Davart la scola da Mumpé Medel

da Gion Battesta Manetsch

 

Ord il protocol vegl dil vischinadi

1863 vuliu scafir in fondo da scola.

Suenter haver vendiu in quantum lenna ord igl uaul d’ils Larischs han ils vischins cun in pign pli sfurzau da reparter ils danners sin fiugs ed olmas e da buca meter per in fondo da scola ne baghegiar ina casa da scola ni in pistregn.

(protocol pagina 29 e 30 Notzia 1863)

 

Protocol dils 5 ed ils 8 d’avrel 1877

Ils 5 d’avrel onn curent ein ils vischins searadunai en casa dil cauvitg Nicolaus Jacomet. Decidiu da termeter tier il president dil cussegl da scola da vischnauca igl ugau scola de nies vischinadi, Nicolaus Jacomet cun aunc trer tier Lezi Manetsch e Sep Andriu Truaisch per far de saver ch’ils vischins hagien unitamein concludiu ch’els vegnan a pagar nuot ord ils lur bein communals entochen che la vischnaunca gidi buc er’els a proporziun sco ad auters vischinadis e lura seradunar dumengia proxima e lura dueigien quels dar il rapport tgei che seigi vegniu detg.

Oz ils 8 d’avrel dil medem onn ein ils vischins puspei seradunai en il medem local. Lura han ils sura nominai comisaris dau rapport ch’il president dil cussegl da scola hagi entruidau tier igl emprem gerau e ch’el hagi de prender negina notizia de quellas varts.

Sin quei ei vegniu concludiu de termeter Niclaus Jacomet e Vigeli Riedi tier igl emprem gerau e rapportar a quel il medem.

A caschun dalla radunonza da vischins d’ils 29 d’avrel 1877 han ils comisaris raportau ch’il gerau hagi priu notizia e vegli raportar sin la proxima vischnaunca.

Ils 30 de Januar 1879 ha igl ugau da scola Lezi Manetsch dumandau ils vischins schels veglien schar retscheiver ils subsidis che la vischnaunca offerescha per pagar il scolast ni buc. Sin quei ei vegnu respundiu de buca schar retscheiver.

  1. Jos. Candinas purtau avon ch’el seigi staus a Glion per encassar il debien della scola ord la massa de Casper Derungs p.m. e ch’ei seigi vegniu dau cudischs ed auters effects. El damonda ils vischins sch’els veglien els surprender ils effects sco els ein dat el ritscharts ni sch’el e comp. ( cheran stai ugaus dallas uras che Casper Derungs ha giu scussiun) stopien sez meter neu il muncont. Ils vischins rispundan ch’els secregien che Candinas e comp. stopien star neu per il debien che vegn a muncar e surprendien era buca ils effects, bein aber veglien els dar voluntariamein 30 fr. sin datum proxim cun las sequentas condiziuns.

Che Candinas e comp. metien era sin d’atum proxim il cap. de 114 fr. il qual Casper Derungs debitava a mauns agl ugau de scola , ch’il tscheins tochen datum 1879 curdai stopien era dad els vegnir pagaus. 

Ils 22 de matg 1879 Il cauvitg porta avon sin conclus dalla ludeivla vischnaunca de mirar co ins vegli serugalar cun la scola pigl avegnir e tgei ch’ins pudessi pagar ord cassa de vischins per mantener la scola el vitg. suenter haver disqussiunau la caussa vegn concludiu de raportar alla cumissiun de surschar totalmein alla vischnaunca, a nus segi ei nigin auter metel che de dar alla vischnaunca la rendita da nossa scola.

Radunonza ils 02 d’uost 1879 il cauvitg Vigeli Riedi ha porta avon chel seigi vegnius clamaus dalla suprastonza vischnaunca la qualla hagi dumandau dals vischins de Mompé Medel 50 fr. per aplicar vid la scola e damonda el medem temps sche bein ils vischins veglien conzeder quels ni buc. Sin quella damona ei vegniu unitamein rispondiu da dar nuot.

8 dis pli tart ei quella damonda danovamein vegnida tractada dalla cumissiun da vischnaunca la qualla pretenda danovamein dals vischins de Mompé Medel 50 fr.bein aber cumpriu ils 12 fr. ch’ils vischins devan annualmein tochen encheu. Quei ei danovamein vegniu raportau als vischins ils quals han buca conzediu aber 40 fr. cumpriu ils 12 fr. davon. enstagl 50 fr. Vigeli raportar alla vischnaunca schiglioc vegnien els a dar nuot. Quei ei lura vegniu raportau entras ina brev cun la posta agl emprem gerau e quel ha lura raportau alla vischnaunca la qualla ha lura buca concludiu che sch’ils vischins veglien buca dar fr. 50, sche stopien ils affons da scola de Mompé vegnir a scola a s. Gions.(12.00 fr. tscheins per la stiva da scola)

Ils 31 d’uost o.c. ei il niev cussegl da scola seradunaus quel ha lura danovamein empruau da far pagar ils da Mompé fr. 50, cun far atents sin la decisiun dala vischnaunca ch’ils affons stuessien vegnir a s. Gions a scola.

Era quella intervenziun ha buca muentau ils da Mompé ed els han concludiu da star tier de plaid da quellas vards.

Ils 26 d’october o.c. ei lura vegniu teniu vischnaunca la qualla ha lura concludiu de dar ina scola a Mompé Medel e ritscheiver ils 40 fr. ch’els vevan ina gada offeriu.

Radunonza dils 22 de december 1880 il cauvitg ha legiu avon ina brev ufficiala de Lezi Manetsch encunter ils vischins arisguart il tscheins dil local da scola per 3 onns ch’apartegn a Lezi Manetsch. Ils vischins ein dil meini che Lezi Manetsch hagi buca il dretg da far pagar dapli che en il vegl. Aschia   han els inconbensau Candinas Johan ed Aluis Desax ded ira ils 24 de quest sco steva sila zitaziun avon il mediatur per rispunder e meter avon il fatg, buca aber secunvegnir cun el amicablamein cun dar dapli che quei ch’ils vischins han offeriu.(ca.12.00 frs.)

Radunonza d’ils 19 da fevrer 1881 Johan Josef Candinas e G.Martin Luz ein stai clamai dalla cumissiun de taglia de vischnaunca . La cumissiun ha denter auter purtau avon che la vischnaunca vegli mantener per ils proxims 5 onns la scola sco fatg giu dalla vischnaunca. Vul la vischnaunca aber midar quei eis ei vegniu fatg la proposiziun che la vischnaunca garegi ch’il vischinadi da Mompé Medel stopi pagar ord lur beins ca. 100 fr. en favur dalla scola, duessi il vischinadi buca esser cuntents de quei , lura stopi el recuorer per schar decider schei sapi vegnir priu en zatgei ord quels beins ni buc.

Ils vischins han unitamein decidiu da dar nuot, pia buca in centim. Ils vischins han aunc maniau che la vischnaunca stopi requorer e buca il vischinadi.

Radunonza d’ils 12 d’october admoniziun dil president dil cussegl da scola ch’ils vischins hagien buca pagau la summa da 40 fr. e quei entochen ils 15 da quest. cass cuntrari vegnen ins ad instradat da stumar. Demai chei regeva divergientas en caussa concludan ils vischins da buca pagar e da schar instradar la stumaziun e lura mirar tgei che seigi de far.

Radunonza isl 1 da november 1881 concediu als geniturs dils affons da scola da schar far lenna da scaldar la pegna de scola ord igl uaul dils Larischs bein aber mo lenna derschida e cuschas e quei mo per uonn.

La radunonza da vischnaunca dils 29 da fenadur 1885 decida da baghegiar ina casa da scola per Mompé Medel.

Plinavon ei vegniu concludiu da far la lavur cumina vid la numnada casa suenter igl uorden de lavur cumina presenta da vischnaunca.

Per controlar quella, manischar la lavur e fixar il sulom ei surschau ad ina comissiun consistenta ord ils comembers G.Martin Luz, Nicolaus Jacomet e Johan Candinas.

Ils 19 da matg 1887 dumandau la suprastonza lavur cumina da cavigliar e resgiar si la lenna de scola ch’ei vonzada vid la casa de scola.

Ils 12 da december 1888 clamau per l’emprema gada radunonza da vischins en cassa da scola nova.

Ils 10 da schaner 1893 dad ir a pinar la lenna da scola (ils vischins, lenna da brisch)

La zoppina en l’Alp Nalps

Tier mias retschercas davart la historia hai jeu giu supplicau Gion Deflorin (1922 – 2006) igl onn 1989 da raquintar davart la zoppina a Nalps. El ha giu fatg quei a scret e surdau a mi 4 fegls A5 screts a maun. Cheu suonda siu text original:

 

La Zoppina!

