annada 46, nr. 48 dils 27 da november 1902
Cura ch’ il bien sulegl va de rendiu sur las montognas grischunas giu, suenter in liung e stentus di de stad, sche ei quei in agen mirar. Engraziont mira il pur suenter encunter sera, il mattatsch termetta aunc suenter al sulegl in cordial salid ed ils pégns e las flurs della val laian encrescher. Aschia ha la mort de „nies bien Professer Placi Condrau“ fatg ina semeglionta impressiun sin vegls e giuvens el vitg patern, ella casa isolada sin la spunda sursilvana, sco ellas liungas valladas sidengiu en sia carezada ed en nossa contristada patria grischuna! Ina veta activa e benedida de otgontaquater onns, bein in liung e stentus di de stad! E la sera dils 22 de November — il sulegl era stulius davos las pézzas alvas dil Badus — havein nus stoviu dir ella tgeua combra de miert: „Finis venit, venit finis,“ I ei gliei vegniu la fin, la fin ei vegnida. Ed il vischin ha portau la tresta nova al vischin: „Signur Professer Condrau ei spartius!“
Nus essan aunc memia datier della trest’ e tonaton aschi consoleivl’ ura de sia spartida per saver dar oz ina clara e compleina survista d’ ina veta schi rehamein emplenida cun onns sco cun merets ed ornada cun ovras ed exempels, che segireschan al car defunct ina memoria, che vegn a cuzzar pli ditg che aunc ina gada ils 84 onns della veta sezza. Nus stuein secuntentar cun enzacontas flurs caracteristicas ed in pugn plein pervengla per ornar quei bein enconoschent maletg, che mira oz ord la Gasetta Romontscha aschi carinamein e fideivlamein encunter a nus, sco sche Placidus Condrau fuss aunc denter nus, luvrass per nus, scrivess per nus, sco antruras.
El scriva buca pli e nies maun trembla pigliont la plema per scriver enzitgei en memoria dil fundatur e redactur della Gasetta Romontscha, oz nua che quella compara, sco ina orfna el vestgiu ner, l‘ emprema gada en 46 onns senza la suttascripziun de Placidus Condrau. Forsa ha el sez schau anavos ina cronica cun in reh ed intressant material sur de sia veta? Deplorablamein ei quei buc il cas. Malamein ha el exaudiu nossa repetida ed instanta supplica de po buca bandunar nus senza schar anavos a nus en scrett ils fastitgs de sia veta. Ina tala scartira fuss el medem temps ina intressanta historia de nossa tiaretta el tschentanèr vargau. Ina rara humilitonza e 1’ interna perschuasiun, che la veta sezza bein applicada segi il meglier cudisch, portan la culpa, che nus havein anflau denter il quolm de sias scartiras buca —dus tozzels lingias sur de sia atgna veta. Bein ina memia simpla rama entuorn in aschi bi e custeivel maletg!
Placi Sigisbert Condrau, figl digl activ e beinmeritau mistral Fidel Condrau, ei naschius il di de s. Madleina 1819. La familia dariva da Tuietsch, nua ch’il Caplon Condrau, marter ed unfrenda della tresta invasiun franzosa, ha sanctificau il tratsch tuetschin bugnont el cun siu saung. La frestga memoria de quei niebel parents sacerdotal, par’ ei, ha plontau en el cor dil pign mattatsch Placi duas qualitats nunextinguiblas: ina energhia de fier, che selai buca storscher ed ina profunda pietusadat.
Rient raquintava il preziau defunct amitg bein enqualga al scribent de quella curta memoria, ch’ el hagi sco pign student e ministrant adina giu il desideri de survir agl altar dil Segner sco spiritual e mo sia fleivla vusch hagi stermentau giu el da quella clomada. Il Segner haveva destinau per el in auter apostolat buca meins fritgeivel e la fleivla vusch ei vegnida schi ferma e penetronta, ch’ ella ha pli tard dau la decisiun en bia combatts ed ella gronda redunonza dil pievel romontsch-grischun: il plaid prudent e la plema versada de Placidus Condrau han en in miez tschentanèr mai piars lur valeta e peisa.
