La „Ligia grischa“ viseta Mustér

annada 60, nr. 31 dils 3 d’ uost 1916

Domengia , ils 6 d’ Uost fa nies enconuschent chor viril sursilvan „Ligia Grischa“ in’ excursiun a Mustér e ha cun caschun de tala viseta la buontat de portar avon allas 3 s. m. el parc (paviglion) dil „Disentiserhof“ public e libramein in diember canzuns romontschas e tudestgas. Nus dubitein buca, che las producziuns de quei valent chor vegnien ad haver cheu gronda attracziun udend ils biars quel per l’ empremaga e che amitgs ed amitgas d’ in bi cant beneventeschien engrazieivlamein e cun legherment ils stimai gasts e cantadurs ord las differentas vischnauncas de nossa Surselva. La „Ligia Grischa“ arriva la domengia cun il tren dellas 12.10 a miezdi a Mustér. Ella stat presentamein sut presidi de Sgr. pres. cirq. Caderas de Schnaus e sut direcziun de Sgr. scolast real Nold a Glion. In cordial beinvegni a nossa brava „Ligia Grischa“!

 

annada 60, nr. 31 dils 3 d’ uost 1916

La „Ligia grischa“ a Mustér. Domengia vargada ha nossa „Ligia grischa“, sco stau annunziau, dau l’ honur de sia viseta alla capitala della Cadi e preparau cheu ad in grond publicum cun sias oreifras producziuns de cant in beinvegniu e delicius deletg musical. Dals ca. 70 commembers della „Ligia grischa“, serecrutonts ord tuttas parts della Surseiva, da Cuera tochen Mustér, che serimnan denton pli completamein mo tier combats de concurrenza tier pli grondas fiastas de cant e per cunzun representar leu il cant e lungatg romontsch, ein ca. 35 arrivai a Mustér cun il tren dellas 12.10 e vegni retscharts cheu curteseivlamein d’ amitgs ed enconuschents e scadin cun in matget de steil’ alva e flurs alpinas ord mauns de giuvnettas. Tier l’idea della „Ligia grischa“ a Mustér e da schi stupent’ aura emprema viseta udev’ ad ella in bi matg alpin.

Suenter ina quort’ emprova communabla en sala de scola, ornada cun flurs per il beinvegni, e suenter in pign paus, ha il concert priu allas 3 s. m. si’ entschatta el magnific parc dil „Disentiserhof“, sper il vast paviglion, in veritabel „Sängerhain“, che fuva circumdaus da massa merveglius ed attents auditurs ed audituras: dals ca. 100 curants jasters dil Disentiserhof, da bia gleut de Mustér e contuorn e da schuldada tudestga.

Cun l’ imposanta canzun patriotica  „Eidgenossen Gott zum Gruss!“ da Angerer, ha la „Ligia Grischa“ intonau ed inaugurau sut direcziun de Sgr. scolast real Nold sias producziuns ed era accordau cun quels vigurus e majestus accords ils cors dils auditurs sil dretg tun patriotic. Cun pintgas interrupziuns ha lu il chor dilectau igl auditori duront datier de duas uras cun in grond diember canzuns, baul romontschas, baul tudestgas e mintgamai raccoltau niev e meritau applaus. Dallas ulteriuras canzuns tudestgas alleghein nus: „Turmwarts Minne“ da Decker; „Die letzte Wacht“ e „Dort liegt die Heimat mir am Rhein“ da Attenhofer; „Bittgesang für ’s Vaterland“, cun accompognament de clavier, da Sturm; e dallas romontschas: „Geri de Frundsberg“ da Dr. Schmid d. Gr.; „Il Svizzer egl jester“ da Gaugier;  „Alla patria grischuna“ da Stehle;  „La patria dil Grischun“ da Vogt;  „II pur suveran“ da Erni — diregida dal componist, Sgr. red. e pres. Erni de Trin sez —; „Primavera“ da Köllner; „Miu Grischun“ da Wunderlin. Las 3 davosas canzuns ein vegnidas cantadas d’ in dubel quartett della „Ligia grischa“. — A miez il concert ha lu er’ aunc niev valent musicus Sgr. Duri Sialm de Segnas seschau commuentar d’ allegrar auditurs e cantadurs cun ina de sias meisterilas producziuns sin il clavier.

