da Guglielm Gadola, Cuera

(ord Glogn 1940, annada 14, p. 83 – 91)

 

Mustér posseda nov alps. Tschun de quellas ein oz alps de pursanavels: Russein de Mustér, Run, Nalps de magher, Pazzola (la mesa) e Cristallina. — Treis ein alps privatas: Cavrein e Nalps de grass, ch’audan alla ven. claustra de Mustér; Lumpegna cull’Alpetta, ch’auda a sgr. Dr. Victor de Castelberg-Orelli, Turitg-Mustér. — Ina sulett’alp de Mustér ei alp de vischnaunca: Magriel.

Sco tut las alps della Part sura, fuvan naturalmein era las alps de Mustér da vegl enneu proprietad della ven. claustra de Mustér. Gia bienebaul el temps miez scheva la claustra de Mustér vi per tscheins quellas allas vischnauncas, che consisteva all’entschatta — tenor igl uorden economic dil temps medieval — en ina dieschma de caschiel, pischada e tschagrun. Pli tard numnavan ins quellas garvezias: „tscheins perpeten“ ed aunc pli savens „tscheins fier“.

Influenzadas dallas ideas democraticas, che regevan ed operavan gia alla fin dil 13avel tschentaner entuorn entuorn ils confins della Part sura — aschibein els cantuns primitivs della giuvna Confederaziun, sco era ellas valladas dil Tessin — ein era nossas vischnauncas sursilvanas semus-chiadas ed han empruau de plaun a plaun vegnir orasut al domini feudal della claustra de Mustér e cheutras survegnir ellas las alps entamaun. La ventireivla fundaziun della Ligia Grischa 1424, entras igl avat de Mustér, Pieder de Putnengia, ha dau in cert retegn a quei prozess, essend che a Trun ein s’uni purs e signurs. Leu han ei empermess in a l’auter de schar in e scadin en ses dretgs e libertads e de renconuscher vinavon las relaziuns economicas sco tochen dacheu.

Pli gronds combats ella medema direcziun han denton giu liug dapi l‘entschatta dil l6avel entochen siden amiez il 19avel tschentaner. Enteifer quels treis tschentaners ha ei dau tscheu e leu vehements combats avon ch’ins vegni de democratisar epi satrar radicalmein il sistem economic d’arvès e tscheins fier dil temps feudal. Ei secapescha da sesez ch’ils cumins ils pli vischins della „Claustra Principiala“ empruavan era de vegnir orasut l’umbriva della canna crutscha; muntava quei gie per eis cumpleina autonomia e suveranitad de vischnaunca e cumin — e cheutras era il possess dellas alps. Mo la claustra de Mustér ha teniu la dira cun in’energia maisudida (P. Maurus Venzin: Ina cuorta, mofideivla informatiun della exemptiun, et immunitat della venerabla Casa de Diu dal foro e tribunal secular … Serif il onn 1716 .. Squitschau 1748). Da lur pugn de vesta ano han ils claustrals giu tutta raschun de mussar ils dents, mav’ei gie per lur atgna pial! Mo alla fin de tuttas fins ha la claustra tuttina stuiu ceder. Da 1860—1866 han las vischnauncas della Cadi pagau giu e regulau definitivamein igl aschinumnau tscheins fier. (Pareglia cheu era miu studi davart l’ historia dellas alps tujetschinas.)

Mo jeu hai buc el senn de scriver l’historia dellas alps claustralas. Quei interessant capetel havevel jeu surdau agl enconuschent historicher claustral, a Rev. Segner pader Dr. Iso Müller. El ha deplorablamein buca giu peda de far quella lavur uonn, essend cargaus cun lavurs pli urgentas; mo jeu spetgel senza falir, ch’el tegni plaid e vegni in’autra gada cun quella lavur speziala. (De sesluitar orasut . . . negin raschieni pli!)

