da Alfons Maissen, Glion la Foppa
Schweizerisches Archiv für Volkskunde Band 43 (1946)

Treis gronds muments ella veta dil carstgaun: la naschientscha, las maridaglias ed ils mortoris, han scaffiu el pievel isonzas de tutta natira: legreivlas, quasi sfarfatgas, e profundamein trestas. La naschientscha d‘in niev burgheis e vischin era aunc avon temps in impurtont fatg buca mo per ils geniturs ed ils parents, per padrin e madretscha, mobein per l’entira vischnaunca, gie beinduras per l’entira vallada; quei cunzun leu nua che la baselgia parochiala haveva il sulet dretg de batetg per l‘entira pleiv de vallada. Oz, cunzun en loghens disturbai dil traffic ed en marcaus, ei la vegnida d’in nievnaschiu caussa purmein de famiglia e dils registers civils. Las funcziuns de baselgia ein buca zugliadas viaden pli els vegls e bials usits de vischnaunca e de parentella sco avon tschentaners. Era eis pigns uclauns de valladas muntagnardas para il suffel modern de scavegliar empau alla gada igl uorden vegl, mo per ventira dat ei aunc bia bialas restonzas che vegnan admiradas dils jasters e della scienzia.

Era las nozzas purilas han aunc adina tempra genuina. Ils usits dellas cumpignias de mats, il vin de cavals, las fratgas, las bialas ceremonias en baselgia, urdanias, pasts e plaids de nozzas sueran de tratsch patern. Quei era ina vera fiasta communabla de vischins e parents che nuava mintgamai novs ligioms d’amicezia denter vegls e giuvens, parents de saung e tratgs tier, denter parts dil vitg e denter vitgs ed uclauns dil contuorn. La parentella vegneva observada en ses grads strictamein tier mintga caschun. Sche quels che envidavan ni vevan d’envidar emblidavan lur obligaziuns devan quels ch’eran d’envidar senza ceremonias e retegn sinzur, era sch’els stevan oransum la cua della parentella. La memoria de nos vegls en de quels fatgs era absoluta, schizun senza bia plema e pupi. Cunzun mummas e tattas vevan las pli complicadas parentellas siper la detta. Ellas savevan exact, magari per igl entir vitg, tgi che astgi maridar senza dispensa, tgi che stoppi osumsum la cua della parentella aunc vegnir envidaus a nozzas senza stridar, tgi stoppi aunc ira en malencurada per ina persuna u l’autra etc. Quella memoria sustenevan magari bials proverbis sco: „baserin e baseret dat lètg.“

La separadadad de nos vitgs ed uclauns dil grond mund glienadi, las liungas seradas d’unviern en stiva communabla sper las rodas de filar en ca l’Onda veglia, igl ir a vitg sil baun avon casa gronda seras de bi atun, igl unviern en nuegl cauld, munconza de communicaziun sperta, la brausla glisch naturala: tut quei percorsch’ins aunc oz, en restonzas silmeins, en nossa muntogna, restonzas savens empau slavazzadas, sblihidas ed umbrivadas de anetgas midadas modernas.

Interessant e remarcabel che era usits pertenent mortoris e sepulturas han midau aspect considerablamein el vegnavel tschentaner. Quellas midadas pertuccan buca ton il center dellas funcziuns funeralas, che restan adina las medemas, anzi, il bi e profund contuorn digl usit. Ins spetgass gest che modas concernent ruglament e quitau per ils sparti, il davos vegliar dil miert, stuessien ira d’ina generaziun a l’autra senza midadas de nuin. Mo era cheu scarpetschan novas modas jastras sur las veglias en e fan mischeida. E savens eis ei nuota lev de scarplir il vegl dil meins vegl e dil pli niev. Sco culs usits de naschientscha e battegiar han spitals ed instituts era giu cheu ina certa influenza jasterisonta e nivellisonta. Enstagl dil vestgir en ils morts alla veglia, cun batlinis en cusadira d’ina vart giu, drovan ins oz beinduras in vestgiu ordinari, forsa gnanc il meglier de firaus, beinduras quel de nozzas. Enstagl de plazzar il miert sil baun sper la preit stiva vi, culla fatscha enviers igl Orient, la tiara della remischun ed empermischun, vegn el savens tschentaus duront ils treis gis de vèglia sin baun permiez stiva si, en logs perfin en létg, sco la cumadeivladad dat en.