Encunter la fin dellas producziuns ha in vegl e stimau curant dil „Disentiserhof“, Sgr. direct. de banca Henrici de Basel, priu il plaid a miez la gronda raspada, per remetter alla „Ligia grischa“ en num dils presents in cordial engraziament per las bialas gratuitas producziuns, e lu adhortau igl auditori de cun quella caschun seregordar della presenta collecta en nossa patria en favur de schuldada svizzera, vegnida malsauna ne en munglaments duront il survetsch militar. Ses bials plaids, accompignai dall’ allegada canzun „Rogaziun per la patria“ han giu bien effect ed immediat rimnau 250 fr. libras unfrendas per tal intent. — Che las gulas dils cantadurs schegien buc en da strapaz e calira ha Sgr. hotelier Tuor dil Disentiserhof generusamein giu quitau e dasperas aunc schau ornar quels cun odorusas rosas ord ses bials curtins. — 

II concert della „Ligia grischa“ ei staus en tuts graus bein reussius e ha raccoltau grond applaus ed ‘engrazieivla renconuscbientscha.

Suenter las producziuns han ils amitgs de Mustér compignau lur gasts sin ina quorta spazziada a Fontanivas, tier il bi lag niev amiez il majestus parc natural de leu, ornaus el dequors della stad cun plirs plischeivels edifecis de lenn tras la schuldada tudestga a Mustér. In pign refrestg offerius cheu als gasts ed in plaid d’ engraziament da part dil President communal per la emperneivla viseta a Mustér han exprimiu la simpatia e renconuschientscha a nossa „Ligia grischa“. Il President de quella ha era da sia vart remess in cordial engraziament per la curteseivla accoglenza. Duront la canzun „Vineta“ ed autras navigavan consortas dils gasts ella biala barca per il spazius lag entuorn, tut incantadas giud l’ emprema nav ella Partsura sin in lag aunc nunenconuschents ella geografia e sin las cartas grischunas, malgrad sia lunghezia de 100 e sia ladezia de 25 meters e considerabla profunditat.

Returnai el vitg han ils cantadurs aunc schau resunar in’ uretta en hilaria reuniun egl umbrivaun curtin dil „Central“ amiez il liug in diember canzuns, beneventadas era dalla schuldada tudestga cun in trippel „hurra!“, ed allas 7.47 ei la „Ligia Grischa“ vegnida compignada silla gara tier in cordial comiau suenter I’ aschi biala ed emperneivla viseta. Aunc „Frestgamein nus alzein“ ed il tren ha sut engrazieivels salids puspei menau a casa ils cantadurs romontschs sursilvans. La viseta della „Ligia Grischa“ dils 6 d’ Uost 1916 a Mustér vegn aunc a restar cheu ditg en buna memoria e quella memoria speronza prest puspei refrestgentada tras ina nova viseta. Vivat floreat „Ligia Grischa!“

 

Disgrazia ellas montognas

annada 60, nr. 31 dils 3 d’ uost 1916

Las flurs alpinas, in bi ornament de nossas montognas, ein gia per bein enqual memia curaschus turist e turista stadas la caschun tier grevas disgrazias. Ina tala disgrazia ei succedida sonda vargada, ils 12 d. q., sin il hospeci de St Maria, sin il Lucmagn, tier encurir flurs „steil‘alva“.

