Arver igl Alpsu

annada 46, nr. 22 dils 28 da matg 1902

Sco ina depescha ha relatau a nus jer ha il cussegl grond sin proposiziun fatga denter auter era concludiu de commissionar nossa regenza de voler effectuar tier il cussegl federal e tier la regenza uranèsa, che da 1903 naven vegni l‘ Alpsu mintgamai aviarta cugl 1 Juni. Lein sperar, che quei davos sforz effectueschi, suenter ch‘ in ei gia dapli onns enneu annualmein, mo adumbatten seviults tier quellas duas autoritats cun rela- tivas supplicas privatas, officialas e diplomaticas. Dal maun grischun ein ins actualmein vid la lavur ded arver e fuss quella finida sigl 1 Juni, mo da vard uranèsa ei aunc buca fiers ora ina soletta palla neiv, aschia che ils Uranès vegnan ils 2 de Juni puspei a stover mazzar atras cufflaus e lavinas la massa cavalls de tscheins, che van quei di naven dela fiera de Trun sur culm.

Inauguraziun dalla Villa Benziger

annada 46, nr. 20 dils 15 da matg 1902

Sut cannonadas de murtès han sonda vargada ils impressaris mess si pigniel silla biala villa, che Sgra. Nescha Benziger-Stoffel a New-York ha schau baghiar a Mustér. Il niev baghetg en stil de casa de purs, fatgs ord stupents quaders simetrics cul maguol resgiau ora e per part graviai cun stucaturas, sepresenta oreifer en sia dominonta posiziun. Ina atgna fontauna tschaffada cun in reservuar spisgienta igl aquaduct cun in hidrant tier la casa. Igl entir baghetg fa era honur al Sgr. arhitect Decurtins ed als impressaris Fry e Manetsch a Mustér. Denton seschass ei bein cumprar in pèr tozzels autras casas de purs culs „tschinkis“ che quella vegn a custar.

En pia memoria da Gion Librat Giger e Battesta Agosti

annada 46, nr. 15 dils 10 d’avrel 1902

Pia memoria. A Curaglia-Medel ha venderdis vargau il lunsch entuorn, era suls confins grischuns, bein enconoschent marcadont de tiers Sgr. Gion Librat Giger ualti nunspitgadamein concludiu sia activa veta. La domengia avon haveva sia malsogna priu l’ entschatta cun in lev accident en baselgia e la domengia passada, ils 6 d. q., fuv’ el ella medema baselgia — gia sco bara. Sia aunc robusta, frestga statura, che pareva de portar levamein ils 72 unviarns silla lada schuialla, havess schau sperar pli liunga veta, denton Dieus dispona. Sgr. Giger vegneva renconoschius per in fetg activ e fin marcadont, ed ha sco tal era giu bien success, e sia honzeliadat e siu humor levgiavan ad el quella cariera. Il defunct ha giu la ventira de saver assister ils dus davos onns allas primizias de dus de ses figls sco Spirituals ed al profess d’ ina figlia sco muniessa. — A Mustér ei la medema jamna miert ell‘ aulta vegliadetgna de 80 onns Sgr. Battesta Agosti, sco honzeli ustier e marcadont beinenconoschents a biars Sursilvans. Cun particulara satisiacziun e cun buna raschun segloriava il defunct beinduras de duront tuts 50 onns, ch’ el sesanfli a Mustér, aunc mai haver giu ina mediaziun. Pilver ina raritat, mo in bien exempel per marcadonts. Omisdus defuncts, els ruaussien en paisch!

Nevada da Pastgas

annada 46, nr. 14 dils 3 d’avrel 1902

Pastgas sin pégna! Pastgas e gliendis- dispastgas ha ei dau giu in grond quantum neiv; en Tujetsch han ins miserau, culla vedra l 1/2 Gliendisdis de miezdi all’ina ei a Rueras, da vegl enneu pereclitau da lavinas, mo ussa biars onns staus schurmiaus, vegniu giu ina terribla lavina de caul, ch’ ha podiu surpassar la ferma ustonza de mir ed ei sefermada pign tschancun sul stradun el vitg. Ella ha devastau 3 clavaus, denter quels in bagetg niev de 18. Admoni dal constant prigel fan ils resp. proprietaris mintgamai diever de quels bagetgs gia ’gl atun cun lur muvels. Tonaton ei era ju alla malura in quantum fein, ch’ ils purs vegnan ussa, sche 1’ aura mida aunc buc, malamein a sa-ver duvrar.

