En memoria da catschadur Vigeli Pally

annada 46, nr. 52 dils 24 da december 1902

A Medel ei, tenor ina correspondenza, la sonda vargada vegnu surdau alla fossa il vegl, enconoschent catschadur Vigeli Pally, naschius 1820. Sia clomada de catschadur ha adina giu compignau el cun prighels e disgrazias e saveva Pally raquintar bia intressantas episodas ord sia veta ellas montognas. ’Gl onn 1877 eis el ruclaus sur in precipeci de 100 peis, en consequenza restaus dus entirs onns blessaus e malsauns en létg e sia entira veta suenter strupiaus. Mo aunc aschia seruschnav’ el — in um cun natira de fier — beinduras alla catscha. Sco invalid ha el, entras ina fetg remarcabla sculptura ord len, luvrau ora ina fideivla representa ziun dell‘ entira catscha de camutschs. Sia feglia, che ha duront quels grevs onns de malsogna ed invalididat dil bab giu quitau e stenta per quel, ei la finala aunc sezza vegnida schirada. Nies correspondent exprima perquei la speronza, ch‘ ils benefacturs dil disgraziau bab emblidien era buca vi la paupra feerlia. R. I. P.

Nevadas

annada 46, nr. 52 dils 24 da december 1902

Entschavent ils 18 cun plievia continuont ils 19 cun in stravagant suffel, che ha tscheu e leu scuau naven bein enqual tètg, ei ils 20 e 21 la neiv carschida, sco in auda, dall’ entira vallada sidengiu sin datier d’ in meter altezia ed ha cheutras interrut ne retardau considerablamein il trafic postal ed igl ordinari duront dus dis. Las postas ch’ arrivan las 3 e las 10 1/2 a Mustér ein la domengia arrivadas las 11 e l’ina della notg mo entochen Sumvitg. Conducteur Chr. Willy, che ha lu aunc voliu vegnir a pei cul sac de brevs entochen Mustér ei arrivaus leu strapazaus e mezschelaus las 71/2 della da- maun.—Ellas ruinas della val Versomet, ordeifer las gallerias, ei la domengia, probabel enten sesturschar ella neiv, il cavaigl dretg d’ina schlettra de bagascha de 2 cavalls jus surengiu e ruclaus entochen Rein. Volent silsuenter prender si la tocca han ins anflau il cavagl sauns e frestgs e quasi senza sgreflel.

Trest accident a Tschamutt

annada 46, nr. 50 dils 11 da december 1902

In trest schabetg ei dacuort succedius a Tschamutt. Ina robusta dunna de 45 onns, mumma de familia, fuva serendida endadens il vitg ella spunda dretga dil Rein per rimnar draussa de berschar. Turnont cul buordi dalla provisorica starschogna dil Rein neu, nua che menadiras fuvan il di avon segiramein passadas suravi, ei il glatsch sfundraus culla paupra dunna ed ei quella par’ei vegnida sut la peisa dil grev buordi en e restada morta. Niessegner consoleschi la combrigiada familia!

Placidus Condrau

En memoria da Placidus Condrau

Placidus Condrauannada 46, nr. 48 dils 27 da november 1902

Cura ch’ il bien sulegl va de rendiu sur las montognas grischunas giu, suenter in liung e stentus di de stad, sche ei quei in agen mirar. Engraziont mira il pur suenter encunter sera, il mattatsch termetta aunc suenter al sulegl in cordial salid ed ils pégns e las flurs della val laian encrescher. Aschia ha la mort de „nies bien Professer Placi Condrau“ fatg ina semeglionta impressiun sin vegls e giuvens el vitg patern, ella casa isolada sin la spunda sursilvana, sco ellas liungas valladas sidengiu en sia carezada ed en nossa contristada patria grischuna! Ina veta activa e benedida de otgontaquater onns, bein in liung e stentus di de stad! E la sera dils 22 de November — il sulegl era stulius davos las pézzas alvas dil Badus — havein nus stoviu dir ella tgeua combra de miert: „Finis venit, venit finis,“ I ei gliei vegniu la fin, la fin ei vegnida. Ed il vischin ha portau la tresta nova al vischin: „Signur Professer Condrau ei spartius!“

Nus essan aunc memia datier della trest’ e tonaton aschi consoleivl’ ura de sia spartida per saver dar oz ina clara e compleina survista d’ ina veta schi rehamein emplenida cun onns sco cun merets ed ornada cun ovras ed exempels, che segireschan al car defunct ina memoria, che vegn a cuzzar pli ditg che aunc ina gada ils 84 onns della veta sezza. Nus stuein secuntentar cun enzacontas flurs caracteristicas ed in pugn plein pervengla per ornar quei bein enconoschent maletg, che mira oz ord la Gasetta Romontscha aschi carinamein e fideivlamein encunter a nus, sco sche Placidus Condrau fuss aunc denter nus, luvrass per nus, scrivess per nus, sco antruras.

