Accident alla staziun de Mustér

ord Gasetta Romontscha nr. 34 dils 21-8-1913

El cantun su engiuviars della plazza elevada de gara a Mustér vegn presentamein eregiu dalla V. R. [Viafier retica] ina remisa cun laboratori. Duront ch’entgins luvrers talians digl accordant fuvan igl glendisdis sera quort avon las 6 occupai cun finir a cavar ora il fundament en in tagliament de ca. 4 m. altezia, seslucca ina massa tratsch d’ ina spunda e cuvier’ en in dils luvrers, in giuven de ca. 20 onns, cun datier de dus meters altezia. Ils auters cumpogns ein spert sefatgs vid la lavur de spindramen, ferton ch’igl ei immediat arrivau ulteriur agid. Nunsavend nu’ il satrau sesanfli e perquei temend ch’ ins savessi blessar el cun pala e zappun, ha la lavur stovia vegnir fatga precaut e relativamein pli plaun. Anflond aunc suenter 1 ura negins fistitgs, cartevan ins pli nuot auter, che d’ anflar la finala in miert. Cheu comparan tutenina ils cavegls e spert ei lu il tgau dil satrau staus fatgs libers, che dev’aunc enzennas de veta. En preschientscha de plevon e miedi ei cun aua e spirituosas il spindrau puspei revegnius, mo ha aunc stoviu restar ina penibla mes’ ura en sia fossa, avon che la massa tratsch sestagnau seigi staus allontanaus ora d’ entuorn e ch’el sappi vegnir tratgs sido. Igl ei strusch de capir, co quei pupratsch ha pudiu tener ora schi ditg. Remarcablamein ha el era giu neginas blessuras ed ei suenter il spindrament serendius cun agid de dus cumpogns a pei en siu logis. El di de immediat suenter esser staus pertscharts d’ esser satraus haver giu piars la schientscha el tratsch. Jer ha el bandunau cun la viafier il liug de sia tresta regurdientscha.

Novs maletgs per la baselgia claustrala

ord Gasetta Romontscha nr. 3 dils 24-7-1913

En la baselgia gronda claustra la ein dapi entgin temps ils frars Wolf da Lechthal, Tirol, occupai cun ina necessaria e beinreussida lavur. lls dus arviuls sur ils dus chors cun il schinumnau artg triumfal survegnan ina biala stucatura, la quala fuss gia en sesezza in ornament per la baselgia, ferton ch’ ella ha ina aunc pli nobla muntada e destinaziun sco ramas de maletgs. Il renomau pivtur Fritz Kunz, frar dil rev. con- ventual P. Leo, ha entschiet ad ornar igl arviul cun ils products meisterils de siu profund sentiment e ventireivel maun. Tgi che ha giu caschun d’ admirar sias ovras, p. ex. las scenas ord la veta de s. Francestg, sto selegrar, che in tal artist ornescha il pli grondius tempel en Surselva cun maletgs classics ord la familia benedictina ed el dequors dil temps lu ord la historia dil sanctuari sursilvan.

En memoria da Giachen Monn

ord Gasettta Romontscha nr. 28 dils 10-7-1913

Ina remarcabla figura de meins. Tgi de Mustér e contuorn havess buca savens e cun smervegl saviu observar, co il bien Giachen tschiec, frar de Sgr. mistral Monn, mava tut persuls, ual aschi precaut sco francamein, buca mo en baselgia e per ils vitg[s] entuorn, mobein era per liungas sendas isoladas e sur piogns sco premurau perveseder de siu muvel! Vegnius tschocs gia en ses onns d’ affonza, ha Giachen Monn fatg sias excursiuns e lavurs duront in miez tschentaner cun segirezia e bien humor entochen siu davos viadi, nua ch’el ei gnius menaus ils 8 d. q. sco bara ord il spital de Glion encunter casa. La glisch perpetna terlischi ad el!