Il schuldau Otto Gandlach de Lipsia, in dils 100 internai tudestgs, che sesanflava a Mustér en cura, ha cun aunc dus de ses camerats vuliu far in’excursiun a St. Maria per encurir steil’ alva. — Arrivai a pei a St. Maria fan els in quort paus sur miezdi e serendan Iura sin la spunda teissa al pei dil vischinont Scopi, il liug aschi frequentaus da giuven e vegl, dad umens e femnas, ch‘ enqueran leu la preziada flur. Mo gia entuorn las 3 vegn tras ina dama curanta de S. Gagl, che sesanflava quei di medemamein sin in’ excursiun en quest liug, portau el hospeci la tresta nova, ch’in de quell schuldaus tudestgs seigi diagraziaus e restaus morts. — Immediat vegn Sgr. cap. Dr. Berther, il qual ha, cun Sgr. Dr Huonder, il commando sur ils internai a Mustér, mo sesanflava quei moment en fatgs de miedi a Tujetsch, avisaui per telegraf, ferton ch‘ entgins umens serendan dal hospeci sil plaz della disgrazia, per, sche pusseival, saver prestar agid. Mo il disgraziau vegn anflaus morts; el ei rucclaus sur in precipeci de ca. 20 m. e silsuenter aunc entuorn 300 m. dalla teissa spunda giu. El ha obteniu pliras grevas blessuras mortalas vid il tgau, ferton ch’ il bratsch dretg era totalmein smardigliaus e las costas sfraccadas.

Enten encurir las flurs era Gandlach savonzaus pli ad ault e sespartius da ses camerats, ils quals ein lu, suenter adumbatten haver giu clamau e spetgau sin el, returnai sin in‘ autra via encunter il hospeci e savevan nuot della disgrazia, cartend danflar lur camerat el hospeci.

La proxima caschun della diagrazia ei boc enconuschenta. Schebein il disgraziau ei enten vegnir engiu selischnaus e lora curdaus sur il precipeci, ne sch‘ el ei, vegnend orasum quei precipeci, vegnius surprius d‘ in acddent d‘ eivradat dil tgau, ei grev de constatar. Nus havein buna raschun de crer, ch’ il davos seigi stau il cass. Orasum quei precipeci sesanflan duas bialas flurs: forsa vuleva G. encurir quellas, ei Iura vegnius memia osum.

Il disgraziau schuldau Otto Gundlach fava um grond e ferm e cun ses 180 cm. lunghezia in dils gronds denter ils internai tudestgs a Mustér. El er’ in schuldau fetg solid e beinvesius da superiurs e camerats. Dall’ uiara havev’ el pliras grevas blessuras: sper la sperdita de 4 deta er‘ aunc in siet a miez igl jess dil pèz, nua che la marca cun sin num haveva giu spossau empau la frida della balla e stada secatschada cun quella ella plaga. Gundlach, da religiun evangelica, era exact 40 onns vegls e da professiun ustier el grond marcau tudestg de Lipsia. Dapi l‘ uiara haveva sia familia denton fermau l’ ustria. Il disgraziau Iai anavos ina vieua cun 3 affons, la quala fuva dapresent en survetsch en in lazaret militar de Lipsia. Dals 3 affons ha la buoba veglia 13 onns e quella dueva en quort vegnir a Mustér sin viseta tier il bab. Ins po comprender la dolur della familia sur la sgarscheivla nova, stovend il bab, suenter esser mitschaus cun la veta ord il fiug d‘ uiara, disgraziar sin tala moda en siu asyl de cura e paisch ed ord il qual el dueva baut ne tard segiramein puspei returnar en veta tier ses cars de casa.