El scriva buca pli e nies maun trembla pigliont la plema per scriver enzitgei en memoria dil fundatur e redactur della Gasetta Romontscha, oz nua che quella compara, sco ina orfna el vestgiu ner, l‘ emprema gada en 46 onns senza la suttascripziun de Placidus Condrau. Forsa ha el sez schau anavos ina cronica cun in reh ed intressant material sur de sia veta? Deplorablamein ei quei buc il cas. Malamein ha el exaudiu nossa repetida ed instanta supplica de po buca bandunar nus senza schar anavos a nus en scrett ils fastitgs de sia veta. Ina tala scartira fuss el medem temps ina intressanta historia de nossa tiaretta el tschentanèr vargau. Ina rara humilitonza e 1’ interna perschuasiun, che la veta sezza bein applicada segi il meglier cudisch, portan la culpa, che nus havein anflau denter il quolm de sias scartiras buca —dus tozzels lingias sur de sia atgna veta. Bein ina memia simpla rama entuorn in aschi bi e custeivel maletg!

Placi Sigisbert Condrau, figl digl activ e beinmeritau mistral Fidel Condrau, ei naschius il di de s. Madleina 1819. La familia dariva da Tuietsch, nua ch’il Caplon Condrau, marter ed unfrenda della tresta invasiun franzosa, ha sanctificau il tratsch tuetschin bugnont el cun siu saung. La frestga memoria de quei niebel parents sacerdotal, par’ ei, ha plontau en el cor dil pign mattatsch Placi duas qualitats nunextinguiblas: ina energhia de fier, che selai buca storscher ed ina profunda pietusadat.

Rient raquintava il preziau defunct amitg bein enqualga al scribent de quella curta memoria, ch’ el hagi sco pign student e ministrant adina giu il desideri de survir agl altar dil Segner sco spiritual e mo sia fleivla vusch hagi stermentau giu el da quella clomada. Il Segner haveva destinau per el in auter apostolat buca meins fritgeivel e la fleivla vusch ei vegnida schi ferma e penetronta, ch’ ella ha pli tard dau la decisiun en bia combatts ed ella gronda redunonza dil pievel romontsch-grischun: il plaid prudent e la plema versada de Placidus Condrau han en in miez tschentanèr mai piars lur valeta e peisa.

Ses studis gimnasials ha el entschiet e finiu ella veglia scola claustrala a Mustér ed encoronau quels sillas universitats de München e Bonn. Da gliez temps flureva 1’ Universitat aunc catolica sper l’ Isar e Josef Görres, che formava ord tons giuvens tons officiers nunballucabels sut la bandiera catolica democratica, ei era per nies giuven Sursilvan daventaus in um della Providientscha. Naven da München ei nies student academic serendius a Bonn e leu ha el sper auters studis era s’ occupau cul dretg ecclesiastic e rimnau in capital de savida e principis. Sco ils conscolars datan perdetga, ei lur conscolar Placidus Condrau, de pintga statura corporala, sedistinguius entras sia possa spirtala, la vivacitat dil spirt ed ina veta exemplarica gia en ses onns giuvenils. Turnaus en sia cara patria grischuna ha el — mirau per ina spusa, alla quala el haveva gia daditg consecrau sia carezia e quella spusa haveva num: Scola! Sededicar all’ instrucziun ed educaziun della cara giuventetgna fuva igl ideal dil giuven e dil vegl Placi Condrau. Anno 1842 ei la scola cantonala catolica vegnida translocada da Mustér a Cuera e 7 onns ha el operau leu sco professer. Sminont che quella scola vegni buc a guder ina liunga fluriziun, eis el seretratgs a Mustér per fundar cun auters la schinumnada scola episcopala en claustra, nua ch’ el fuva lu 6 onns professer ed in onn rector. Difficultats han deplorablamein era a quella scola cavau la fossa anno 1856. Quei fuss stau burasclas e trestas uras avunda per prender ad in giuven professer siu tschaffen e per sechentar siu idealismus. Quei ei buca stau il cas e gnanc la brutalitat, culla quala ins ha suenter removiu el da sia posta sco inspectur dellas 40 scolas dil district Reinanteriur, ha sfardentau sia carezia e simpatia per il scolaresser. Denton spitgava ina autra lavur buca meins impurtonta sin il giuven e curaschus ed entras la tempiasta endiriu professer.

