
Affons della Cadi.

17. O zens bein gartigiai!
La flur dil liug Mustér!
Sco trost dils combriai,
Dieus vegli mantener.

18. Il grond a nies s. Gion,  
Igl auter a s. Carli,
Il tierz al bien s. Placi,
Il quart a nossa Dunna.

19. Quei ei ils ss. patruns
De nossa pleiv entira;
Tras lur intercessiun,
Pon dar a nus ventira.

20. Il tun teni naven,
Stempradas aura era;
Dei bein dabot zenzur
Cu ’l fiug less rumper ora.

21. Ils morts vus compignei
En quest liug benediu;
La notg nus destadei 
En cass de mal pariu.

22. O cars nus de Mustér!
Tgei lein pomai de pli?
Dieus fa a nus oz ver,
Ch’el tegni nus aunc car.

Denton ha quella legreivla ed emperneivla harmonia a s. Gions buca cuzzau ton ditg. Tutenina ei il zenn grond sefess. Il culazenns Monzini haveva giu garantiu ils zenns per in onn e dau lubientscha de tuccar els mintga di in’ ura. Sco ei para ha la vischnaunca — per nies grond smervegl — era giu fatg stediamein diever de quella lubientscha. Pertgei tenor il protocoll de vischnaunca dils 3 de Mars 1822 eis ei stau redunonza en baselgia parochiala, nua ch’ ils dus calusters veders Gion Francestg Deflorin e Gion Battesta Venzin ein vegni confirmai „cun la condiziun, che uonn stoppien ei tuccar ina ura per di e per quella breigia de tuccar eis ei fatg ad els in minall graun de 4 per fiug.“

Il zenn grond ei se.fess enteifer quei onn. Tgei di savein nus buca dir. Sco ei vegn raschunau fuva quei zenn grond pli liungs, ch’il present e haveva in tec breigia, de puder sper la fenestra si. Meister Monzini ha stoviu cular il zenn danovamein sin siu quen. Duvrond el denton mo il metal dil zenn veder, ei il zenn grond de 1822 vegnius per in bien ton pli pigns cun la peisa de 4710 funds ed il tun denter C e H; denton per ventira puspei buontat zenn.

Stai vargai tuts quels quitaus, fastedis e dis solemns, eis ei vegniu tut ruasseivel entochen miez Matg 1877. Cheu sefenda il zenn grond danovamein e metta la vischnaunca en quosts e fatalitats. Ils 15 de Fenadur ei vegniu teniu vischnaunca pervia dil zenn grond. „Igl ei stau dus meinis: 1. schar tagliar ora quei ch’ei fess e duvrar vinavon; 2. schar cular danovamein e zvar a. u cheu a Mustér ne b. termetter naven el. Tratg ora ina commissiun, che ha procurau igl ulteriur, suenter esser stau, decidiu de schar cular danovamein e termetter naven el.“

Il respectiv contract ei vegnius fatgs cun frars Grassmayer a Feldkirch (s. Pieder) e suttascrets ils 20 d’ Uost 1877. Il zenn fess ei vegnius termess a s. Pieder e pesava „laut hiesigstädtischen (de Feldkirch) Waag- 

schein 4714 fund“ ed igl ei vegniu quin tau a fr. 1,25 = fr. 5892.50.

Numnasontga dil medem onn steva il niev zenn grond per s. Gions exponius a miez il vitg Mustér, gia benedius ed ornaus si gustusamein. Uestg Amberg de s. Pieder haveva giu la buontat sin supplica della vischnaunca de benedir el avon ch’ entscheiver siu viadi en la Cadi. Las soras de Sur G. Battesta Deflorin e de Sur canoni Giachen Antoni Carigiet, oriuntas da Mustér e da lezzas liras a Schaan e Vaduz havevan giu fitau si oreifer il zenn, avon che schar entscheiver il viadi ella patria. — Sco ils frars Wellinger de Schluein havevan giu menau il zenn veder da Mustér a Cuera, aschia han els turnau a menar il niev da Cuera a Mustér sin in ferm carr cun 5 cavals. Arrivond tier la pun Russein han els giu empau tema, schebein la punn tegni carga e cavals e giu schau passar quels persuls igl emprem, stend els anavos, pesava ge il zenn tenor: „Waagschein von Chur 6010 funds“. Denton han els saviu quorer cun lev cor immediat suenter.