Siettanoda a Mustér

ord Gasetta Romontscha nr. 19 dils 8-5-1913

(Com.) Cun il siettanoda de premi (vide inserat) ils 12 de Matg o. c. a Mustér ha l’uniun de tiradurs „Desertina“ aunc uniu in combat de gruppas, il qual vegn menaus atras sin fundament de suondontas determinaziuns:

5 umens d’ina secziun formeschan ina gruppa. La medema secziun sa metter pliras gruppas; mo il modern tiradur sa conquorrer mo cun ina gruppa. 2. Las gruppas han de sannunziar entochen las 3 uras s. m. e sto il combatt de gruppas esser sittaus tochen allas 6 uras d. s. 3. La distribuziun de tschupials e cartas d ’honur ha liug sil plaz de tir circa ina mes’ ura suenter ch’ il combat de gruppas ei finius. 4. Mintga gruppa paga 5 fr. e vegnan tuts ils daners, suenter haver pagau tschupials e cartas, puspei reparti denter las gruppas a norma dils puncts. 5. Mintga tiradur sietta 5 siets in suenter l’ auter sin schiba A e vegn mussau giu scadin. 6. Il resultat dil singul tiradur ei 1’ addiziun de tuts 5 siets (puncts + nodas) ed ils resultats de tuts 5 tiradurs d’ ina gruppa dattan la successiun a quella. 7. Resultats singuls de 23 e pli puncts obtegnan tschupi d’ arbagias, 21 e pli puncts carta d’ honur. Gruppas cun 105 e pli puncts obtegnan tschupi d’ arbagias. 8. Las determinaziuns generalas per il sittar ein per il combatt de gruppa B las medemas sco per il tir de premi e vegnan quellas prelegidas all’ entschatta dil tir.

Sco ei selai concluder ord las sura determinaziuns vul la societat Desertina dar caschun a mintga sittur ed a mintga secziun de semiserar in cun 1’ auter en in pacific e gest combat, senza vegnir pecuniarmein molestaus ne impedius vidlunder. Igi ei quei era ina buna caschun per scadin tiradur de far in exercezi per il tir campester de concurrenza denter las secziuns, che vegn uonn tenius igl emprem de zercladur en igl entir cantun. Sche l’aura ei aunc favoreivla, selai ei spetgar leu giu sin igl indillic plaz de sittar a Fontanivas in viv ed interessant combat denter ils umens, ils quals stattan en las empremas retschas sco defensurs de nossa patria. B.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 21 dils 21-5-1913

— (Comm) Dal siettanoda en concurrenza de gruppas dils 12 de Matg o. c. a Mustér han 12 gruppas de tiradurs priu part ed ein ils resultats stai ils sequents:

1) Gruppa „Desertina I“ cun 118 puncts, tschupi d’ arbagias (formada dals tiradurs: Pl. Bundi, G. Ant. Levy, Tarn. Levy, Al. Casaulta ed Ursasin Schnoz) –

2) „Desertina II“ cun 110 puncts, tschupi d’arbagias (formada dals tiradurs; Leonh. Bisquolm, Bat. Huonder, Accletta, Ben. Bundi, Curdin Schnoz ed Ingen. Schucan). —

3) „Desertina III“ cun 100 puncts.

4) Frars Janki, Uors 1, Foppa 95 p.

5) Dardin 93 p.

6) Danis 92 p.

7) Mustér „Militer I“ 86 p.

8) Tavanasa 86 p.

9) „Desertina IV“ 84 p.

10) Mustér „Militer III“ 79 p.

11) Mustér „Militer II“ 78 p.

12) „Desertina V“ 76 p.

Distingui resultats singuls han prestau ed obteniu tschupi d’arbagias ils suondonts tiradurs:

a) Tier il combat de gruppas: Martin Disch 25 p. Placi Bundi 24 p. Leonh. Bisquolm 24 p. Bat. Huonder, Accletta 24 p., ils 4 frars G. Ant., Battesta, Tumaisch e Johannes Levy cun 23 p. Jos. Cahannes, Dardin 23 p. —

b) Sin schiba „Badus“: Placi Bundi cun 396 p. Al. Casaulta 387 p. Silvester Pajarola, Glion 387 p. Peter Janky, Uors 1. Foppa 377 p. –

Menziun d’ honur han 17 tiradurs obteniu.

La construcziun dalla Viafier Brig Furka Mustér

ord Gasetta Romontscha nr. 16 dils 17-4-1913

Vid la lingia dell‘ Alpsu, Mustér-Brig vegn ei ussa luvrau frestgamein, malgrad neiv ed aura criua, la quala fa ual luvrar per buca schelar. Sin la secziun Mustér-Rueras della firma Corti e Bonato fan datier de 500 umens, e sin la secziun Rueras-Alpsu della firma Specia e Balocca ein, culs 200 che deian arrivar quels dis, ca. 400 occupai. Il liung tunnel atras l’ accla de „Cons“ sper il vitg Mustér savonza.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 20 dils 15-5-1913