Avon biabein 30 onns era Segnas in vitg total puril. Ils purs da Segnas possedevan ina alp. (Nalps) en la val Tujetsch, leu nua che vaccas, schetgs, nuorsas, cauras e pors vegneven cargai. La alp de vaccas vegneva cargau 85 vaccas, 160 cauras, 30 pors. Il rein che flessegiava permiez l’alp ora sparteva alp de vaccas e schetgs, da l’autra vart eran schetgs, nuorsas ed ansauls. Lalp de vaccas sudeva als pursanavels de Segnas e Mompé Tujetsch, Funs ed Acletta. La alp de schetgs e nuorsas sudeva alla Claustra de Mustér.

Ei fuva la stad 1956. Gion Deflorin fuva paster de Nalps schon biars onns. Ei fuva Uost ina nauscha malsogna era rutora a Rueras ei fuva la Zoppina. E lu ein tuttas alps dentuorn vegnidas viroladas en cunter quella malsogna. Ils 25 de Uost havein midau dal cuolm Nalps en laval Serengia. La emprema damaun a Serengia haiel traplau ina vacca che era bucca en uorden, denton Nus havevan aunc mai viu in cass de Zoppina e lu erei grev de dir tgei malsogna chei pudess esser.

Jeu prendel e scrivel bein spert duas lingias a Nies cautegia Battesta Albin da Mompé Tujetsch. Denton sesanflava in biro de Vetinaris a Sedrun. Ed enzatgi haveva anunziau a quei biro. Lautra damaun bein marvegl havein Nus giu il bien dockter Vetinari, Monn de Mustér che ha fatg controla. Il bien Vetinari ha fatg in grond smarvegl che havein schon tier lemrpema vacca saviu il cass de Zoppina. Per quei hains fatg la sera e la notg ina secunda controlla. In miedi federal e miedi Monn ein arrivai per tard la sera a Nalps. Ina tresta notg ei plova e neiva sco igl unviern e far controla en da quella aura ei era buca legher. Lauter di a bunura arivan plirs miedis Vetinaris federals e cantonals e gidonters.

il kass de Zoppina haveva schon priu tier in bien ton. En in per dis havevan nus mazzau 15 vaccas e 160 cauras e pors. Il kas de Zoppina sa esser en plirs kass. En bucca, en las combas ed en igl iver. Ei levan ira cun ils tiers a casa denton iglei buca stau pusseivel. La vischnaunca de Tujetsch ha buca lubiu de ira atras cun la muntanera malsauna. Elura ha ei puspei fatg in autra virola encunter. Ei ha calau e Nus havein stoviu far la qurontina a Nalps.

Ei mava encunter la fin de Setember e nus stuevan descargar. Ina paupra descargada. Essen arrivai a la pun dil Drun a Sedrunleu ei vegniu sprizau tutas vaccas e Nus havein stoviu scumiar tut il resti e schar leu ed disinfektar. Negin casrtgaun che stgava salidar Nus. Eran sco internai. Arivai a Segnas tut che haveva tema da Nus. Aber plaunsiu ha ei dau ina buna marenda tier la Maria della posta. Elu ei tut iu ora en bein.

 

Il Paster.

Gion Deflorin

Quitaus e fastedis finanziars de pli baul 

da Guglielm Gadola, ord Fegl parochial de s. Gions, Mustér nr. 11, onn 1955

 

Nies spital

Biars de Vus haveis forsa sedumandau pli ch‘ ina gada: «Danunder quei plaid Spital? Pertgei vegn gl’ asil vegl numnaus Spital?» El temps miez haveva la s. Baselgia quitau dils basegnus e bandunai ed isolai. Dapertut eregeva ella hospezis ne spitals— casas d’ albiert. Linguisticamein vegn il plaid Spital bein da hospitalisar. Cussadents de quellas casas d’ albiert ein pia hosps dils hospezis! Ual da quei temps ha per exempel la venerabla claustra de Mustér baghegiau buca meins che treis hospezis ne spitals suenter la via dil Lucmagn per saver hospitalisar, cunzun duront il criu unviern ils viandonts, che mavan sur quei pass. Il pli vegl era quei de s. Gagl, l’auter quei de s. Gion. 1374 ha igl avat Gion il III eregiu quel de s. Maria en in’ altezia de 1842 m. s. m. En mintga casa cun ina caplutta dasperas habitava il spitalier.

Era la vischnaunca de Mustér ha a siu temps eregiu in tal spital. Las notizias prehistoricas de nies «Spital» havein nus d’ engraziar a sgr. prof. Placi Condrau, ch’ei staus confundatur e directur duront 5 decennis. El fuva buca mo in um intelligent, che haveva in egl aviert per ils basegns dil temps, el era in um de cor, che sespruava de levgiar als paupers lur sort.

Da vegl enneu ei la vischnaunca de Mustér vegnida engraviada da numerus paupers. La venerabla Claustra ha adina puspei giu in maun aviert e lu distribuiu almosnas als basignus che spluntavan a sia porta. Quella generusadad e misericordia ein sia honur e siu meret avon Dieus, il Tutpussent ed avon il pievel. Bein ha quella commiseraziun giavinau neutier beinenqual famiglia — era ord las ulteriuras vischnauncas della Cadi. Ir a rugar fuva da lezzas uras lubiu ed usitau d’ in grond diember dils avdonts de Mustér e d’ ordeifer … Ils beins della spenda vegnevan administrai dagl ugau-spenda e quei distribueva als paupers sal e garnezi. Perdetga de quei factum dat aunc ozildi il massiv arcun de graun, ch’ era da lezzas uras postaus en carner-baselgia. Ussa siemia el de sia prehistoria, de siu num e renum en la stgiraglia dil tschaler-parvenda. 

1841 concluda la vischnaunca de dismetter igl ir a rugar e de sustener persunas basignusas cun contribuziuns voluntarias. Las almosnas vegnevan distribuidas dagl ugau pauperil tenor ordinaziuns della Commissiun pauperila. Sefundond sin la lamentaschun generala, ch’ ils paupers mondien tuttina aunc a rugar nunditgond il susteniment ha la vischnaunca puspei dau liber igl onn 1846 igl ir a rugar.

1847 fuva ins gia unfis de quella stoda mulesta. Sinaquei ch’ins sappi propi gidar ils paupers, che duvravan susteniment dalla cassa anora, han ins fatg ina collecta. Cheutras han ins rabitschau ensemen 2 000.— frs. Essend ch’ il senn de far bunas ovras ei plaunsiu sesminuius, ha la vischnaunca menau en la taglia dil pauperesser 1 fr. per melli. -. Igl ir a rugar ei puspei vegnius dismess.

Gia quei onn ei la vischnaunca seresolvida de fundar ina casa pils basignus. Essend che negin vuleva surprender il menaschi, ha ins saviu scaffir tala instituziun per igl onn 1852 e metter las persunas en la presenta casa veglia sut tetg. Quella era vegnida baghegiada 1842 da Francestg Schmed de Faltscharidas e surveva per casa de scola. Da 1854–1880 fuvan 2 scolas en l’ emprema alzada, da 1880–1882 fuv’ei aunc ina en la 2. alzada, dapi 1882 entochen 1951 eis ei stau ina scola en quella casa.

Alias casarinas, che havevan surpriu il menaschi della casa dils paupers muncava il spért de vera pietad, de pasch ed uorden. Ellas havevan era buca la duida autoritad. Perquei supplichescha signur plevon Leonhard Casanova 1887 Mumma Tresa Scherer, superiura generala della Claustra d’ Ingenbohl, de dar ina Sora della Misericordia per menar il tenercasa el spital sogn Gions Mustér. Denton mo ina solia suletta Sora vuleva e saveva la prudenta Superiura buc exponer ad in post aschi isolau.

AUll’ entschatta fuvan commissiun pauperila e cussegl de scola la medema commissiun. Per 1852 ein quels uffecis vegni sparti ufficialmein. Els coopereschan denton vinavon ensemen ludeivlamein. (vide Glogn 1950 pag. 103/104).

Ils 24 de settember 1887 scriva signur prof. Placi Condrau en num dil Cussegl de scola e della commissiun pauperila a Mumma Tresa Scherer, el speri, ch’ ella tarmetti sin la supplica de plevon Casanova ina Sora per la casa ed in’ ulteriura sco scolasta per la scola.

Ils 24 d‘ october arrivan Sr. Cuno Sialm de Segnes-Mustér e Sr. Nicodema de Ruschein, scolasta. A quella vegn ei surdau la scola mesauna, 4. e 5. cl. cun 42 scolars, la survigilonza dellas buobas en baselgia, la scola de lavur cun ina scolasta laica e la survigilonza della casa cun 10 persunas. Sr. Cuno haveva de far il percasa ed haver quitau dils malsauns. Ella ei morta gia 1889. Sr. Cuno ei stada ina vera mumma dils paupers.

Da 1901—1905 eis ei stau cheu soras tudestgas. Pervia dil lungatg sesentevan eilas buca da casa en tiara romontscha, e la glieud quintava era de buca vegnir capida. 

