(DA GION MANI, ANDEER) SQUETSCH SEPARAT DAL CALENDER „PER MINTGA GI 1943“

Cumpignia de mats! Tgei Grischun, ni tuttavia tgei Romontsch enconuscha buca quei num? E tuttina vegnessen biars a scurlar il tgau, stuend raquintar zatgei davart la fundaziun ed il svilup de quellas instituziuns. Dallas cumpignias ded oz san ins bein pli u meins zatgei tenor la muntada ch’ ellas han els differents vitgs, mo dil temps vargau san ins nuot ni forsa quei ch’ ins ha udiu raquintar ils vegls. Ins ha — tuttavia oz — de s’occupar cun problems de bia pli gronda impurtonza che nossas cumpignias han. En cudischs anflein nus pauc sur da quella damonda — ni che nus stuessen ir en bibliotecas grondas.

Per motiv che nus stein sin la sava d’ in niev temps, d’ in temps ch’ ei forsa dil tuttafatg auters ch’ il temps present, che porta fors’ a nus bia niev, mo prenda bia dil vegl, eis ei giustificau de s’ occupar ina gada cun quellas damondas. Quels plaids dein buc esser en emprema lingia ina historia dellas cumpignias de mats — schi interessanta sco quella fuss. Quei ch’ei vegniu scret entochen oz en quei risguard ei pli u meins hipotesas ed ei vegn ualti segir era a restar quei. Ils scrutaturs han era cheu, sco bunamein adina en cass semeglionts, differentas opiniuns.

Nus lein cheu per illustrar quei mo indicar treis lavurs: Prof. Chr. Christoffel publichescha 1898 en la Chrestomatia de Decurtins ina lavuretta sur dellas cumpignias de mats. En quella scriva el, las cumpignias de mats seigien vegnidas fundadas cuort temps suenter la fundaziun dellas Treis ligias. Sco motiv applichescha el la tendenza d’ imitar ils cumins (tschentadas) e la dertgira dils vegls de quei temps. Tenor la hipotesa de Christoffel sebasass pia la fundaziun dellas cumpignias sin ina tendenza aschi uffonila, che nus savein per plirs motivs, buca crer ei, ponderein nus mo il factum 

ch’ ils giuvens havevan de quei temps cun sedisch onns tut ils dretgs, ch’ els separticipavan dalla defensiun della patria ed allas tschentadas e dertgiras. Auters historichers, denter quels anflein nus ils nums de scrutaders renumai, aschia per exempel G. C. Muoth, pretendan, che las cumpignias hagien giu, principalmein d’ entschatta, caracter militar.

La tiarza risposta dattan a nus puspei auters, aschia per ex. era Dr. Gian Caduff en sia biala lavur «Die Knabenschaften Graubündens», la quala duess vegnir legida pli savens. Differents e principalmein il davosnumnau muossan a nus cun parallelas ed analogias, che las cumpignias de mats savessen ver giu gia fetg baul, pia d’ entschatt’ enneu caracter sacral, stevan pia en survetsch d’ ina religiun ni baselgia. Igl ei cheu buca pusseivel d’ indicar exempels, mo tenor mi’ opiniun ei quei il pli tgunsch il cass.

Cura ein quellas pia vegnidas fundadas?

Il pli vegl document historic datescha ord il temps della reformaziun, mo gia el temps roman selain constatar instituziuns semegliontas. Pia, nossas cumpignias ein fetg veglias. Ed in’ autra damonda: Ein las cumpignias de mats in’ instituziun specifica romontscha, grischuna, specifica svizzera, ni anflein nus talas era ordvart nos cunfins? El cantun Grischun vein nus, cun excepziun della Giadina e dil Puschlav, per tuttas valladas mussaments per l’ existenza de cumpignias, seigi quei documents historics, restonzas d’ isonzas veglias, las qualas stevan pli baul en connex cun cumpignias, ni allura las cumpignias ch’ existan aunc oz.