Sin la staziun a Mustér arrivan ord Frontscha gia las rodaias per la lingia Mustér-Brig; denton vegn ei bein a vegnir atun, avon ch’ ins sappi entscheiver a plazzar quellas sin la lingia. Il liung tunnel sper la sta- ziun de Mustér atras l’ acla de Cons ei ualves finius avon il settember; auters tocs lingia encuntercomi van prest encunter alla fin.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 23 dils 5-6-1913

Viafier Brig-Furka-Mustér. En siu rapport per 1912 constatescha il cussegl administrativ, che las lavurs de baghiar, cunzun dils obiects pli gronds, seigien avanzadas speditivamein sin l‘ entira lingia de rodun 100 km. Ei seigi fetg probabel de saver arver quella la stad 1914. Sche la stad 1913 seigi favoreivla, vegni forsa schizun aunc la lingia Ursera-Caschanutta, la viafier tras la greppusa Vall Scalina, a saver vegnir surdada igl uost 1914 al trafic (?? Red.) — Il capital entir della societat aczionara munta tenor bilanza dils 31 Dec. 1912 sin total 38 milliuns: 8 milliuns en aczias e 30 milliuns sin obligaziuns à 4 1/2 % cun emprema hipoteca silla lingia. Dallas aczias fuva pagau entochen il Dec. 3 1/4 mill. Dal tunnel de 260 m. lunghezia tras l’accla de „Cons“ sper il vitg Mustér ha la firma Corti, Bonato e Cie. gia construiu la mesadat, in‘ intressanta, custeivla lavur.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 27 dils 3-7-1913

— Vlafler Brig-Mustér. Da Brig ensi encunter la Furka ei daquort vegniu fatg emprovas cun l’ emprema locomotiva, furnida da Winterthur, aschilunsch sco la lingia ei terminada. Ei vegn leu ussa entschiet cun tschentar la rodaia de dents. Baul ne tard ’gl atun vegn‘ era la locomotiva, ch’ ei remisada a Mustér, a saver far dacheunaven silmeins in toc dil tur enviers l’ Alpsu.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 36 dils 4-9-1913

La sonda vargada ei il tunnel della lingia Brig-Mustér tras l’ accla de „Cons“ sper il vitg Mustér vegnius finius dalla firma impressaria Frars Corti e Bonato, e cun ina hilarica buida e marenda in loco han impressaris e luvrers festivau dueivlamein ventschidas sin in podium improvisau sur il davos arviul dil tunnel, che portava il solit pigniel amiez sgolatschontas bandieras.

Quei tunnel de mir ei sin petiziuns fatgas vegnius eregius sutterans per buca lavagar la bial’ accla claustrala de „Cons“ tras in profund tagliament aviert, che havess el medem temps era disfigurau fetg la vischinonza de vitg e baselgia e portau ulteriurs pregiudezis per la svilupaziun futura dil vitg. Vid la massiva, biala mira- glia de quei tunnel, che mesira 164 m. e ha ina pen- denza de 90 ‰, ei vegniu luvrau ca. in onn. El entscheiva direct sin la staziun, va sut il stradun dil Luc- magn ora, traversescha „Cons“ en in carraun 2—5 m. sut tratsch e sbucca ora sur la baselgia parochiala. Dalla staziun tras il tunnel e tochen Quoz vegn muort la gron- da pendenza applicau rodaias cun dents. Talas vegnan medemamein installadas sin ina tenda encunter l’ Alpsu, nua che la pendenza maximala munta schizun sin 110 ‰.

En ca. 8—10 dis vegn ei entschiet cun metter rodaias sin la nova lingia, che va entochen Tujetsch prest alla fin. Sin la fin october quentan ils impressaris de quella secziun, Corti e Bonato, de haver terminau quella. Meins avanzadas ein, muort l’ aura d’ uonn, las lavurs sill’ Alpsu.

 

En memoria da Margreta Schnotz

GR nr. 14 dils 3.4.1913

(Corr.) A Tschamutt ei morta e la Domengi’alva, sut grond conduct de bara, vegnida satrada Margreta Schnotz. La deluncta fuv’ ina dellas cantaduras veglias semper novas. La gevia-sontga ei sia sora Giuana vegnida satrada e sin quei di eis ella sezza terrada grevamein sin il létg de malcostas. „Igl ei ina greva jamna sontga“ ha ella sexprimiu, la sora satrada ed jeu stoi far l’jamna sontga en létg. Con grev per ella, pertgei bein da 50 onns enneu haveva Margr. Schnotz cantau mudinas sco menadra dil chor II e funczionau sco lectura dellas grevas lecziuns. Onns ed onns vegneva Margreta stad ed unviern giu da Tschamutt a Selva per recitar igl uffeci de Nossadunna avon messa, per mussar cun zelonta premura sia savida en caussas dils sogns responsoris.

