Enzacontas notizias cultur-historicas da Guglielm Gadola, Cuera, dedicau a sur dr. Carli Fry 

 

(Remarca: Il factum historic, che la dertgira dil cumin della Cadi ha decidiu — sin iniziativa de Sur Dr. C. Fry — d’ envidar Sia Grazia Mgr. Avat de vegnir sin cumin e dar la benedieziun alla tschentada, sco ei era adina usitau entochen 1879, ha animau nus de scriver zacontas notizias davart quei vegl e venerabel usit de cumin.)

Tgei cor della Cadi ha buca palpitau pli furibund, tgei aveinas sursilvanas ein buca sescufladas, udend e legend nus della Cadi dal grondius success, che nies cumin ha rapportau sur tuttas autras producziuns grischunas all’ exposiziun nazionala a Turitg! E pilvermo, nies Cumin della Cadi ei lunschora il pli bi che nus ha vein leusi; el ei la cruna ed il tschupi de tuttas nossas tradiziuns si la Cadi!

Sche mo nus schessen quei, sche forsa paucs che cartessen; denton legin nus mintga bieni da cumin en gasettas jastras e dumiastias, en scartiras periodicas ed illustradas il laud e l’ admiraziun de nies Cumin della Cadi. Tut che admira nies «usit antic» de cumin; tgi lauda il manti tgietschen dil Mistral, tgi la spada dil salter e tgi nies «stab de cumin». —

Il pli interessant eis ei denton de saver constatar, ch’ ils biars admiran oravontut nies stab de cumin; mo buca meins interessant, co ei plaidan e calculeschan davart l’ antiquitad e l’ impurtonza de quel.

Capeivel! Ei dat strusch in pli misterius e bi num ella Cadi che «stab de cumin»! Mo quater umens ord il pievel, mondurai cun caultschas cuortas e cassacca liunga, han la honur de quei tetel. Las colurs de lur habits ein quellas de nies cumin: tgietschen e verd, che serepartan uliv ed alternativamein sin caultschas e cassacca; dapertut miez tgietschen e miez verd. Avon 1924 purtavan ei ina capiala de cup, grischa, plitost aulta; dapi la fiasta centenara a Trun ina capiala nera de treis pézs, che va meglier a prau cun lur vestgius e che vegneva gia purtada dapi l’ entschatta dil 16avel tschentaner entochen ca. avon 100 onns! Quel che va ordavon porta ina pica, che fuva ornada tschels onns (entochen ca. 1860) osum l’ asta cun in bi pindel verd e tgietschen en fuorma de mascha. El senumna picher. Suenter el vegn il fiffer cun la fiffa, ch’ ins numnava pli baul (aunc all’ entschatta dil 19avel tschentaner) il schuicler, sia suna la schuicla. Epi suondan e siaran quella gruppa ils dus tamburs de cumin. Oz numnein nus quels quater: fiffer e leufer e schumbraders.

Els formeschan oz pil di de cumin la guardia d’ honur dil Mistral e siu magistrat e porschan veramein ina tutt’ atgna attracziun il di della tschentada, cunzun ad jasters ed a tgi che vesa els per l’ emprema gada. — Per ordinari ein els compignai dal salter de cumin a cavagl, vestgius sco ’1 stab e decoraus cul liung manti official, tgietschen e verd. Il «salter de cumin» auda atgnamein buca tiel stab; el ei in scalem pli ault, el va gie a cavagl, porta la spada, il simbol della pussonza e dil dretg «sur veta e mort». Entochen 1915 vegnev’ el elegius mo dalla vischnaunca de Mustér, ed era el medem temps «salter de vischnaunca». Ils dus davos salters de cumin, cumpriu il hodiern en uffeci, ein vegni elegi dalla dertgira de cumin. Entras quellas recentas midadas savess ei forsa nescher cul temps la damonda: «Tgi ha atgnamein il dretg d’ eleger il salter de cumin?»