Mo era en autras parts della Svizzera anflein nus talas, ni silmeins perdetgas per l’ existenza de talas, aschia per ex. per la Svizzera tudestga: en la Val della Tamina e per autras contradas dil cantun S. Gagl, en Glaruna, els cantuns de Turitg e Berna. Ella Svizzera franzosa anflein nus el Neuenburg talas sut ils nums «Societé» ni «Compagnie» ni «Confrèrie des Garçons». Era ils vischins han ni havevan cumpignias, aschia la Germania, l’Austria (Tirol), l’ Italla (Valtlina: Capitanio della giuventù a Bormio) e la Frontscha. Differents scrutaturs han mussau, che l’instituziun dellas cumpignas de mats ei derasada sur l’ entira tiara. Gie, tuttavia ils pievels primitivs fan cheu negina excepziun. Nus savein pia gir, che las cumpignias seigien in bein communabel della carstgaunadad. Natiralmein ein quellas buca dapertut tuttina e nus savein constatar differenzas da pievel tier pievel, da cantun tier cantun, da vallada tier vallada e tuttavia da vitg tier vitg. E per recapitular: las cumpignias de mats ein negina instituziun specifica svizzera.

Nus vein getg, che las cumpignias de mats hagien probablamein gia d’ entschatta giu caracter sacral, quei vul gir ellas mettevan en disposiziun lur forzas e lur lavur alla baselgia. Cheu ha ei entras la reformaziun dau, principalmein els loghens, ils quals han acceptau la nova doctrina, ina gronda midada. Ei ha num, che differentas cumpignias hagien giu gronda influenza sin il progress della reforma el Grischun, aschia vegn numnau en pliras lavurs la cumpignia de Soglio. Mo la baselgia protestanta, la quala ha gie neginas processiuns etc., haveva, silmeins pli tard, els biars loghens buca basegns digl agid dellas cumpignias, cuntrari, biars plevons cun tempra d’ in Calvin fagevan tut ils sforzs ded impedir l’ existenza dellas cumpignias. Quellas han, sch’ ellas han buca vuliu succumber, stuiu sededicar ad autras damondas, pertgei ellas eran en singuls cass disoccupadas, per duvrar in plaid pli modern. Enqualas han allura sededicau al problem della defensiun della patria ed han pia midau il vestgiu sacral cun in militaric, autras puspei han surpriu ina muntada impurtonta en damondas de dertgira. Nus savein oz constatar, che las cumpignias dils loghens catolics han manteniu bia pli bein il caracter original, ferton che quellas, las qualas han gia dagitg buca pli il caracter sacral che dominescha, han dal present quasi negina muntada pratica pli, ei seigi sil pli d’ embellir enquala fiasta. En quei mument, ch’ il stadi ha surpriu suranumnadas funcziuns (defensiun, dertgira), han ellas pers lur impurtonza.

Oz setracta ei, e quei ei la finamira de questa lavuretta, de dar, sch’ ei fuss pusseivel, a quellas cumpignias, ch’ ein sil precint de perder insumma tutta muntada, nova veta. Mo ei havess negin senn de vuler sfurzar ina renaschientscha de tut quei che las cumpignias possedevan inaga. Il temps ded oz ei memia differents dil temps vargau. Denton astgein nus gir senz’ auter, ch’ ei dess vias e medischinas. Quei daventa cun dar a nossas cumpignias novas obligaziuns. Igl ei cheu sco en auters cass. Ei ha mai dau ina nova epoca senza che quella havess surpriu enzatgei, pauc ni bia, dalla vargada. Era cheu stuein nus mirar de saver prender igl essenzial, il bien de quei ch’ ei stau. Gl’ auter duei esser vargau!

Sco nus savein havevan las cumpignias de mats principalmein el 17 e 18 avel tschentaner gronda influenza sin la veta els vitgs. Nus savein era, che lur funcziuns variavan da cass tier cass; mo il principi era en general il medem. Per quei motiv selubeschel jeu d’ indicar en plirs cass la cumpignia de mats d’Andeer sco exempel. Era quella era duront il temps suranumnau fetg activa (jeu vegnel pli tard a vegnir anavos sin la historia de quella).

Tgei han pia las cumpignias de mats prestau, che savess aschia, ni sin moda modificada, vegnir clamau en veta puspei?

1. Per il beinstar social dil pievel han ei luvrau a siu temps. Differents artechels dils «Tschentaments e Regulas dalla cumpignia d’Andeer» (1810) dattan perdetga ch’ ils mats havevan era per finamira il susteniment dil beinstar social. Mo era ils protocols raquentan quei e tschei. Aschia gi in protocol dils 11 de november 1810: «L’ inspecziun dallas truvaschs dad Andeer ha il vaschinadi laschau sura alla Darchira dils mats schi gig sco ella cuzza».