Il di dellas olmas suenter las funcziuns d’ avon miezdi ei il zenn vegnius tratgs sin clutger. Ils buobs han priu pil cantun della suga, mond tras la purteglia dil senteri, ferton ch’ils umens, giuvens e vegls, ein dai suenter cargond per la medema suga. Stend il zenn odembora, han ins empruau in tec siu tun. „El tuna bein!“ — Vegnend ils buobs cun il cantun della suga encunter il stradun dell’ Alpsu, steva il zenn avon fenestra dil clutger. Quei tut ei stau daventau enteifer d’in quart ura. Las femnas han giu il grond plischer de saver mirar tier. Salvias de murtes ramplunavan dalla via lada. Tut ch’ era cuntents e plein legria. Il cronist selamenta mo, ch’ ei seigi buca vegniu cantau fertont ch’ il zenn ei vegnius tratgs si. Denton lein nus schar raquintar la G. R. ord siu numer 45 dils 9 de November. Prof. Placi Condrau, il padrin dil zenn, sa raschunar a nus quei meglier. Persuenter ha el era giu la speciala honur, ch’ igl ei era vegniu tuccau cun il zenn grond sin las messas dil tierz per el. El scriva:

„Il niev zenn grond de Mustér ei gartiaus e fa stullir la malenconia per quel de vivon, ch’ era staus fess. La pleiv ha giu concludiu d’ adual prezi schar cular el tier Theus a Favugn, mo fagend frars Grassmaver de s. Pieder pli favoreivlas offertas, ei quella lavur d’ entgins mellis francs vegnida surdada ad els. Ins supponeva, ch‘ il zenn fess pesassi circa 54 tschenes, mo ei ha semussau, ch’ el fageva mo 47 tschenes, ferton ch’ il niev ha ina peisa de 6038 glivras, el ei aschia il pli grond ell’ entira Surselva. (Il zenn grond de Sumvitg de 1913 peisa 6140 funds.) Sco igl ei vegniu detg a s. Pieder ei quel in dils pli bials zenns, ch’ ein enzacu vegni ord la culeria dils frars Grassmaver e tut, tgi che ha viu quel sin siu viadi, ha admirau il bi e schuber cul. A Mustér eis el staus exponius ils dus dis dellas olmas, tut scheva: bials eis el, sche mo el ei era buns. Ins era aultamein spaniaus sin siu tun, e cura ch’ins ha lura tuccau el persuls e culs auters er’ ei mo ina vusch, ch’ el remplazeschi vengonzamein siu preziau antecessur. Conclusivamein lessen nus aunc metter giu in public engraziament als premurai e bials mauns a Schau e Vaduz, che han per affecziun encunter lur vischnaunca nativa, decorau gustusamein il niev zenn grond enten passar leu atras.“

E puspei resuna ina biala cauzun per memoria dad in poet nativs de Mustér.

Al cenn grond de Mustér,
fess nunspetgadamein, culaus a s. Pieder.

(Da P. Baseli Carigiet.)

Vivos voco, mortuos plango, fulgura frango. (Schiller.)
Vivs jeu clomel, morts deploreschel, cametgs spatizzeschel. 

Cenn, ti grond, jeu tei salidel, 
Beinvignius tier nus da cor!
Ded arver tia bucc’ envidel,
Lai udir tiu tien sonor;
Clom‘ ad in clumar,
Tei lein festigiar.

O, tgei mal mintgin senteva 
Tiu plunschem d’udir leusi;
Cu l‘ureglia strusch udeva
Tiu schemer sut grev marti!
Grond secontristar 
Fess de tei anflar.

Novamein el fuorn ti siuas 
Cull secund da niev surfrend 
Schubers, bials el model liuas,
Heros vallerus nischend 
Ord la tgin’ alzaus,
Tuornas schon battiaus.

