Reorganisau corps de pumpiers

annada 45, nr. 19 dils 9 da matg 1901

Il vischinadi dil vitg de Mustér ha danovamein reorganisau siu corps de pompiers e declarau quel obligatorics per tuts umens da 17 – 50 onns in per fiug cul dretg de secumprar libers encunter ina dueivla taxa. Ina restnova armatura de pompiers cun helms e capetschas, ina nova scala de fiug (Schiebleiter) de 15 m lungezia ord la fabrica de Kreis a Wattwyl, in „Schlauchwagen“ ed auters requisits pigl uorden de fiug datan anim e curascha tier quei communizeivel survetsch. Ils exercecis ein gia l’ entschatta vegni pri a mauns cun energia vegnend dedicau pell’ emprema emprova in entir di. L’ instrucziun meinan cun savida ed energia Sgr. Baseli Giger e Sgr. G. A. Cathomas, che hangiu frequentau il curs de pompiers cantonal. Il vitg Mustér ha dus aquaducts cun 8 hidrants ed in reservoir de 80,000 liters.

Crappa sil stradun dil Lucmagn

annada 45, nr. 19 dils 9 da matg 1901

La dameun dils 4 d. q. ei vegniu giu sil stradun dil Lucmagn ina massa greppa e ha scuau radicalmein naven il toc via de 20 meter lunghezia denter ils dus tunnels grons. Cun bregia ed inschin eis ei aunc reussiu quei di de metter neu ina pun provisorica de 2 meters ladezia sin grossas sugas d’ itschal stendidas dina vard a l’ autra, cas contrari havessen ils umens de Medel stoviu vegnir a Cumin sco pli de vegl sur Bargiera, la via vedra dil Lucmagn. Speronza ch’ in vegni promover la reconstructiun, saproximond er il temps dils curs postals.

Accident da sittar murtès

annada 45, nr. 17 dils 25 d’ avrel 1901

Duront sitar cun murtès cun caschun de nozzas a Tuietsch havevan ils giuvens imprecautamein schau la scatla de purla memia damaneivel dils murtès, aschia che quella ei tier in siet explodida, ha dau fiug alla vestgadira d’ in vischinont giuven, il qual ha mo cun bregia podiu serescuder dallas flomas ed obteniu grondas blessuras giudlunder. In avis tier precauziun!

Viafier dil Lucmagn

annada 45, nr. 17 dils 25 d’ avrel 1901

Il nunstunclenteivel uregiader pil project d’ ina viafier sur il Lucmagn Sgr. vegl cus. naz. Bolla ha puspei publicau ina rietscha artechels en favur dil vertent proiect Lucmanier ne Greina, els quals el muossa era si, co la svilupaziun e prolongaziun della viafier dil Gottard encunter la viafier alpina dil Simplon ed encunter Genua e la Frontscha meridionala savessi metter en favoreivla communicaziun tuttas viasfiers alpinas e far secompletar quellas vicendeivlamein.

Sittau in’ èvla

annada 45, nr. 15 dils 11 d’ avrel 1901

L’ jamna vargada ha il catschadur Gion Ant. Maissen de Mustér-Segnes cun lubientscha speziala sittau ina èvla (Steinadler) dell’ extraordinaria grondezia de 2 m. e 20 cm. extensiun, pia in dils gronds exemplars de quella classa d’ utschals de rapina. Quella èvla haveva gia dapli entgins onns seteniu si el proxim contuorn de Segnas e raffau naven specialmein tschuts e gaglinas e probabel era teniu bein casa cun selvaschinas. Cheu vegnan quels tiers de rapina aunc adina avon numerusamein e fan gronds donns cunzun ellas alps vid montaneras, sco era vid muntanialas, lieurs alvas, cots selvadis etc., aschia ch’ ei fuss buca giustificau d’ aunc strihar la taxa de premis sin quels, sco in haveva giu proponiu el cussegl grond tier la nova lescha de catscha.

Uniun de mistergnès Mustér

Annada 45, nr. 7 dils 14 da fevrer 1901

– (Communicau.) L’ uniun de mistergnès a Mustér, la quala exista schon 23 onns, ei uonn entrada en in niev tschentanèr cun ina facultat de 2284 fr. Ultra de quei ha ella spendiu per sustiniment de commembers malsauns varga 800 fr. e per cudischs de sia biblioteca ed autras spesas era varga 300 fr. Ord quei sa mintgin giudicar cun tgei forza, ch’ ina uniun sa operar cun buna veglia e perseveronza. Si pia vus numerus mistergnès de Mustér, ch’ udis aunc buca tier quell’ uniun! Cun in pign danè d’ entrada saveis vus seschar prender si en quella e gudis lura il bi benefeci d’ en cas de malsogna tochen 30 dis survegnir di per di susteniment de 2 fr. In premurau bab de familia duess tuttavia buca tralaschar de seprofitar d’ ina tala caschun.