Auters protocols raquentan, ch’ ils mats hagien segau per ina paupra vieua, l’ autra gada fan els per ella ina seiv entuorn in curtgin. In auter protocol della medema cumpignia, il qual datescha dils 26 de december 1842 muoss’ a nus clar e bein, co ei vegn fatg sforzs de sviluppar ils duers enviers la veta sociala. Aschia vegn fatg il propiest de metter ils daners, silmeins per part, en in fondo, il qual dueigi survir al beinstar general, enstagl mo duvrar quels per divertiments. Aunc in cass: en ina sesida digl onn 1884 propona il president, la cumpignia dueigi s’ organisar sco pompiers pil vitg. Quei propiest vegn unanimamein acceptaus. Mo era encunter fallaments en quei risguard ei la dertgira dils mats fetg rigurusa. Aschia vegn per ex. in pauper puranchel deliberaus dil tscheins, il qual ei bia memia aults, ed il reh ranver sa pagar ina peina bravamein ensalada. Aschia ei en quei risguard la cumpignia de mats, cheu ad Andeer ed en auters loghens, ina instituziun de gronda valeta. 

2. Per la cultura. Era sin quei camp han biaras societads senza dubi prestau lur pusseivel. Schegie che per ex. la cumpignia d’Andeer ha buca la cultivaziun de damondas culturalas per finamira principala, sch’ anflein nus tuttina era cheu factums, ils quals dattan perdetga che quella negligeva buc ellas. Bein en fuorma empau stagn conservativa, mo denton buc el mal senn, secloma artechel 4 dellas statutas d’Andeer (1810): «Modas novas dein buca vangir manadas ent.» E sche biaras cumpignias han era buc artechels, ils quals camondan ad ellas de batter per il svilup cultural, sche dian plirs protocols, ch’ ils mats han tuttina prestau bia. Tier quellas prestaziuns astgein nus quintar la cultivaziun dellas isonzas veglias e dil cant.

Per puspei citar la cumpignia d’Andeer ha quella sequents factors principals:

a. Isonzas de nozzas.

b. Il cumin (tschentada). Oz mo sco til festiv, mo pli baul era grond’ influenza en damondas politicas.

c. Cantar de Daniev (cun las mattauns dil vitg).

Da quei selai constatar levamein, che la tendenza per il manteniment della cultura semuossa il pli bein tier fiastas e quei ei en certs risguards aunc oz il cass.

3. Per la baselgia. Sche nus vein acceptau la tesa, che las cumpignias hagien d’ entschatta giu caracter sacral, sche savein nus era capir ch’ ellas mettevan pli tard en disposiziun lur forzas alla baselgia. Quei ei gie en loghens catolics aunc oz il cass.

E puspei muossan las statutas d’ Andeer, che quella ei aunc suenter la reformaziun stada in bien instrument della baselgia. Cheu ein era artechels, ils quals savessen, concernent lur rigurusadad, bunamein esser screts d’ in Calvin:

1° «Dei iin a scadin d’ la surnumnada Compagnia fraquentar ilg Survetsch Divin, ei sei per ir a priedi, Examen, Uraziun tant la Dumengia sco en l’ emda.»

2° «Cur iin ei enten quella, scha dei iin a scadin sadapurtar Sco ei tuca a Descha, a bucca rir.»

6° «Dei tut purtar respct anvers Bab e Mumma …» 

13° «Tuts ils Giugs ein scumandei, ei seigig Femnas ner Maschels, chi ca vangis catau enten quel dei esser sut Peina.»

25° «Numnar ilg Num da Deus senza Basegns ad enten Spass ei er sut Peina.»

26° «Quella ca mass enten Baselgia culg Chiau scurclau ner senza Capitscha deigig vangir castiada.»

34° «Deigia nagin ei seigig Matts sco Mattaungs bucca vurdar anavos enten Baselgia a er buca durmir.»

Cheu drov’ ei negin commentar!

4. Sil camp de dertgira. Sco Statuts e protocols e per part il raquintar de nos vegls dattan perdetga, havevan las cumpignias de mats principalmein duront il 17e 18 avel tschentaner in’ enorma influenza sin la veta publica. Las dertgiras dils mats secuntentavan buca cun survegliar ils commembers, na, l’entira populaziun steva sut curatella. Vegl e giuven, pauper e reh stueva mirar de buca vegnir en carplina cun quella dertgira. Gie tuttavia viaden en casa, viaden en relaziuns famigliaras stendevan ils «Klägers» (spiuns!) lur nas. Sche nus persequitein ils protocols della dertgira e compareglein els cun ils tschentaments, sche stuein nus constatar che quellas «Regulas» eran buca mo cheu per buca vegnir observadas.