Gundlach haveva giu domandau quei di lubientscha da Sgr. cap. Dr. Berther per el e das camerats de far in tur sil Lucmagn e finalmein obteniu tala sut expressiva advertaziun de ge esser precauts e buca serender en loghens malsegirs. Il mal ei denton prest fatgs, ella bassa sco eis quolms. Ferton ch’ ei vegneva avon criticau dalla incopetenta vusch publica, ch’ is internai obtegnien dal commando memia pauc libertat per excursiuns, ha ei ussa doviu esser, che ual l‘ emprema tala hagi garegiau l‘ unfrenda, mossament de tala malgesta, arbitraria critica. —

La sepultura dil schuldau disgraziau ha giu liug il glendisdis allas 3 s. m. a Mustér e porschiu in commuentont ed impressiunont aspect. Tenor reglement militar svizzer, era per sepulturas d‘ internai jasters, fuva ei arrivau a miezdi da Cuera sut commando d’ in litinent ina secziun de 50 umens schuldada della presenta scola de recruts de leu, cun sia oreifra musica militara de 20 umens. Allas 3 s. m. ei quella truppa sepostada avon il hotel »Bellevue“, sper la colonna dils 100 internai e bia pievel jester ed indigen, e ha sunau in solemn hymni funeral duront che la bara, portada alternadamein da 12 internai e suondada da grond diember medems portaders de matgs e tschupials, ei vegnida ord casa. Igl imposant til ei seformaus cun la musica e la schuldada svizzera alla testa, suondada dals dis commandos, dala dus officiers tudestgs a Mustér, dal President communal, dal predicant cap. div. Spahn de Schaßhaus e dal prof. tudestg Dr. Söhner de Cuera, sco representant dil consulat tudestg a Tavau. Lu suondava la bara, ils tschupials, la schuldada tudestga cun delegaziuns d‘internai da Bogn Tenigia e Cuera e la finala bia pievel civil. Dalla familia dil delunct ha, muort la gronda allontananza, regin saviu esser present. Sut ils impressiunonts tuns d’ in marsch funeral de musica e schumber ei il liung e remarcabel til setratga atras il vitg ed ora encunter il senteri parochial de S. Gions, nua ch’ei fuva era gia rimnau massa gleut per assister alla sepultura.

En formaziun militara ei la schuldada sepoatada en carrè entuorn la fossa, sper la quala pred. e cap. div. Spahn ha teniu in fetg commuentont plaid funeral religius. Ins stoppi era prender quella disgrazia resignadamein ord maun da Diu, essend che quei che Dieua fetschi, seigi tut bein fatg. Nossa patria seigi buca cheu, mobein leusi ella cumminonza cun il Tutpussent ed encunter quella dei nies desideri sevolver. — Prof. Söhner seregorda della paupra familia dil delunct ed engrazia alla Svizzera per sia generusa hospitalitat als internai. — Cap. Dr. Berther lauda il defunct sco exemplaric schuldau, che hagi aunc mai giu dau ad el caschun tier censuras. Sin tals schuldaus sappi sia patria esser loscha. El deploreschi la tragica mort d’ in tal schuldau ed exempel.

Suenter la canzun de fossa „Wie sie so sanft ruh‘n“, da part d‘ in chor della schuldada tudestga, in bi hymnus funeral della musica, ina treidubla, rebattenta salvia ord las buis alzadas della schuldada svizzera sur la fossa aviarta ed entginas oraziuns dil funczionari, ei il commuentont act funeral staus alla fin. Officiers e camerats dil defunct han aunc fiers scadin in pugn tratsch giu sil vischi e la fossa ei sesarada. — Sut ils suns d’ in viv marsch militar ei la truppa returnada e marschada el vitg, suondada dils commuentai aspectaturs. Il defunct schuldau tudestg ruaussi en paisch en allontanada, mo hospitala tiara svizzera! Sia fossa a Mustér vegn aunc a regurdar las generaziuns futuras de cheu vid ils sgarscheivels onns d’ uiara.