Ses studis gimnasials ha el entschiet e finiu ella veglia scola claustrala a Mustér ed encoronau quels sillas universitats de München e Bonn. Da gliez temps flureva 1’ Universitat aunc catolica sper l’ Isar e Josef Görres, che formava ord tons giuvens tons officiers nunballucabels sut la bandiera catolica democratica, ei era per nies giuven Sursilvan daventaus in um della Providientscha. Naven da München ei nies student academic serendius a Bonn e leu ha el sper auters studis era s’ occupau cul dretg ecclesiastic e rimnau in capital de savida e principis. Sco ils conscolars datan perdetga, ei lur conscolar Placidus Condrau, de pintga statura corporala, sedistinguius entras sia possa spirtala, la vivacitat dil spirt ed ina veta exemplarica gia en ses onns giuvenils. Turnaus en sia cara patria grischuna ha el — mirau per ina spusa, alla quala el haveva gia daditg consecrau sia carezia e quella spusa haveva num: Scola! Sededicar all’ instrucziun ed educaziun della cara giuventetgna fuva igl ideal dil giuven e dil vegl Placi Condrau. Anno 1842 ei la scola cantonala catolica vegnida translocada da Mustér a Cuera e 7 onns ha el operau leu sco professer. Sminont che quella scola vegni buc a guder ina liunga fluriziun, eis el seretratgs a Mustér per fundar cun auters la schinumnada scola episcopala en claustra, nua ch’ el fuva lu 6 onns professer ed in onn rector. Difficultats han deplorablamein era a quella scola cavau la fossa anno 1856. Quei fuss stau burasclas e trestas uras avunda per prender ad in giuven professer siu tschaffen e per sechentar siu idealismus. Quei ei buca stau il cas e gnanc la brutalitat, culla quala ins ha suenter removiu el da sia posta sco inspectur dellas 40 scolas dil district Reinanteriur, ha sfardentau sia carezia e simpatia per il scolaresser. Denton spitgava ina autra lavur buca meins impurtonta sin il giuven e curaschus ed entras la tempiasta endiriu professer.
Suenter la curta e tresta uiara de 1848 fuva la Svizzera per la partida conservativa catolica in camp, nua ch’ ella haveva piars la battaglia ed il radicalismus ha schau sentir sia pussonza domignonta sco in grev maun de fier. En quei temps ha Placidus Condrau alzau e schau sgolatschar sia bandiera, la „Gasetta Romontscha“ e rimnau entuorn ella la partida conservativa dellas valladas romontschas. Quei ei in meret immortal ed el sez ha cheutras scret en siu num per adina ella historia grischuna. Suenter ch’ el haveva cumprau la simpla stamparia episcopala e sefidont de sia atgna plema, ha el in miez tschentanèr sco in dils emprems „officiers dil stab“ luvrau e battiu per sia partida ed ei gliei stau mo ina beinmeritada enzenna de renconoschientscha ed engrazieivladat, che la partida conservativa ha mess giu sin la fossa dil redactur della Gasetta Romontscha, curdaus culla bandiera entamaun, in tschupi culla inscripziun: La partida conservativa dil Grischun a siu fideivel menader. —
Sia veta activa sebasava sin duas petgas nunbalucontas: el fuva fideivel catolic e decidiu democrat. Sco in sigil intact de siu niebel cor ha el conservau entochen la sera de sia veta ina ataschadadat encunter la baselgia veramein affonila e virila el medem temps. Nunschenadamein mussav’ el siu sen catolic en tut siu far e demanar; a siu patertgar e sentir correspondeva siu viver ed operar. Dasperas fuv’ ei ad el encunter cor de violar tgi che haveva in’autra perschuasiun che la sia. Mai muncav’ el tier fiastas religiusas e quasi buc in di schav’ el sut d’ ir en baselgia; mo adumbatten encuress ins en sia veta ed ellas 46 annadas de sia Gasetta enzitgei petter e violont per glieut ded auters principis. Ton pli contristav’ ei el e turbelava la harmonia de siu spert, sche quei ch’ el teneva car pli che la popa de siu égl, vegneva en gasettas adversarias attaccau ne tendenziusamein maculau.