Tenor in cudisch de protocols, il qual ei screts per romontsch, ei la dertgira della «Societad de mats» d’Andeer vegnida fundada ils 4 de mars 1810:

Cheu vegn ei stipulau:

«Par manar ent iina pli buna Moralitad, Dischentadad, ca conven ad iina hundreivla Societat.»

«Par amprender a da sa exercitar enten la Furma da Darchiar tont enten ilg Civil sco enten ilg Criminal, tiers quella Fin ha iin Decretau …»

Mo era en fatgs politics havevan ils mats de gir in plaid. Aschia dependeva per ex. l’ elecziun dil mistral d’ in cumin per gronda part dallas vuschs e dalla simpatia dellas cumpignias ed ei saveva da tschentadas dar scenas buca las pli emperneivlas, sch’ ei mava buca suenter il tgau de quellas. — 

Aschia eis ei capeivel, ch’ ils mistrals ed auters gronds signurs protegevan las cumpignias nua ch’ els mo savevan. En in capetel, il qual vegn a suandar pli tard, vesein nus, che quellas ignoravan tuttavia cumonds e scumonds della regenza cantonala. Igl ei pia buca de far smervegl, sche quellas societads havevan ina forza oz a nus strusch capeivla. Aschia han ellas mussau, savens empau zun prepotent, il cuors della veta publica els vitgs.

5. En funcziuns militaras. Sche nus essan era buca dil tuttafatg d’ accord cun las ideas de certs scrutaturs, ils quals pretendan, che nossas cumpignias hagien d’ entschatta ed era pli tard giu dil tut caracter militar, sche havevan quellas denter auter e duront in cert temps era funcziuns militaras. Aschia duein diversas cumpignias haver giu l’ obligaziun de tscharner e metter en disposiziun schuldada per forzas jastras (Napoleon I!) e pli tard era recruts per igl agen militer. Mo sch’ ei fageva basegns mavan ils mats ord atgna iniziativa, sin agen quen encunter in inimitg. Nus vein en nossa historia svizzera plirs cass de schinumnadas «Freischaren». De quellas vegnevan era furmadas dallas cumpignias. Mo en quei mument che la Confederaziun ha surpriu il militaresser, han ils mats pers quels duers e dretgs.

Ozilgi ei buca il temps per viver mo da fiastas ed auters divertiments. Tgi sa, ei po vegnir il temps, che insumma mo quel, il qual presta enzatgei, ha veramein il dretg d’ exister. Nus, era nossa buna mumma Svizzera, stuein sedeliberar da smarschuns e parasits. Perquei han, sco gia menzionau, era las cumpignias de mats duas vias avon ellas: Prestar zatgei de num ni silmeins positiv, ni far plaz ad autras instituziuns. Co san ellas pia prestar enzatgei positiv?

La dertgira, las funcziuns specificas militaras, l’ influenza politica crodan naven, pia restassen aunc ils problems cultural e socials ed en in cert grau era la defensiun de nossa patria. Pia quels treis puncts:

1. Tgei savein nus far per nossa cultura? Quei ei in problem fetg difficil per motiv ch’ il plaid «cultura» ei en prighel de vegnir duvraus en faulsa maniera. Con vegn oz curclau cul bi manti: cultura! E bia che vegn «cultivau» ha de far fetg pauc cun vera cultura. Quei ei oz dapertut sil mund aschia. Entras l’ uiara ei il prighel fetg gronds che mo la forza fisica dil carstgaun vegni cultivada, ferton ch’ il spert ei en certs graus d’ impurtonza secundara. Sche nus lein mantener nossa patria, sche stuein nus en tuts graus esser armai: esser habels de defender ella cun las armas, mo era capir il ver senn dil plaid «defensiun spirtala». Quel gida nuot aschi gitg sco el stat mo en cudischs, schi gitg sco mo ils oraturs drovan el en lur plaids festivs. Nus Svizzers e tuttavia nus Grischuns fagein schiglioc buca gronds plaids; nus luvrein e stuein luvrar. Era tier quest duer duei esser aschia: buca gronds plaids, mo lavur, lavur positiva. Co sa quella pia esser per il manteniment de nossa cultura?