Pertenent las alps de Mustér eis ei fetg interessant de constatar, che las biaras ein alps de pursanavels e mo ina alp de vischnaunca, ferton che tier las vischnauncas vischinas della Cadi eisei gest il cuntrari! Danunder quei? Quei ei nuota schi lev de rispunder! Mo il pli probabel eis ei iu quelluisa, che las alps feudalas schadas a tscheins allas vischnauncas, vegnevan repartidas onns e decennis adina als medems fiugs, allas medemas persunas e ch’ins ha lu la finfinala fatg valer, che quels tals hagien dretgs sin quell’e quell’alp e che quels dretgs audien als pursanavels, q. v. d. a quels ch’han adina giu il dretg tradizional de metter lur biestga en tala e tal’alp.

En Tujetsch, e probabel era en autras vischnauncas, han ins pli tard cumprau anavos quellas alps de pursanavels e puspei fatg ordlunder alps de vischnaunca, sco ei selai mussar si. — Che las alps de pursanavels ein seconstituidas aschia ei mo ina supposiziun, che savess cul temps daventar verdad historica. — (Nus spitgein cun gronda malpazienzia sin quei giurist romontsch, che vegn a taccar ina gada quei problem e delucidar quei aschi clar e bein sco nies car amitg, Dr. Q. M. Curschellas p. m. ha fatg cugl interessant problem della „Pasculaziun cumina“.) —

Mo uss anavos tier la descripziun e situaziun hodierna de nossas alps de Mustér. Nus lein entscheiver entadem q. v. d. cun duas alps de Mustér sin territori della vischnaunca de Tujetsch. Igl ei quei las duas alps en Val Nalps.

Sco ins sa prender ord la cronica claustrala de P. Aug. Schuoler (p. 160) udeva quell’alp a sias uras alla nobla famiglia dils Signurs de Putnengia. La cronica citada raquenta: „Hercules Capaul de Flem, il qual haveva maridau ina feglia ord la nobla schlateina de Pontaningen e possedeva ils praus de quella famiglia en Tujetsch ha 1544 fatg novas pretensiuns per l’alp de Nalps en Tujetsch situada. Monsignur avat Paulus aber ha refusau talas malgestas pretensiuns e surdau quella fatschenta alla radunonza a Trun tenida dal President della Ligia e ses Derschaders, ils quals han refusau quella maldueivla pretensiun de Capaul e dau la finala sentenzia en favur della venerabla claustra“.

Nossa cronica plaida mo d’ina „Alp Nalps“; il num „Nalps“ stat el plural. Basta, oz e gia dapi vetas de glieud ei la Val Nalps dividida en duas alps: „Nalps de magher“ e „Nalps de grass“.

1. Nalps de magher ei oz in’alp de pursanavels, alp de vaccas cun 110—120 dretgs ed auda a pursanavels d’Acletta (atgnamein stuess ins scriver „de Dacletta“), Segnes e Mumpé-Tujetsch, pia a pursanavels dils vischinadis, che stattan il pli demaneivel de quell’alp ualti allontanada. Quell’alp ha treis midadas e bunas untgidas els uauls de Perdatsch e Surrein-Tujetsch. — Nalps de magher ei stau l’emprema alp de Mustér, che ha introduziu la zentrifuga. — Las uiaras e suariadas che gliez ha dau, dess ina raquintaziun humoristica-sanguinusa d’emprema classa!!! Nalps de magher ei ina buna alp de vaccas, mo bia megliera ei sia sora schumalina davart seniastra dil „Rein de Nalps“, numnadamein:

2. Nalps de grass, proprietad privata della ven. claustra de Mustér. Quella alp vegn schada vi per tscheins ad in affitader (gia dapi decennis a sgr. Batt. Huonder-Friberg, Segnes.) Ella porta circa 180 schetgs e 600—900 nuorsas. Ils schetgs stattan bein „Enta Grass“. Els han treis midadas: Odem, Serengia e Tuma. Las nuorsas pasculeschan il bia sur Tuma enado, sillas „Tuors“, sin „Paradis“ ed egl „Uffiern“ — e beinduras fan ellas nuota nuidis enqual viseta allas pallas de Curnera! Las duas alps de Nalps vegnan spartidas dal „Rein de Nalps;“ Nalps de magher ha siu „Regulativ“; nus fagein attents sin quel per tut tgi che s’interessescha pli detagliadamein dalla caussa.