Remess, cu eis puspei sil tron,
Sco Mentor nus avvisa;
Tiu clom a tuts sco vidavon 
Surveschi per devisa:

Grond Diu, ti dis gie tez: „cun vus 
Deletg jeu hai ded esser.“
Clumai, lein pia premurus 
Vegnir neutier e quescher.

Nies cor, noss’ olma, tuts nos sens 
Tier tei, o Diu sesaulzien!
Sin tes commonds, scommonds attents 
Vid ti’ amur sescauldien. 

L’inscripziun romontscha dil zenn grond de 1877 havein nus menzionau sisura cun las autras de 1821, secartend ch’ ins hagi duvrau la medema tuttas treis gadas; probabel fuva l‘invocaziun latina „Sancte Joannes Baptista, ora pro nobis“ pli baul era romontscha.

Cun caschun, ch’ ins ha schau cular il zenn grond 1877 eis ei era stau il raschieni de schar cular danovamein il zenn pign e midar siu tun G en F e lu fuss ei stau harmonia cun tschels treis ed ins havess giu eventual duas melodias, numnadamein cun schar naven il grond ne il pign. La calculaziun de midar entuorn il zenn pign havess custau, suenter haver tratg giu il metal dil zenn pign veder, circa 1260 fr. Quei ei denton buca daventau.

Tgei ha ussa ilzenn grond de 1877 custau? Tratg giu la valeta dil material dil zenn veder ha el custau alla fin en tut 4499 fr. 19 cts. — Il metal dil zenn veder era vegnius valetaus 1 fr. 25 per fund, quel dil zenn niev ha custau 1 fr. 60 il fund. Per cuvierer quei deivet ei vegniu lubiu de prender 1000 fr. ord il fondo dellas capluttas della pleiv, silsuenter tratg si ina collecta voluntaria, il rest ei vegnius repartius sin ils habitonts ed ei ha tuccau aunc ca. 2 fr. per olma. — Frars Grassmayer han giu garantiu il zenn per in onn. „Donns caschunai entras accidents ellementars ne cun tuccar malreguladamein ein sclaus dalla garanzia. “

Ed ussa entrescha il zenn grond en funcziun. L’emprema ga, ch’ ins ha tuccau el en uffeci ei stau ils 5 de Nov. 1877, de bara per Fidel Monn de Caverdiras. E la davosa ga — ils 25 de Mars 1916, quei di, sin il qual ins celebrava pli baul a s. Gions la fiasta titulara della „Compagnia della miraculusa Nossadunna dellas 7 tristezias“, stada tschentada si dals K. P. Caputschins ils 3 de Fenadur 1707 e sin la quala ei vegneva teniu ina interessant biala processiun cun la crusch nera gronda, 4 gedius, che portavan ils instruments de crucifigar, las statuas: Niessegner en bara, Ecce Homo, Nossadunna dellas dolurs e nua che las 7 Marias, la spada el pez, suondavan cun s. Gion en agen costum de malencurada. Bia pievel jester vegneva neutier. Donn, ch’ ins ha dismess els anno 80 dil tschentaner vargau per gronda part quella interessanta solemnitat. Contas ga ha il zenn grond giu gidau a festivar quella fiasta?

„Il retg ei morts, viva il retg!“ — aschia clamavan ils Franzos pli daditg, cura che lur retg mureva. Il zenn grond ei forsa buca mo malsauns, el ha survegniu poda ina frida mortala, aschia ch’ ins vegn a stover cular in niev, e perquei clamein era nus per conclusion: Viva il niev zenn grond de s. Gions! — Il temps ei zvar buca favoreivels per schar cular zenns, aschinavon ch’ il metal ei vegnius aschi scarts e cars en consequenza dell’ uiara, ed essend sin tuts mauns novas expensas. — Cun vender il zenn vegness ins ad aquistar momentan in grond capital, ord il qual ins savess schar cular pli tard in zenn tenor plischer. Denton la pietat per il zenn vegl vegn strusch a dar tier quei, e dasperas vegn igl ault prezi per metal senza dubi aunc a semantener ditg era suenter l‘uiara. — Sco per preparaziun sin quella biala, custeivla, necessaria ovra savess ins forsa fundar ad interim in’ uniun, ils commembers della quala sacrificassen mintga meins, lein metter 10 cts. Negin sencurschess de quell’unfrenda e tonaton: l’uniun dat forza, mantegn il tschaffen e porta era — daners!