Canzun dil barschament da Mustér

1799, am 6. Mai brandschatzten die französischen Truppen das Dorf Disentis. Daraufhin entstand das unten notierte „Lied über den Brand von Disentis“. Die ersten drei Strophen beschreiben das Ausmass der Katastrophe, dann folgen weitere Strofen, die quasi eine göttliche Erklärung für die Tat nennen und am Schluss die Bitte um Vergebung der Sünden. Der Text wurde in die heutige Sprache umgesetzt, dadurch gingen Rhythmus und Reim teilweise verloren. Dafür sind die Zeilen besser verständlich. Herzlichen Dank an Ursin Lutz für die freundliche Unterstützung dabei.

 

Gl‘onn gisiattschiennovontanov

dil meins da matg ils sis

sei curdau tier in zun grond castitg

als da Mustér ils plirs.

Remetter lein nus tut a Diu

la caschun, tgi seigi stau.

Pitir vein nus sulets stuiu,

Dieus nus ha visitau.

 

La claustra, tempels, cun il vitg,

sco la parochiala

ha consumau en buca ditg

la flomma infernala.

Cun sogn Gions, Raveras, Gonda,

Funs, Clavaniev ed Acletta

ars en cun clavaus part gronda

en meins che in’ uretta.

 

Cun animals manedels, muvels gronds

zun nuot stgav’ ins dustar,

per far il mal pli criu dils donns,

diltut per pirentar.

Aluscha aunc! O tgei sgarschur!

Han glieud biara mazzacrau

Sco ton vietis pleins da rabia,

persunas viv barschau.

 

Cumpatg cheutras ha Dieus vuliu

a nus il cor tuccar,

pli castitgs en temps da rugar giu,

depurtaments midar.

Mo tonaton vischins zun cars,

stuein gie confessar nusezs,

ch’ ei sei vegniu culs vezis biars

nuot meglier er cul lezs.

 

Da cormein per s’ enriclar

e far propiest stateivel,

da megliurar nies demenar

e fa tut nies pusseivel.

Perquei fin oz vein sez priu si,

sco penitents fixau, stregn far,

e cur ch’ ei croda grad sil di,

aunc pli gronda fiasta far.

Lein oz savens seregurdar

da nos pupratschs confrars

ch’ el fiug ed ell’ uiara far

lur vet’ han piars bein biars.

Che Dieus els clomi tiels beai

sch’ els fussen aunc en peina

e detti ad els lur ruaus

en gloria cumpleina.

 

A vus pli car da Jesus Crest,

sogn Gion per nus rughei

apiestel ed evangelist,

d’ effectuar gidei

cauld ieli fetg buglient sur fiug

frestgs e sauns veis pudiu ir

dustei da donns, d’ uiar’ e fiug,

tempronza bun’urbi.

 

D’Urban ils otg la oraziun

cheu lein nus applicar,

e lein sco quel cun submissiun

a Nies Diu si clamar!

Avon tes egls nus oz purtar

las nossas cuolpas tuttas lein

cun quellas era presentar

las plagas che nus vein.

 

Sche nus nos vezis patertgein

commess di per di

viter quei che nus bein meritein

fuss nuot il nies pitir

per nos malfatgs che ein schi grevs

culs quals nus vein stridau,

en cruschs e castitgs bia memia levs

che nus vein supportau.

 

La peina per ils nos puccaus

sentin nus zuar zun bein

untgi da quels sin negins graus

stinadamein buc lein.

Ei vegn bein nossa fleivlezia

tras tes castitgs battida

mo dil puccau la nauschadad

vegn nuota sminuida.

 

Nos cors blessai ein turmentai

mo mein en ault cul tgau

nus suspirein tut dolentai,

culs fatgs vein nuot midau.

Sin nies far meglier, sche ti spetgas

vein nus nuota correcziun

e sche ti vul duvrar vendetgas

lu star ora pudein nuotzun.

 

Cu ti castigias confessein,

tut schliet ch‘ei fatgs zacu.

Suenter igl avis nus emblidein

che nus bargiu vein lu.

Da castigiar, sche muossas maun

da far bien purschein immediat

retegnas ti la spada aunc

il bien paghein nus buc.

 

Sche castitgs ti fas sentir empau

clamein nus per perdun

e sco che ti has perdunau

tier nos dein nus caschun.

Cheu Segner has la confessiun

che nus sincer culponts sedein

e senza tia remischun

a piarder ir stuein.

 

Senza nos merets, o bab Diu

concedi a nus quei

che nus ord nuot has tez scaffiu

che nus rugheien tei

Entras Jesus vies fegl sogn

muort siu saung ch’ ei spons per nus

e regia ussa cul spért sogn

en trinitad cun vus.