Dein nus dal „Cuolm“ ora e setenin ault avunda, sche arrivein nus, suenter haver strapazzau las alps de Tujetsch Cuolm Cavorgia e Val Gierm finalmein a:

3. Pazzola, ch’auda la mesadad a pursanavels de Mustér q. v. d. 73 dretgs de 145; pia in depli che la mesadad, e la mesadad alla vischnaunca de Medel. All’entschatta dil 15avel tschentaner udeva l’alp Pazzola aunc alla claustra e quella schava ella per tscheins mo als de Medel. Quei muossa in document, che sesanfla aunc oz egl archiv de Platta-Medel: „1404, 1 Mai. Abt Peter von Pontaningen und Convent des gotteshauses zu Disentis geben den Talleuten zu Medels die Alp Butzollas mit allen Rechten und Zubehörden zu Lehen gegen einen jahrlichen Erblehenzins von 4 Schilling am Wert Kass auf St. Martin im Hof zu Disentis.“ —

La partiziun dils dretgs dell’alp Pazzola denter Medel e Mustér sto pia esser vegnida fatga el decuors dil 15avel ni 16avel tschentaner (dal temps ch’ils „snecs de Medel“ vevan dis de mai murir e mavan aunc a nozzas dil salep e la furmicla — sco ina veglia de Mumpé-Medel ha declarau a mi.). All’entschatta dil tschentaner vargau serepartevan ils 73 dretgs de Mustér sin pursanavels de Mumpé-Medel, Clavaniev, Funs ed Acletta. Oz audan tuts 73 dretgs mo a Mumpé-Medel. (Pli bia sur l’alp Pazzola mira sisura sut: Las alps de Medel).

Da Pazzolas mein nus tochen giu Stagias e da leu per la via romana a Perdatsch, nua che la Val Cristallina sesarva, la quala ei identica cun la gronda e selvadia alp:

4. Cristallina. Sco il pievel raquenta aunc oz, era quei ina gada la pli biala e fritgeivla alp de vaccas de Mustér; in’alp senz’in crap e d’ina jarva excellenta. Buca de sesmervegliar sch’il caschiel grass de Cristallina veva da lezzas uras il medem rénomé, sco oz il caschiel grass della Val dell’Emma. — Ei vegn raquintau, che cur ch’il President della Confederaziun, cuss. fed. Stampfli, seigi ius tras la Surselva 1858, hagi ei gentau a Mustér. Leu han ins surviu ad el ella „Cruna“ caschiel de Cristallina, mèl d’aviuls de Tujetsch e schambun de Mustér. Suenter quella stupenta tschavera dueigi el haver declarau: el seigi ius bia pil mund entuorn e magliau bia bien, mo enzatgei aschi excellent sco las treis delicatessas menzionadas hagi el sia veta aunc mai gudiu. Avon che bandunar Mustér, per far il viadi culla posta dalla Val oragiu, ha el aunc fatg cargar en sia bulscha ina mesa magnuca caschiel grass de Cristallina. —

Entochen 1860 ei Cristallina stau alp de vaccas; dapi lu cargan ins quella alp mo cun genetschas pli. Ils 100—110 dretgs serepartan sigl entir Mustér. Dasperas purtass Cristallina aunc maneivel 1000 nuorsas; mo tontas vegn ei buca pli cargau. En consequenza de bovas e lavinas vegn l’alp Cristallina mendra e mendra. Ils pli bials ensolvers e las pli bialas savurusas tscheinas de pli baul ein oz — gondas. Mo la jarva ei aunc oz aschi tgunscha e deliziusa, che las genetschas de Cristallina vegnan neudora igl atun tut tschuoras e ch’ei tut balla dalla garschira ch’ellas ein. (Pli bia davart Cristallina, mira sut Medel, sco sura indicau.)