Suenter la curta e tresta uiara de 1848 fuva la Svizzera per la partida conservativa catolica in camp, nua ch’ ella haveva piars la battaglia ed il radicalismus ha schau sentir sia pussonza domignonta sco in grev maun de fier. En quei temps ha Placidus Condrau alzau e schau sgolatschar sia bandiera, la „Gasetta Romontscha“ e rimnau entuorn ella la partida conservativa dellas valladas romontschas. Quei ei in meret immortal ed el sez ha cheutras scret en siu num per adina ella historia grischuna. Suenter ch’ el haveva cumprau la simpla stamparia episcopala e sefidont de sia atgna plema, ha el in miez tschentanèr sco in dils emprems „officiers dil stab“ luvrau e battiu per sia partida ed ei gliei stau mo ina beinmeritada enzenna de renconoschientscha ed engrazieivladat, che la partida conservativa ha mess giu sin la fossa dil redactur della Gasetta Romontscha, curdaus culla bandiera entamaun, in tschupi culla inscripziun: La partida conservativa dil Grischun a siu fideivel menader. —

Sia veta activa sebasava sin duas petgas nunbalucontas: el fuva fideivel catolic e decidiu democrat. Sco in sigil intact de siu niebel cor ha el conservau entochen la sera de sia veta ina ataschadadat encunter la baselgia veramein affonila e virila el medem temps. Nunschenadamein mussav’ el siu sen catolic en tut siu far e demanar; a siu patertgar e sentir correspondeva siu viver ed operar. Dasperas fuv’ ei ad el encunter cor de violar tgi che haveva in’autra perschuasiun che la sia. Mai muncav’ el tier fiastas religiusas e quasi buc in di schav’ el sut d’ ir en baselgia; mo adumbatten encuress ins en sia veta ed ellas 46 annadas de sia Gasetta enzitgei petter e violont per glieut ded auters principis. Ton pli contristav’ ei el e turbelava la harmonia de siu spert, sche quei ch’ el teneva car pli che la popa de siu égl, vegneva en gasettas adversarias attaccau ne tendenziusamein maculau.

Placi Condrau fuva de natira anò in um tuttavia pacific. Schege che sia clomada de gasettist haveva gia baul destaccau el dalla tgeua veta d’ in professer, eis el tonaton els liungs onns de sia activitat publicistica derar marschaus tier 1’ offensiva. Las circumstanzias bein enqualga fetg criticas havevan numnadamein dictau ad el il plan d’ uiara: tener ensemen la partida e defender la posiziun. Ses canuns havev’ el adina bein postai e paregiai. Muort sia experienza ed enconoschientscha della historia, dellas leschas e dils protocols savev’ el ord curts e clars arguments, cun plaids e zeffras cular ballas d’ itschal, ch’ el sittava promptamein, mo adina per la partida. En tals moments semussava la pintga statura culs égls clars en tutta vivacitat e siu maun magher saveva lu spluntar sin la meisa redaczionala: „Quei va memia lunsch, cheu ston ins far frunt!“

Sco perschuadiu democrat eis el malgrad tuts scumbegls e tuttas midadas politicas de nossa tiara, adina restaus il medem. Dal temps, ch’ el ei turnaus a casa dallas universitats tudestgas, resunava ella Svizzera la rueida dils combatts constituzionals. Tut contrari als aristocrats e liberals vesev’ el sco democrat flurir ina nova veta ord il pievel. En ina republica dei il pievel esser il suveran e perquei era vegnir educaus ed habilitaus per reger. Quei era siu principi. Conform a quei ha el cun energhia e perseveronza d’ ina vard adina defendiu ils dretgs dil pievel e promoviu lur extensiun, de T autra vard cun tutta premura educau politicamein e scolau il pievel. Fertont ch’ in menader d’in cantun vischinont sesuttascriveva: „Democrat entochen la mort,“ ha Placi Condrau en vischnaunca, el cirquit ed el cantun continuadamein entochen la mort battiu per ina nobla democrazia legitima; ad ina tala ha el dedicau ils pli caulds artechels de sia Gasetta. E perquei exprima il tetel d’ honur „Professer Placi Condrau“ buca mo siu operar per la giuventetgna romontscha — nus astgein dar ad el ina pli gronda extensiun: „Professer dil pievel conservativ romontsch.“