Reflecziuns sur il project „Lucmanier“

(ord II Grischun nr. 4, 5, 6, 1859)

Dapli che l’idea da quella grond’ interpres’ ei vegnida tschaffada si d’entginas paucas renomadas persunalitads eis ei vegniu tractau sur da quella materia pli u meina en tuts organs publics. Mintga gasetta secarteva da stuer annunziar en grondas letras ils meinis e conclus proponi dellas societads interessadas leutier. Gie ei ha dau muments nua ch’il project „Lucmanier“ era il discuors da mintga di ed occuppava ils umens da spért e d’eminenza da nossa patria Svizra, dalla Fronscha, Italia e Germania, e quei per motiv che la realisaziun da quei project ei adina vegnida considerada sco in dils pli gronds eveniments, tras il qual tut la Tiara tudestga fuss mess’ en directa relaziun cull’ Italia e Fronscha meridiana da maniera che quellas naziuns vegnessen pli approximadas ed il commerci sefagess cun tutta vivacitad, meins cuosts e meins temps, causa d’ina enorma impurtonza arisguard la formaziun dils pievels europeics egl avegnir ed il beinstar general tras sperta e meneivla communicaziun.

Nus lein buc intercurir, sche l’execuziun d’in tal project seigi pusseivla ni buca pusseivla, quei pensum lein nus surschar ad auters e viver dalla speronza, che tut las depensas fatgas per prender si ils plans, las lingias las pli favoreivlas e meins custeivlas etc. seigien buca vegnidas fatgas adumbatten e senza calculaziun. Supponend che la via vegni cuntinuada resp. la lingia prolungida da Cuera tras la Surselva a Mustér e da leu tras ni sur il Lucmanier lein nus en quei cass sulettamein far entginas damondas sur nies avegnir. Tgei influenza vegn allura quella haver sin nossa populaziun grischuna e principalmein silla Surselva? Tgei avantatgs ni disavantatgs vegnin nus a puder spitgar da quella?

Circa sis meins ein passai dapli che la via da fier S. Gagl a Cuera ei vegnida installada e la populaziun da nossa capitala ei vegnida surprida per l’emprema gada dalla pusseivladad da transportar e sefar transportar culla spertadad d’in utschi sgulont tras la forza da fiug ed aua. Da lurenneu ein schon fetg biars seprofitai da quella caschun per far excursiuns e visitar certs marcaus e certas cuntradas da nos cantuns cunfinonts, dils quals ei vevan savens udiu, enqual er’ aunc viu mo sulet en siemi e mai en natura. Pli ch’ina gada havein nus giu l’occasiun d’observar femnas veglias, che pigl auter vulan saver nuot da tut quei che daventa da niev, ad ir cun prescha tier la via da fier, schend cun bucca rienta e hilaritad: oz lein nus er’ aunc ina gada, avon che murir, far ina spassegiada a la moda nova. Aber buca mo ils habitonts da Cuera, dils vitgs, vischnauncas e vischinonzas ein il davos temps sgulai ora pli che gl’ordinari, era ils jasters ein vegni neutier pli numerusamein, tgi per extender ni renovar lur relaziuns commercialas cun nus Grischuns ch‘essan aunc quasi sco en naschienscha sin quei territori da speculaziun, tgi sco turists per mirar e contemplar las remarcabilitads da nossa veglia e renomada capitala, la biala ed imposanta situaziun da nos cuolms e vals, nossa greppa e pezza, nos glatschers etc. Auters vegnien e quei surtut il temps da stad per restabilir lur sanadad, guder e respirar noss’ aria pura e sanadeivla, aunc auters per gustar nos vins prezius, enconuschents sco nectar, nos salams confortus, nies mèl e caschiel tujetschiner, artechels, che mo glieud, che possedan quels buc, san preziar.

Denton avunda. In pass pli anavon.