Ussa ei era il legn sligiaus, pertgei tut ils salters de cumin, aschilunsch sco nus savein constatar quels anavos (entochen el 17 avel tschentaner), eran propi de Mustér. Entochen avon 100 onns vegneva il salter de cumin era numnaus «salter grond» (Grosswaibel). —

Mo lunschora il pli interessant per mes lecturs vegn ei ad esser d’ udir ch’ il hodiern stab de cumin eri entochen 1879 buca la guardia d’ honur dil Mistral, mobein dapi igl origin de nies Cumin della Cadi entochen 1879 oravontut ed en emprema lingia la guardia d’ honur dil Prenci avat de nossa claustra de Mustér. (Pli detagliai mussaments vegnel jeu lu a purtar en in auter liug.)

Quei chischlet umens cun interessanta livrea regorda nus vid il temps vegl, vid l’ entschatta de nossa giudicatura ed uorden communal, nua ch’ ils avats de Mustér eran ils signurs della Cadi (Casa de Diu!) ed ils promoturs dellas Ligias e della libertad. E tgi less buca selegrar, che quella memoria ei semantenida entochen sil di ded oz en il «stab de cumin»?

Ins sepertgiri denton de declarar il num «stab de cumin» per fetg vegls. Quel ha gnanc 100 onns buc; sche el ha 80 eis ei tut! Silmeins fan la schurnalistica ed ils protocols vegls dil cumin negina menziun de quel!

Quei tetel deriva scadin cass de nossa veta militara moderna, nua ch’ igl ei aschi savens raschieni d’ in «stab dil battagliun», dil regiment, ni stab general.

Nies «stab» de cumin era da sias uras bia pli solemns e bia pli numerus ed haveva era in tut auter num e per part (sco nus vegnin a mussar en in auter liug) era in’ autra missiun!

P. Placi a Spescha di en ina de sias scartiras:

« Medemamein vegn igl avat retscharts e compignaus sin cumin cun gronda e nobla suita; igl ei usitau de cumpignar el cun lontschas, schumbers e schuiclas. Sia suita vegn numnada: bargada, el lungatg della tiara.»

Ozildi astgass ins matei strusch duvrar ina tal’ expressiun pil stab de cumin, senza vegnir en conflict silmeins cul signur mediatur?! Tschels onns haveva il plaid «bargada» senza dubi aunc in’ autra significaziun ed in cronist dell’ entschatta dil 18 avel tschentaner sesprova era de declarar, ch’ il plaid «bargada» derivi ed hagi la medema significaziun sco «brigada». —

Ed ussa capin nus bein avunda, che quella «bargada» formava la guardia d’ honur digl avat, cura che quel sepresentava ufficialmein seigi sin cumin ni sin dertgiras, che vegnevan tenidas da temps vegl publicamein sut ina glenda dador claustra. Ei vegn ad esser stau semegliont sco aunc pli tard la tschentada d’in «Bannaherr», nua che scadina dellas quater cuorts (Mustér, Tujetsch, Medel + Breil e Trun + Sumvitg) tarmettevan «in quantum dils megliers umens bein armai per compignar e dar honur a Sia Grazia Reverendissima». —

Sch’ il plaid «bargada» ha survegniu el decuors dil temps tef e suer plitost de «strolic», sche po quei forsa derivar dacheu, che quella «guardia d’honur», quella «brigada» vegneva gastada generusamein tier talas caschuns cun vin claustral e metgas mistral — e ch’ ei deva lu avon che la notg era vargada enqual sfraccada davart quella «stoda bargada»(?).