Con savens ha il scribent de questas lingias viu il nunstunclenteivel redactur della Gasetta, co el vegneva ord sia stamparia, nua che la maschina luvrava cun fracass, per stampar e propagar quei ch’ el haveva scret per siu carezau pievel romontsch! Leu laschav’ el ruassar ses égls migeivels sillas flurs digl jert, che schai avon la stamparia, e mava a spas, il pli bugen persuls. Denton fuva quei „ir a spas“ per ordinari nuot auter, che ir suenter ad autras fitschentas, ch’ el haveva aunc sper sia clomada politica e schurnalistica.

La s. scartira di: Ina corda treidubla rumpa buc. Ina tala corda ha ligiau il preziau permiert cul pievel romontsch: la literatura romontscha, il pauperesser, il scolaresser ed a quellas treis „fitschentas“ ha el dedicau sias forzas entochen silla sava dil sonteri.

Per buna lectura populara ha el buca mo sez luvrau, mobein era animau auters de luvrar cun el. Car lectur, che legias oz la „Romontscha“, ti seregordas bein dellas bialas seras, che ti has d’ engraziar a quel, che ha mintga di patertgau vida tei, per porscher a ti mintga gevgia instrucziun, per dilucidar per tei la cuorsa dil mund, per gidar tei en tiu beinstar material e spirtal, cun in plaid: per plidar cun tei entras sia cara Gasetta Romontscha. Sch’ il renomau gasettist franzos Louis Veuillot ha detg: „Cura ch’ jeu sun morts, mettei mia plema sper mei!“ — sche sa era il pievel romontsch, tgei ch’ el ha ded engraziar alla plema, allas gasettas ed auters cudischs de Placidus Condrau.

La stad vargada ha Prof. Condrau celebrau ina remarcabla fiasta el „spital“ (casa pauperila) a Mustér ensemblamein cullas Soras della crusch, culs paupers ed enzaconts amitgs de quels: in giubileum d’ aur sco fundatur e fideivel directur dil „spital“, — siu davos giubileum. Ina pintga cazola, che rasa ina carina terlischur sur la veta ed il caracter dil giubilar! Ei segi lubiu d’ ornar quei necrolog cun enzacontas rimas, che pendan vid la preitstiva el spital en memoria:

Il bab dils paupers
Tschunconta onns —
Quei ei in tetel
De laud vengonz.

Mo tgi enquera
Sil mund lavurs,
Che portan spinas
Enstagl honurs ?

Quei sto ell’ olma
Haver in fiuc,
Che vegn dasura
E steza buc.

E Dieus ch’ envida
Quei fiuc dasur,
Quei dat la cruna
Per la lavur!

Ei gliei in curt plaid cun gronda significaziun, sche nus mettein vitier: El medem onn ha il „directur dil spital“ era celebrau siu giubileum de 50 onns sco President dil scolaresser della spatatschada vischnaunca de Mustér. Sco ins anfla en fetg biaras stivas il „Cudisch instructiv“ — schege ch’ el ei vegnius sentenziaus alla mort! — sco in vegl e solid amitg dil pievel romontsch, aschia dat ei a Mustér strusch ina stiva, nua che buca duas generaziuns — tscheu e leu treis — seregordan cun in cor engrazieivel dil temps, che Placidus Condrau fuva il bien, prudent e nunstunclenteivel inspectur de scola. Sco il defunct desiderava aunc en ses davos dis de ver la cara giuventetgna entuorn el, aschia vegnan scolasts e scolars bein savens aunc desiderar de ver lur inspectur, — adumbatten, el ha consummau sia cuorsa.