Vischnaunca indignada

annada 46, nr. 6 dils 6 da fevrer 1902

Profunda indignaziun regia ell’ entira vischnaunca de Mustér giud il turpigius secontener de siu vischin meister Josef Huonder, ussa domiciliaus a Cuera. Cura ch’ ina gronda e respectada vischnaunca, che ha tut pusseivel quitau per ses paupers, ch’ ha cumulau siu fondo pauperil sin 34,000 fr. e nua che ils privats contribueschan a norma de lur facultat aunc annualmein 1600—2000 fr. per sustener paupers e basignus, e nua ch‘ ei gliei gia avon 50 onns vegniu aviert ina casa pauperila per porscher agid a malsauns, orfens e glieut veglia della classa pauperila, cura ch’ ina tala vischnaunca vegn per amur d’ in schi misrabel um en gasettas grischunas e d’ auters cantuns discreditada e calumniada per ina vischnaunca malgiesta, inhumana e barbarica, gie cheu buglia il saun ellas aveinas de scadin vischin de Mustér, che ha aunc ina brenzla d’ affecziun e reputaziun per sia vischnaunca.

La ludeivla Suprastonza de Mustér ha claramein dilucidau e defendiu il secuntener della vischnaunca ella Gasetta Rom. ed aunc pli detagliau en pliras gasettas tudestgas de Cuera, e sco in auda dei quels dis suondar en quellas ina nova e salada refutaziun sillas repetidas inculpaziuns digl advocat de Huonder, Dr. Jurnitchek, e siu sefar gronds cun attestats de Huonder. Plirs vischins de Mustér han deplorau, che la suprastonza hagi buca dau giu pil tgau a Huonder cul meritau mogn, respectiv cun buca dar ina pli suarada caracteristica de quei um, mo ord quei ch’ ei ellas allegadas declaronzas vegniu furschau ad el sut il nas, sur siu mal secuntener ell’ Europa ed ell’ America, sa scadin nonpartischont far in’ idea de quei um senza far diever della muniziun, ch’ in ha aunc en provisiun.

Sche Huonder ha tras surdar sia affera, pendenta avon la dertgira, provocau ina deplorabla polemica, nua ch’ ei vegn detg ora il bor ad el, sche sa el pitgar il pèz e clomar si: mea culpa, mea maxiina culpa!

En pia Memoria major Franz de Vincenz

annada 46, nr. 4 dils 23 da schaner 1902

Ils 17 d. q. ha la vischnaunca de Mustér, sut sucurs de numerus amitgs ed enconoschents ord autras vischnauncas, compignau tier il ruaus della fossa siu beinenconoschent conburgeis Sgr. major Franz de Vincenz naschius ils 14 de November 1837. II defunct ei, artont il saun e spirt militeric de siu bab, Sgr. colonell Baltassar de Vincenz, che fuva cun gronda destincziun staus 42 onns en survetsch militeric spagnol, medemamein sededicaus en ses giuvens onns al da gliez temps flurent survetsch jester militeric e serendius gia da 20 onns en survetsch roman sut papa Pius IX. En tal survetsch ha il giuven grond e bi guerier fatg atras enteifer 3 onns ils enconoschents critics temps dil stat papal ed era priu part 1859 dalla bloccada dil marcau de Perugia entras la truppa papala, dals quals temps il defunct raquintava aunc savens cun fiuc ed ardiment. Turnaus cun pensiun en sia patria ha el continuau sia cariera militera en quella, nua che el ei savanzaus entochen tier major. 1872 ha el cun caschun dils manevers svizzers menau, en plazza de siu commondant colonell Risch, sco aide-major il battagliun Nr. 22 atras s. Gagl, leu, nua ch’ el ha il davos temps, pia 30 onns suenter, adumbatten encuretg levgiament da sia liunga malsogna dil cor e nua ch’ el ei era resignadamein spartius la sera dils 14 d. q.

A sia vischnaunca ed al cumin ha Sgr. maior Frz. de Vincenz prestau ses survetschs sco President communal, commember della commissiun tutelara e deputau, sco era sco premurau, bien cantadur en baselgia e pil cant profan. Perquei ha il chor viril de Mustér era priu il davos commiau da siu fideivel, vegl commember cun ina commuentonte canzun romontscha sin sia fossa, ornond quella cun in tschupi de condolenza. En favur de caussas pias ha il defunct testamentau considerabels legats, ch’ il Segner vegli remunerar. Personalmein sedestingueva Sgr. maior Vincenz tras particulara curtesia e familiaritat ed en spezial entras in nundestruibel bien humor entochen en ses vegls dis, che figievan adina beinvesius el en scadina societat. Ussa ruaussa pia en paisch, bien Amitg, e speronza ch’ ei fuvi preparau per Tei in plaz denter il chor angelic entuorn il I tron de nies Bab celestial!

Duri Sialm cun 10 onns

annada 45, nr. 32 dils 8 d’ uost 1901

Ina rara remarcabladat ellas montognas ei in giuven virtuos de 10 onns cun num Duri S . . el vischinadi de S.. a Mustér, che suna gia cun gronda habilitat e facilitat clavier ed orgla. Instruius gia cun 6 onns da siu bab, in autodididact ella musica, el sunar clavier, gauda ussa quei giuvenet dapli in onn fundamentala instrucziun d’ in oreifer organist e pianist (P. Leo), accompogn’ el gia cul orgla en siu vischinadi messas choralas e figuralas tier il survetsch divin e suna sil clavier cun virtuositat sonatas de Bethoven. Siu capabel instructer ha grondas speronzas silla svilupaziun musicala de quei buobet.