Enzatgei pauc, atgnamein mo pli las davosas fladadas de quella guardia moribunda dil Prenci Avat de pli baul, ei semantenida entochen videnasi eis anno 80 dil tschentaner vargau. Da lezzas uras, cura ch’ igl avat sepresentava sin fiastas solemnas, cura ch’ el celebrava messa pontificala, haveva il salter de cumin cun manti si de cumpignar el. E pli tard aunc, tier fiastas solemnas en claustra, compignava il picher en livrea Sia Grazia Mgr. avat en ed ord baselgia. P. Baseli Berther ha raquintau inaga a mi, el eri aunc in mattatsch, ch’ il stampau picher de Sumvitg vegnevi mintga gada a Mustér cura che Mgr. fagevi messa pontificala e compignavi quel en livrea e cun gronda majestad en ed ord baselgia. Quel capevi smaledet pulit de buntganar cun sia pica beinbufatg els cumbels dellas femnas, per cass che quellas occupavan memia bia plaz el corridor della baselgia gronda. Duront il survetsch divin sepostavi el solemnamein ed en tutta sia preschientscha mintgamai sper il tischamber, sil scalem sisum. — Quei di fuv’ el naturalmein hosp en claustra e vegneva salarisaus.

Era quei usit ei svanius 1877, nua che avat Paul Birher ei seretratgs.

Quei ch’ ei restau de quella renomada e zun respectabla «bargada» digl avat de Mustér e che vegn sulettamein aunc practicau, ni meglier detg: puspei practicau suenter liunga interrumpziun ei, ch’ il Mistral della Cadi cun la dertgira cirquitala compognan, cun il salter de cumin en livrea, la processiun de S. Placi immediat suenter Mgr. avat. —

Co «la bargada digl avat» ei daventada plaun a plaun «stab de cumin», ei ina fetg interessanta historietta, mo essend ch’ ei mass memia lunsch de delucidar quei en ina gasetta, vegnin nus a purtar ei en in auter liug. Nus lein denton menzionar in document de 1752, che muossa clar e bein, ch’ il picher, ni leufer ei aunc adina ed en emprema lingia in survient ufficial de Sia Grazia Reverendissima il Prenci avat. Gia orda quel vesein nus, ch’ il leufer fuva era el medem temps buca mo «pot de Sia Grazia Principiala» mobein era «pot de cumin» e ch’ el resta era tal entochen tier la constituziun nova de 1848.

Tgei onn la bargada, q. v. d. la suita usitada de Mgr. avat, consistenta ord «ina gronda partida umens bein costumai e bein armai cun lontschas, schumbers e schuiclas» ha calau ded ira sin claustra e cumpignar giu igl avat sin cumin, savein nus buc exactamein; denton eis ei factum, ch’ ella ha cuzzau entochen ils davos decennis dil 18 avel tschentaner. Igl ei buca sclaus, che quella ha calau d’ exister dal temps, ch’ ins ha introduciu la Mediaziun de Napoleon I. (1803).

Mo cun la svanida della bargada digl avat, ni sco ella vegn era numnada alla fin dil 18 avel tschentaner: la bargada de cumin, ei il vegl e respectus usit ded ira sin claustra pigl avat e cumpignar quel giu sin cumin, aunc ditg buca svanius diltut. Enstagl della «gronda partida umens bein costumai» ei denton buca la compagnia

de mats de Mustér semessa en retscha per quella funcziun d’ honur, mobein il «stab de cumin», consistent ord ils quater dels, rinforzai da Mistral e salter e da dus tochen treis ulteriurs commembers dil magistrat de cumin.

E quei ei restau aschia entochen anno 77. Gia quei onn ha ei muncau pauc, ch’ ei mondien buca si pli pigl avat. Entochen gliez onn concludeva mintgamai il magistrat de cumin, tgeinins dils commembers de quel cul «stab de cumin» ensemen hagien ded ira si pigl avat. Anno 77, igl onn che quei usit ei vegnius practicaus per la davosa gada, ha il magistrat de cumin concludiu tschun minutas avon trer sin cumin, de schar decider quella caussa ils umens de cumin: «Ella dominonta antipatia encunter Mgr. avat, duei vegnir surschau al pievel d’ envidar giu el sin cumin tenor usit, ni era buc.» (Mira: Protocol de cumin dils 6 de matg 1877. p. 405).