Denton giavischein nus da tut cor, che s. Gions stoppi buca spetgar memia ditg sin in niev zenn grond e che quel fetschi compleina honur a siu venerabel e maiestus antecessur.

Ina viafier tochen Mustér

ord la Gasetta Romontscha nr. 5 dils 30-1-1902

La viafier retica, Tavau-Cuera-Tusaun, para de prosperar e saver selegrar |d’ in bi avegnir. II cantun Grischun, ch’ ha per quella scret ora per l’emprema seria in emprest de 12 milliuns, gauda bien criedi, essend ch’ei gliei vegniu offeriu ad el buca mo ils domondai 12 milliuns, mo bein il du- bel, 24 milliuns. Aschia eis ei buca de ses- mervigliar, sehe 1’ Engiadinasut instanziescha de menar ina lingia laterala naven da Be- vers tochen Schuls. Quella nova interpresa ha era dau curascha ad in Sursilvan de ventilar el Bündner Tagblatt la damonda, schebein in savessi buc era patertgar de prolunghir cul temps la lingia Rehanau-Glion cun construir la lingia Glion-Muster. Nus selegrein de survegnir la viafier tochen Glion, el centrum della Surselva e cuin bugien a nossa capitala sursilvana l‘honur ed igl avantatg d’ ina staziun testala (Koptstation) e de saver restar en quella dominonta posiziun in diember d’ onns.

Mo sche las aczias, che las vischnauncas sursilvanas han stoviu prender dalla viafier retica datan ina raschuneivla rendita per pagar il tscheins de lur deivet viaferil, sche astga la Surselva aulta schon patertgar de plaunsiu instradar ina continuaziun della lingia Rehanau-Glion e quei ton pli, che quella construcziun porscha bia meins difficultats e garegia bia meins quosts, che la lingia Rehanau-Glion.

Cun buna raschun fa il correspondent dil Tagblatt attents, che la frequenza ded jasters ella Surselva ed il transport de rauba creschi leu onn per onn. Per la construcziun dils recommondai tötgs dirs fussi la prolongaziun della viafier de grondissim avantatg, la cara vetgira dils ziegels stermenti giu de far tètgs cun quei garantiu material.

Nus figiein lur’ aunc attents sigl export dil tschercau crapp scalegl, pil qual il renomau defunct geolog Linth-Escher ha gia avon decenis profetisau in grond avegnir inaga che la viafier arrivi tochen Mustér. In vegl proverbi romontsch scheva: „cun crappa e lena selai ei buca pagar deivets,“ mo il temps ei semidaus e cun crappa e lena selai far bunas fatschentas.

La Neue Bündner Zeitung ei setenida si sur las sanguinicas speronzas dil menzionau correspondent dil Tagblatt; po esser, ch’ el ei en enqual comparaziun cull’ Engiadina ius stagn lunsch, mo in dei mo buc emblidar, che la Surselva ei en sias prestaziuns per la viafier retica tuttavia buca stada anavos alla reha Engiadina. Quella ha straduns alpins, che vegnan teni aviert glentir unviern sin quen cantonal, fertont che la Surselva ha 8 —9 meins nagina comunicaziun postala sulla Alpsu e Lucmagn.

Gliei tuttavia buca malfatg, sch’ ils Sur- silvans seregeglian e fan empau canera. Ual perquei munglava la Bündner Zeitung nuota enviar anavos schi garmadiamein il correspondent sursilvan dil Tagblatt.