 

Dal Spital en casa s. Gions  

Entras il maun buntadeivel e capavel dils directurs: Sgr. Prof. Placi Condrau, sgr. mistral Sep Antoni Monn, sgr. scolast Sigisbert Monn e sgr. scolast Baseli Giger-Columberg ed ina biala retscha de Soras della Misericordia indigenas ei la casa daventada ina benedicziun per la vischnaunca de Mustér. Biars ded els ein gia i sur cuolm vi en la perpetnadad ed han retschiert leu la cruna eterna culada ord lur numerusas ovras de misericordia.

Ils onns han purtau plievia e sulegl. Mintg’onn ha isau, dulau e smarschentau il Spital a Sutgliendas pir e pir. Il menaschi ei carschius ad in crescher. Las habitaziuns pridas si tier ils survetscheivels vischins pudevan buca tonscher per tut ils basegns e pretendevan secapescha era daners pils tscheins. Il Spital sez fuva en decadenza. Ina totala remedura fuva necessaria. Per contonscher sufficientamein plaz e per saver concentrar il menaschi meglier fuva l’erecziun d’ina casa nova la suletta buna sligiaziun.

Gia 1936 ha la suprastonza communala sut presidi de sgr. Gion Antoni Durschei, Segnas, incombensau architect U. Coray de Laax a Glion, ded elaborar in sboz per in correspondent baghetg. Tenor siu sboz er’ igl edifeci ord lenn e heraglit e custava ca. 200 000 frs. — Buna veglia, skizza e calculaziun eran avon maun — mo ils daners muncavan. Per rimnar ils mieds necessaris ei 1941 ils 9 de fevrer seconstituida la Fundaziun P. Maurus Carnot cun statutas giuridicamein fixadas. Iniziant della Fundaziun ei sgr. Dr. Conradin de Hess-Janka. En buca ditg sisu ha el stuiu render quen final, mo la finamira dell’instituziun enzuglia aunc adina sia fossa en tgeua sulegliada.

Ils 16 de matg 1941 ha sgr. Gion Antoni Durschei clamau l’ emprema radunonza generala. La suprastonza della Fundaziun ei seconstituida ord umens ideals sco suonda: President: Cusseglier nazional sgr. Dr. Giusep Condrau. Vicepresident: President communal sgr. Gion Antoni Durschei, Actuar: Sgr. scolast Baseli Giger, Cassier: sgr. Battesta Berther, caustaziun. — In dils fideivels e luvrus promoturs della casa nova e siu intent ei senza dubi era sgr. Dr. L. Candinas Staus. —

Il medem onn 1941 ceda la ven. claustra il bellezia prau Cons-sut alla Fundaziun per prezi de sulom e promova l’ovra cun ina considerabla contribuziun. Per la cessiun de quei sulom sa la vischnaunca alla ven. claustra bien grau.

 

L’Alp Russein Mustér

da Paul Tomaschett, Lucerna
ord: Annalas dalla Societad Retorumantscha, annada 93 (1980)

 

Las vischnauncas dalla Cadi han da vegl enneu buca giu pastiras sufficientas per alpegiar lur biestga. Consequentamein ein iis purs en basegns semess ensemen ed han affitau gia el temps medieval in diember alps dalla claustra. Lezza possedeva enconuschentamein gronds e bials territoris alpesters en Sure Sutsassiala.

Allafin dil 14avel e cunzun el decuors dil 15avel secul han avat e Convent dau pliras alps per feudum hereditär als fideivels dalla Casa da Diu. Enteifer quella cessiun han era cumins vischins da Mustér e Trun retschiert la perpetna gudida dall’alp sigl intschess dalla schinumnada Val Gronda da Russein. Anno 1560 ei succediu ina partiziun tenor la quala ei ha tuccau a Mustér la mesa alp situada encunter sera ed a Trun la part che schai encunter damaun.

Per la gudida debitavan ils pursanavels da Mustér agl infeudader in tscheins-fier annual en naturalias. Quei arver, fixaus dall’entschatta enneu sin treis tscheners respectiv 300 crenas caschiel magher, ei carteivlamein adina restaus il medem, era sche il quantum caschiel ei vegnius circumscretsel 18avel e 19avel tschentaner cun 360 crenas.

Russein-Mustér ei stada entochen viaden els 1940/1950 in’alp da 140 dretgs dividida en duas caschadas, quella dalla Tegia-su resp. Tegia dil pader u dil farer, e quella dalla Tegia-sut ni Tegia da Cavardiras. Mintga tegia haveva siu cautegia ed atgna fumeglia. Primarmein era l’alp reservada alias vaccas e forsa aunc ad empau biestga schetga. La brev da feudum haveva sco ei para buca previu da metter en cauras e nuorsas. Entuom ils 1730 ha ei dau dispetas pervia dils animals manedels, mo el 19avel tschentaner han ins cargau baul nuorsas baul cauras, e quei senza difficultads cun la claustra.

La suandonta ediziun porta enzacons texts significativs elegi ord il Cudisch dall’alp Russein 1831-1903, inacollecziun numnada il pli savens «Cudisch dils cautegias». Ton ses protocols schubers e bials sco sia buna conservaziun fan tutta honur als cautegias dalla Tegia dil pader che han in suenter l’auter duvrau e fatg circular quei manual duront varga 70 onns. El cuntegn en emprema lingia ils eveniments dall’atgna caschada: ils pustretschs, ils nums dalla fumeglia, enzacontas rodas dils cautegias e gliestas dils dretgs, la cumpra d’ina caldera nova, reparaturas ed auter. E denteren statan bia uordens, concluse remarcas che fatschentavan ils pursanavels d’omisduas tegias: oravontut las megliraziuns d’alp, las mesiras e la construcziun dalla via, allura las tegias e stallas, il taur e las cauras, igl arver e bia autras miras e duers. Ins astga concluder ch’ils pursanavels dalla Tegia dil pader e lur uerbel cautegia havevan il plaid grond ellas radunonzas ch’els fagevan meinsvart suenter la messa da dumengias u firaus o Sut Gliendas.

II «Cudisch dils cautegias» da Russein-Mustér ei buca cumplets. Mo ins astga quintar el denter ils plascheivels manuscrets romontschs da quella specia. Ei fuss profiteivel da consultar el legend la cantada alpina ’A mesiras’ da Giachen Caspar Muoth.

 

[Pustretsch da 1844]

p. 5 / 1844 ils 24 d’october ei tigliau pustretsch, a dei tuchau per vaschi 1 fl. 40 x. En quei ei sei pagau 13 umens per pinar lena e luvrar vit la tegia 48 x. per in, als 2 mesiradurs docter Condrau e litinen [Berther] 24 bazs per in. Ensemen a purtau 13 fl. 36 x. Pli pagau per 3 curteunas [sal] 1 fl. 24 x.

Ils tiers chasa, quei che veng [buca] cargau, pajen 40 x. in, prendien ei ora ne laschien en. Las vachas ka ei beten giu latg da masiras, ston pagar 1 fl. ina. Aschia dues ei era esser [cun] quella che veng bez[a] giu suenter temps ch’ellas en betstas giu.

Chautegia ei legius ora Gion Babtesta da Florin.

 

Pagaglias della fumeglia

 

1831

1841

1856

1871

1886

1901

 

fl.

fl.

frs.

frs.

frs.

frs.

agli signiun

27

30

80

110

155

200

agli paster

19

25

46

95

120

160

agli tarsiel

18

20

41

80

107

155

agli buob

4

4

6

30

55

85

 

 

 

[Reglas per meglierar e tarschinar l’alp]

p. 15 / 1846 ils 26 da januari han ils chautegias della alp Rusejn, signur statalter Gion Babtesta Huonder a l’auter Giusep Maria Capeder, elamau ensemen ils pursanavels che vevan dreitgs en domisduas tegias. Ad en serimnai ensemen en chassa cumin per far uordens da megliurentar l’alp, essent che quella desminueva on per onn entras crescher en a secuvierer cun bostgias, strieunas e chaglias a crapa. A per prevegnir a tals mals, ils quals en da gron don a pargiudezi alla alp, an ils respectabels pursanavels fatg las suendontas reglas a uordens.

1. Primariamein eisei concludiu a sarau giu unanimamein da sin il maitg ner zarcladur proxim da d’ira en a subergiar; per glienprem a subergiar il Draus a leu entuorn, quei vul dir far giu draussa, bostgia a strieunas a tut quei ch’ei da don alla alp.

2. Per far quella lavur eisei ordanau da d’ira en mintgia dus dretgs in um in di a luvra ne mintgia quater dretgs jn um dus dis. A la lavur entscheiva las oitg della damaun entochen las siet della sera, cun ruasar ina ura da miezdi. Tut gliauter temps djen tuts luvrar flissiamein ’a stediemein / p. 16 / suenter saver a puder sut surviglionza d’in um leutier numnau, il quäl a buca mo da invigila cha tut lavuri a fetschi siu duer, sunder era da mirar che mintgin seigi las uras fixadas sil liug a plaz della lavur. A quels che maunchan las uras, bia ne paug, sche ei sei mez si 6 x. per ura a schadin che maunka. A quei dei vagnir tratg en en bonis dela alp, senza senetg, tuchi tgi cha vul. Schadin luvrer dei esser provedius cun buns uafens secund la lavur.

