annada 60, nr. 20 dils 18 da matg 1916

Ferton che p. ex. las vischinonas vischnauncas de Sumvitg, Trun etc. fan mintgamai mundi schon cun ils 20 d’ Avrel cun tuts tiers manedels, ein a Mustér (vischinadi Vitg) nuorsas e cauras idas uonn (sco aunc pli) tochen ils 11 resp. 18 de Matg, pia in entir meins pli ditg, libramein per ils praus, per grond donn de pastg, ers ed orts. Quei ei pilver abusau il dretg de pasculaziun e stat en total contrast cun in’ agricultura razionala. Tals abus ston sforzar tier requors, che vegnessen senza dubi a stabillir per cheu inaga per adina in termin final de pasculaziun de sil pli tard igl 1 de Matg. Ins seigi perquei raschuneivels!

annada 60, nr. 21 dils 25 da matg 1916

En fatgs de mundi a Mustér. En Nr. 20 della Gas. Rom. selamenta in vischin (scadincass buc in possessur de cauras) sur digl abus de schar ir ils tiers manedels memia ditg per ils praus e perdegia raschuneivladat. La paregliaziun cun Trun e Sumvitg ei buca dal tut adequata, sa ge mintgin, che a Trun e Sumvitg ei bia pli tumpriv e han leu tut autras relaziuns de pistira cun lur valls lateralas etc., ferton che Mustér posseda fetg pauca e schliata pistira tardiva e rapidas teissas valls. Era nus essan dal reminent amitg de raschuschuneivladat e para ei a nus veramein stagn grond abus de pascular ils tiers manedels sin prau privat tochen quasi ils 20 de Matg. Mo vuler fixar mundi sin igl 1 de Matg fuss ton sco de dir: „Pervesi da quei di naven vossas nuorsas e cauras.“ Pia duess ins ira per ina via miez e dir: „mundi per las nuorsas vegn fixaus sin ils 4 de Matg e per las cauras sin ils 10“.

Ils gronds possessurs de praus, aschi rehamein benedi cnn beins terresters, vegnan tgiunschamein a puder portar quei pign sacrifeci en favur dils paupers. „La caura ei la vacca dils paupers.“ — Fetg biaras familias cun affons ein dependentas dallas cauras per haver entgins daguots latg. Quels possessurs seregordien dils plaids de Niessegner: „Quei che vus fageis dil bien als paupers, fageis vus a mi.“

annada 60, nr. 21 dils 25 da matg 1916

Ariguard la pasculaziun cumina a Mustèr selubin nus las sequentas remarcas. Nossas vischnauncas vischinontas Sumvitg, Trun, Tujetsch e Medel han era igl atun in auter uorden, che la vischnaunca de Mustér. Leu astga buc in e scadin pur ir cun ses tiers, nua ch’ el ha ina scrota prau e magliar giu quei pastg, il qual ei gnanc ses buc, sondern pastg cumin, igl emprem, e suenter, cura ch’ ei dat lartg, san las vaccas de quels ir a magliar giu il pastg sin il prau dil pauper, il qual munglass la primavera u crapentar sias cauras si en la vall ne tener en nuegl e perver ellas. En glez cass dovei il pur grond era tener sia biestga en nuegl e perver tochen ch’ ei dat lartg igl atun. Ins dovei pia era duvrar igl atun raschuneivladat, cura ch’ ei peglia il grond e buca mo la primavera per pregiudicar il pign, era quei valess in requors. En tuttas societats vala il moto: Tuts per in ed in per tuts, il qual duess era valer en la vischnaunca de Mustér.

In vischin neutral senza cauras e vaccas.