En memoria da major Franz de Vincenz

ord la Gasetta Romontscha nr. 4 dils 23-1-1902

Ils 17 d. q. ha la vischnaunca de Mustér, sut sucurs de numerus amitgs ed enconoschents ord autras vischnauncas, compignau tier il ruaus della fossa siu beinenconoschent conburgeis Sgr. major Franz de Vincenz naschius ils 14 de November 1837. Il defunct ei, artont il saun e spirt militeric de siu bab, Sgr. colonell Baltassar de Vincenz, che fuva cun gronda destineziun staus 42 onns en survetsch militeric spagnol, medemamein sededicaus en ses giuvens onns al da gliez temps flurent survetsch jester militeric e serendius gia da 20 onns en survetsch roman sut papa Pius IX. En tal survetsch ha il giuven grond e bi guerier fatg atras enteifer 3 onns ils enconoschents critics temps dil stat papal ed era priu part 1859 dalla bloccada dil marcau de Perugia entras la truppa papala, dals quals temps il defunct raquintava aunc savens cun fiuc ed ardiment. Turnaus cun pensiun en sia patria ha el continuau sia cariera militera en quella, nua che el ei savanzaus entochen tier major. 1872 ha el cun caschun dils manevers svizzers menau, en piazza de siu commondant colonell Risch, sco aide-major il battagliun Nr. 22 atras s. Gagl, leu, nua ch’ el ha il davos temps, pia 30 onns suenter, adumbatten encuretg levgiament da sia liunga malsogna dil cor e nua ch’ el ei era resignadamein spartius la sera dils 14 d. q.

A sia vischnaunca ed al cumin ha Sgr. maior Frz. de Vincenz prestau ses survetschs sco president communal, commember della commissiun tutelara e deputau, sco era sco premurau, bien cantadur en baselgia e pil cant profan. Perquei ha il chor viril de Mustér era priu il davos commiau da siu fideivel, vegl commember cun ina commuentonta canzun romontscha sin sia fossa, ornond quella cun in tschupi de condolenza. En favur de caussas pias ha il defunct testamentau considerabels legats, ch’ il Segner vegli re- munerar. Personalmein sedestingueva Sgr. maior Vincenz tras particulara curtesia e familiaritat ed en spezial entras in nundestruibel bien humor entochen en ses vegls dis, che figievan adina beinvesius el en scadina societat. Ussa ruaussa pia en paisch, bien Amitg, e speronza ch’ei fuvi preparau per Tei in plaz denter il chor angelic entuorn il tron de nies Bab celestial!

Per memoria da Dr. Josef Rheinberger

Gasetta Romontscha nr. 2 dils 10-1-1901

Posteriuramein relatein nus, ch’il re nomau componist Dr. Josef Rheinberger de Vaduz el yischinont principat Lichtenstein segi morts ils 25 de Nov. a München ella vegliadetgna de varga 70 onns. Sia mumma era de Mustér, ina sora dil defunct domdecan J. A. Carigiet de buna memoria, ch’ ha avon che vegnir canonic residenzial a Cuera giu pastorau ina rietscha d’ onns la gronda pleiv de Schaan sper Vaduz. Rheinberger sedestingueva gia da pign ensi tras ses admirabels duns per la musica. Dad 8 onns sunava el l’orgla en sia baselgia parochiala e ve- gnent el sil conservatori a München ha el mo cun 15 onns diregiu leu in famus concert! Sias composiziuns musicalas eran renomadas e savens scriveva sia consorta, figlia d’ in gieneral, il text per quellas. Muort sias grondas prestaziuns eis el vegnius honoraus cun uordens dal retg bavares, dal papa etc. e la Universität de München ha regalau el cul doctorat. El seteneva si a München e perquei ha el fatg a quei marcau in legat de 100’000 marcs per caussas de beneficenza. Per sia vischnaunca nativa Vaduz ha el destinau 30’000 marcs, per mintg’onn de Nadal schar parter ora il tscheins de quei bi capital als pli vengonzs paupers. Possi la musica celestiala ed il cant angelic legrar il me-riteivel defunct!

Cuors cantunal da pumpiers a Mustér

Gasetta Romontscha nr. 21 dils 19-5-1904

Il quors de pompiers a Mustér, pil district Reinanteriur entscheiva, sco la regenza lai publicar, Gliendisdis Tschuncheiswas, ils 23 d. q. allas 4 suenter miezdi. Ils instructers per tal quors levien buca ded obtener avon e buca pli tard. Scadina vischnaunca duessi termetter silmeins 8 delegai tier il quors, il qual vegn a cuzzar entochen sonda sera. Quost e logis per ils participonts ei procurau e paga il cantun. (Event, sclariment dat la suprastonza de Mustér, alla quala ins vegli era ton pli spert notificar il diember dils delegai.)