 

[Luvrar ils dis da mesiras]

p. 16 / Plianavon ei sei [1846 ils 26 da januari] concludiu a sarau giu da era ils dis da mesiras luvrar scho suonda: (lmo) Tuts quels che vegnien en a masiras, ston esser en prezis alias 9. A lu veng fatg da ulliva a partiu giu mulscheders a marendau. A suenter tochen uras d’ullivar dejen tuts esser obligai da luvrar vit l’alp, seigi lu vid bageitgs ne schubergiar a mundar ne tier quei che veng enflau per bien a nezesari sut direcziun / p. 17 / a chamon dals chautegias; a schia era suenter ullivar scho era il madem il secund di suenter ver misarau la dameun, a suit tochen uras da marenda. A missarar dejen tuts pigns e grons suenter saver a puder luvrar quei che veng ordonau a dau entamaun sut camond a surviglionza dals chautegias. A quels che fussan buca en alias uras fixadas ne negligieschen ad untgiessen ora la lavur, als comonds dils chautegias, sche dei per mintgia gada ch’ei meunchan, a tals dils chautegias vegni trag giu dal fest da latg in tschadun laitg per stroff.

[Divers duers da pursanavels e fumeglia]

p. 17 / [1846 ils 26 da januari]. Ariguard las nuerssas eisei concludiu che ils chautegias deigien mirar ch’ei vegni fatg in fekler si Canbriallas, da mir a teitg da plattas, che il pistur sapi maner si speras las nuerssas; a quei si Canbriallas en buna pistira, ch’ei sapi vagni engarschau l’alp stalg chitschar silla peza ad engarschar la crapa ad era pinar pli damaneivel als Glarunes ch’ei sapien ton pli tgiuns engolla.

p. 18 / Ils chautegias deigien era mirar che chura ch’ei van enasi a subergiar l’alp, che quels umens painien tier 7 ne 8 tochs len, sche glei nezesari per far il fekler, da 3 ne 4 braza, a che quei vegni rebitschau enasi il di ch’ei Chargen tochen sil plaz.

Era sei urdanau de schar dar sal per 2 x. per nuersa a thier. Dejen [ils] chautegias mirar de saver chu ei cargen [e] contas ch’ei va en, per saver cho dar il sal ad era mirar ch’ei vegni dau quei sal.

Ei glei era fatg de pursanavels che tgi che carg’en vakas, stopi era cargar en las nuerssas. Bein aber quels che Chargen vachas en autras alps, pon a proporsiun era chargar lau las lur nuarsses.

p. 19 / Glei era concludiu dachau denvia da buca pladi sagniuns a tarsauls auter che cun l’obligatiun ch’els stopien far ora la (s v) buaza nuche las vachas mognien il bia a per ils muletgs entuern. A quei stuessen els far per via il davos della stat enpau avon schargar, nua che lu an ei paug a nuet da far, a san quei far senza entardar auter nezesari. Als dus tarsauls duron la stat dejen pinar a chavar ora in beilg per ils tiers, che il quäl ilg on saquen saves vagni purtaus en de pursenavels a senegiaus. Schi ditg scho il bassens damonda, dei quei vagni observau.

Quellas condiziuns pon maneivel vagni observadas, scha pursenavels schubregien l’alp, sche prapereschen ei era la lena sper tegia ne bia pli damaneivel. Ei dei aber era vegnir dau en uaffens, mintgiamai ch’ei sapien far tallas lavurs.

 

[La via dalla Val Barcuns]

p. 21 / 1856 ils 14 de december en ils possesurs de dretgs en Russein seredunai et han concludiu primariamein de renovar la gliesta dils dretgs e per quela fin deigi vignir clomau che tgi che secregi d’haver dretgs en ina tegia u Pautra deigi quei a dr. Berther dar en.

Peter Walier sco cautegia della Tegia de Caverdiras relatescha, ch’ils pursanavels de Russein de Trun hagien legiu ora ina commissiun per seconferir cun quels de Russein-Mustér e cun la venerabla claustra per sentelgir de far la via della val Barcuns en. Et el damonda ils pursanavels sch’ei veglien de quelas varts seschar en contractivas ne tgei in vegli far.

Ei vegni conclodiu d’eleger ora ina commissiun, la quala dei seconferir cun quella de Russein de Trun, cun la vischnaunca de Sumvitg e la venerabla claustra e mirar sche quels veglien far la via e Iura era co quela degi vignir fatgia e sin tgei moda e proportiun mintgin dils coninteresai hagien de prender part e contribuir vid quela lavur. Questa commissiun consista ord signiur Dr. Condrau e litinen Berther.

p. 22 / Ei glei milsanavon concludiu de megliurentar e schubergiar Palp e zwar entscheiver cun quela lavur schon primavera proxima. Co quei degi vignir manau ora veng surdau ad ina commissiun de luvrar ora in plan e purtar propositiuns als pursenavels.

 

[Caschar grass]

p. 22 / [1856 ils 14 de december]. Finalmein eisei concludiu et ordonau che scadin degi sin Daniev dar en als cautegias sch’ei veglien chischar gras ner mager e cun contas vaccas. Sch’ei vegni sin quela moda en 65 vacas per gras, sche sei concludiu ussa per lu de far ina tegia de gras.

Sco cautegia per il onn present en la Tegia dil pader ei nomnaus Tieni Biscuolm.

p. 24 / 1857 ils 11 de schaner. Sut il madem di ei era concludiu de meter en ina tgaura per vacca, sch’ei vegni de chischar gras en ina tegia. Plinavon che era il chischiel mager deigi vegnir fatgs en rischas et ils cautegias degien procurar per quelas.

 

[Plan per la meglieraziun da‘alp]

p. 22 / 1857 ils 11 de schaner en ils pursenavels de Russein puspei seredonai, han tadlau il plan della commissiun per meglioratiun dell’alp, acceptau quel e concludiu sco suonda.

1. Primavera proxima, il matg ne juni avon che cargar l’alp, deigi sin mintgia dus dretgs ira en in um vid quela lavur, e zwar en tuts 6 dis, rapartiu aschia che 4 dis van en 12 umens per di et 2 dis 11 umens per di. Mintg’um dei ver in adequat uaffen tier tgei ch’el ha de luvrar, u per cavar si la crapa, ne uaffens de tagliar e scarpar si bostga etc.

2. Dei vignir dau uorden de ver en 2 cavals per quels 6 dis; et resti leutier: numnadamein in beret cun siu targliun et in auter tergliun en specia de schliusa suenter basens e surviu / p. 23 / tier quella lavur. Quels dus patelgs vegnien procurai cuminamein sin quen dils dretgs e degien restar ell’alp.

3. Per survigliar e diregier las lavurs veng numnau in directur, il quäl meta tier ils cavals 5 ner 6 umens sco el anfla per bien. Ils auters umens han de luvrar era sut survigilonza, cun scarpar e schubergiar strieunas et bostgias ner far giu drausa ner mundar etc. Per directur ei nomnaus litinen Berther.

4. Scadin um sto esser sil platz e star ella lavur las uras fixadas. La lavur veng entschatta las oitg della dameun e quoza tochen las siat della sera. Veng ei entschiet pli baul, p.ex. alias 7, sche pon ei era calar si pli baul. De miez di veng schau in’ura per ruasar e migliar.

5. Scadin che vul buc’ira en sez ne meter in um ne meunca sto pagar frs. 2.50. Et ils cautegias degien perleuenconter mirar ch’ilg um vegni remplazaus. Per mintg’ura ch’ei meunchen, dei il directur infaliblamein tener quen et ei veng puniu cun 10 rizzers ner 28 raps per ura.

6. Questa lavur degi vegnir fatgia buca mo in onn, sunder quater onns in suenter l’auter, aschia che las sura reglas han era vigur per quater onns.

7. Ei glei era concludiu de midar uonn las tegias dedens cun transportar quelas vil Cung sin sulom veder, il quäl dei vignir fatg ils dis de masiras, ils quals dis degi vegnir luvrau tenor conclusiun et regia fatgia 1846 ils 27 de jäner.

Milsanavon eisei concludiu ch’ils terseuls degien pilg avegnir buca stgiar pinar lena (plontas) giu’l uaul, sundern degien senezegiar delas bostgias, strieunas e drausa per meglioratiun dell’alp.

La commissiun per la via degi encurir de s’entelgir cun ils de Trun e procurar che quels laschien era bucca pinar / p. 24 / (plontas) lena lur terseuls giu’l uaul.

 

[Reparar il tschaler dalla Tegia su]

p. 24 / Ils 2 da februari 1857 ha il chautegia della alp della Tegia dal pader schau clamar ensemen ils parsonavels ch’an dretgs en quella alp pervia da mirar sch’ei veglien reparar il tschalle ch’ei seigi sco quel dela Tegia sut: alzar a far tetg cun guetas a reparar las crunas.