Havend fatg il viadi tras las alps de Mustér davart dretga sco’l Rein cula, mein nus da Cristallina direct en

5. Russein de Mustér. Quell’alp schai en Val Russein vi da quest maun dell’aua, ferton che Russein de Trun sesanfla vi da tschella vard; il Rein de Russein sparta las duas alps, che cumpeglian l’entira val. Russein de Mustér ei ina stupent’alp de vaccas, enconuschenta pervia de sias excellentas jarvas, ina qualitad capitala, che gia P. Placi a Spescha remarca. De capir, che era il caschiel de Russein ei consequentamein ina veritabla delicatessa, cunzun cura ch’ils signuns tegnan plitost sil grass. Russein-Mustér porta 140 dretgs, che serepartan pli u meins sill‘entira vischnaunca. Mo principalmein eis ei ils purs miseriers, quels de vaccas e cultiras, che han leu lur dretgs e che mantegnan els sco sontga jerta, essend quels ils pli cars e tschercai de tut las alps de Mustér.

L’alp Russein de Mustér ei partida en duas chischadas: Tegia-su e Tegia-sut, mintgina cun 70 vaccas e siu signun dapersei. Las vaccas van denton ensemen e stattan sut dus pasters. Dapli port’ella aunc 140—150 cauras; per ordinari ina caura per vacca. Pli baul vegnev’ei aunc sin mintga duas vaccas in s.v.h. piertg, mo dapi dus onns sin mintga quater vaccas in salvanori. — Dapi 1900 ha Russein de Mustér era stallas per las vaccas; denton astgan quellas vegnir duvradas mo da neiv e dis de grondas malauras. Sper quellas sesanfla in curtgin, nua ch’ils pursanavels fan fein per las stallas. Mustér ha buc in’alp, ch’ei endrizada aschibein en quels graus. Russein posseda era in bien uorden ded alp, sco documentescha clar e bein il „regulativ dell’alp Russein“ de 1915. —

6. Cavrein della Claustra. Quell’alp che confinescha cun Russein e che schai davos il dies de Lumpegna e Run, ei, quei che zatgi seregorda stau l’alp de casa della ven. claustra de Mustér. Cheu carga la claustra tut sia muaglia: vaccas, schetgs e manedels, e prend aunc si ina gronda partida da privats. Cavrein ei ina buna, migeivla alp cun massa buna jarva. Ell’ ei partida en treis chischadas 1) chischada de vaccas. 2) chischada de genetschas e 3) chischada de stiarls a „Caverdiras“ sigl ault. Cavrein porta oz 230 armauls, 150 cauras (pli baul neginas!) ed 800—900 nuorsas. — Dapi dus decennis lai la claustra vi Cavrein a siu signun Gion Giusep Giger-Huonder, Disla.

Da „Caverdiras“ ano dein nus ussa surenneu e descendein a

7. Lumpegna. — „Las Lumpegnas“, sco l’alp vegn era numnada da glieud veglia, udevan da regurdientschas enneu alla ven. claustra de Mustér. Avon 1859 scheva la claustra vi quell’alp, baul alla vischnaunca e baul a privats de Mustér.

Ils 26 d’avrel 1859 venda la claustra la Lumpegna culs misess Plaun de Fallas e Prau Lumpegna a Gion Giachen Cavegn, Trun.