Scartezia da fein

ord: Gasetta romontscha nr. 6 dils 8 da fevrer 1913

Il davos temps han, muort la scartezza de fein, pli gronds consorziums de purs de Medel, Tujetseh e Mustér schau vegnir dalla bassa (Plantahof e Turitg) entgins vaguns fein e risdiv en ballas pressiadas. Il fein stat franco Mustér entuorn 10 fr. 50, il risdiv 11 fr. 50 per 100 kg. ne tschener dubel, che corrispunda pressapauc ad 1 fiertel. Ella bassa quosta il fein 9—9 fr. 50, il risdiv 10—11 fr. ils 100 kg. La rauba seigi endretg. In solet vagun de ca. 15 m. lunghezia conteneva 120 tscheners dubels, ne 120 fiertels, persul in bi clavau fein, che havess denton aunc mo tonschiu de perver aschi in di tuts ils 1500 armauls de Mustér. Speronza ch’ ei drovi seprofitar ellas montognas mo darar de quella comodeivladat de cumprar fein jester, mo sch’ igl urgent basegns damonda ei la viafier silmeins era en quels graus commodeivla ed avantagiusa.

Cun skis sur la Greina

ord Gasetta Romontscha nr. 7 dils 13 da fevrer 2013

— Ski Club Mustér. (Comm.) Ils 7 ed 8 de Fevrer [1913] han siat commembers dil Ski Club Mustér fatg il proiectau tur de skis tier la hetta clubista de Medel, il glatscher de Lavaz, traversau la planira della Greina, Pass Diesrut Vrin. L’ emprema mesadat dil tur era enconuschenta dagl onn vergau enneu, denton eran uonn las relaziuns de neiv mendras, essend la neiv schelada della secunda part ha cunzun la traversa della Greina cuntentau fetg ils participonts, essend leu la neiv smulusa. L’ entira contrada porscha dagl ault dil glatscher de Lavaz anora in aspect grondius, che mo quel sa preziar che ha viu in tal temps d’ unviern. Essend las relaziuns de neiv quei di bunas e segiras han ins saviu ascender dalla teissa plaunca sut il Péz Summuot si ed aschia spertamein arrivar sigl ault dil Diesrut, beneventai d’ in ferm fagugn.

Da leu han ins aunc saviu schluittar in toc della Val Diesrut giu, mo la gloria ei gleiti stada finida, havend il fagugn teniu bein casa e sgartau naven la neiv, schend anavos mo enqual cuflau. — Spert ils skis si dies ed a pei dalla val o — ei stau la parola — pertgei ils vischinonts quolms scurlavan il tgau ed il vegl Piz Terri, majestus sco el ei, fugava, sco Geta Trina il mender di digl onn. Arrivai a Puzatsch ein ils skis puspei vegni en acziun ed en circa 5 minutas era igl uclaun St. Giusep acquistaus. In bien vischin de Lumnezia ha retschiert ils emprems surventschiders della Greina duront temps unviern cul meglier ed adequat salid — ruogs empleni cun savurus latg bugliu. Cordial engraziament.

Da leu anora spertamein a Vrin — arrivai punct las treis — in quort repass e spertamein vinavon, essend la distanza aunc liunga. Nus schluittein dalla biala Lumnezia ora, mintgaton prendend in refrestg tier in bien amitg — beinduras entupond enconuschents, che salidan sin la fiasta a Lumbrein. — Arrivai a Vella van nos skis en prescha engiuviars e mond sper Porclas ora havein nus giu il sentiment sco d’in salid ord temps stemprai. Arrivai a Glion circa allas 7 han ins aunc schau passar ina quorta revista il passau tur ed il finale ei stau: „In grondius e bi tur, il qual sa vegnir cussegliaus a buns e versai skiturs.“ — Eviva, aunc in bien sit Veltliner e lu resuna il clom: Einsteigen nach Disentis.

Segns da permavera

ord: Gasetta Romontscha nr. 2 dils 9-1-1913

Buca mo a Paris, danunder che las gasettas rapportan, che las plontas de maruns catschien muort la migeivla temperatura schon ussa pops, enstagl sco antruras pér l’ entschatta Mars, sveglia la present’ aura de permavera prematuramein la natira, mobein era en nossas montognas dedest’ella gia carinas flurettas. Sin la solegliva spunda de Mompé-Medel salidavan il di de S. Valentin, patrocini de quei liug, denter la neiv rientas flurs permavera pelegrins e pelegrinas e ha in matg de talas flurs era anflau buntadeivla via tier la redacziun — l’entschatta Schaner. Las gasettas de Cuera rapportan medemamein de bialas fluriziuns sin las spundas dil contuorn — speronza in bien omen per la stad!