Gl’ei unitamein trag ora Plazi Berther al quäl dei surprender a far tut quei che sedamonda, a far a mirar ch’ei vegni da saver guder a senaziar sco il tschalle sut, a quei da saver guder sin la stat proxima.

 

[Taxa per cavar ragischs d’ansauna]

p. 24 / On 1857 ils 4 de fenadur han ils pursanavels de Rusein misarau e concludiu unanimameing de schar pagar frs. 20 per um per cavar ragischs. Dues in u l’auter cavar senza lubientscha, sche eis ei mes si frs. 40 strof, e quel che porti la tgisa degi ver frs. 10 .

 

[Tegias novas]

p. 27 / 1858 ils 2 de favrer han ils cautegias schau clomar ils pursenavels et ei unanim concludiu … de schar sura als cautegias cun trer tier aung dus auters pursenavels per designiar il liug nua che las tegias novas deigien vignir tschentadas; deigien designiar ils suloms, trer la sort quäl tuchi a la nomnada Tegia sura e quäl alla Tegia sut e procurar che las tegias seigien bagigiadas avon cargar .

 

Dus conclus da 1863

p. 31 / 1863 ils 18 de schanè ein ils pursenavels seredonai e han concludiu:

1. de metter en puspei per uonn las tgauras sco tochen ussa ,

2. dei era quest onn ira en e luvrar vid megliuramen delPalp sco ils dus onns vargai ,

3. de quest onn buca meter in (s v) bov.

Ina (s v) vaca che va schetga avon ch’ei vegni miserau la secunda gada, sto pagar per latg stresau mo entochen la secunda masira.

p. 32 /1863 ils 20 de december en ils proprietaris dell’alp Rusein, suenter esser stai adverti dils cautegias pressens, seredonai ora Sutgliendas e sedecidiu tier sequens concluss: 

1. Deigi pils tschun onns sequens vegnir cargau mintga onn ina caura per scadina vaca sco ils davos onns enstalg dellas nuorsas, aschia ch’ei vegn pladiu in cavrè enstalg de nursè.

2. Risponder a signur bundsstatthalter Seeli a Glion ch’ins vegni a separticipar vid il baghiar ina via carrabla d’ira ell’alp e zvar ad interim tochen la gieina dell’alp Cavrein e pli tard Iura continuar entochen ell’alp a quei a proporziun dils conintressai.

3. De metter en per uon in (sv) bov, sch’ins survegni in tal pil maximum de frs. 20.

4. D’uon stad pessar il latg vaca e caura ina gada ad jamna tutta stad e zvar sin in di quel dellas vaccas e sin in auter quel de cauras. Qual di vegnien ils personavels a fixar pli tard.

 

[Cumpra d’ina caldera nova]

p. 34 / 1870 schanè 6 ein ils pursenavels della Tegia dil farer seredonai et han concludiu sco suonda.

Schinavon che la caldera seigi memia pintga, fuv’ei en ina radunonza anteriura concludiu de schar far la caldera vedra pli gronda entras meter en in cung. Depli aber che quela lavur cuostas in bienton et la caldera vignies eung per Iura buca suenter giavisch et basens, han ils oz redunai pursenavels suenter haver tedlau ils relativs raports tenor ils quals ina caldera nova veng sin frs. 1.85 il fund et pesas circa 96 funds, purtas aschia frs. 177.60 senz’il porto. Concludiu de comprar ina caldera nova enstalg de schar ingrondir la vedra e de vender quela. La nova degi Iura vignir pagada entras impunder ils daners ch’en en cassa dendvonds de quei dellas nuorsas et quei che veng uonn per las rigischs et cun quei ch’ei veng tratg per la caldera vedra et il rest tigliar sils dretgs. La caldera vedra ei lu vignida vendida a dr. Berther et Gion Fidel Condrau respective [alla] cascheria de / p. 35 / Vitg per ilg importo de frs. 55. — , cun la conditiun che la chischada dell’alp meti ella franco a Mustér. II cautegia ei incombensaus de marcadar la nova e procurar ch’ella vegni manada a Mustér.

 

[Igl arver da‘alp Russein]

p. 40 / 1881 ils 4 de dezember en ils pursenavels de domisduas tegias stai serodenai en casa de signur dr. Berther per prender ina conclusiun co in savessi far de pagar giu igl arvè de l’alp Rusein. Suenter ditg tschintschar e secusegliar ha signur dr. Berther proponiu als pursenavels sco suonda.

1. Tenor conclusiun fatga cula claustra de saver dar il tscheins en danès ne continuar vinavon cun il chischiel.

2. Enpruar in ne plirs ons de dar il tscheins en daners e lu prender il chischiel e vender entras igl ingant per pagar il tscheins. Quei danè che vonza dil tscheins, la mesadat meter en pustretsch, l’autra mesadat meter en cassa per creschentar il Capital.

Sin quella proposiziun de signur dr. Berther ei suenter vegniu concludiu unitamein. Quella conclusiun deigi ira en vigur 1882. Il Capital de tscheinsir alla claustra ei 3140.— frs. bein capiu sin domisduas tegias, croda tscheins per onn 15. — frs.

II cautegia Benedetg Huonder.

 

[Scargar da neiv]

p. 30 / Fenadur ils 12, 1890: neif toca Rein. Descargau las vacas e turnau a cargar ils 15. Uost ils 29 turnau a descargar e buca saviu cargar pli. O tgiei paupra stat.

Genelin Benedetg cautegia.

 

Reglements d’alp per Mustér

[Reglas per las alps cuminas]

p. 41 / 1834 ils 6 de jener eissei teniu vischnaunca el liug solit et ei faitg

davart las alps cuminas sequentas reglas.

1. Ch’il signur statalter regent seigi obligaus de pledir ils pisturs u sterles. E per pledir quels haigi el pagament fl. 2.

2. Cura ch’il statalter stopi per malauras ira el l’alp e vegnir ord quella, seigi ad el fixau pagament fl. 1 a dj. Autras spessas naginas. Sco era ils pisturs migliar lur spissa cura ch’ei stovessen per malauras vegnir ord l’alp.

3. La pagaglia dils pisturs de Magariel eisei fixau fl. 44.

4. [La pagaglia per] quel de Russetas ei fixau fl. 20. Tier domisduas alps naginas autras spessas resalvont ina marenda, cura ch’ei taglien bustretsch, ad in gierau et era a statalter regent et era ils pisturs.

5. Ch’il statalter pledeschi ils pisturs dellas alps cun l’obligaziun che quels seigien obligai de dar sal aglis tiers ch’en cargai ad alp, senza jnteress.

6. La spissa seigi mintgin obligaus de dar sco suonda aglis pisturs ton en ina alp sco l’autra: pischada in quart per tgiau tuts tiers, chischiel ina messa crena, frina ina messa crena, paun ina crena.

 

Davart cargiar las alps della vischnaunca

p. 42 / Anno 1835 ils 10 de jenner. Cura ch’il ludeivel oberkeit manegia de dar vischnaunca ch’ei seigi il temps de cargiar ad alp. Sehe enqual alp podess buca cargiar en il madem di, sche quellas alps che restassen anavos, seigien obligai de pagar 1 bluzcher a di per vacca, a quei en inventaitg e bieni della vischnaunca.

Mademameing quellas alps che deschcargiassen avon seigien sutaposti a quei bluzcher a di, sentalir avon las autras alps e migliassen pistiras cuminas.

Las nuorsas deigien stuer star en las alps entochen la vigielgia s. Mihel.

Uordens d’uaul per la vischnaunca da Mustér

[Davart il far daischa]

p. 20 / Anno 1828 ils 2 de mars ei vegniu cun tscharna della ludeivla vischnaunca faitg che nagin deigi de caudenvia pinar daischa ellas tschetgias, resalvau far pals per necessari de clauder.

p. 22 / Anno 1829 ils 15 de mars: Daischa deigi vegnir faitg ner pinada mo giud lenna gronda ner mieuncha. Vi detscheimeun ei schau tier era giud pigniola, aber schar ils tschupials.

p. 68 / Eisei era sil di et on sco sura [1838 ils 24 de carcladur] faitg ad ordonau unitamein da buca schar far daischa dachau naven sut nagin tetel, aschi ditg sco la vischnaunca urdeina buca autravisa, giut plontas grondas ner pintgias. Tgi che contrafa, dei vegnir censuraus.

 

[Sarar uauls cumins]

p. 68 / [1838 ils 24 de carcladur] eisei proponiu che Pentira vischnaunca ne schadin roht duesi sarar jn toch uaul cumin a schar crescher ora la lena. Ei vegniu ordinau che mintgia roht deigi sepasar ensemen a sentelgir tgei a nua fusi il pli reschaneivel a bein faitg da sarar. Suenter ver concludiu giu ils rohts, tgei a cho els lesen a manigiasen, sche dejen ei dar lur raport al ludeivel oberkeit, a quel dei ponderar tgei po valer, a suenter era reportar alla vischnaunca la qualla sapi per Iura decider quei ch’ela anfla per bien. Quei dei aber dils rohts vegni faitg en tarmin da d’in meins d’oz naven .