Gl’unviern svanescha, la primavera ei arrivada e nus vesein a metter maun vid la lavur, tut la Surselva bloccada cun luvrers, siton, cavond e sablunond di e notg senza negina fin, per ton pli gleiti puder ira cun posta fulminonta da Cuera a Mustér e viceversa. — Las lavurs ein terminadas e nus observein ch’ei vegn fatg preparaziuns las pli grondiusas silla fiasta dall’ avertura dalla via ferrada. Nus lein nuota far menziun dils vins gusteivels, dils gentars e las tratgas che vegnan sin tal di a vegnir survidas; quei ei per nus causa da meins impurtonza; pli grond interess offrescha a mintgin l’arrivada digl emprem tren. Il di fixau tut ei solemn; vegntgin carrs ed aunc dapli, tut corunai, formeschan ina lingia; ils directurs cun lur giuvnals ein ils emprems che prendan plaz, tuts auters fan suenter; il pievel grond quel mira tier e cloma „Adieu! bien viadi tiel Badus!“ Ils cavals ein sut stadals, sil buc il postigliun, ussa sgola la bandiera, in schul e tut s’extenda! Sco in paliet svanescha il tren als egls dils aspectaturs. Suenter la riva dil Rhein harmonescha el ramur cun ramur, in hui, e schon saluteschan a Glion sia arrivada ils canuns, murtès ed auters uaffens da puorla. Halt in mument! Mo tut la Foppa ei stremblida; Falera, Sevgein e Ladir negina vesida pli han tras fem e fimera. Lumnezia, pauc megliera cun tei! Vul il niev di present ti mirar, stoss esser pli sperta; en Porclas selai buca ruassar, per a temps aunc a Glion arrivar. Adumbatten curris vus umens e femnas; spitgar il retur uss’ stueis. Naven va il tren e gl’entusiassem rumpa ora en vivas e cloms. Strusch fatg e tut la Sursaissa schon trembla, plein da tema e sterment, giud il fenomen, che sepassa leu giu el bass, bien che mo pauc tut cuoza. „Mo Deus, Signur Reverent, sevolvan tier lur spiritual ils dad Uors, cheu geu las Pardallas semidadas ein el firmament; in comet lau giust ei passeus, sburflond ba feug e ba flomma.“ „De tgoi po quoi esser enzenna?“ Da quel ils da Broil las novas schon han. Sasvigliiauns ei il leug il pli favoreivel d’aspect; seredunai lau tuts oin, en attesa da quoi che vegn lau geu daventar. „Prest“ gi tier seu cusrin Plasch, balbitond Mari Noina: „Miroi, miroi tgoi lau vegn, oi quoi la voia da fier? Mo Dous co quoi va, negin’ idoia sa ins far, sc’ ina sarp sittonta tut va!“ Sin quei tuts dattan in greu e agl egl ei separs il tren. Ils da Trun quels restan tuts freids, negin spectachel per els; honur fan els alla fiasta engrau, sco pievel civilisau. Rabius e Sumvitg cun sgarschur ritscheivan il gast.

O Tschamuot ein tuts ressambli e spetgan e spetgan, uss eis ei cheu. Tier Pieder dei Paul: „Vos mirei leu, con dabot tut quei va! Tgei fughera! Contas rodas! tgei caldera! Tgi astg’ eir en cheu?!“ Pintga staziun, cuort’ impressiun; vinavon va il tren, brastgas e brenzlas mo fal endamen.

Quels da Mustér han grondius lur grond marcau ornau; S. Placi, claustra e gl’ entir vitg en fenglis e pindels; ils magistrats en grande tenue quei di fan fiasta mo els. Medel, Tujetsch da lur Mumpés vesend vegnir il [tren, negins plaids han per lur smarvegls e dian in a l’ auter: „Quai tscho ben, quai tscho! Mu na gliez, ju betg, ju mon betg en co.“ Denton ei il tren ventireivlamein arrivaus ella staziun da Mustér, il vapur vegn schaus lartgs, ils jasters van alla tabla, il pievel considerescha il cavagl trojan.

Solemna sco dueivel ei stada la fiasta tenida sil di nua che nus vein schau marschar pell’ emprema gada la via da fier da Cuera entochen Mustér per prender ses cuors regulai. Tgei ei ussa las consequenzas, tgei ils avan- tags che quella vegn a purtar?

Nus lein far mo cuorta menziun dalla fadigia che nossa glieud han ni silmeins quels, che vulan, pon haver duront tut il temps che las lavurs cuozan e silsuenter ils ins sco emploiai, auters occupai vid differentas lavurs 

necessarias pil manteniment dalla via. In’ autra questiun ei la midada in moribus.

La via da fier ei caussa che tila, che tschaffina. Tgi per marveglias, tgi per spazzatemps, tgi per autras fins e miras vesein nus vegnir giu da nossas montagnas, ord Vrin, Val, Pigniu, Val Sumvitg, Medel e Tujetsch per tras nova maniera da spediziun pli sperta e pli maneivla ch’avon temps aunc far ina viseta ad in tat, ad ina tatta, ad in aug ni ad in’onda, ch’ein secasai sut tut in auter tschiel e sulegl. Umens da sisonta onns, femnas da siatonta, pign e grond, glieud da tutta vegliadetgna, che mo a certas occasiuns da perdanonza han bandunau lur liug natal e schiglioc en lur veta forsa buca passau la distanza da quater ni tschun uras en circuit, tuts surpren igl anim dad ir ora el mund. Quel ch’ ei staus ina gada a S. Placi, quel vul uss ir pli lunsch, silmeins tochen Glion, per mirar ils gronds casaments digl emprem marcau vid il Rein. Quel che haveva viu Glion, vul uss aunc frequentar la fiera da Cuera, mirar il Paris Grischun. La via da fier va dabot e cuosta fetg pauc; en in pèr uras ein ins gie translocaus.