 

Concert per schuldada basignusa a Mustér

annada 60, nr. 30 dils 27 da fenadur 1916

Las allegadas producziuns musicalas, dadas domengia vargada s. m. el hotel della „Cruna“ a Mustér en favur della schuldada basignusa invalida dils internai tudestgs de cheu, han giu empleniu la vasta sala cun auditurs, amitgs ed amitgas de bi cant e musica. II reh program, menaus ora dallas oreifras forzas cun gronda virtuositat, ha cuntentau aultamein e raccoltau suenter scadina numera viv applaus. Leusuenter ei era la receta stada fetg cuntenteivla, tonpli ch’ igl ei cun tala caschun cunzun era curdau da part dils numerus presents curants tudestgs a Mustér generusas donaziuns en favur de lur paupers compatriots.

Las producziuns ein vegnidas aviartas e seradas cun in vigurus cant viril à quatter vuschs d’ in chbor de ca. 30 schuldaus internai, instruius e diregius dal schuldau e scolast Sgr. Gigerich de Heidelberg. — Las singulas numeras dil program sebrattavan denter meisterilas producziuns de clavier, portadas avon da dunschala Gutsch, instructera de clavier e da Sgr. G. v. Sprecher, stud. tech. de Cuera e denter oreifras, simpaticas producziuns de cello da part dil litinent tudestg Sgr. Hirschberg, internaus a Cuera, in meister sin quei schi plascheivel instrument. — Buca pauc smervegl ed admiraziun ha a miez il concert era ina producziun libra de clavier de nies artist sin quei instrument, Sgr. Duri Sialm de Segnes leventau, il qual ha mussau, co ins sappi guvernar in clavier e tgei tuns ed accords giavinar ord quei. Sut accompognament de Sgr. Sialm ha per variaziun red. Condrau aunc portau avon ina canzun. — II concert ha dilectau varga duas uras e mesa igl attent auditori e leventau viv applaus ed engraziament tier quei viers ils auturs.

En quort vegn probabel era nossa „Ligia Grischa“ a dar in concert public a Mustér, tier il qual ella seigi gia ussa cordialmein beinvegnida.

Cuors preliminar militar

annada 60, nr. 29 dils 20 da fenadur 1916

Il mardis sera ei arrivau a Mustér sut direcziun de 3 officiers svizzers 36 giuvens de 17—18 onns de Turitg, participonts leu d’ in voluntari quors preliminar militar, sco tals vegnan ils davos onns teni per l’ entira Svizzera entuorn. Era a Mustér ei vegniu organisau uonn in tal. Quella frestga partiziun turitgesa, cun atgna mondura, buis, baionetta, fest e sac ei vegnida dad Elm sur il Pass Pigniu e cun la viafier dad Uors a Mustér. Da cheu eis ella serendida jer a S. Maria, per continuar il tur d’ exercezi sur la Piora, ad Iriel, e sur il Gotthard a Caschanutta.

Rapport dalla scola claustrala

annada 60, nr. 29 dils 20 da fenadur 1916

La scola claustrala a Mustér ei tenor siu catalog, al qual igl ei, sco gia relatau, aunc vegniu admess en squetsch separau ina biala biographia sur il def. Mgr. avat Benedetg, scretta da P. Sigisbert Otten, stada frequentada igl onn vargau da 96 scolars: 70 el gymnasi de 6 classas e 26 en las 2 realas; 73 egl internat, 23 egl externat; 57 grischuns (37 romontsehs, 12 tudestgs, 6 talians e 2 franzos), 29 d’ auters cantuns, 4 de Tiaratudestga, 4 dell’ Austria, 1 d’ Italia, 1 dil Lichtenstein.

La ludeivla uniun d’ abstinents dils scolars, secziun della ligia catolica d’ abstinenza, dumbrava 20 commem- bers. Gronda premura ed activitat scientifica ha l’ academia de S. Scholastica, serecrutonta ord ils scolars dellas 3 classa superiuras dil gimnasi, demussau, cun tener mintg’jamna ina sessiun scientifica cun adequats referats e discussiuns. L’ academia stat sut valenta direcziun de rev. Sgr. P. decan Maurus Carnot. — Sco Professors della scola han 17 paders funczionau, ina greva lavur sper lur numerusas funcziuns ecclesiasticas. Las vacanzas ein perquei de cuir ad els schibein sco als scolars.