 

Classenas

p. 363 / Ils 25 da matg 1862 ei suenter ina liunga discussiun vigniu concludiu .

1. Tutta classena sto de cheu denvia vignir nudada ora dil förster de vischnaunca et marcada cun igl marti d’uault.

2. De cheu daven ston tuttas spartidas cun lena denter orts et maises calar si, et veng per tallas concediu negina lena pli.

3. De cheu daven sa buca vignir concludiu ne lubiu de clauder ora novs orts ne maises.

Las propositiuns de far fender la classena, sco era de scomendar mo nova classena denter maises et finalmein il lubir de poder clauder ora orts et maises encunter ina bonificatiun de 1-1 \ frs. la tschuncheisma ei tut ristau en minoritat .

 

Uordert d’uauls 

1. Tuts nuelgs ston en praus de casa vegnir baghigiai de crap, num ch’enzatgi sapi mussar ora, ch’ei seigi buca pusseivel. In ludeivel oberkeit hat el davos cass de decider la pusseivladat ner nunpusseivladat.

2. Tgi che fa ils cantuns dil clavau de mir surveng dus francs per tschuncheisma.

3. In ludeivel oberkeit procurescha chi vegni barschau caltschina schigleiti scol necessari quantum per barschar ina caltgiera seigi daus en. La necessaria lena dat la vischnaunca neu a gratis. Leu encunter vegn denton per scadin salmè [dau] 30 cent. dico trenta centims en cassa de vischnaunca.

4. Ils nuelgs novs ston adina vegnir palancai cun lena rasgiada; leutier dat la vischnaunca la necessaria lena.

5. Ils irals de niev deien vegnir construi cun lena rasgiada, cun reserva dellas cassas. Leutier dat la vischnaunca la necessaria lena.

6. Per diever de § 4 e 5 veng la lena dada gratis, era sch’ella veng dada ord schetgias.

7. Classenas: De cheudenvia dei vegnir claus solet cun lena fandida. Concludiu denton ch’in ludeivel oberkeit deigi cun trer tier in per umens de scadin vischinadi signiar ora cun tiarms certs strechs uaul de tschafuna sper las seivs, ils quals uauls stuessen en prema lingia vegnir impondiu tier classenas; e per cura ch’in survignies en quels buca la necessaria classena, sche possien ins prender quella per fender ord auters uauls confinonts alias seivs.

Statalter Giachen Martin Deflorin.

 

Reglements da fiug dalla vischnaunca da Mustér

[Far il vacht la notg]

[1821 ils 4 de mars faitg vischnaunca].

p. 3 / Pli ei faitg ch’ils calusters deigien stuer far il vacht la noitg enta Vig e S. Gions, e deigien era haver ilg elg pils vischinadis dentuorn. Ed ei fixau che la vischnaunca bonificheschi als calusters per quei 4 thalers. La riminenta paga de quellas varts sto Vitg e S. Gions far als calusters. Quella medema gratificatziun dils 4 thalers ei era concedida al vischinadi de Segnias, sch’el vegli far in vacht sco tschaugiu.

Pli ei era serrau giu che mintgia vischinadi deigi sin Tschuncaismas che veng haver faitg in sufficient frissaken.

Era ei faitg ch’ils rothmeisters deigien en termin de 15 dis dar en tgi hagi buca tgemins. Ed en munconza possi ins trer quels en il stroff fixau pils negligens de far tgiemin.

Regulamen sur ilfiug

p. 19 / priu si della ludeivla vischnaunca sco suonda.

1. Nagin deigi tener en cassa fein, strom ch’auden en clavaus.

2. Haver tappuns pegna de crap u de fier.

3. Mirar sch’il camifegger mass ina gada per on, schubregi et urenti ils tgiamins ch’ei seigien buca con mendas. Depli deigien eung 3 gadas per on ils vischinadis far urentar ch’ei seigien schubergiai; e sch’il camifeger va bucca, sche sei [ded ira] 4 gadas per on .

4. Buca schar glin ner coniff a secar sin pegna de cazolla ner de noitg; era bucca far spattlunzas de cazolla .

5. Buca schar cuvierer ils tgiamins cun schlondas.

6. En nueilgs e clavaus scumendau de fimar tubak .

7. Deigi mintgion vignir traitg ora 2 umens per roth u vischinadi, jntelgieivels, che vomien et urentien las cassas aschi lunsch sco riguarda il fiug, per relatar alg oberkeit nua ch’ei afflien enzitgei periculus, sinaquei ch’il oberkeit miri ch’ei vegni regulau; a mintgion stopi vegnir dau relaziun agl oberkeit, tonaton senza responsabilitat da quels che urentan.

8. Buca ira cun tizuns et fiug u cotgla de fiug oraviert .

9. En cass de fiug, ch’ei sapien in ton co seregular, deigi oravon esser traitg ora 2 jntelgeivels umens entras mintgia vischinadi, che camondien alura . Cura ch’ei veng tier glieut, sche deigien quels con ils signurs gieraus ordenar vinavon .

10. II cumendar va era schi lunsch, che sch’enzatgi less senza baseings dustar dil siu, possien ei scumendar, non ch’ei seigi prigel.

11. Curch’ei rumpess ora fiug , deigien tuts vegnir cun ils frisakens, sco era sil pli paug ina sadialla per fiug. El liug aber nua ch’il fiug ei ruts ora, stopien ei dar vischalla ton sco ei veng garigiau.

12. Ils frisakens deigi mintgia vischinadi regulär tgi vomdi cun els sco era destinar 2 umens per vegnir cun els.

13. Deigi mintgia vischinadi u rott haver 2 scallas, Vitg e S. Gions 4. 

Quels puintgs cau suenter en buca pri si della ludeivla vischnaunca, sunder mo chusigliai.

Mintgia sera mirar da ver 2 shadiallas aua en chassa. Et avon che ira a leitg, bein mirar dil fiug, scho era da stiallas, rumiens, tschendras, che quei seigi da lunsch e possi buca tier brastgias. Mintgia chassa deigi esser provedida cun ina latiarna.

[Fallonzas pils surpassaders da fiug]

p. 9 / Sigl uorden de fiug ei vigniu mes si ils sequents strofs.

1. Pagen ils vischins che surfeleschen ilg numero 1 fl. 1. [Per] stialas [si] surcombras, rumiens 20 x.

2. Tapuns pegnia de len ner ver cuvreitg cun aisses ner schlondas ils tgiamins ei sut strof de 30 x. v

3. Tgi che ha buca schau schubergiar tenor numero tertio, paga 20 x.

4. Tgi che va cun tizuns ora sut, sco cun cazolas sco era cun pipas ardentas en clavaus e nuelgs, paga 12 x.

 

[Aschuntas al reglament da fiug]

p. 54 / Davart il regulamen dil fiug [ei vegniu decidiu 1836 ils 5 de november de] Star da quel ch’ei screts el cudisch de vischnaunca. Tier artechel:

3. Deigi vegnir marchadau cul cemifeger ch’ei vomi inagada per on [a] schubregi [et] urenti ils tgiamins schi bein sco el sapi, a relateschi sch’in u l’auter fussi cun mendas ner priguluss cul fiug. Et mintgia vischinadi deigi eung f ar urentar dad els 3 gada gadas per on .

7. Sin s. Paul deigien quels umens che urentan dar part ad in ludeivel oberkeit ner silmeins ad in gierau en cassa nua ch’il oberkeit ha siu setz.

11. Deigien ils vischinadis grons, Vig a S. Gions, haver 4 frisachens, als auters 2 per rott. Davart ils frisachens a las scallas veing ilg oberkeit mirar ch’ei vegni urantau ch’ei seigien parrats a sut teitg sigrau . Deigi mintgia fiug haver 2 sadiallas aua sur noitg, a quei deigi vegnir dau uarden dils rotts ch’ei vegni urantau sur ura da temps en temps. 11 stroff ch’ei meuchien da quella aua, deigi vegnir mes sil pli paug 16 x. A quei deigi vegnir urantau alias 8 uras ilg unviern, la stat aber alias 9 uras .

14. En cass ch’enqual vischinadi lessi far enqual regia pli regulusa, sche seigi la vischnaunca obligada de dar bratsch et agit encunter ils renitents . 

 

[Reglament pervia digl ir a mattauns ed il ruaus dalla notg]

Ano 1801 ils 15 da februari, sin recumendaziun faittgia d’in ludeivel oberkeit sco era de la ludeivla vischnaunca, eissei ina ludeivla cumpagnia de matz de Mustér vagni enzemen a concladiu sco suonda:

Primo sei vagniu sarau giu parinameing che nagin mat de la vischnaunca deigi ira per las esschas ner per las fanestras a midar la vusch, sutt la falonza de treis crunas; ina cruna dei esser curdada a quel che porta la tgisa, a duos crunas agli cumpagnia de matz. Et en quei madem articel deigi ei era esser sarau en ils matz jasters. Encas aber che enqual matta dalla vischnaunca des risposta ad enqualtgin sutt vusch, sche deigien ellas era esser curdadas en la mademma falonza.