Detgas dalla cuntrada da Mustér

transcripziuns dalla Crstomazia, tom II e III

 

Ils cavals dil barlot

Dus frars da Mustér havevan plirs cavals, denter auter in colli ed in schemel. Mo quels dus animals vegnevan adina duvrai da notg dallas strias. La damaun vesevan ils fumegls ch’ ils paupers animals eran tut en ina aua dil suar ed ils cavels dalla cuma e dalla cua eran fatgs en terscholas. Ina damaun ha in mat da Mustér entupau quels dus cavals a currend tut spuentai giu dil fistatg dil Run, pertgei ch’ ei era gleiti las uras da tuccar da stizzar e lura stuevan las strias haver mess ils cavals en stalla, schiglioc schabegiava ei ina disgrazia cun els e las strias havessen buca saviu senezegiar dad els pli. Ils cavals eran taccai sut e havevan si lur cumets e hottas, mo il carr, el qual las strias sesevan, pudev’ il mat buca veser. El udeva mo lur gibels e lur risadas.

Igl etg da far groma

In calger da Mustér ha viu co la dunna dalla casa, nua ch’ el luvrava, unscheva la panaglia cun in etg mellen. Quei ei curdau si ad el ed el tratga:  „Jeu vi mirar sisu empau, tgei quei ha da muntar“. La dunna pren lu ina scadiola groma e tilla panaglia cun quei e pren ord la panaglia plirs gronds stiecs pischada. Ussa ha il calger saviu tgei quei etg vegli dir ed el ha tut discus priu empau da quei etg ed ei ius cun quel a casa. Suenter haver unschiu en sia panaglia cun igl etg ha el mess en ina scadioletta groma e tratg panaglia ed era el ha survegniu plirs stiecs pischada. Mo cheu ei in grond um ner vegnius en stiva cun in bellezia cudisch sulerau ed ha dumandau, sch’ el vegli buca seschar scriver en. „Mo bein fetg bugen“, e cura ch’ igl um ha dau il cudisch, sche ha el scret:  „Jesus Maria.“ Sin quei ei igl um stulius ed el cudisch dalla striadira ch’ il calger haveva en ses mauns, era ei nudau miez la vischnaunca.

 

La davosa stria en la Cadi

In pur haveva ina fumitgasa che fuss bugen ida a Sogn Placi. Il di avon havevan ei denton aschi bia da rischlar, ch’ ei pudevan buca ventscher. Cura che la fumitgasa ha dumandau il patrun, sch’ ella savessi ir a Sogn Placi, ha el rispundiu, ch’ el schassi bugen ir ella, sch’ ei ventschessien da rischlar, mo quei seigi buca pusseivel ed aschia stoppi ella star cheu a gidar a rischlar damaun. Da miezdi tulanava la fumitgasa traso tiel patrun, ch’ el duessi semetter giu e durmir empau. Quei pareva curios ad el. II davos eis el tuttina semess giu, mo ha buca durmiu, per mirar, tgei ch’ ella fetschi e cura ch’ ella ha tertgau ch’ el dormi, ha ella aviert la porta dil clavau tochendem e dau cul risti sil fein. Quel ei sil fiat suflaus da porta en sin ladretsch tut schuber. Il patrun saveva buca tgei tertgar, ei denton staus vinavon aunc in’ uriala a ruassar per buca schar encorscher la fumitgasa ch’ el hagi viu co ella hagi fatg. Cura ch’ el ei levaus si, ha la fumitgasa detg, ch’ ella hagi seduvrau e rischlau tut. L’ autra damaun ha il pur dau ad ella ina brev e detg ch’ ella sappi ir a Sogn Placi e purtar quella brev al mistral. En quella brev haveva el mess, co ei fussi schabegiau cul fein e ch’ ei dueigien pigliar ella, pertgei quei seigi ina stria. Il salter ha pigliau ella pils cavegls e fatg far ella treis turnighels. La stria ha Iura detg:  „Jeu sundel a mauns; mo da cheu envi vegn il striegn a vegnir aschi fins, ch’ el sa saltar sin las capialas dils signurs en casa cumin ch’ els encorschen buc.

 

Il scazi da Sontga Gada

ln giuven dalla Cadi surveva tier in signur a Paris. Quel signur mava adina la sera dils medems dis allas medemas uras ord casa. Quei ei curdau si al giuven ed essend gia ditg tier quei signur, damond’  el inaga quel, nua el mondi adina talas seras. Il signur damonda el sinquei:  „Vul forsa vegnir cun mei?“ Ed il giuven ha senza ditg patertgar detg:  „Gie!“ „Mo ti astgas buca dir ora quei che ti vesas ed audas en nossa societad, schiglioc va ei mal cun tei!“ Tala sera ein il signur e siu survient i ensemen ed els vegnan en ina sala, nua ch’ ei era serimnau bia signurs, tut students dalla scola nera. Denter auter bia raquenta quei signur era, ch’ ei detti el Grischun a Mustér, sper Sontga Gada in scazi, zuppaus en ina muschna sin in prau da tal e tal. Quei scazi vegni gleiti scuvretgs e sch’  enzatgi savessi quei e sepostassi sper quella muschna tal e tal di, da quellas uras, vesessi el in grond botsch cun gronds corns. Sch’ el pigliassi lu quei botsch pils corns e tenessi el entgin temps senza plidar in plaid, survegnessi el il scazi e fussi rehs avunda. Udend il giuven quei, ha el gleiti detg giu la plazza culla stgisa ch’ el lessi ir a casa per ina cuorsa. Arrivaus a casa, va el gl’ indicau di allas uras fixadas a Sontga Gada sper quella muschna. Beingleiti vegn in grond botsch grisch neunavon. Cun curascha carga el quel pils corns e di:  „Ussa hai jeu tei ti bestia!“ Enaquella ei il botsch puspei staus stulius ed il scazi ei restaus buca scuvretgs.