Era il ster pieun, ni la panazun per nutrir la glisch perpetna, che vegneva purtaus sin in taglier en til de bara dalla femna de candeilas (d’ina figliola u l’autra ni dalla madretscha) e tschentaus sil vischi, ei ord moda. En siu stagl pagan ins alla baselgia, a norma d’in ster, 15 —20 francs en daner blut. La spenda dils paupers ha semegliontamein piars tut sia poesia, pli baul vegneva il sac sal, pli tard in ni dus sacs pulenta, en certs loghens 5—6 pauns ed ina magnucca, purtai en baselgia il gi de bara. Immediat suenter la sepultura partgeva igl ugau de spenda, beinduras era il donatur ella famiglia en malencurada, las almosnas per suffragi dell’olma dil pauper defunct. Ils paupers e munglus separticipavan alla spenda senza turpetg. Da vegl enneu vevan els quei bien dretg ed igl ugau dils paupers repartgeva tenor meglier saver e puder, schizun a pupratscha glieud de vitgs vischinonts, tut tenor beinstonza e liberalitad dil defunct e della paupradad dils paupers della spenda. Oz, el temps social, seturpegiass ins de semussar de pauper! Pli baul vevan schizun tals muostgas de retrer la spenda, che eran pulit beinstonts. Mo igl era caussa digl ugau la spenda de far ils muns e de sclauder daquels che fussen plitost stgis de render e spender che de retrer.

Mo nus lein serestrenscher oz ton sco pusseivel sils barets ni baras pintgas. Della carinadad dils vegls usits ei era cheu restau pauc. Igl ir a barets ni vegliar barets, cunzun dils affons, duront la sera e tochen viaden ella notg ei svaniu dil tut. Gnanc il gi pli van ils affons stedi. Pli baul denton vegnevan ils barets vegliai, sco aunc oz las baras grondas, tuttas treis notgs; avon mesanotg era la stiva pleina, mo era suenter steva enzatgi vegliond tochen la damaun. Buca da gitg essan nus intervegni ch’ins hagi en ina casa d’in vitget nuota pli vegliau baret suenter mesanotg, e che in’autra famiglia cun baret hagi serrau igl esch la sera ed i a létg e pera schau spluntar la buna glieud che levan, suandont veglia tradiziun, far lur oraziuns. Per ordinari fan ins buca quei! Da quellas famiglias paran de tener pauc culs paternos. Silmeins las mattauns ed enqual auter carschiu van a barets era la sera. E tonaton, en cunfrunt cun pli baul ei bia midau.

Pertgei quella midada? Nua stattan ils motivs? Per part in legn, e quei legn lein nus schar sligiar pli versai ellas tradiziuns popularas; cheu setract’ ei della constataziun! Sper la sperdita dil senn de valetas idealas carschidas sin nies intschess, e sper la permaterialisaziun tocca summa nossa vallada, ha da l’autra vart in legreivel progress medicinal fatg sminuir considereiviamein la mortalitad dils affons, cunzun egl emprem onn de veta. Aschia daventa il vegliar barets scarts. En in vitget sai ira onns en ed onns ora senza ch’in affon mieri. Perquei sespiarda la continuitad de tradiziun. Ins emblida tec a tec co vischins, cumpars e cumars ornavan si il baret, coi vegneva vestgiu en, tgi purtava e tgi vegliava. Avon tschentaners murevan 80% dils affons egl emprem onn de veta, oz mo pli in sin vegn.