Placi Condrau fuva de natira anò in um tuttavia pacific. Schege che sia clomada de gasettist haveva gia baul destaccau el dalla tgeua veta d’ in professer, eis el tonaton els liungs onns de sia activitat publicistica derar marschaus tier 1’ offensiva. Las circumstanzias bein enqualga fetg criticas havevan numnadamein dictau ad el il plan d’ uiara: tener ensemen la partida e defender la posiziun. Ses canuns havev’ el adina bein postai e paregiai. Muort sia experienza ed enconoschientscha della historia, dellas leschas e dils protocols savev’ el ord curts e clars arguments, cun plaids e zeffras cular ballas d’ itschal, ch’ el sittava promptamein, mo adina per la partida. En tals moments semussava la pintga statura culs égls clars en tutta vivacitat e siu maun magher saveva lu spluntar sin la meisa redaczionala: „Quei va memia lunsch, cheu ston ins far frunt!“
Sco perschuadiu democrat eis el malgrad tuts scumbegls e tuttas midadas politicas de nossa tiara, adina restaus il medem. Dal temps, ch’ el ei turnaus a casa dallas universitats tudestgas, resunava ella Svizzera la rueida dils combatts constituzionals. Tut contrari als aristocrats e liberals vesev’ el sco democrat flurir ina nova veta ord il pievel. En ina republica dei il pievel esser il suveran e perquei era vegnir educaus ed habilitaus per reger. Quei era siu principi. Conform a quei ha el cun energhia e perseveronza d’ ina vard adina defendiu ils dretgs dil pievel e promoviu lur extensiun, de T autra vard cun tutta premura educau politicamein e scolau il pievel. Fertont ch’ in menader d’in cantun vischinont sesuttascriveva: „Democrat entochen la mort,“ ha Placi Condrau en vischnaunca, el cirquit ed el cantun continuadamein entochen la mort battiu per ina nobla democrazia legitima; ad ina tala ha el dedicau ils pli caulds artechels de sia Gasetta. E perquei exprima il tetel d’ honur „Professer Placi Condrau“ buca mo siu operar per la giuventetgna romontscha — nus astgein dar ad el ina pli gronda extensiun: „Professer dil pievel conservativ romontsch.“
Con savens ha il scribent de questas lingias viu il nunstunclenteivel redactur della Gasetta, co el vegneva ord sia stamparia, nua che la maschina luvrava cun fracass, per stampar e propagar quei ch’ el haveva scret per siu carezau pievel romontsch! Leu laschav’ el ruassar ses égls migeivels sillas flurs digl jert, che schai avon la stamparia, e mava a spas, il pli bugen persuls. Denton fuva quei „ir a spas“ per ordinari nuot auter, che ir suenter ad autras fitschentas, ch’ el haveva aunc sper sia clomada politica e schurnalistica.
La s. scartira di: Ina corda treidubla rumpa buc. Ina tala corda ha ligiau il preziau permiert cul pievel romontsch: la literatura romontscha, il pauperesser, il scolaresser ed a quellas treis „fitschentas“ ha el dedicau sias forzas entochen silla sava dil sonteri.