 

Las treis strias

Inaga era ei a Mustér in um ed ina dunna che vevan duas feglias. Ina damaun marvegl va la dunna a cuolm ed empau suenter era il bab cun las duas feglias. Sin via ruaussan els sper ina fontauna. Lura dian las feglias ina si per l’ autra:  „Quei fuss bia aua per far tempiasta“. Il bab teidla tier empau e di lu:  „Savesses vus far tempiasta?“ „Gie, gie!“, dian ellas. Sinquei ha il bab detg da far dar tempiasta sin in da lur praus. Las feglias han sinquei turschau empau l’  aua da quella fontauna e tut en inaga ha ei entschiet a dar tempiasta sco nuschs sin il prau ch’  il bab haveva detg. „Ussa saveis Vus calar! Vus haveis fatg fetg bien!“ di il bab. „Tgi ha mussau quei a Vus?“ Las feglias rispundan:  „Quei ha la mumma mussau e nus savein aunc bia!  „Schon bien!“, rispunda il bab. Ei van lu tochen si el cuolm e fan leu marenda. Suenter marenda di il bab:  „Nus vulein ir si en clavau e durmir empau!“ Els fan quei e cura che la mumma e las feglias durmevan, ei il bab ius ord clavau, ha serrau las portas e lu dau fiug al clavau che tuttas las treis strias ein barschadas ensemen.

 

La ruina da Brulf

Sin in di da zercladur igl onn 1683 haveva ina dunna empustau ina zerclunza. Vegnent neutier il di fixau, sche vuleva la zerclunza absolutamein buca vegnir. Mo la dunna ha teniu ella pil plaid e fatg vegnir ella. La zerclunza era quei di tribel malruasseivla. Tudi miravi ella si encunter quei plaz ch’ ins numna ussa „la Bova gronda“ e scheva: „Oz sun jeu vegnida cheu cun schliata peda; o, mo buca oz, buca oz! Tgi sa, sche mias cumpognas damognan persulas.“ Sinquei ei lu all’ ina suentermiez di rut ora la bova che ha satrau il vitg da Brulf cun la caplutta da S. Pieder e S. Paul ed ha teniu si treis uras il Rein. Ina suletta famiglia seigi vegnida liberada en quei vitg. Quei era paupra glieud. Plirs dis ei vegniu in utschi sin finiastra che scheva cun clars tuns: „Fugi!“ Gl’ emprem hagien quella glieud nuota ditgau digl utschi. Il davos di, cura ch’igl utschi ei turnaus, han ei schau el en stiva e quel ha repetiu pliras gadas: „Fugi, fugi!“ La glieud ei sinquei fugida encunter Mustér. Ei eran buca lunsch da Chischliun ch’ei han tertgau che la fin dil mund vegni; aschi terribel tunava la bova che mava giu e sur Brulf ora.

 

Il scolar dalla scola nera a Madernal

In auter scolar dalla scola nera che mava per la via vedra, ha detg che si la Schetga seigi ina cristalla che vali pli bia ch’il plaun Madernal. E sche mo ina gaglina sgarsassi, vegnessi ella alla glisch.

 

Il scolar dalla scola nera si Segnas

Ei era in scolar dalla scola nera che vegneva mintg’onn a Segnas, nua ch’el mava adina ella medema casa a maner. Il davos onn ch’el ei staus, ha il scolar dalla scola nera detg al bab da quella casa ch’ el tuorni buca pli, daners hagi el era buca da dar per remunerar el. Mo el vegli far ch’el vegni rehs detgavunda. Sin la damonda dil bab da casa, co quei sappi daventar, ha il scolar dalla scola nera rispundiu: „Vus stueis vegnir cun mei entochen si Stgeinas. Cura che nus essan bunamein si, sche vegn ei a vegnir ina stermentusa malaura. Turnei denton nuot, ei daventa cun vus nuot da donn e sche vus vegnis cun mei tochen sisum, sche vegnis vus ad anflar enzatgei che fa vus rehs avunda. Vus astgeis denton tschintschar nuot e sche vus scheis in plaid, ei tut piars.“ II bab da casa ei staus cuntents e l’ auter di marvegl ein els semess sin via. Ei era in bi di. Mo cura ch’els ein stai sisum Lundernei, ha ei entschiet ina sgarscheivla aura. Igl ei vegniu tut stgir ed il bab da casa ha pigliau tema e detg: „Jesus Maria.“ Mo cheu ei il scolar dalla scola nera e cun el la malaura stada svanida ed il pur ha stuiu turnar a casa senza haver anflau il scazi.