Secundo deigi nagin matt ira a gren ner far canera la noitg sutt la mademma falonza da 3 crunas.

Terzio deigi nagin matt ner matta Star la noitg de stgir enzemen senza clara catzola, a schagloitg deigien ei esser curdai en la mademma falontza. A quels treis articels deigien esser rutz giu per dus ons.

Scret de mei Gion Franzestg Huonder, per cumissiun de la ludeivla cumpagnia de matz, de quei temps capitani dils matz.

 

Seramen dil stathalter 1820

1. Vignis vus [engirar] d’encurir laud ed honur de Diu et il beinstar della ludeivla vischnaunca.

2. Esser in dreitg a recli stathalter.

3. Taner bien quen da vies prender en e dar ora.

4. Haver buna cura de vies e puns e piongs.

5. Bucca dar vischnaunca senza lubientscha e consentiment de mess signurs.

6. Il pli de vischnaunca bein observar.

7. Far buna obedientscha alg mistral dil cumin.

Tuta quei che vus a mi haveis teniu avon con ils plaids sche vi jeu vegnir suenter e salvar cun ils faitgs, suenter miu meglier saver a puder, tutas caussas a buna fei a senza malart. Aschia per il ver mi gidi Dieus, la s. Trinität, Nossadona e tuts ils soings, rogien per nus. Amen.

 

Chudisch da uordens a reglas fatgias a urdanadas ad aprobadas dilg ludeivel vischinadi de Vitg a S. Gions, registrai a scret[s] en ilg on 1833

Reglemen davart ils tiers chassa

p. 4 / Ils tiers chassa deien esser enfarai da tut temps. A per quei dei il rottmeister a chauvitg urentar ch’ei seigien enfarai calonda avrela a il di avon schar lairtg. A sch’ei fussen buc enfarai sufficientamein, sche dejen ei pagar 2 bluschers per tier; a per tier deien ei ver en silmeins 3 fiars, pursals 2 fiars chu ei han 6 jamnas, a 4 jamnas 1 fier. A quei laj ins [sura] agli rottmeister a chauvitg, aber ch’ei dejen enfarar sezi cun lur fil d’irom a far pagar cuninagada lau.

Depli dejen ei suenter calonda magia ultra la pendradira aung far [pagar] 6 x. stroff tochen s. Michel zvar per praus tgi che trapla.

p. 5 / Ei dei vagni pladiu purtgie per la parmavera a per ilg atun a per la stat, scho ei veng enflau per bien, cura ch’ei veng fait da far mundi. A ven dau la spissa mintgia dus tiers chassa in di ad in pistur, a 2 bluzgers per tier chassa la parmavera, quei vul dir buca a pursals da tetta. Gliatun senza spissa, aber 3 bluzgers per tiers chasa, a tut ei obligai de vischanar. Et il pistur che pertgira la parmavera sto era partgirar gliatun. Ei dejen ira marvelg a turnar tard, ad era las fiastas dellas uras scho ils nurses.

La stat sch’ei veng faitg pistur, han ei mesa curtauna segel per tier chassa.

1846 ei concludiu a riguard ils purschals che van cun purtgie stopien tuts pagar atun e permavera sco ils auters, … era quels ch’ei tegnien en cura ch’ei han 8 jamnas, nun ch’ei laschien ora avon, Iura ston ei era pagar.

 

Tuchen tier la vachas

Sche il paster haves enziet ad ira ora che enqual partichular ves aung buca mes cun pistur a vagnies per suenter chura ch’ei fus vargaus, sch’ei pastur haves buca ventschiu ora la roda, sche dejel turnar anavos scho d’entscheiver l’enprema roda. Da quels che vagniessen pli tard tier, dejen dar las spisses a pagaglia mo suenter temps a buca entira.

Tuchon tier la (s v) biestgia buca sufizienta da meter ad alp, la qualla auda tier a nies vischanadi, dejel chauvitg invigilar ch’ei detien la spissa al paster adual ad in armal ch’ei cul pistur tenor ilg uorden da vischanadi, che la quala ei da dar, la pagaglia el alp a la spissa a chassa . 

 

Tuchon tier las (s v) chauras

p. 6 / Tgi che metta naven las (s v) chauras, ei obligaus da dar la tiarza spissa a pagaglia senza trer giu quellas ch’ei han sut pistur; quei ei d’entalgir cu vendien ne laschien vie ne chargien en las alps.

Per las chauras che en sut pistur veng ei dau mintgia 10 chauras in vischande, e quei entscheiver nua ch’ei entscheiven la spissa ad ira vinavon.

Duejen ei enqualtgin haver nuerssa da tgiauras sco enqual starleilg cun pistur, quels dejen dar spissa a pagaglia sco las (s v) chauras.

Ei vigniu faitg che de cheu daven vegni dau per mintgia duas tgiauras in di spisa; tgi cha duschp sa meter cun siu vischin e fa pèr ner pagar 12 x. per tgiaura duschpa ch’ei dat buca spisa. Quei deigi cuzar schi ditg sco ils vischins anflen per bien de midar.

Cauras che vegnen avon mesa stat tier pistur en sutapostas alias gravezias sco autras.

 

Ariguart las nuerssas

p. 7 / Dei il chauvitg vuerdar ch’ei vegni starniu suffizientemein, ch’ei stetien bucca mal ils tiers a vegni tschuffa la leuna.

Scho era jnvigillar che ils pisturs vomien alias 6 a stetien tochen las 7 resalvon chura ch’ei vagnies retaniu de piazzas la parmavera. Gliatun ira las 6 a turna las 6.

Glei era faitg che il nurse deigi buca ira cun las nuerssas daven de s. Antoni en las Fontanivas, nun cun lubientscha dil chauvitg jna gada ner duas en las plaunkas teissas.

Dues il pistur encunter uerden vuler jra en Fontanivas a pischular suenter il temps fixau, sche dejen tuts ils particulars che han (s v) vachas la stat a chasa trer giu agli nurse in bluscher per nuerssa tontas scho ei han, quei ei dar mo 5 bluschers per nuersa enstalg 6.

 

[Davart ils barbeischs]

p. 10 / [1839 november ils 3 ei tigliau puschtretsch e] devart ils (s h) barbeischs ei convigniu che o PAcla con Chischliun tegnien 1, pli il Vitg 3, pli S. Gions e Raveras 2, e quei deigi ira en roda . Ils logens che tegnien buca sufficiens sco sura scret, croden en in thaler per on per anuilg stroff che deigi vignir applicaus con metter auters en quäl liug che seigi dalg entir vischinadi. E sche veng buca applicau tier quei, sche veng ei en puschtretsch de tgiauras.

1839 tochen permavera 1840 han teniu signur lithinent Berther pli statalter Michel / p. 11 / Cumeneel, scarvon Berther, signur Mon S. Gions e Curtin Schmedt d’urentar che seigien regulai ils anuilgs e traigs ora per ina gada ilg unviern ed ina permevera. Statalter giuncher Cargiet e statalter Monn de S. Gions e quels pon trer giu tenor uorden de vischnaunca 2 dis lavur cumina per in .

 

Las qualitats dils (s v) taurs

p. 26 / 1851 ils 21 de december en ils vischins stai seredonai, han concludiu e serau giu a riguard las qualitats ch’ils (s v) taurs de quest vischinadi dueien haver sco cheu suonda :

lmo dueien ei haver biala clara colur, haver claras ureglas e dar grung e buc esser ners, cotschens u tuttavia [buca] galgs etc. / 27 /

2do deigien ei haver gradas bialas combas e grad diesch cun in tgau plitost lev e ping tgiern, ina lada crusch dil diesch et era buca gits. 3tio Curch’ei vegnien visitai, sche dueien ei haver ils stiarls sis quartas e mesa de nosa mesira, ils mutgs siat quartas en altezia. 

4to deigien ils stiarls silmeins esser tredisch meins velgs, curch’ei vegnien urentai, il quäl daventa denter Nadal e Daniev.

Jn fede: Jos. Ant. Meissen, en num dil cauvitg.

 

Devart ils cavals

p. 48 / [1857 fevrer ils 8] Vischinar deien tuts che han cavals. Ina tiarza spisa e pegaglia dueien era quels dar che laien buca ora sin pistira. Quels che meten cun cavalè ils cavals mo in temps, ston dar tutina spisa e pegaglia sco quels che laien ilg entir temps. La spissa dei ins tener quen ed ulivar il davos culla pagaglia. II cavalè dei entscheiver ad ira cul nurser, num ch’ils vischins concludien auter. Il cauvitg dei pladir il cavalè pella spisa e sil pli 10 cts. a di.

La spisa dei vegnir quintada 80 cts. a di. In dei scriver el cudisch de vischins nua ch’el hagi calau la spisa, / p. 49 / sinaquei ch’el sappi silsuenter entscheiver tiel suendont vischin che teing cavalg. Ei dei vegnir tegliau pustretsch cul general pustretsch. Cura ch’il cavelè ha meins che tschun cavals il davos della premavera, sch’ein ils possessurs de cavals buca obligai de vischinar pli.