Barets numnan ins affons che mieran tochen il siatavel onn cerca, quei vul gir tochen ch’igl affon ei aunc buca pervergiaus. Pli baul mava quei tochen il dudischavel e tredischavel onn. Ins vegneva pervergiaus bia pli tard che ozilgi. Pia era en quei senn dev’ ei antruras bia pli dariet barets. Igl ei la vegliadetgna enten la quala la voluntad personala per il bien ed il schliet maunca. Quels pigns innocents vegnan en principi quintai dalla baselgia per aunghelets che van directamein enta parvis cui mieran. Ferton che per ils carschi la baselgia fa tuttas funcziuns funeralas de bara: requiem, miserere etc., fa il spiritual per barets neginas funcziuns de bara. La baselgia plira buc e muossa buca malencurada, anzi, selegra d’in segir niev avdont en tschiel. Avon che satrar vegni fatg sco per ordinari messa bassa alva cun himnis de legria e rusari culs misteris de letezia.

Davart la baselgia ei quella legria capeivla. Mo per la famiglia pertuccada meins. E tonaton ei quella idea penetrada ferm el pievel ch’i seigi buca endretg de bargir per in baret, cuntrari, de selegrar! Perquei vegnev’ ei pli baul tscheu e leu gratulau als geniturs che vevan stuiu schar murir in affonet.

Cunzun ils affons vevan tschaffen de veser en bara lur cumpogn e camerat de termagl, ornaus sin tuttas varts sco aunghels che van a tschiel. Ed era ils fargliuns spundevan strusch larmas. In aunghel en tschiel drova negin agid dils geniturs e dils carstgauns insumma. El roga leu per ils perdavonts e per ils restonts sin tiara. Tut auter stat ei cullas baras grondas. Ellas fan, en possess de cumplein giudezi, part dalla pleiv, dil vischinadi avon murir. Tals carschi han viviu en atgna responsabladad. Eis vegnan scarpai culla mort ord lur cunfar, ord la communitad de baselgia e de veta publica. Els eran stgis per il bien e per il mal. Per els dat ei in truament, in rendaquen avon igl altissim. Per quei tonta differenza el vegliar, el tuccar, ell’oraziun ed ellas funcziuns de bara.

Gia il tuccar de miert sedifferenziescha, tier las baras grondas secund um u femna ils zenns gronds, tiels barets nuot dil tut ni in dils zenns pigns. Era ils cuors vegnan tuccai en autra moda, sch’ei vegn insumma tuccau. Mintga vitg fa sias differenzas. Per carschi va il spiritual sains gir adina en casa avon che ira cul miert en baselgia, tier barets ei quella benedicziun buca adina usitada. Bab e mumma, padrin e madretscha e parents van buca en malencurada per barets. La madretscha che va a pèr culla mumma davontier ei en gagl, magari cun scussal blau, quei schizun sch’ella sezza fuss en gronda malencurada per in dils ses pli tier. Cun quei vul ella exprimer sia gronda legria! Era la mumma va en gagl, mo sia dolur momentana dictescha enqualgadas, cunzun oz, vestgiu ner. Mo veramein neginas mummas giavischassen anavos lur aunghelets, quei vein nus stuiu seperschuader dapertut.

II padrin ha de purtar il baret sut bratsch en vischi de colur alva ni en lenn stgein natural. Sch’il baret ei pli gronds portan 4 buobs ord la parentella ni buns cumpogns de scola. Pia sco tiels gronds e quei ei bi. Oz ch’ins sepervergia gia cun 7 onns dat ei paucs barets gronds, pertgei sco ch’i ein pervergiai, setract’ei buca pli de barets. Lu entran las funcziuns sco tier ils carschi e carschi che portan e satiaran. Ils 4 buobets che purtavan lur car cumpognet sin schui era enzatgei ordvart edificont. Ils barets vegnan satrai dil padrin u dils buobets che portan. Davon el til de bara va in buobet culla crusch alva. Pli da vegl purtava la madretscha dil baret ina panazun enta maun sco tiels carschi la femna de candeilas cul ster. Mo era quei daventa ca pli. Suenter bara a barets van cunzun buobanaglia.