Ils umens de cumin, agitai ed irritai februsamein pervia della questiun della restauraziun della ven. claustra. de Mustér, levan saver nuot pli de schar ir sin claustra il stab de cumin e cumpignar giu igl avat sin cumin. Mo en cuort reussesch’ ei al Mistral regent, prof. Pl. Condrau († 1902), de calmar ils malcuntents «e cun imposanta majoritad ei la questioneivla invitaziun vegnida decretada. Treis commembers ord miez il magistrat ein allura vegni tarmess sin claustra pigl avat.» (Mira: e. l. i. p. 406).

Quei ei stau la davosa gada ch’ in avat, ornaus cun ani e pectoral, il simbol de sia dignitad, ha benediu il pievel della Cadi sin curtin cumin. Mo ils davos radis de quei bellezia e zun respectau usit, che veva cuzzau datier de 4 tschentaners, ein stizzai pér 1879!

Historics ei gliez cumin staus oravontut per motiv, che P. Pl. Tenner, superiur della claustra, ha representau il convent (che veva quei onn aunc il dretg de 50 vuschs sin cumin!) per la davosa gada en curtin cumin. Cun quella caschun ha el, en ina stupenta peroraziun, engraziau cauldamein al magistrat ed al pievel per la demussada premura ariguard il manteniment dil convent. Per conclusiun ha el aunc punctuau, che la lescha cantonala pertenent las claustras, munti la mort della ven. casa de S. Placi e S. Sigisbert! Ualti probabel seigi oz la claustra representada per la davosa gada sin cumin e perquei vegli el tenor vegl usit dar la benedicziun alla tiara ed al pievel della Cadi. —

Quella davosa benedicziun dalla buora de cumin anora, dada als umens de cumin ed a nossa cara Cadi dal superiur della paupra claustra de gliez temps, hagi fatg ina tala impressiun sin ils biars, schiglioc aulti dirs umens de cumin, ch’ ei vevien ils larmins osum las gaultas brinidas dal sulegl primavaun.

P. Pl. Tenner veva giu in gest presentiment; la congregaziun dils avats benedictins svizzers, ha numnadamein giavischau 1880, che la claustra de Mustér desisti de quei vegl usit, che savessi menar tier scumbegls politics. Ins temeva aunc adina de destadar il bov dil combat cultural, che veva entschiet a cupidar els anno 80! — Ed aschia ei quei antic e bi usit de nies losch cumin della Cadi ius sut per ina e peradina! (?)

E tuttina buca diltut! Enstagl dar la benedicziun dalla buora de cumin anora serenda dapi 1879 entochen oz il magistrat cul stab de cumin, cuort avon trer sin cumin, aunc sin baselgia gronda, per retscheiver leu da Sia Grazia Mgr. avat la benedicziun per ils umens de cumin e per tut il pievel de nossa cara Cadi. —

Nus havessen aunc d’ agiunscher beinenqual interessant factum historic pertenent nies bi cumin, mo essend che quei mass lunsch sur in artechel d’ ina gasetta ora, vegnin nus in’ autra ga ed en in auter liug a tractar la caussa pli da rudien.

Per oz less jeu mo dir quei: Lein mantener cun tutta pietad quei che nus havein aunc! Lein renovar quei ch’ ei iu per ier da rendiu! Nies cumin ha aunc oz in bellezia coc; lein mantener era la crosa, q. v. d. ils usits, sinaquei ch’ il cuntegn mondi buc alla malura cun la fuorma!

Ed ussa surlasch’ jeu il plaid al preziau amitg, Sur Dr. C. Fry, che ha giu il ventireivel patratg de far ina iniziativa tier la dertgira cirquitala el senn de turnar anavos tier quei bi e respectus usit religius-patriotic della benedicziun abaziala dalla buora de cumin anora. Sur Carli vegn era a far de saver ils lecturs d’ in’ autra ventireivla novitad: d’ina canzun de cumin, componida da nies appreziau e capavel componist ord la Cadi, sgr. prof. Duri Sialm de Mustér.

Sunei la veglia mistralia!

Eviva nies cumin della Cadi!