 

Il scolar dalla scola nera ed il scazi da Madernal

In scolar dalla scola nera ha detg ad in pur, che arava el plaun da Madernal ch’ en siu prau seigi in parlet daners ch’el anfli cun arar, mo el astgi buca zundrar, schiglioe survegni el buc il scazi. II pur ha engraziau ed arau vinavon spitgond il scazi. Tut ei iu bein, tochen tier il davos zuolc. Cheu ei la manetscha dil parlet vegnida en la palutta ed il pur ha plein plascher clamau: „Giavelen, ussa havein nus il scazi!“

Mo strusch era il num dil nausch staus ord sia buca,che la manetscha ei rutta ed il parlet sfundraus cun gronda ramur giufuns il terratsch.

 

La stria cun siat giats

Dus calgers eran inaga i a Madernal tier ina matta a cuser. Quella haveva siat giats e quels vegnevan traso e disturbavan ils calgers en lur lavur. In dils calgers vegn vilaus, pren e tila in laisch suenter ils giats che quels ein fugi giu sut pegna ed in suenter l’auter ein stai quiets. La sera pren la matta tuts siat giats e va giuadora. Cura ch‘ ils calgers ein i per ir a casa ed ein arrivai ora sin la punt, eis ei sigliu siat giats tut ners si per els. Ils calgers han stuiu luvrar cun tutta forza per puder seriscuder dils giats e vegnir sauns a casa.

 

Las duas femnas, che fagevan caltschiel sisum Praus

Inaga ei in um vegl ius sisum Praus et ius en ina tegia. Cheu era ei duas femnas che fagevan caltschiel. Gl’ um ha detg ad ellas: „Jeu stoi ir a catschar giu ils animals.“ Sinquei han las femnas detg a quei um vegl, el possi ira dabot, ei savessi aunc vegnir oz a plover. Gl’ um vegl ei sinquei ius beinspert encunter casa, mo el era buc ius ditg, sche ha ei entschiet a dar garniala.

 

Quels che peinen lenna egl uaul da Cavorgia

Egl uaul da Cavorgia udev’ ins savens duront la notg a pinar, tagliar e scursar lenna. Negin astgava ir a mirar tgei quei fussi. Finalmein pren in um la gagliardia, va e sezuppa la notg en quei liug.

Cheu vegn ei puspei pinau lenna sper el. El veseva co las stialas seglievan per gl’ uaul entuorn. Quels, che pinavan, vesev’ el denton buc. Plein tema astgava el buca seruchegiar, schegie ch’ el ha viu, ch’ ina stiala ei siglida ad el en sac. Cura ch’ ei ha tuccau dea stizzar han ei calau da far lenna e gl’ um ha astgau ir ord gl’ uaul. Arrivaus acasa ha el rugadau ora il sac et ha anflau en quel in toc aur.

 

Las duas femnas da Mumpé-Medel

Dil temps dalla muria gronda era miert ora tut a Mumpé-Medel, tochen sin duas femnas veglias. Mo quellas mavan fetg mal d’accord, aschia ch’ei savevan gnanc ir vi Mustér a messa ensemen. Sch’ina mava pella via veglia giu, mava l’ autra da Ragischs giu a messa.

 

La tschalareras da Segnas

Denter la val Segnas e Mumpé-Tujetsch observavan ins pli da vegl entiras roschas tschalareras. Quellas fuvan beinduras vestgidas sco dunschalas finas e bialas e cantavan. Beinduras eran ellas penderlidas, sgargnevan e disturbavan il ruaus dalla notg. Ellas fuvan dalla glieud fetg temidas, schegie ch’ellas pudevan atgnamein far negin donn, priu ora sch’ enzatgi havess schau in affon en clavau en iral. Sin quei fuvan ellas adina laghegiadas e mavan entiras roschas ensemen tut a bratsch pils clavaus entuorn. Anflavan ellas in affon en iral, sche mavan ellas cun el, ch’ins mai anflava pli. Mettevan ins aber ils affons sin in ladretsch, Iura havevan ellas negina pussonza.

Era dado la Val sogn Placi sper Faltscharidas udevan e vesevan ei enqualgadas enqual caussa dalla tschalareras.