Nus stuein mo transitoricamein menzionar quei ch’ il car defunct ha fatg per la claustra de Mustér, quei chel ha operau zupadamein sco bien mediatur ina liunga rietscha d’ onns, sco mistral e deputau. In vegl guerier de Napoleon saveva, cura ch’ ei vegneva dumbrau si las battaglias, mintgaga dir cun satisfacziun: „Sun è staus presents!“ aschia havein nus viu nies Professer Condrau presents en tons uffecis, sin tontas postas e pli che mai vegn ins ad encorscher quei ussa, nua ch’ el ei absents, ussa, nua che „in pégn d’ untgida ei curdaus ella selva retica.“ —

La generala stema, carezia ed engrazieivladat ein semussadas tier la sepultura ils“ 25 de Nov. Las scolas de Mustér cun lur muentonta canzun de comiau, la scola claustrala cun bandiera sbassada en honur digl anteriur rector, l’uniun dils mistergnèrs, las differentas commissiuns, ils officials della vischnaunca e dil cirquit, cus. naz. Decurtins, Dr. Julius Dedual sco delegau della partida conservativa grischuna, ils Spirituals ed il pievel dalunsch e datier han dau la davosa honur a quel, che ha — 84 onns vegls — tonaton memia baul baundunau nus, sco il bien sulegl suenter in liung di de stad va aunc memia baul de rendiu sur nossas montognas grischunas.

In pace! M. C.

Negin telegraf a Medel

annada 46, nr. 33 dils 14 d’uost 1902

Medel ei bein in unicum en il commers svizzer. Avon curt temps porta ina gasetta tudestga ina corre- spondenza sur della biala, intressanta val Medel, che steti buca anavos alla Via-Mala. II correspondent descriva la biala situaziun dils vitgs circumdai cun bialas pradas ed uauls encoronai cun gigants culms. Spimont tra- versesch’il giuven Rein-miez la val formont pliras imposantas cascadas. Buca meins intressant para ad el il bein construiu, emperneivel stradun cun buca meins che 11 tunnels.  

Dasperas produceschi la vallada en consequenza de siu migeivel clima differents fretgs e pliras delicatessas p. ex. siu mèl schi alvs e migeivels sco la pischada, siu chischiel grass, ses gustus schambuns. La val Cristallina ed il Scopi porschien preziusas mineralas e cristalas alpinas. Mo ina caussa fetschi sesmervigliar bein enqual turist e pensioner, che frequenteschan la val Medel. Ne Curaglia ne Platta hagien telegraf ne telefon, schege che biars auters loghens han giu telegraf avon che stradun. Curaglia hagi mintga di 2 postas, mo negin fildirom. (?)

Bein, fildirom ha Medel, il telegraf va bein tras Medel, mo pren negliu albiert. Ge cheu ston ins star eri e domondar, schebein in segi el temps modern cun ses progress ne aunc decenis anavos. Con savens san bein gronds prighels vegnir untgi, sch’ in sa clomar en agid las vischnauncas vischinontas. Pertratg’ ins vid in berschament, vid prighels de lavina, vid malauras, plinavon en cas de malsognas. Ei gliei buca de sesmervigliar, che la pintga vischnaunca hagi negin miedi.

Mo quorer temps de notg tras ils prigulus tunnels a Mustér per il miedi ad aunc forza spitgar 2—3 uras leu, quei po esser per in de Medel mo spass, segir aber buca per il pazient. Cheu fuss il telegraf fetg survius.

Speronza che la nova societat de commers sursilvana vegni era dir in plaid en favur dil telegraf per Medel, pertgei era cheutras vegn il commers sursilvan augmentaus. Denton fuss ei era d’ agurar, che la lud. suprastonza de Medel figess tut siu pusseivel per promover en quei grau il beinstar de sia vischnaunca.   In turist.

Pietus defuncts

annada 46, nr. 31 dils 31 da fenadur 1902

Ils beinstonts defuncts fargliuns Gion Benedetg e Margreta Catrina Deragisch de Mustér (Acletta) han schau anavos legats per caussas pias elg importo de 2300 fr. La davosa, ch’ ei vegnida satrada quels dis ella vegliadetgna de 81 onn, ha sco devoziusa matta fatg buca meins che 45 pellegrinadis tiegl allontonau sanctuari de Citaigl en Sursès. Quei viadi figev’ ella adina tut a pei e fetg bienmarcau; ella haveva sias libras staziuns e frina barsada ella valischa per far ina broda e duvrava aschia negin spiendi. Veglia simpladat grischuna! R. I. P.