Ils 25 de sett. 1883 venda Dr. Merian Cavegn, sesents a Madrid (fegl de Gion Giachen) l’alp Lumpegna ensemblamein culs dus misess sura numnai als treis frars: Dr. Placi, Gion Battesta e Gion Giusep Berther, Mustér. — „Ils Berthers“ de Mustér-Vitg vevan mo in tenercasa ed ina tala truscha, ch’ei vegnevan numnai „la secunda claustra“. Lur muvel de 40—50 armauls, senza quintar in’entira muntanera cauras e nuorsas, gudevan en lur alp privata dis de mai murir — dal temps ch’igl „asen dils Berthers“ fageva aunc di per di il tur Lumpegna-Vitg per rabitschar neuagiu il latg pils Berthers e lur hotel Bellevue. Tgei respect vevan nus buobs de Vitg aunc avon 30 onns cura che „la secunda claustra“ cargava e scargava! Tgei sensaziun fagevan sin nus tulers „las cauras alvas dils Berthers“ e per „igl asen dils Berthers“, che schlugnava persuls pli bia tubac che tut la fumeglia dils Berthers ensemen! Ed oz? … Sic transit gloria mundi!

Entuorn 1910 circa, croda l’alp Lumpegna entras partiziun a Thomas Maissen-Berther, che alpegia quella cun biestga de Mustér e contuorn.

Igl emprem de sett. 1915 venda Th. Maissen-Berther l’alp culs mises Plaun de Fallas e Prau-Lumpegna ad ina corporaziun de signurs purs de Trun, a: Mistral Pieder Lombriser, mediatur Jos. Decurtins, pres. Giachen Pajarola, Dr. G. M. Nay, Giuachin Pajarola, gerau Giachen M. Quinter, Placi Nay, Dumeni Pajarola, Bistgaun Cavegn, gerau Stoffel Nay ed a gerau Felice Job, tuts a Trun.

Suenter paucs onns han ils sura citai signurs de Trun vendiu la Lumpegna a signur Flurin Tuor, hotelier dil „Disentiserhof“, Mustér.

Buca ton ditg suenter, ils 17 de dec. 1925, ed era sgr. Flurin Tuor venda l’alp culs dus mises a Giusep Bigliel, Batt. Bigliel, scolast, Benedetg Bigliel, Disla ed a Giusep Genelin, mazler, Mustér. —

Suenter zaconts onns cedan Giusep Genelin e Ben. Bigliel lur part alp e quella daventa proprietad dils dus frars Giusep e Battesta Bigliel.

Ils 4 de zercladur 1938 vendan ils dus frars Bigliel la Lumpegna cun Plaun de Fallas e Prau Lumpegna a signur Dr. V. de Castelberg-Orelli, Mustér, sesents a Turitg.

La Lumpegna ei ina maneivla bun’alp, che porta tgunschamein 90—100 armauls ed ina partida tschiens nuorsas. Ils davos onns ei principalmein vegniu cargau taurs e vaccas, sco era biestga de S. Gagl. Ina stupenta via nova meina da Mustér si els mises ed ell’alp. Dapli posseda l’alp ina suga de schar vegnir engiu il latg, sche quei fa de basegns. —

Oz ei era l’Alpetta, situada videnasi sur ils mises de Munt, reunida culla Lumpegna e fuorma cun quella mo in’alp.

L’Alpetta udeva primariamein, ton sco enconuschent, alla vischnaunca de Mustér. Ils 14 de schaner 1816 ei l’Alpetta vegnida vendida dalla vischnaunca a sgr. litinent Mathias Berther, che fuss stau bab de Dr. Placi Berther († 1903). Cull’occasiun della vendita de quella alpetta ein certas parzellas vegnidas resalvadas dalla vischnaunca per far fein a pastg, per ex. „ils Curtins“ e „Plaun Cuglias“ (buca Caglias!). —

Signur litinent Mathias Berther ha lu fatg ord l’Alpetta in’alp de corporaziun, essend gia 1829 la tschontscha de „pursanavels“!

1917 ei Thonas Maissen-Berther en possess de 7 dretgs dell’Alpetta, ils quals el venda ils 28 de fenadur dil medem onn alla societad dell’alp Lumpegna a Trun.