Nus vein cheu diversas pusseivladads. Aschia per ex. nossa canzun populara. Tgei seazis cuntegn quella! Pertgei pia cantar, seig’ ei en survetsch militar ni a casa, canzuns importadas, las qualas valan savens buc ina pip’ arsa? Lein cantar e cultivar nossas bialas canzuns popularas romontschas e tudestgas. Tgi ch’ha inaga capiu la valeta de nossa canzun populara, quel sa era tgei ch’ il cantar munta per noss’ olma, per nies pievel. Quei ei negin radio el cass de remplazzar. Perquei seigi nossa devisa: Al pievel la canzun populara.

Secundo vegness il problem de nies teater. La gronda valeta culturala de tal vegn bein negin a snegar. Mo il teater sto esser buns, buns en tuts risguards. En quei ei vegniu e vegn aunc fatg biars puccaus. Cheu savessen las cumpignias de mats prestar bia. Bein ei ina certa specia de tocs, sco per ex. ils tocs tiroles — ord tgei quels consistan savein nus bein — ualti svanida. E tuttina havein nus aunc savens caschun ded observar, tgei rauba de pauc vegn dada tier nus. Pertgei buca prender in bien toc, oravontut tocs romontschs? Ei il teater romontsch buc in fin instrument per promover la caussa romontscha? E tgi profita de quei? En emprema lingia ils acturs, mo era il publicum. In bien toc dat savens buca de pli breigia e difficultads ch’ in auter, e sche quei fuss era aunc il cass, sche han ins finalmein enzatgei ch’ ins astga haver plascher. Che quei ei buca mo ina teoria senza pusseivladads praticas, dat a nus la «Calandaria» della Muntogna sura de Schons perdetga. Mats e mattauns formeschan ina societad, la quala ha la finamira de cultivar il teater romontsch. Tgi che ha giu occasiun de frequentar ina de quellas representaziuns ha saviu constatar, ch’ ils della «Calandaria» han giu ed han success.

Ultra de quei ei quella sligiaziun ina stupenta via de mantener, sch’ era en empau in’ autra maniera, ina instituziun veglia, d’ unir mats e mattauns e de batter encunter la discrepanza che sefa valer oz savens en quei risguard. Buca per nuot ha la «Calandaria» en sia bandiera la steila e la gelgia alva, ils simbols de libertad e fideivladad.

E sch’ ei maunca a nus litteratura romontscha, sche dat ei tocs tudestgs ch’ ein adattai e merets de vegnir translatai. Jeu lessel cheu mo menzionar ils tocs dil «Heimatschutz Theater». Els ein per gronda part tocs per relaziuns purilas, pia era per nossas relaziuns ed oravontut vegnan eis ord la veta reala. Ins savess aunc scriver bia sur quels, mo quei duei stgisar per oz, la pusseivladad ei cheu. Igl ei era pusseivel che nossas cumpignias san luvrar en quei senn era per autras societads. Tgi che ha stuiu ina gada ni l’ autra tscharner in toc teater, sa ord atgna experienza tgei difficultads, tgei breigias quei dat. Sco fuss ei cheu, de furmar ina commissiun de teater. Quella havess l’ obligaziun de saver dar cussegls e metter a disposiziun buns teaters, ni silmeins ils tetels de tals, era ad autras societads.

Era en in’ autra maniera savessen nossas cumpignias de mats metter a disposiziun lur forzas a nossa cultura. Sco gia menzionau vegn oz en general celebrau in ver cultus culla forza fisica dil carstgaun, cul sport etc. Bia, fetg bia vegn, en certs stadis silmeins, mess el survetsch dil militer. Era tier nus savein nus tscheu e leu constatar tendenzas semegliontas. Nus lein cheu buca criticar, mo deplorablamein ston ins constatar, ch’ ei vegn denton d’ in’ autra vart fatg memia pauc. Nus vivin en ina democrazia, en la tiara dil pur suveran. Nus essan aunc libers. Quei dun, la libertad, gaudan oz paucs pievels. Mo quei dun pretenda duers da nus: l’ emprema obligaziun ei d’ enconuscher nies duer enviers concarstgauns e patria. Quei ei denton per part mo pusseivel entras l’ enconuschientscha dil caracter de nossa democrazia. Co stat ei cheu? Deplorablamein buca dil pli bein. Ins pondereschi ina gada il factum, cons carstgauns che daventan maiorens, cons ch’ ein gia en ina vegliadetgna ch’ els ston ni stuessan separticipar de votaziuns, insumma prender part de damondas nazionalas e politicas. Els enconuschan pauc ni nuot quels problems. Cons van a votar senza saver de tgei ch’ ei setracta atgnamein. En quei risguard savessen las cumpignias surprender ina biala e nobla missiun.