 

Las Tschalareras a Faltscharidas

Igl onn dils Franzos, il temps da stad fuvan in di duas femnas da Faltscharidas stadas gl’ entir di vi Sontga Gada a luvrar. Pér denter stgir e dar ein ellas vegnidas a casa per mulscher las tgauras. Endadens Sogn Placi, mond ellas sper ina caglia ora, seglia in stermentus giat ner ord quella e suonda las duas femnas quasi tochen tier lur casa. Mond ellas sur in dutg vi, ei il giat buca ius pli lunsch, mobein ei daus suenter quei dutg si. Suenter ch‘ ellas han giu mulschiu lur tgauras, ein ellas idas en casa ed han serrau igl esch. Ellas han lura fatg cazzola ed entschiet a dir rusari. Tuteninagada audan ellas ina gronda canera sur lur casa si. Igl esch-casa sesarva cun ina terribla scadenada. La canera vegneva pli e pli datier. Ellas udevan a scalinar, curnar, sunar e saltar. Plein tema cuchegian las duas femnas da finiastra ora e vesan ina entira societad da tschalareras che fagevan il barlot. 

 

Las tschalareras da Sontget.

Las Tschalareras da Sontget mavan en processiun las quattertempras naven dil tuccar d‘ Ave Maria entochen il tuccar da stizzar. Ellas eran vestgidas en tgietschen e verd e fagevan ina canera sco cura ch‘ ins va culs muvels ad alp. Ellas vegnevan dalla Val Mala giu, mavien ora sogn Placi, da Murins giu e turnavien enten Plaun da Heida.Allura traversavan ellas la Punt da Plaun grond, mavan tras Patschadauns sin la Bova gronda e grevan aunc lura ch‘ ins udeva neu Sontget. Tgi che haveva la gagliardia da mirar suenter orda finiastra, vegneva cargaus pils cavels e tratgs el Rein, nua ch‘ el stueva star entochen ch‘ ei tuccava da stizzar.

 

Il scolar dalla scola nera ed il drag 

Ina ga ei in student dalla scola nera staus a maner en l‘ Alp Russein. La sera ha il scolar entschiet a sunar e lu detg al signun ch‘ el dueigi mirar en tschaler co ils curtès sbalunien. Il signun ha mirau en tschaler e viu co ils curtes parevan da siglir in sur l’ auter. Plein tema ha el supplicau il scolar dalla scola nera, da po calar da sunar, ch‘ il latg mondi buca tut sutsu. In mument ha il scolar dalla scola nera calau cun sia musica. Mo beingleiti ha el puspei entschiet a sunar pir che mai e detg al signun ch‘ el deigi mirar en treglia, co la fumeglia serocli. Cura ch‘ il signun ha mirau si, seruclavan la fumeglia tutta in sur l’ auter ora. Quei scolar dalla scola nera ha allura raquintau,ch‘ el seigi vegnius en l‘ alp per laventar si e menar dil Rein giu in drag che devastassi tut la vallada. Sch‘ els veglien mirar co quei mondi tier, sche dueigien els vegnir l’ auter di en tal e tal liug e sefermar cun tarscheuls vid ils pli gronds pégns ch‘ il drag possi buca trer els tier sesez. Il signun e sia fumeglia havevan grondas marveglias da mirar tier co ei mondi e l‘ autra damaun bein marvegl han els accumpignau il scolar dalla scola nera in toc ed ein seligiai vid ils pli gronds pégns ch‘ il scolar ha encuretg ora. Lez ha lu entschiet a sunar e tut en ina gada ei in terribel drag vegnius sut la greppa ora. Il scolar dalla scola nera ha bess al drag in cavester sul tgau, ei semess sin el a cavagl e scurentaus cun el dalla val guiado che la crappa deva fiug. Cura che la fumeglia ha viu il drag, tergeva el els cun tala forza tier sesez ch‘ ils pégns sezacudevan, sco caglia-triembel.

 

Il barlot si Russein

In um da Vella haveva la biestga si Russein. Ina sera eis el ius a vitg. Turnond anavos ha el udiu co ins saltava e sunava en siu nuegl. Pleins tema ha el udiu ina vusch che hagi detg: „Sch‘ il patrun dil nuegl vul vegnir en ed ira treis cun mei, sun jeu fetg cuntenza.“ Sinquei ha il perveseder fatg la sontga crusch e tut ei stau quiet.

 

Il scolar dalla scola nera ed il crap or‘ il Piogn ault

In scolar dalla scola nera che mava per la via veglia a Mustér, ha detg ch‘ il crap sper il Piogn ault a Pardomat vegni ina gada menaus ora el Plaun Surrein.

 

Las tschalareras en l‘ alp da Plattas

Las tschalareras havevan ina gada priu il muvel dalla Alp da Plattas e catschau las vaccas tuttas ensemen tras in stretg e maluardau trutg, nua che las vaccas savevan schiglioc mo ir ina suenter l’ autra. La fumeglia ha pigliau ina snueivla tema, mo l’ auter di eran las vaccas puspei tuttas en stavel.

 

1 2 3 4 5 13