Ils 4 de mars 1919 lai Placi Bundi vi per tscheins en num dils possessurs ils ulteriurs 3 dretgs dell’Alpetta als de Trun, possessurs della Lumpegna. Anno 1925 ils 17 de december cun caschun della vendita della Lumpegna, ceda sgr. Flurin Tuor era ses 7 dretgs dell’Alpetta als Bigliels ed a Giusep Genelin.

II zercladur 1938 cumpra sgr. Dr. V. de Castelberg cull’alp Lumpegna era ils 8 dretgs dell’Alpetta. Ils dus dretgs restonts de quell’alp audan oz a sgr. Wittmann, Mustér. (Per questas notizias engraziel jeu cordialmein a Sgr. Dr. V. de Castelberg- Orelli, Turitg.)

Signur litinent Mathias Berther veva pia da sias uras partiu en l’Alpetta en 10 dretgs de vaccas e cargava ultra de quellas aunc circa 150 cauras e sterglienam si l’AIpetta. — Quell’ „alpetta“ era d’intemps principalmein alp de cauras dils de Disla. Pli tard — aunc avon zaconts onns — vegnev’ei priu si tochen 300 cauras e chischau grass. Dapi ils onns, che Placi Lechmann era si cavrere Leci Albin signun, ha il magnuc-caura dell‘Alpetta obteniu in renum de spezialitad extraordinaria, sco da sias uras il caschiel grass de Cristallina.

L’AIpetta, sco’l num di, in’alp pintgetta, posseda la pli deliziusa jarva per schetgs e cauras. Ella ha treis midadas: Alpetta-su, Alpetta-sut ed ils Pultauns.

Ella formescha oz ina part essenziala dellas Lumpegnas. — Havend admirau nossa cara Surselva dals pli bials cons dell’ Alpetta e della Lumpegna anora, dal Badus al Calanda, traversein nus las spuretgas pallas sisum la Val s. Placi e mein vi’l

8. Run, alp de schetgs, appartenenta a pursanavels de Mustér. Queis han 80 dretgs; 6 ein della chischada, chefa ensemen 86. Ultra de quels ha il cautegia il dretg d’alpegiar ina genetscha ed il sterler ina vacca. En tut purtass pia l’ alp 88 tgaus tenor dretg, mo il bia eis ei buca tons, darar pli biars. Cur ch’igl ei pusseivel laian ils pursanavels vi il Run ad in affitader, mo adina reussescha quei buc. Intressants ei il factum, ch’ils 80 dretgs dils pursanavels van avon ch’ils 6 della chischada, cura ch’ins lai vi quels!

L’alp Run ei — quei che pertegn la situaziun geografica — lunschora la pli bial’alp de Mustér cun siu admirabel platô e cun sia grondiusa extensiun denter ils sumfils della Val s. Placi e della Val Clavaniev. Sia gronda miseria ei l’aua che maunca e la massacreia caglias-strieuna, che surcreschan la gronda part dell’alp (ca. 7/10avels!). —

La tradiziun populara vul saver, ch’ina gada eri il Run senza ina solia caglia-strieuna e purtavi 350 vaccas. Ins stueva mulscher ellas treis ga il di e quater ga chischar per dar il damogn. In onn seigi la fumeglia stada lischada cun sontga Margriata, che visitavi treis ga per stad l’alp. Sin quei hagi ella smaladiu il Run, epi seigien las fontaunas schigiadas, la jarva secada e l’alp secuvretga cun brutg e caglias-strieuna. — —

Havend nus aunc fastisau il trutg de s. Margriata, il trutg ch’ella ha priu prendend comiau, smaladend fumeglia ed alp, bandunein nus il Run e sia tradiziun — e traversein il sumfil della Val Clavaniev per arrivar ton pli spert a