 

Tigliar pustretsch

p. 8 / Ei sarau giu a conclodiu da vaschins de tigliar pustretsch enta Vitg mintgion sin il di suenter s. Tschamun ne l’enprema dumengia suenter; a sin il quäl dejen tuts quei ch’ei umens esser obligai in per chasa da seconparer a tigliar pustretsch.

A tgi che meuncha ei el stroff de 8 x. nun stgissa sufizienta; en excepi soletameing ils sura 70 onns.

Quei stroff che porta, dei mintgia sut saquen on vagnir mez en puschtretsch.

p. 11 / 1840 1 de november tigliau puschtretsch. E veng [tigliau] 8 bluzgers per tgiaura e reste en bonis 76 bluzgers cura la gliesta ei traitgia en. Ei cauvitg signur giunker Cargiet. Va giu dil sura 15 bluzgers e per in barbeisch, resta pia 50 rizzers.

II paster ei markadaus per 1 fl. 40 x. per vaca et ina petta. Ultra de quei stad eung en remesa de vischins 20 x. per vaca.

1842 ils 30 de october tigliau puschtretgs e stau 300 cauras a casa e 22 a d’alp. Restau per spisa ch’era buca dada 3 fl. 42 x. La pagaglia dil cavrer era 40 fl., per schar maner il cavrer 1 fl. 12 x. / p. 12 / Chastigiau per (s v) thiers casa 2 fl. 42 x. Et ei tuchau per caura 8 bluzgers e resta deivet sil avigniend 31 x., ils quals il cauvitg nief dei pagar.

Entscheiva la spisa dil cavrer tier signur obrist Venzins.

 

[La punt da Sars]

p. 12 / Ariguard la pun de Sars ei [1842 ils 30 de october] vigniu concludiu de schar clumar en baselgia Numnasointgia. Tgi che drovi, dei vignir. Schiglioc ei mess si ils sequents strofs: in che drova pli bia gadas cun bos 24 x., in che drova mo ina gada ner mo porta buordis 12 x. Ugau ei confirmau il madem: assistent Huonder.

 

[Lavur cumina viel las vias]

p. 42 / Ils 26 december 1854 en vischins stai seredonai et concludiu sco suonda:

Per las lavurs cuminas vid las vias de schubergiar et arver quellas dei vigni teniu ina gliesta, et ei d’ira suenter quella. Per arver las vias ilg unviern ston femnas buc’ira, bein aber ein ellas de trer suenter per schubergiar las vias. Tgi che lai sut d’ira cura ch’el ei visaus, paga en benefeci de quels ch’en stai 68 raps.

 

Reglamen dil fiug

Anno 1827 ha ia vischnaunca relaschau in uorden da fiug da 13 puncts ed obligau ils vischinadis a sia observonza. II vischinadi da Vitg e S. Gions, intenziunaus d’observar quellas prescripziuns, ha registrau anno 1833 il reglament en siu «Cudisch da Uordens e Reglas», numnaus cuortamein «Cudisch da vischins».

 

[Urentar ils tgamins e far giu fulin]

p. 4 / 1830 [ils] 1 da november han [ils] vaschins urdanau che il rottmeister al chauvitg ensemen deigien ira ad urentar ils tgiamins vagielgia Nadal, encunter Paistgias, encunter s. Plazi a da s. Mihel.

p. 9 / 1837 ils 29 de november en vischins stai ensemen e tigliar pustretsch; e biars ch’en stai castigiai muort il buca ver schubergiau ils tgiamins, han selementau che la lescha numero 3 dilg uorden de vischnaunca seigi buca clars. Sehe han ils vischins faitg sura de quei ilg sequent: Suenter ver dumendau entuorn il meini, ei il pli vignius de far ira ilg cauvitg e rottmeister la sonda dellas quatertempras et urentar ils tgiamins. Aflen ei buc en uorden, en ei obligai de schar saver ils de casa. Ils strofs en sco sura.

Jn fede suttascret dil cauvitg, che quei seigi stau il meini dils vischins.

Rest Calivers.

p. 10 / 1838 november 28 ei davard ils tgiamins vigniu faitg sequenta nova regia:

Ei vigniu dau comissiun al signur giuncher Cargiet e mistral Condrau de mercadar cun in caminfeger de schubergiar giu ils tgiamins dilg entir vischinadi, e zvar quater gadas per onn ils tgiamins de cuschina et quels dellas pegnias duas gadas, e zvar ils quatertemps sco entochen ussa, las pegnias ils quatertemps delg unviern. Mercadau deigi vignir schi stedi sco puseivel e zvar in ton per ulzada. Jn fede dil sura suttescriva il cauvitg.

 

[Supplement digl uorden da fiug]

p. 34 / 1833 ils 4 d’avrel en radunonza de vischins ei concludiu:

1. Ch’il cauvitg et rothmeister deigien esser obligai d’ira urentar ch’il uorden de fiug vegni observaus sco stad scret en cudisch de vischins. Ils conterfigiens en sutapost als strofs leu stabil!.

 2. Per mintgia meins han dus vischins d’ira urentar ch’ei seigi en mintgia cuschina duas sadialas d’aua et nua ch’ei enflassen buca quellas, deigien quels esser curdai en in strof de 20 rapps, dils quals 10 croden als urentaders . Eis pon far la ronda aschi savens sco ei voulen. En scadin cas sto quei daventar silmeins ina gada per meins. Duessen ei de quei muncar, sche croden els en strof d’in franc Pin.

Deigien quels de quella ronda urentar sco sura dil maitg entochen ilg october avon las nof della sera, ils auters meins alas oitg. Cun la fin dil meins deigien ei remetter las gliestas al cauvitg, il quäl notifichescha Iura tgi che ha d’urentar il proxim meins. La roda entscheiva ora Chischliun. De quelas gravezias en axeptai il cauvitg e rothmeister.

3. Per survigilar ils frisakens, scalas et handsprezas e che quei seigi tut en uorden, vegn ei mintgiamai traig ora dils vischins in. Per il moment ha signur capitani Ludv. Carigiet surpriu quella carica.

Il cauvitg.

 

[Far il vacht la notg]

p. 38 / [1854] Il wacht duei ira la notg dallas 10 della sera tochen las duas suenter mesa notg il meins maitg, juni e fanadur; las 10 entochen las treis inclusiv mars, avrel, uost e settember et october. Las 10 entochen las quater november, december, jener e febbruar. Duess il wacht buca far en quei et auters risguards sia obligatiun, sche duei ei vegnir dau en et intercuretg cuninagada.

Pervia della via ch’ei ha de far e nua cantar, duei ina comissiun fixar che vegn legida ora .

p. 42 / Ils 26 december 1854 concludiu de puspei far il vacht la noitg sco il on vergau, bein ch’ei vegni marcadau ch’ei stopi 2 gadas per noitg ira tras Raveras et mintg’ura sur il vitg giu. Pagau veng ei sco suonda: 50 raps sto scadin fiug dar. Sur de quei daten 20 fiugs eung 1 fr. et 20 auters eung 

1 fr. 50, e zvar quels 40 sco ei fa de basengs pli ner meins che quei, aber adina en quella proportiun. El madem temps ei il vacht era ugau fanteuna. Ils vischins d’Acla e Faltscharidas ston obligatoricamein buca star der il paga il vacht.

Per fixar tgei fiugs audien en las sura classas sco era per marcadar il vacht ei vegniu confirmau la comissiun de fiug dil onn vergau.

p. 47 / 1857 fevrer ils 8 en ils vischins stai redunai en casa de Maissen G. Adelbert cauvitg et concludiu riguard il vacht pilg on che ha de vegnir sco suonda:

Ei cun in pli de 32 vuschs encunter 14 de continuar il vacht sin il pei velg, en cas che la venerabla claustra continuas de contribuir sco tochen de cau per quel. Cas contrari deigi (dues) il vacht ira en, numche particulars seschassen neu voluntariamein et contribuessen quei che la venerabla claustra schas muncar.

 

[Elecziun d’in stadtvogt]

Per menteniment e survigilaziun della polizia dil vitg e per redunar vischins en cas de basegns, eis ei vegniu enflau per bien de legier ora in stadtvogt. Quella plaza ei lu vegnida surdada per 1859 a signur Vincens Andrioli. Sco actuar dil vischinadi ei PI. Condrau vegnus designaus. Per renconeschienscha dellas bregias dil stadtvogt, dei el mintg’on esser libers dad ina lavur cumina dil vischinadi.

 

[Conclus de metter ina latiarna]

[Ils 21 d’october 1877] ei cul pli vegniu concludiu de far in’emprova e metter per gl’onn d’uon mo tems d’unviern, vul dir in onn, ina latiarna ardenta la sera curch’ei veng stgir entochen las 9 circa, vi miez il vitg nua che menzionau. A commissiun veng ei destinau sin quen dil vitg. L’expensa dil petrolium deigi aber buca survargar francs 10.

 

1 2 3 4 5 12