Referat davart l’agricultura

annada 60, nr. 5 dils 4 da fevrer 1916

La domengia vargada ha rev. Sgr. plevon T. Berther teniu a Platta en casa de scola in zun instructiv referat sur dil stand puril. Il referent ha mussau si, che tuts roms dell’ economia sociala sepusien sin 1’ agricultura. Quella furnescha il necessari nutriment per tuttas classas de pievel. Senza l‘ agricultura fuss scadina industria mo ina fontauna de fom e l’ opulenza daventass paupradat.

Deplorablamein va il stan puril en nossa tiara rapid anavos. Mo cerca ina quarta part dils habitonts svizzers soccupeschan aunc cun l‘ agricultura. Principalmein la giuventetgna volva il dies a quella clamada, banduna nossas valladas, va en marcaus e gronds centrums, cartend d’ anflar leu la cucagna. Mo gest il temps present muossa ecclatantamein, che ual il stan puril ei ina dellas pli solidas clamadas.

Ord ils allegai motivs ha era il stat la sontga obligaziun de sustener il pur. Tuts stats, ch’ ein buca sededicai all’ agricultura ein svani. Ei fuss giavischeivel, che il passus en nossa nova lescha de taglia, ch’ oblighescha de pagar taglia per muvels pli gronds, vegness strihaus. Mo era il pur sto, sch’ el vul vegnir vinavon encurir de carschentar sias entradas. Quei sa daventar cun cultivar pli razional ils funs, amegliurar la tratga de biestga, arondar ils funds, encurir de vender la biestga ed ils products agricolants direct al consument, fundar cassas de Raiffeisen, pagar tut contant.

La fetg intressanta lavur ha anflau compleina renconuschientscha. En la viva discussiun ei aunc vegniu ventilau bein enqual bien pertratg. Possien ils buns cussegls portar buns fretgs.

En memoria da catschadur Vigeli Pally

annada 46, nr. 52 dils 24 da december 1902

A Medel ei, tenor ina correspondenza, la sonda vargada vegnu surdau alla fossa il vegl, enconoschent catschadur Vigeli Pally, naschius 1820. Sia clomada de catschadur ha adina giu compignau el cun prighels e disgrazias e saveva Pally raquintar bia intressantas episodas ord sia veta ellas montognas. ’Gl onn 1877 eis el ruclaus sur in precipeci de 100 peis, en consequenza restaus dus entirs onns blessaus e malsauns en létg e sia entira veta suenter strupiaus. Mo aunc aschia seruschnav’ el — in um cun natira de fier — beinduras alla catscha. Sco invalid ha el, entras ina fetg remarcabla sculptura ord len, luvrau ora ina fideivla representa ziun dell‘ entira catscha de camutschs. Sia feglia, che ha duront quels grevs onns de malsogna ed invalididat dil bab giu quitau e stenta per quel, ei la finala aunc sezza vegnida schirada. Nies correspondent exprima perquei la speronza, ch‘ ils benefacturs dil disgraziau bab emblidien era buca vi la paupra feerlia. R. I. P.

Negin telegraf a Medel

annada 46, nr. 33 dils 14 d’uost 1902

Medel ei bein in unicum en il commers svizzer. Avon curt temps porta ina gasetta tudestga ina corre- spondenza sur della biala, intressanta val Medel, che steti buca anavos alla Via-Mala. II correspondent descriva la biala situaziun dils vitgs circumdai cun bialas pradas ed uauls encoronai cun gigants culms. Spimont tra- versesch’il giuven Rein-miez la val formont pliras imposantas cascadas. Buca meins intressant para ad el il bein construiu, emperneivel stradun cun buca meins che 11 tunnels.  

Dasperas produceschi la vallada en consequenza de siu migeivel clima differents fretgs e pliras delicatessas p. ex. siu mèl schi alvs e migeivels sco la pischada, siu chischiel grass, ses gustus schambuns. La val Cristallina ed il Scopi porschien preziusas mineralas e cristalas alpinas. Mo ina caussa fetschi sesmervigliar bein enqual turist e pensioner, che frequenteschan la val Medel. Ne Curaglia ne Platta hagien telegraf ne telefon, schege che biars auters loghens han giu telegraf avon che stradun. Curaglia hagi mintga di 2 postas, mo negin fildirom. (?)

Bein, fildirom ha Medel, il telegraf va bein tras Medel, mo pren negliu albiert. Ge cheu ston ins star eri e domondar, schebein in segi el temps modern cun ses progress ne aunc decenis anavos. Con savens san bein gronds prighels vegnir untgi, sch’ in sa clomar en agid las vischnauncas vischinontas. Pertratg’ ins vid in berschament, vid prighels de lavina, vid malauras, plinavon en cas de malsognas. Ei gliei buca de sesmervigliar, che la pintga vischnaunca hagi negin miedi.

Mo quorer temps de notg tras ils prigulus tunnels a Mustér per il miedi ad aunc forza spitgar 2—3 uras leu, quei po esser per in de Medel mo spass, segir aber buca per il pazient. Cheu fuss il telegraf fetg survius.