Sco nus vein gia viu vegnan baras grondas vegliadas treis notgs de parents e vischins dil vischinadi. L’oraziun principala ein ils rusaris gronds avon puschegn ed in u plirs suenter il refrestg da mesanotg.

Per barets vegliavan pli baul era numerus affons lunsch viaden ella notg. En in liug seregordan ins d’haver udiu a cantond aunc la damaun duront il tuccar de stizzar. Enqual matta steva si culs affons. Ei setractava cheu tuttavia buca de tristezia e malencurada. Perquei schevan ins igl emprem in rusari pign de letezia, suenter vegnevi cantau canzuns de baselgia ord la Consolaziun. Cu ins saveva nuot pli vegnevan las canzuns de scola e finalmein quellas de spass. Ils affons pli gronds tenevan tras tochen da puschegn. Pli pigns e dormu!ents vegnevan tarmess a casa pli baul cun enzatgi dils carschi. Per puschegn dev’ ei tenor liug ed isonza de tuttas uisas: caffè, meila, nuschs, castognas, pischuttas etc., e cunzun duront il puschegn muncavi buca hilaritad. Ei schabegiava schizun ch’i gneva saltau. Per musica funczionava ina suna de bucca: pia musica e moviments de legria sco tier ils aungbels en tschiel! Suenter puschegn schevan ils valerus vigliunzs aunc in ni dus rusaris pigns ed allas duas mava l’entira schumbrada nocturna a casa, uras tardas per malmadira giuncheraglia. Oz lubessan cussegls de scola e scolasts strusch da quellas extravaganzas!

Ei secapescha che la buobanaglia mava stravagan bugen a vegliar barets, cunzun la sera. Quei era zatgei aparti, enzatgei sco tier ils gronds. Quei plascheva ed imponeva. Talas isonzas han in profund origin ed ils usits dils affons representan savens en fuorma naiva stadis de cultura dils carschi de pli baul. Ins duess buca disfar bialas tradiziuns de giuventetgna, era sche condaments scolastics ston inagada u l’autra vegnir surpassai. Ils vers usits ein pli vegls che biaras ordinaziuns de pareta antica. E gest quei che para oz surpassament, era pli baul constituziun el meglier senn dil plaid. Ni han ins oz meglier uorden culla giuventetgna?

Semantenida ei aunc oz per part la tradiziun ded ira silmeins il gi a vegliar barets. Igl ei plitost ina viseta che il vegliar de pli da baul. La notg fa en tuttas caussas pli gronda impressiun cunzun cui setracta della mort. Il vegliar dil gi ei buca schi tgemblaus de poesia a perquei ein schizun las visetas dil gi en bia loghens ton sco stizzadas. En vitgs allontanai dil traffic s’ei aunc en vigur. La massera peina sco da vegl enneu in detg canaster pleina pischuttas e mintga mattatsch u mattatscha che vegn a vegliar ed ad urar sa prender ina cul banduna la sava digl esch casa. En logs dattan ins als affons enzacons raps. Quei para ded esser segns de decadenza scoi vegn era practicau tier ils sogns retgs, ded ir cugl aveave etc.

Il baret daventaus aunghelet drova buca paternos. Els van denton era buca si surcombras ni a piarder, mobein, sche Dieus vul, als perdavonts dil baret, ch’ein forsa buca aunc el reginavel dil tschiel. Da l’autra vart ein ils aunghelets gest arrivai en tschiel buca inactivs. Els rogan da lur vart per agid e benedicziun per ils parents ed amitgs restai sin tiara. Cunzun la mumma, il bab, la madretscha, astgan en emprema lingia selegrar de quella benedicziun. In aunghel en tschiel porti cletg alla famiglia sin tiara! Sch’igl empremnaschiu mieri de baret, sche tuchi ei de metter si la vanaun gronda, schevan ils vegls, pertgei lu dev’ ei silsuenter ina gronda famiglia. Aschia capin nus carstgauns moderns per part ch’in augsegner en ina vischnaunchetta pliravi ch’i murevi schi miserabel pauc affons, pertgei il tschiel selegri de quels pigns aunghels che protegien e portien ventira a tutta la pleiv.