II niev quors de scola entscheiva ils 28 de Settember. Prospects san vegnir retratgs dal P. Prefect. La scola claustrala drova ne cun riguard instructiv ne riguard educativ ulteriura recommendaziun; ella serecammonda da sesezza a tuts geniturs catolics, che vulan metter en buns mauns a scola lur fegls.

Niev pader administratur per Müstair

annada 60, nr. 29 dils 20 da fenadur 1916

En plazza dil niev elegiu Mgr. avat Bonifaci Duwe de Mustér ei rev. Sgr. prof. Pader Anselm Waser de cheu serendius a Mustair sco administratur e confessur ella claustra de muniessas benedictinas de leu. Rev. Sgr. P. Anselm ha pli baul giu funczionau ina retscha d’onns sco econom della claustra de Mustér e posseda aschia en quei grau la qualificaziun per la semeglionta procura a Mustair. Ins vesa a Mustér nuidis a partend rev. P. Anselm, denton vegn el era ad esser beinvegnius a Mustair, mo a restar de Mustér.

La sesiun da stad entscheiva

annada 60, nr. 29 dils 20 da fenadur 1916

IIs hotels en Surselva entscheivan ad obtener empau curants e passants, cunzun sche l’aura entschavess a semetter en empau meglier — era per il fenar, cul qual igl ei uonn dapertut ina paupra caussa. Flem, Bogn-Peiden, Breil, Bogn-Tenigia, Sedrun, Curaglia, Mustér han gia pulita frequenza, che vegn a saugmentar el proxim temps. II „Disentiserhof“ a Mustér dumbra gia passa 80 curants de diversas naziuns. — Ell’Engiadina sefa la frequenza era mo plaun. L’ Engiadina bassa dumbra 560 jast

ers, dals quals 483 sesanflan a Tarasp-Scuol- Vulpera e 60 a Vall Sinestra.

 

annada 60, nr. 31 dils 3 d’ uost 1916

La frequenza ded jasters, de turists e curants ei carschida en tuts loghens de cura sin in relativ nunspetgau diember. La gronda part de quels serecrutescha ord Svizzers e Tudestgs. A Sedrun, Curaglia, Mustér, Bogn-Tenigia ein ils hotels tont sco empleni, Flem hagi datier de 1000 curants ed era ils auters loghens de cura sursilvans, Breil, Bogn-Peiden, Vall etc. secuntentien. Quei ei de cuir als hoteliers ed era la Retica sa duvrar quei trafic.

Convert pils basignus dell’ uiara

annada 60, nr. 29 dils 20 da fenadur 1916

Domengia proxima alias 2 1/2 s. m. ha liug a Mustér el hotel della „Cruna“ in concert en favur de basignusa schuldada invalida dils internai tudestgs a Mustér. Semegliontas producziuns musicalas per medem intent han gia giu liug en diflerents auters loghens ded internai, aschia a Cuera, Arosa, Tavau, Bogn Tenigia etc. II program preveda canzuns della schuldada tudestga sezza e producziuns sin clavier, cello etc. de gasts e fauturs. Igl intent caritativ lai spetgar commensurada frequenza de quell’ occasiun da part d’ in publicum, amatur de producziuns musicalas.

Distincziun per Duri Sialm

annada 60, nr. 29 dils 20 da fenadur 1916

Sgr. Duri Sialm de Segnas-Mustér, nies enconuschent giuven artist de clavier ed orgla, ha daquort obteniu a Basel tier ina concurrenza d’ artists de musica, arranschada dell’ assoziaziun de musichers svizzers, ina stupenta distincziun tras la jury. Nus gratulein.! (Domengia prox. havein nus fors’ er’ il plascher de tedlar nies vischin artist tier il concert de beneficenza en la „Cruna“ a Mustér? Red.)

1 2 3 4 5 6