Malsogna misteriusa a Mutschengia

annada 45, nr. 14 dils 14 d’avrel 1901

A Mutschnengia, ina fracziun de Medel, ei rutt ora ils 17 de Mars en in muvel d’ in auter pur la medema nonenconoschenta malsogna sco 1896 e ha enteifer 15 dis raffau naven 7 dals 11 armauls; 1896 il Fevrèr havev’ ella devastau en curt temps tuts 7 armauls d’ in pur; 1896/97 ha ella aunc custau 12—13 singuls armauls mobein dal temps, che quels mavan ad jarva.

La malsogna, ch’ ei exteriuramein gnanc tgunsch de enconoscher, quozza mintgamai tier in armaul sil pli 3 dis e va lu quel nunspitgadamein d’ ina daguota. Las secziuns fatgas dal veterinari cantonal e districtual vid plirs cadavers han mussau tier tuts il medem stabil maletg tipic ed il medem decurs della malsogna, enzennas el venter ed el tgau de tussegaziun dil saun — tras in tissi nonenconoschent. Quei tissi sa vegnir constataus mo sin via chemicala, segi che quel sesanfli el fein, ell’ aua, el tratsch de Mutschnengia, ch’ ei tut sin schiefer, ne etc. etc.- ‘Per tal intent han ins schon 1896 giu termess agl institut Chemical cantonal ed agl institut patalogic a Turitg las allegadas materias ed era particlas infectadas dils cadavers per schar intercurir, mo l’ annalisa ha lu giu in resultat negativ. In plaida p. ex. era da tissis de fein, ch’ in supona che sappien darivar de certas rugadas ne purginas, ne sch’ il fein setuorni buc en uorden, mo era quels tissis ein aunc buca enconoschents e defini. Remarcabels ein ils cas a Mutschnengia ord motiv, che la malsogna tucca mintgamai mo il muvel ded in possessur, schegie che las condiziuns, sco fein, aua, tratsch etc. ein, sch’ in voless e sto bunamein encurir leu la raschun, tonaton per tuts muvels de quei liug ualti las medemas.

— Contagiusa para la malsogna denton per ventira buca d’ esser e sa aschia era buca daventar prigulusa per il gieneral, mo tonaton setractesch’ei cheu d’ina malsogna vehementa e maligna, che meretta tutta attenziun e precauziun. Speronza vegn ei cul temps era a reussir d’ enflar ora la caschun de quella. Per cletg ha la vischnaunca de Medel era l’ assicuranza de biestga, che gida il singul privat, mo talas schleppras cueschan ins era buca allas societats.

 

annada 46, nr. 11 dils 13 da mars 1902

La nunexplicabla malsogna, che ha onn d’ unviern raffau naven ad in pur a Mutschnengia-Medel in suenterlauter 8 dad 11 armauls, ei quels dis deplorablamein puspei semussada tiel muvel dil medem proprietari, culs medems simptons ed ha gia custau 2 armauls gronds ed attacau ulteriurs. II veterinari cantonal e districtual han giu sedau tutta pusseivla bregia per diagnosticar quella malsogna, mo senza segir success. In enquera las raschuns ellas relaziuns geologicas dil terren dil resp. pavel. En tals cas fuss ei segiramein dueivel, ch’ il cantun ne la confederaziun stessan neu cun in extraordinari agid.

Migliuraziun dil raz da nuorsas a Tujetsch

annada 45, nr. 13 dils 28 da mars 1901

La vischnaunca de Tuietseh ha per ammeglieraziun de sia razza de nuorsas concludiu d’ importar sin permavera 35 bials anugls ed in quantum nuorsas ord il Val La razza de nuorsas vallisianas — il bia alvas, cun extremitats neras e corns — sequalifichescha, sco nus havein aunc giu relatau pli ella gasetta, fetg bein per nossas relaziuns alpinas. Emprovas p. ex. a Mustér dapli 15 onns han giu oreifer success. Quellas nuorsas fan gieneralmein 40—60 funds carn, bia launa, ein fetg fritgei- vlas, stedias sill’jarva, spertas e lingieras e meins spuretgas. Onz pli ruha ei lur launa e las nuorsas neras ein raras e scartas, mo tras cruschar cun nossa razza s’ uliveschan era quellas qualitats pli u meins ora. Il pli commodeivel sans ins cumprar quellas nuorsas el Valleis sillas grondas fieras de nuorsas dil Settember a Zermatt. La megliera razza dei sesanflar el Visperthal e sil Simplon.

1 10 11 12