9. Magriel. — Quei ei la sulett’alp de Mustér, ch‘auda alla vischnaunca. Oz vegn quella cargada cun 100 — 110 vaccas. Pli baul scheva la vischnauca vi ella ad affitaders, sch‘ei deva caschun. Ins cargava si cheu schetgs e schizun cavals. Aschia haveva per ex. la scola de Mustér-Vitg il dretg de schar vi dus dretgs de cavals si Magriel. — Stads de bun’aura stattan las vaccas nuot’aschi mal a Magriel, malgrad che quell’alp ha buc il meglier num quei che pertegn qualitad. Stads ruhas stattan ellas mal a Magriel, mo en autras alps è buca bein. La midada „Lac serein“ ha silmeins stupenta pastira e l’jarva ei excellenta. Magriel ei il refugi de tuts quels, che han buc uonda ni ensumma negins dretgs en autras alps de vaccas. Igl ei perquei fetg d’engrau, che la vischnaunca ha silmeins quell’alp — è sch’ei striunescha enqualga . . .

 

Enzacontas notizias cultur-historicas davart las alps de Mustér

Las alps de vaccas de Mustér han giu masiras entochen videnasi els anno 60 dil tschentaner vargau. Gion Benedetg Genelin, morts 1918 ella vegliadetgna ded 81 onn, era aunc staus a masiras da mattatsch. El ha raquintau, che quellas seigien vegnidas dismessas perquei ch’in pur levi buca retscheiver ton purment igl atun; sias duas vaccas erien idas schetgas cuort suenter las masiras — ed el vevi tuttina retschiert ina mahoia rauba! Quei cass ha finalmein aviert ils egls als pursanavels, ch’ei seigi uras de dismetter las masiras e pasar il latg mintga di. —

Cullas masiras de Mustér er’ei aschia: ina „masira ded alp“ ei ton sco 4 „masiras cuminas“; „in caz“ ei ina masira; „miez caz„ ei ina mesa masira; „in tschadun“ ei ina quarta ed in „miez tschadun“ ei ina mesa quarta. „Binèra“ vegneva darar quintau, mo fuva la mesadad d’in „miez tschadun“. —

Avon 150 onns vegnev’il latg masiraus mo ina ga per stad; pli tard duas ga. Il quintar ora il latg e reparter la rauba vegneva numnau a Mustér: „ir a spendivas“. — Che mintga pur sez mavi ad alp a chischar en roda — sco buc aunc ton daditg ils Tujetschins — negin che seregorda pli! Mo a mi vul ei tuttina parer, ch’ei seigi stau aschia era a Mustér. Nus havein cheu aunc oz „las marendas“. Cun quellas stat ei aschia: Nossas alps dattan ora dua stèra per vacca en duas ga (tenor la sort) e quei duront la stad, cu la pischada ei aunc frestga ed il tschagrun senza barba. Cun quella caschun ch’il pur „va per rauba“ sto el purtar „las marendas“: dus kilos paun per vacca ed in miez per caura — exact sco ils Tujetschins fagevan aunc avon 30 onns, cu ei mavan sez a chischar ell’alp! —

„La marenda“ alla fumeglia ded alp cun caschun de tagliar pustretsch, ei aunc oz usitada a Mustér.

Las alps de Mustér vegnan benedidas mintg’onn, sco en auters loghens era. Per benedir l’alp Russein survegn il plevon in stèr pischada; miez per tegia. Dapli vegn ei aunc schau far messas da privats en favur dellas alps.

La sera vegn ei detg rusari; la damaun „igl aunghel dil Segner“ e duront far tschagrun dian signun e tersiel ils „Tschun pugns“. — —

Las pagaglias della fumeglia varieschan nuot cun quellas ded autras alps e vischnauncas. Pertenent igl indrez de nossas tegias ded alp, cunzun quei che pertucca il beinstar della fumeglia, vala generalmein aunc oz quei che P. Placi a Spescha ha scret avon 150 onns: „Biestga e glimaris han lur taunas e muletgs per dormitori ils pors lur camons, che corrispunda tut a lur esser e natira; la fumeglia en treglia encuntercomi stat mender che la biestga!“

Dieus protegi nossas alps, nossa biestga, nossa fumeglia!