Speronza che la nova societat de commers sursilvana vegni era dir in plaid en favur dil telegraf per Medel, pertgei era cheutras vegn il commers sursilvan augmentaus. Denton fuss ei era d’ agurar, che la lud. suprastonza de Medel figess tut siu pusseivel per promover en quei grau il beinstar de sia vischnaunca.   In turist.

En pia memoria da Gion Librat Giger e Battesta Agosti

annada 46, nr. 15 dils 10 d’avrel 1902

Pia memoria. A Curaglia-Medel ha venderdis vargau il lunsch entuorn, era suls confins grischuns, bein enconoschent marcadont de tiers Sgr. Gion Librat Giger ualti nunspitgadamein concludiu sia activa veta. La domengia avon haveva sia malsogna priu l’ entschatta cun in lev accident en baselgia e la domengia passada, ils 6 d. q., fuv’ el ella medema baselgia — gia sco bara. Sia aunc robusta, frestga statura, che pareva de portar levamein ils 72 unviarns silla lada schuialla, havess schau sperar pli liunga veta, denton Dieus dispona. Sgr. Giger vegneva renconoschius per in fetg activ e fin marcadont, ed ha sco tal era giu bien success, e sia honzeliadat e siu humor levgiavan ad el quella cariera. Il defunct ha giu la ventira de saver assister ils dus davos onns allas primizias de dus de ses figls sco Spirituals ed al profess d’ ina figlia sco muniessa. — A Mustér ei la medema jamna miert ell‘ aulta vegliadetgna de 80 onns Sgr. Battesta Agosti, sco honzeli ustier e marcadont beinenconoschents a biars Sursilvans. Cun particulara satisiacziun e cun buna raschun segloriava il defunct beinduras de duront tuts 50 onns, ch’ el sesanfli a Mustér, aunc mai haver giu ina mediaziun. Pilver ina raritat, mo in bien exempel per marcadonts. Omisdus defuncts, els ruaussien en paisch!

Malsogna misteriusa a Mutschengia

annada 45, nr. 14 dils 14 d’avrel 1901

A Mutschnengia, ina fracziun de Medel, ei rutt ora ils 17 de Mars en in muvel d’ in auter pur la medema nonenconoschenta malsogna sco 1896 e ha enteifer 15 dis raffau naven 7 dals 11 armauls; 1896 il Fevrèr havev’ ella devastau en curt temps tuts 7 armauls d’ in pur; 1896/97 ha ella aunc custau 12—13 singuls armauls mobein dal temps, che quels mavan ad jarva.

La malsogna, ch’ ei exteriuramein gnanc tgunsch de enconoscher, quozza mintgamai tier in armaul sil pli 3 dis e va lu quel nunspitgadamein d’ ina daguota. Las secziuns fatgas dal veterinari cantonal e districtual vid plirs cadavers han mussau tier tuts il medem stabil maletg tipic ed il medem decurs della malsogna, enzennas el venter ed el tgau de tussegaziun dil saun — tras in tissi nonenconoschent. Quei tissi sa vegnir constataus mo sin via chemicala, segi che quel sesanfli el fein, ell’ aua, el tratsch de Mutschnengia, ch’ ei tut sin schiefer, ne etc. etc.- ‘Per tal intent han ins schon 1896 giu termess agl institut Chemical cantonal ed agl institut patalogic a Turitg las allegadas materias ed era particlas infectadas dils cadavers per schar intercurir, mo l’ annalisa ha lu giu in resultat negativ. In plaida p. ex. era da tissis de fein, ch’ in supona che sappien darivar de certas rugadas ne purginas, ne sch’ il fein setuorni buc en uorden, mo era quels tissis ein aunc buca enconoschents e defini. Remarcabels ein ils cas a Mutschnengia ord motiv, che la malsogna tucca mintgamai mo il muvel ded in possessur, schegie che las condiziuns, sco fein, aua, tratsch etc. ein, sch’ in voless e sto bunamein encurir leu la raschun, tonaton per tuts muvels de quei liug ualti las medemas.

— Contagiusa para la malsogna denton per ventira buca d’ esser e sa aschia era buca daventar prigulusa per il gieneral, mo tonaton setractesch’ei cheu d’ina malsogna vehementa e maligna, che meretta tutta attenziun e precauziun. Speronza vegn ei cul temps era a reussir d’ enflar ora la caschun de quella. Per cletg ha la vischnaunca de Medel era l’ assicuranza de biestga, che gida il singul privat, mo talas schleppras cueschan ins era buca allas societats.

 

annada 46, nr. 11 dils 13 da mars 1902

La nunexplicabla malsogna, che ha onn d’ unviern raffau naven ad in pur a Mutschnengia-Medel in suenterlauter 8 dad 11 armauls, ei quels dis deplorablamein puspei semussada tiel muvel dil medem proprietari, culs medems simptons ed ha gia custau 2 armauls gronds ed attacau ulteriurs. II veterinari cantonal e districtual han giu sedau tutta pusseivla bregia per diagnosticar quella malsogna, mo senza segir success. In enquera las raschuns ellas relaziuns geologicas dil terren dil resp. pavel. En tals cas fuss ei segiramein dueivel, ch’ il cantun ne la confederaziun stessan neu cun in extraordinari agid.

1 2