Per buna lectura populara ha el buca mo sez luvrau, mobein era animau auters de luvrar cun el. Car lectur, che legias oz la „Romontscha“, ti seregordas bein dellas bialas seras, che ti has d’ engraziar a quel, che ha mintga di patertgau vida tei, per porscher a ti mintga gevgia instrucziun, per dilucidar per tei la cuorsa dil mund, per gidar tei en tiu beinstar material e spirtal, cun in plaid: per plidar cun tei entras sia cara Gasetta Romontscha. Sch’ il renomau gasettist franzos Louis Veuillot ha detg: „Cura ch’ jeu sun morts, mettei mia plema sper mei!“ — sche sa era il pievel romontsch, tgei ch’ el ha ded engraziar alla plema, allas gasettas ed auters cudischs de Placidus Condrau.
La stad vargada ha Prof. Condrau celebrau ina remarcabla fiasta el „spital“ (casa pauperila) a Mustér ensemblamein cullas Soras della crusch, culs paupers ed enzaconts amitgs de quels: in giubileum d’ aur sco fundatur e fideivel directur dil „spital“, — siu davos giubileum. Ina pintga cazola, che rasa ina carina terlischur sur la veta ed il caracter dil giubilar! Ei segi lubiu d’ ornar quei necrolog cun enzacontas rimas, che pendan vid la preitstiva el spital en memoria:
Il bab dils paupers
Tschunconta onns —
Quei ei in tetel
De laud vengonz.
Mo tgi enquera
Sil mund lavurs,
Che portan spinas
Enstagl honurs ?
Quei sto ell’ olma
Haver in fiuc,
Che vegn dasura
E steza buc.
E Dieus ch’ envida
Quei fiuc dasur,
Quei dat la cruna
Per la lavur!
Ei gliei in curt plaid cun gronda significaziun, sche nus mettein vitier: El medem onn ha il „directur dil spital“ era celebrau siu giubileum de 50 onns sco President dil scolaresser della spatatschada vischnaunca de Mustér. Sco ins anfla en fetg biaras stivas il „Cudisch instructiv“ — schege ch’ el ei vegnius sentenziaus alla mort! — sco in vegl e solid amitg dil pievel romontsch, aschia dat ei a Mustér strusch ina stiva, nua che buca duas generaziuns — tscheu e leu treis — seregordan cun in cor engrazieivel dil temps, che Placidus Condrau fuva il bien, prudent e nunstunclenteivel inspectur de scola. Sco il defunct desiderava aunc en ses davos dis de ver la cara giuventetgna entuorn el, aschia vegnan scolasts e scolars bein savens aunc desiderar de ver lur inspectur, — adumbatten, el ha consummau sia cuorsa.
Nus stuein mo transitoricamein menzionar quei ch’ il car defunct ha fatg per la claustra de Mustér, quei chel ha operau zupadamein sco bien mediatur ina liunga rietscha d’ onns, sco mistral e deputau. In vegl guerier de Napoleon saveva, cura ch’ ei vegneva dumbrau si las battaglias, mintgaga dir cun satisfacziun: „Sun è staus presents!“ aschia havein nus viu nies Professer Condrau presents en tons uffecis, sin tontas postas e pli che mai vegn ins ad encorscher quei ussa, nua ch’ el ei absents, ussa, nua che „in pégn d’ untgida ei curdaus ella selva retica.“ —
La generala stema, carezia ed engrazieivladat ein semussadas tier la sepultura ils“ 25 de Nov. Las scolas de Mustér cun lur muentonta canzun de comiau, la scola claustrala cun bandiera sbassada en honur digl anteriur rector, l’uniun dils mistergnèrs, las differentas commissiuns, ils officials della vischnaunca e dil cirquit, cus. naz. Decurtins, Dr. Julius Dedual sco delegau della partida conservativa grischuna, ils Spirituals ed il pievel dalunsch e datier han dau la davosa honur a quel, che ha — 84 onns vegls — tonaton memia baul baundunau nus, sco il bien sulegl suenter in liung di de stad va aunc memia baul de rendiu sur nossas montognas grischunas.
In pace! M. C.