Mustra a Mustér

annada 46, nr. 30 dils 24 da fenadur 1902

La recrutaziun ha entschiet uonn ils 21 d. q. a Mustér. Officier de recrutaziun ei igl anteriur Sgr. coloneil Am-Rhyn de Luzern, experts medicinals ils miedis: maior Dr. Schlatter, prof. a Turitg, ed ils capitanis Dr. Schnöller a Tavau e Dr. Schwarzenbach d’ Oerlikon; expert pedagogic Sgr. Landolt de Turitg, assistius da Sgr. scolast Cavelty de Laax; Sgr. commondant Wetten compogna la commissiun en siu cerchel de recrutaziun. A Mustér ein 58 recruts della Cadi sepresentai, dals quals 32 ein vegni anflai per habels, 21 per inhabels e 5 bess anavos. Fertont che Glaruna ha giu mo 28% habels ei en quei riguard il resultat della Cadi pli cuntenteivels cun 55%; mo meins favoreivels segi il % staus ella scienzia della historia svizzera! Cuntenteivels denton el quen e concept. Ligi bein- duras vus giuvenets la biala historia svizzera, suenter esser passai ord scola; buca mo per saver quella tier igl examen de recrut, mobein era per vossa cultivaziun personala e per era saver serisdar enqualga en compagnia sur las heroicas ovras de nos babuns e buca mo sur lapalias etc. Appartenent il „simular“ malsognas, schliatta vesida ed udida etc. avon ils Sgrs. experts havein nus pli baul inaga giu advertiu; ei porta schliats fretgs, sco ei ha semussau e semuossa adina! Seges tonaton cuntents d’esser sauns e figei buca il nar cun Quel, che lai a vus la sanadat! Era eis ei pauc honorific per ina val- lada de schar trapplar tals enganaders e quels sabis „docters“ ein segiramein pli mals, che in giuvenet de 19 onns! Teni endament quei vus giuvens, che haveis sigl avegnir de passar la mustra!

Posta sperta

annada 46, nr. 30 dils 24 da fenadur 1902

Casualmein havein nus domengia vargada retschiert a Mustér las gasettas de Cuera datadas dil medem di enstagl pér allas 3 gia all’ ina suenter miezdi. Sinformond silla posta danunder che quei darivi, ei vegniu respondiu, che quellas segen vegnidas dadas sonda a Cuera silla viafier allas 5 della sera, segen idas a Turitg, la notg da leu a Goeschenen e domengia avon miezdi sull’Alpsu. La pli sperta spediziun per las gasettas de Cuera a Mustér va aschia buca pli sur Glion, mo bein sur Turitg, Goeschenen ed Alpsu! Nus supplicassan perquei las expediziuns en nossa capitala grischuna de far diever de quella lingia, che va tras ils cantuns s. Gagl, Turitg, Zug, Sviz e Uri.

En memoria da sur Giachen Antoni Giger

annada 46, nr. 28 dils 10 da fenadur 1902

Ils 5 d. q. ei vegniu satrau a Mustér igl aultrev. Sgr. Giachen Ant. Giger, ch’ ei morts suenter ina dolorusa malsogna ell’ aulta vegliadetgna de 82 onns e 7 meins, aschia ch’ el fuva il subsenior dil venerabel clerus della diocesa curiensa. Sche plirs pedagogs pretendan, ch’ ei selaschi savens concluder ord ils tarmagls dils affons lur futura clomada, sch’ ei quei severificau tier il defunct, che figeva sco pign affon adina si altars ed imitava las ceremonias della s. messa. El ha giu fatg ses studis gimnasials ella scola cantonala catolica, eregida 1833 ella claustra de Mustér e 1842 translocada a s. Lezi a Cuera, nua ch’ella ei 1850 vegnida unida culla scola cantonala reformada. Il liceum ha el fatg el seminari de s. Lezi, nua ch’ el ei vegnius benedius ora ’gl uost 1844. Suenter haver vicarisau entgin temps a Churwalden ha el surpriu la pleiv de Degen, 1852 quella de Dardin, 1861 quella de Surculm, 1872 eis el vegnius sco provisor a Surrein e 1890 ha el surpriu la caplania de Sedrun. Tras ina selischnada ha el rut leu ’gl unviern in bratsch ed ha malgrad tuttas curas buca saviu duvrar pli quel e celebrar la s. messa. Sco resignat viveva el en tutta retratgadat a Mustér. El era in um de siu fatg, che surportava pazientamein ses discletgs, resignaus ella veglia dil Segner. R.I. P.

1 10 11 12 13