Co savess quei pia daventar? Ponderein nus inaga nossas relaziuns: con savens maunc’ ei a nus principalmein d’ unviern ina finamira clara e precisa. Co fuss ei, sche cumpignias de mats arranschassen ord atgna iniziativa cuors de sera, els quals silmeins ils commembers savessen vegnir sclari sur quellas damondas suranumnadas. Tgei savessen nus prestar en quei grau! E tier tut duvrass ei fetg pauc: empau slontsch e premura per la caussa, in tec talent d’ organisaziun e natiralmein ina persuna ch’ ei habla de menar tut.

Il temps suenter l’ uiara pretenda fetg probabel en quei risguard bia de nus Svizzers. E nus savein mo prestar zatgei sche nus suandein la devisa: In per tuts, tuts per in!

Quei fuss pia entgins patratgs concernent ils problems culturals. Natiralmein sa cheu buca vegnir dau in schema, mo cun empau buna veglia vegn mintga cumpignia ad anflar la via la pli adattada per ella.

2. E tgei selaschass far en damondas socialas? Era quei ei in problem ch’ occupescha principalmein oz pievels e pievels. Era nus Svizzers stuein s’ occupar cun el. Entras quell’ uiara survegnan quellas damondas aunc bia pli gronda impurtonza. Cheu sco nigliu valan ils pladis: In per tuts, tuts per in. Quei ei fetg bi, vala denton lidinuot aschigitg sco ei vegn buc era praticau. E cheu savessen nossas cumpignias anflar in camp de lavur. Ei dess cheu biaras pusseivladads. Nus lein esser independents e savein savens buca che quell’ independenza consista ord biars impurtonts, mo era pigns factors, ils quals san mo exister sch’ il singul lavura e batta per els. Aschia ha nies pievel oz, e quei vegn pli tard ad esser aunc pli ferm, de basegns de mintga pign agid.

Cheu fuss ei per oz de rimnar il material vegl, dal qual ei ha aunc fetg bia en nos vitgs. Cons luvrers san mo luvrar ed han mo gudogn, sche quei vegn fatg! Quei ei in duer nazional enviers cuncarstgauns e patria. E buc il davos profitein nus sezs dad el. Mo ei dat era autras pusseivladads! Menzionau seigi mo il cass, nua ch’ ina cumpignia della Surselva ha renovau tut las fontaunas dil vitg. Caussas semegliontas seschassen far dapertut. En lavurs cuminas seschass far bia de quei ch’ il singul po buca prestar. E sch’ ei fuss basegns, pertgei buc era inaga gidar en in cass ni l’ auter enzatgi cun daners. Quei ei natiralmein buca manegiau donaziuns grondiusas; mo aschia per ex. sch’ ins vesa ch’ ina famiglia ei en basegns. Pertgei buca renunziar inaga sin in divertiment, seigi quei in bal ni zatgei auter, per saver gidar in che ha basegns? Era cheu stuessen las cumpignias sedrizzar suenter las relaziuns differentas ed era cheu seschassen certas difficultads ch’ existan aunc surventscher cun buna veglia ed in saun optimissem.

Aschi lunsch sco quei ei pusseivel senza entrar memia bia en detagls, vein nus dau ina survesta dil svilup de nossas cumpignias de mats. Nus vein era empruau de rispunder allas damondas, sche l’existenza de talas sappi vegnir pli ni meins garantida e sche lur manteniment seigi giustificau.

In ni l’ auter savess bein, e fa era, tschentar la damonda: Eis ei giustificau de vuler tener si quellas instituziuns, las qualas saudan atgnamein tier in temps vargau e las qualas selain forsa insumma buca vegnir messas en connex cun il temps ded oz e sias tendenzas modernas, per part hipermodernas?

Cheu sto la decisiun esser clara per nus: Vulein nus batter vinavon per la tradiziun de nos vegls, bein capiu buca mo en caussas ch’ appartegnan sulettamein las cumpignias, ni buc? Sche gie, allura dat ei nuot auter che batter per l’ existenza dellas cumpignias, pertgei la decadenza ni tuttavia l’ aboliziun de talas munta in ton perdita de nossa tradiziun. Ei sa cheu natiralmein dar neginas prescripziuns, ei stat liber a mintgin de sedecider. Mo avon che finir aunc ina damonda: Savein nus prender ei sin nossa cunscienzia viers nos suentervegnents sche nus negligein quei duer?