Igl usit da Sontgaclau

d’Augustin Manetsch (Gasetta Romontscha il december 1976)

Quei che jeu sai seregurdar havevan mo ils da vitg Sontgaclau. Tier nus on Gonda e Raveras vegnevan mo ils mênders quei di sin esch e purtavan in regal ni l’auter. Mo quellas visetas purtavan pli bia caneras e narradads che regals. Ei capitava era ch’ina buna vischina fageva Sontgaclau sin esch tier ina famiglia cun biars affons. Entuorn ils anno 12 essan nus stai ensemen, tschun mats, che stevan on Gonda ed havein concludiu da far Sontgaclau e dad ir tier mintga famiglia en stiva.

Las scharschas havein nus repartiu denter nus aschia: Johann Deragisch: Sontgaclau, Josef Deragisch: fumegl grond, Giusep Flepp (da Clavaniev): fumegl dil schierl, Luis Schmed (dil spital): äsen, Hans Manetsch: da tortas. Igl ei vegniu concludiu da visitar las fracziuns da Raveras, S. Gions, Gonda, Funs e Clavaniev. Cumprau havevan nus greffels e rispials. Las stizuns da teila havevan dau a nus slingias e monginas, e dalla venerabla claustra havevan nus survegniu meila. Mo ei ha aunc dau da cumprar bia per saver dar a mintga affon enzatgei. La finfinala havein nus giu cumprau en uorden per 55.- francs. – II resti per il Sontgaclau eran nus stai tier il caluster pertut. Igl ulteriur resti era ei buca stau grev da procurar. Nus eran lu secunvegni ch’il da tortas mondi entuorn sco pauper murdiu, sepusond sin ina crutscha. Quella tradiziun ei semantenida tochen oz tier il Sontgaclau da Gonda. II fest da Sontgaclau havevan Manuel ni Tumaisch Caminada fatg.

La sera da Sontgaclau essan nus semess sin viadi. Igl ei quasi nundescrivibel tgei plascher che la glieud haveva. Ei schabegiava che l’entira famiglia steva enschanuglias, ils geniturs per mussar il duiu respect als affons. En mintga

famiglia devan nus mo in pategl. In greffel, ni in rispli, ni ina slingia, ni monginas, e lu meila, pêra tosta e maruns. Tgi che era ord scola, survegneva nuot. Vin spital (oz Casa s. Gions) stevan lu silmeins 15-20 buobanagls. La sora Nicodema era ina ualti resoluta. Cura che nus havein vuliu prender en cadeinas il pli grond lumpazi, han quels schanis entschiet a siglir si per las preits e far, che nus havein giu pli avunda che eis. Nus essan stai cuntents da mitschar era senza haver priu in en cadeinas.

La tura havevan entschiet enten vegnir stgir, e finiu havevan nus pêr da mesanotg. Mo tuts che havevan spetgau. Mender eis ei stau cul quen final. Nus havevan incassau lidinuot. Aschia havein nus stuiu parter denter nus il deficit. Francs 55 parter sin tschun fan la summa rodunda da francs 11. In pulit buordi, sch’ins patratga che jeu erel da lezzas uras fumegl per in franc a di e la spisa.

Nus havein lu fatg plirs onns Sontgaclau en quella formaziun, e gia il tierz onn havein nus stuiu metter nuot sissu. Quei onn haveva sur Brugger envidau en nus e dau tschun francs. In onn haveva ei perfin tunschiu dad ir ella ustria e beiber in quintin. Schiglioc mavan nus tier la mumma dad in da nus a puschegn. Pli tard han lu ils mats e mattauns surpriu ufficialmein quei pensum e fan aunc oz quei stupent e bein.

Remarca dil correspondent: Quellas indicaziuns ha Hans Manetsch, Gonda, saviu far a mi. Ei dat cheu d’allegar nuot auter che d’animar la giuventetgna da tuttas vischnauncas da star fideivels a quei bi usit da far Sontgaclau. Per uonn engrazia il scribent gia ordavon al Sogn e sia suita che portan tonta legria e tempra ed era tema e trembletga en nossas stivas.

1 2 3 4 8