Nus vein gia udiu ch’ils carschi vegnevien vestgi en e cusi en en lenzeuls alvs, mo che quella moda hagi ils davos decennis stuiu ceder cun ried al vestgir en cun vestgiu entir. Fetg baul vegnevan era ils affons cusi en tocca sut bratsch culla cusadira d’ina vart giu, pia sco enfaschai. Da quei dattan perdetga maletgs votivs en capluttas de nossa tiara. Oz ei quella moda mo semantenida pli en certs loghens tiels carschi.

Ferton che baras grondas vegnan vestgidas en, umens dad umens vischins e curaschus, femnas da femnas pli passadas che astgan mirar ruasseivlamein en fatscha alla mort, vegn il baret il bia vestgius en dalla madretscha, d’ina onda ni vischina, savens schizun dils de casa. Vestgir en in affon, in baret, tut che fa bugen. Ferton che cunzun femnas pli giuvnas senuspeschan de vestgir en carschi. Disa fa natira, ton ch’ei dat lu beinduras enqualin che fan quei survetsch per stedi. Ei vegn denton buca fatg amogna, ins damonda per quei survetsch. Buns amitgs damondan perfin avon che murir per la favur de vestgir en.

Aunc avon 100 onns e pli tard vegneva il vestgiuet pils barets fatgs extra ord mangola, de trer surenagiu, ina specia de camischut cun mongias chimano. Il culiez tagliaus ord la teila e las mongias survegnevan raglas e pézs, entuorn tschenta ina flisella che fageva star bein ed en massa fauldas la rassetta alva. Sin tgau metteva la madretscha in bi capetsch alv sco per moda era tier ils carschi, cunzun pli baul. Sin tgau astga in tschupi buca muncar. Il baret vegn tschentaus sin ina meisa sin ponns e plumatsch, mo buca cuvretgs cun in lenziel de miert, che cursava per ils carschi de casa tier casa, mobein cun in flor ni vel, ni tuletta transparenta, da present savens cul vel de batten, de parvergiar ni de nozzas (per baras cun tschupi). La fatscha ed ils mauns stattan pia libers ed ils giuvens amitgs che veglian vesan aschia la biala fatscha transfigurada ed ils mauns da ludaus. Ils pigns morts ein darar disfigurai dil barhar e pitir della veta terrestra. Bein sedamonda enqualin, daco ils barets vegnien pei a pei enta parvis, senza ver viult in soli strom sin tiara, e senza ver giu de pitir! Mo las mummas san de gir che lur pigns endirien stravagant cun lur ferms cors avon che puder murir, e semortificheschien per il beinstar de geniturs, fargliuns e perdavonts. 

Sin meisa e sil baret vegn sterniu fluras, odentuorn matgs, hartas sontgas e caussettas pias e profanas ch’eran caras al pign. La paretta sto esser d’in legher aunghel che va a tschiel, perquei dat ins tutta breigia de far bièt. Pér la davosa sera, pli baul era pér la damaun suenter la benedicziun cun aua benedida dil spiritual, metteva il padrin ni la madretscha il baret el vischi.

Cun quei fussen nus alla fin de nossa cuorta ed incumpleta descripziun sur dils barets. Tuts spetgan sil grond gi della levada, sil gi adessa.

Schegie che la mortalitad dils affons pigns ei curdada a bass fetg, capet’ ei tuttina ch’en nos uclauns ina mumma u l’autra ha 4—5 aunghelets enta parvis. Nus savein ded ina dunna che ha ded 11 affons giu 9 barets. Tgi sa sepatertgar las suffrientschas d’ina tala mumma! E tuttina s’ella loscha dell’ armada agens aunghels si sur las steilas. La speronza gronda de veser tuts puspei ina gada, e la cardientscha ell’ immortalitad dell’ olma dil carstgaun, dat confiert e satisfacziun e fa daventar sempels carstgauns gronds avon Diu, era sche vivents en sempla casa e famiglia purila.