n. ils 3 de mars 1874, f ils 9 de schaner 1935 IIs 9 de schaner ei miert a Cuera el spital della Crusch, secretari guvernativ, Gion Disch, de Mustér.

Gion Disch ei staus sia veta in um de bien cor e de bien humor; entuorn el stevan ins tgunsch e cura ch’ ins mava naven ded el, mavan ins sco optimist. La davosa gada che nus havein visitau el o’l spital della Crusch, saveva el buca tschintschar pli; il culiez era serraus ensemen e scurdaus fuva el de strusch enconuscher. Mo el ha tonaton priu la tabla e scret tut a riend sin quella cun sia detta smagriada: „L’orgla ei tut empaglia; jeu schulel ord las davosas schuletgas.“ Dus dis sissu ei Gion Disch staus bara.

Gion Disch ei igl emprem collaboratur defunct de nies giuven Glogn, al qual el ha demussau dapi sia naschientscha gronda e sincera simpatia. Jeu seregordel aunc fetg bein, ch’jeu hai dumandau el l’emprema gada per ina contribuziun al Glogn. „Cun plascher“, ha el rispundiu, „e sas pertgei? Perquei ch’il Glogn vegn sapientivamein ignoraus, ni sil pli sil pli aunc pitgaus — ellas gasettas. Epi aunc per enzatgei. Ton sco jeu hai viu entochen ussa ha il Glogn bunas intenziuns; el scriva ni per far fatschentas, ni per far proselits. Igl intent dil Glogn ei digns de vegnir sustenius da tuts ils scribents romontschs. Siu ideal ei la cultivaziun de nies lungatg, de nossa historia e de nossa cultura e perquei vegnel jeu a gidar Tei ton sco jeu sai e pos .. .“

Car Gion, per quels buns plaids, che Ti has detg a mi da lezzas uras — e sch’ei cuntenevan era stagn bia laud nunmeritau — sundel jeu staus engrazieivels a Ti, sco era per tiu niebel agid, duas caussas che han dau nova curascha e niev anim de luvrar vinavon pigl ideal. Jeu engraziel a Ti era en num de tut ils lecturs dil Glogn, che han adina legiu tias bialas lavurs e poesias cun grond plascher e deletg.

La finamira de Tias poesias ei stau il delectar e Ti has era delectau tut tgi che steva entuorn Tei. Cun Tiu bien humor e cun Tiu optimismus ded aur has Ti savens fugentau las fugatschas e neblatschas della veta, ch’ei savens aschi criua e crudeivla. Oz lein nus engraziar a Ti per tut quei e mantener Tei en buna memoria.

Gion Disch veva ina secunda olma e quella fuva artista. Quei fatg ei stau per part sia ventira e per part sventira. Igl artist en el scheva emblidar enqualga ils crests e las fogas de questa veta aschi maluliva, mo dava da l’autra vard ad el era il catsch de seglir levamein sur tut ils dutgs ora.

Nies car defunct fuva ensumma in um fetg intelligent ed igl ei mo de deplorar ch’el ei buca vegnius de sviluppar ed applicar sias forzas intellectualas el temps adattau ed el ver liug.

Ses studis gymnasials ha el absolviu a Mustér ed a Nossadunnaun. Silsuenter frequenta el las universitads de Basilea e Berna, mo senza finir il studi della medischina. Havend stuiu ceder dall’idea de vegnir pictur-artist, havess Gion Disch era giu tuttas qualitads necessarias — e quei en ault grad — de vegnir schurnalist e politicher e sco tal havess il secretari guv. de pli tard (1919—1935) franc e segir prestau lavur en uorden. Sco schurnalist fuss Disch cun sia intelligenza naturaia, cun sia buoa plema, cun sia viva fantasia, ed armaus cun in humor plein spêrt e cor e cun da tuttas sorts experientschas staus in um fatg. Mo el ha malgrad tut aunc adina prestau bia buns survetschs alla pressa conservativa, romontscha e tudestga.

El ha surviu alla vischnaunca de Mustér, al cumin della Cadi ed il davos al cantun cun buca pintga distincziun.

Dasperas fuva Gion Disch, sco gia menzionau, in sincer e fervent promotur dil lungatg romontsch. De sias canzuns e poesias vegn beinenquala a restar — ed aschiditg sco ei dat affons romontschs vegn era siu „Pieder Spalau“, il meglier poem humoristic ch’el ha fatg, a delectar nos pops e poppas, sco era ils affons empau pli gronds.

Ord la veta de nies car Gion savessan nus raquintar aunc beinenqual caussa, mo essend che nus havein gia scret ina pintga biografia ed era undrau ses merets en quella (mira: Annalas IL. p. 178—192), sche lein nus schar de repetter cheu il medem.

Il davos onn de sia veta ha Gion Disch stuiu pitir bia dolurs e tribulaziuns, mo el ha acceptau quellas cruschs ord il maun de siu Scaffider cun curascha e resignaziun e preparau aschia a sesez in bien viadi sur cuolm. Siu davos suspir e desideri, ch’el ha aunc pudiu metter en rema, vegn il Segner segir ad haver exaudiu:

„Spendra mei dal mal, fai übers dals puccaus,

Sin la fin po dai a mi miu sogn e bien ruaus“.