annada 60, nr. 21 dils 25 da matg 1916

Sco nus havein intervegniu ei a Mustér el novissim temps vegniu fundau in’ „Associaziun generala de consum“, cun circa 80 commembers. Igl intent de quell’ associaziun duei esser en emprema lingia de cheutras ton pli tgiunsch saver retrer victualias ed autras necessarias caussas directamein ord la fontauna per in raschuneivel prezi unitaric. Mintga commember vegn ad esser sez commersant e consumment en ina persuna. Plinavon duei il tiran „credit“ plaun e plaun vegnir suprimins. Igl ei enconuschent, ch’ il credit ei staus la ruina de biaras e biaras familias, ins fageva si deivets cun cumprar bia caussas buca necessarias, senza patertgar suenter il pagar e senza saver la summa dil deivet tochen la fin digl onn. Ins era lu tier la retschavida dil quen tut surprius, saveva buca capir danunder in aschi ault quen darivi e saveva buca nua sevolver per far il necessari pagament. La familia vegneva aschia tratga pli e pli a funs ed ils vegnentsuenter sentevan per biars onns las consequenzas dil credit. Las associaziuns de consum dismettan quei destructiv credit, il pievel sendisa vid il spargnar e scadin consumment sa mintgadi entras siu libret seperschuader con e tgei el consummescha.

Talas associaziuns de consum ein ualti dapertut, nua che quellas ein organisadas sin ina solida basis, in benefeci per il pievel cumin en general. Ei ha fatg a nus plischer de saver constatar, ch’ ei detti a Mustér era en quels graus umens, che prendan viva part dil beinstar ed interess general dil pievel, sco vers amitgs de quel. Nus giavischein a quella nov’ uniun in complein success. — L’ uniun fa la forza.