Muort l’impurtonza della caussa recommondein nus allas vischnauncas de separticipar stedi da tal quors de pompiers. Era delegai ord auters districts san separticipar. Red.

Gasetta Romontscha nr. 22 dils 26-5-1904

Entras il present quors de pompiers vesa Mustér ora quest’ jamna sco ina pintga garnischun. Fertont che las 25 scolaras dil quors per lavurs manilas lavuran sco aviuls tut tgeuamein en casa de scola, exerciteschan ils 37 pompiers ord las differentas vischnauncas dil district Reinanteriur en tenuta e sut disciplina militera dalla damaun entochen sera stediamein el liber cun sprezzas, scalas e hydrants e fan veseivels progress sut l’ energica, capavla direcziun de bgr. G. Brugger de Cuera e ses instructers auxiliars Sgr. Ant. Heini de Razén e Sgr. A. Mathis de Cuera. Tuts participonts muossan ludeivla premura e vegn quei quors speronza a purtar buns fretgs ella Cadi pigl uorden de fiug, tonpli che schizun commembers della dertgira cirquitala e districtuala separticipeschan de quel. Sonda sera siara il quors cun in’ inspecziun. 

Gasetta Romontscha nr. 23 dils 2-6-1904

Il quors de pompiers a Mustér ei vegnius serraus sonda sera suenter in’inspecziun entras il delegau pres. Castelberg de Glion. Il davos exerceci de seglir e fierer or da fenestra umens e buobs en ina solida, lada teila stendida ha provocau buca pauc spass. En siu fulminont plaid final ha Sgr. instructer Brugger exprimiu la cuntentientscha culla premura e las prestaziuns dils participonts e la speronza, ch’ els anflien ellas vischnauncas buna suatientscha e bien success. En num dil cumin e dils participonts ha Sgr. derschader G. A. Deplazes engraziau als instructers per lur breigia e stenta, che vegni speronza purtar buns fretgs. Fiat!

Avertura retardada dil Pass Alpsu

Gasetta Romontscha nr. 24 dils 9-6-1904

Culla sonda vargada ils 4 d. q.‘ ei la Alpsu veramein stada aviarta, aschia che la posta locala Mustér-Göschenen ha gia saviu entscheiver a cursar, enstagl pér culs 15 d. q. Enqual stadera e magasin ha ei denton custau allas empremas crotschas atras las lavinas; Culs 6 d. q. han lu era, schege daditg terrein, ils carrs gronds‘ de posta entschiet a cursar ella Surselva den er Glion e Mustér, ils quals dovesseri schiglioc reglementaricamein vegnir furni sigl 1 Zercladur. Denton ei igl unviern ton quorts, ch’ils Wagenmeisters federals ein par’ ei buca vegni ariva d’ era unscher ad uras ils carrs per la Surselva, sco. quels per las autras valladas. Per reconciliaziun ei silmeins vegniu termess entgins carrs novs.

Remarca: la stab 1904 ei stada in fetg caulda stad cun temperaturas a Mustér da tochen 35 grads. Persuenter ei la neiv gia vegnida l’entschatta october. Muort la bun’aura ei la raccolta stada fetg buna

Accident mortal ad Andiast

Gasetta Romontscha nr. 26 dils 23-6-1904

Ad Andiast ei il venderdis-sera, ils 17 d. q., in affon de 10 onns, fegl dil scrinari Fidel Schmed de Mustér, daus sur in piogn giu el Smuér e negaus. In um giuven, che fuva demaneivel, ha cun agen prighel de veta empruau de liberar il pauper affon, mo quel ei beinghleiti daus a funds e svanius senza fastitg ellas furiusas undas dil pussent flum alpin. Umens ded Andiast, Pignu e Ruaun, provedi cun sugas, lattas e frissachens, han encuretg la bara la sonda naven dil liug della sventira entochen tiella sboccada dil Smuér el Rein en ina lungbezia de ca. 7 kilometers, mo anflau nuot. La dumengia ban 30 umens ded Andiast ed auters de Ruaun e Pignu puspei encuretg la bara cun gronds strapazs e prighel de veta — ein ge plirs stai ell’ aua tochen sut bratsch ed auters, che mo il tgau vargava siado — mo puspei adumbatten. Entochen ussa ei gl’affon buca vegnius anflaus. Dieus vegli remunerar quels umens per lur sacrificonta ovra de misericordia e consolar ils combrigiai geniturs e fargliuns digl affon disgraziau.

Accident mortal duront la fiasta da s. Gion Battesta

Gasetta Romontscha nr. 27 dils 30-6-1904

Per la fiasta de S. Gion Battesta, patrun della baselgia parochiala de Mustér, ei succediu cheu in veramein trest accident. Duront il survetsch divin fuva il giuven Gion Battesta Columban Schuoler postaus sper baselgia, per dar tenor usit als dus sietamurtes, che sesanflavan in grond tschancun videifer, ils segns per las salvias. Da mesa messa ei lu Schuoler currius sil plaz de sittar, per sez schar ir inaga la schon preparada cannonada. El moment, ch’el ha tuccau cun la lontscha scaldada il secund e tierz murte ensemen ei sil siet dil secund seglius empaglia, in toc de quel ei sgulaus ad el el frunt, sdermanont il pupratsch, senza enzennas de veta, per tiara. Dus spirituals ed in miedi ein spert stai sil plaz per encurir de far lur duer. Sco bafa ei lu il disgraziau vegnius transportaus ella casa pauperila de Mustér, nua ch’ el fuva-vegnius tratgs si en si’ affonza. Sentelli che quei horribel cas ba provocau gronda consternaziun ell’ entira vischnaunca e cunzun tier la compagnia de mats, ch’embellescha talas fiastas entras sia parada. G. B. Columban Schuoler fuva ca. 24 onns vegls ed era da professiun calgèr. Ina generusa vieua haveva, suenter ch’el ha giu bandunau la casa pauperila, giu matern quitau pil pulit bandunau giuven.

Dumengia, vargada ha l’impressionabla sepultura giu liug en preschientscha d’in grond pievel e della compagnia de mats cun bandiera velada. In honorific act de quella ei stau, d’applicar igl import, ch’ei mintgamai disponibel ad ella per divertiment sin tala fiasta, per far bien per l’ olma dil pauper camerad. Speronza che Niessegner hagi, sin suffragi de S. Gion Battesta, en honur dil qual il disgraziau funczionava tier tala festivitat ed il num dil qual el purtava, sper il num Columban, fatg grazia cun el! 

La Gasetta Romontscha fuss inconsequenta, sch’ella exprimess buc era cun questa caschun, che la sventira ha tuccau l’atgna vischnaunca, sia veglia, savens repetida critica sur il prigulus usit de sittar sin fiastas. Ei sa pér a dar numerus amitgs de quei usit, che manegian, che senza bombardar empau selaschi ei nuota far fiasta sco sauda; nus vegnin perquei tonaton ad esser vinavon dil contrari meini e secartein, sco il correspondent, che ha relatau sur quei trest cas al „Tagblatt“, che cul solemn tuchiez dils zenns, cun cant e musica selaschi en fiastas de seadina spezia embellir sufficient e bia pli vengonzamein ed era pli segiramein, che cun sittar; quei di danovamein cul pli clar lungatg la frestga fossa el sonteri a Mustér.

Biars vegnan a dir, ch’ ei drovi mo precauziun tiel sittar. Nus dein tier, ch’il prighel vegni entras precauziun, sco p. ex. entras metter mo glieut fidada, intelligenta e seriusa vidlunder, sco era entras cargar mo cun miet e mesira e mo cun resgem ne pupi enstagl cun tratsch ed arschella, sco ei daventa savens, considerablamein limitaus, mo mai exclaus. Purla resta purla, e vegn adina a mantener sia prigulusa forza destructiva, perquei sia principala applicaziun ell’uiara per mazzar glieut. Era san ils murtes cul temps obtener nuninvestigabels defects e schluppar era mo cun raschuneivlas cargadas. Ei va en tals cas adina entochen inaga! Perquei: discite moniti — emprendei ord ils accidents e spitgei buc adina pér giu las unfrendas!