Automobil a Mustér

annada 60, nr. 17 dils 27 d’avrel 1916

La vischnaunca de Mustéer ha en sia redunonza dils 24 d. q. priu ariguard la damonda d’ automobil la sequenta resoluziun: 1) Il strict scommond d’automobils duei en principi vegnir tenius sidretg, sco destinau ella lescha dils 5 de Mars 1911. 2) Alla regenza duessi denton vegnir dau la competenza de lubir a valladas, cumins, ne entiras vischnauncas, sin agen ed expressiv garegiar de quellas, la lubientscha de schar cursar igl automobil sin lur territori. Cheutras astga la vischinonza denton vegnir pregiudicada en negins graus.

Uniun de trafic sursilvana

annada 60, nr. 15 dils 13 d’avrel 1916

L’ uniun de trafic sursilvana ha teniu domengia vargada a Mustér sia redunonza generala. La sessiun ei vegnida presidiada dagl activ e speditiv President, Sgr. for. cirq. Jos. Huonder. Ord il rapport annual, il qual ei vegnius surdaus en squetsch als commembers, semuossa evidentamein che la suprastonza ei buca stada lischenta duront il stermentus temps d’ uiara, che smanatscha de serar si e strunglar vi era en nossa vall commers e trafic pli e pli. Ils hoteliers sursilvans han giu concludiu a Glion en numerusa frequenza, malgrad lur miserias, d’ alzar lur contribuziun annuala alla cassa dell‘ uniun da 50 cts. per létg ded jasters sin 1 fr., renconuschend eis l’impurtonza dell’ uniun per lur industria. Igl exempel dils hoteliers e lur sacrificonta buna veglia ha lura giu fretgeivla infiluenza era sin auters beinvulents umens sursilvans ed il diember dils commembers ei carschius da 52 sin 137, mo ei fuss giavischeivel e basegns, che aunc biars fetg biars renconuschessen la necessitat de setener ensemen e de segidar per puder resister als schliats temps e per puder reussir els onns pli favoreivels.

Ina dellas principalas tractandas ei stau la discussiun sur della circulara relaschada dalla regenza davart la moziun d’ automobils. La redunonza ha cun gronda majoritat concludiu la resoluziun en favur d’ ina limitada admissiun dils automobils el cantun Grischun. Il conclus ei vegnius prius encunter ina proposiziun fatga: de vuler desister d’ ina formala resoluziun, essend che quella vegnessi a contrastar memia fetg cun las resoluziuns per part gia pridas ed era cun quellas, che vegnan aunc a suondar, probabel, dallas vischnauncas politicas en Surselva. Ins ha cheu encunter fatg valer la raschun, ch’ ils basegns de commers e trafic ed en special l’ industria ded jasters giustificheschi ina positiva resoluziun da part dell’ uniun de trafic, ton pli che las relaziuns en nossa Surselva seigien dapi l’enconuschenta votaziun de 1911 essenzialmein semidadas.

Davart la repartiziun de reconvalescents d’ uiara per nies cantun ei dapresent d’ endriescher nuot positiv. La redunonza ha aunc concludiu de separticipar per il considereivel importo vid la reclama collectiva dell’ uniun de trafic cantonala e de ultra de quei spender ina pl gronda summa per la reclama indigena. Per conclusiun de nies quort rapport engraziein nus era ella „Gasetta“ a tuts ils amitgs ed amitgas della biala Surselva egl jester che sedattan onn per onn bia breigia de far er conuschenta la vall dil giuven Rhein tras plaid e scartia. Als compatriots clom’ jeu tier:

Sursilvans segidei
Sche gida Dieus adina,
La curascha salvei
E seiges tuts perina.

En memoria da decan Valentin Berther

annada 60, nr. 13 dils 30 da mars 1916

Rev. canoni Nicolaus Val. Berther, decan dil capetel grond sursilvan e plevon ad Andiast, ei la damaun della fiasta, cura ch’ igl aunghel Gabriel ei staus termess a Nazareth tier la purschala, vegnius clamaus dad in aunghel tier il Segner per retscheiver la pagaglia dil survient fideivel.

II venerabel defunct ei naschius a Segnas, Mustér, ils 17 de Matg 1856 ed ei aschia vegnius sin ina vegliadetgna de prest 60 onns. Ses studis haveva el giu entschiet en claustra a Mustér, continuond quels ad Altdorf e Nossadunnaun. El ha giu la ventira de saver frequentar l‘ Universität de Würzburg. Igl onn 1882 eis el lu vegnius benedius ora ed ha Nossadunna-Uost celebrau sia messa nuviala en la baselgia gronda della claustra a Mustér.

Sia pastoraziun ha Sur Berther entschiet en la pintga, isolada pleiv de Pigniu e finiu ad Andiast, nua che el ei staus 31 onn. Paucas midadas en ina aunc ualti liunga veta; nus tenin denton quei per ina honur per il defunct plevon e per sia pleiv. Quella ha mussau engrazieivla attaschadadat ed el ha capiu de buca vegnir veders, de sefar adina quasi novs entras continuau studi.

Per raschun de sia solida savida haveva il defunct era „in plaid el capetel“ e gudeva el la stema de ses confrars, la quala quels han demussau cun eleger el per decan a Breil 1910 ed ils canonics han ornau el cun lur tetel 1913. Lu era el gia in um malsaun, 1914 ha el denton aunc pudiu presidiar il capetel grond a Lumbrein. Aunc igl atun vargau ha Sur Berther visitau siu liug nativ, sco quasi mintg’ onn, quei era sia vacanza. Ussa ruaussa el sper siu carezau sanctuari de s. Geletta.

Fideivels a sia pleiv, fideivels a siu liug nativ, ei canoni Berther era staus fideivels al stan, el qual el fuva naschius, el ha entochen els davos onns manteniu sez l’ economia purila, il pli davos dils Spirituals, e daferton ch’igl ei generala lamentaschun, ch’ei rendi buca de far il pur, pretendeva el, ch’ ei rendevi de bia meglier, che de schar vi.

Il defunct era in um de robusta comparsa, cun pass franc e ferm, e de vigurusa forza e stateivladat fuvan era siu spért e caracter. El ei ius adina via grada. Siu Professor, il renomau Hettinger, ha bein giu dau la direcziun al talentus giuven grischun. Hettinger enconuscheva il spért dil temps modern, carezava aber sia cardientscha e sia baselgia pli che tutta pumpa moderna ed ha buca seschau tschorventar da quella. Siu scolar, nies decan, ei restaus fideivels sia entira veta a quei spért, che regeva da quei temps, il temps dil combat culturian, ils catolics, mussond adina viv interess per tuttas novas dispetas principialas, senza untgir pass ord via catolica. Tgi che portava ordavon la bandiera catolica en in combat, era segirs, ch’il plevon ded Andiast suondava.

Sche sia pleiv tschenta in monument sin sia fossa, savess ella cun buna raschun scriver sin quei: „El ei staus fideivels a nus 31 onn, fideivels a sesez adina.“ „Survient bien e fideivel“, possies esser „en la gloria de tiu Signur“. gg.

En memoria da fr. Rafael Brader

annada 60, nr. Suenter che la ven. claustra de Mustér ha pudiu tener serau la porta per igl aunghel della mort varga 25 onns, ha la familia claustrala, suenter la mort de nies rev. P. Gregori a Mustair, ussa giu treis baras el dequors de sis jamnas: rel. Br. Benedetg, stud. Max Hauser e sin la vigelgia de Nossadunna-Mars rel. Br. Rafael Brader. Oriunds da Kaltbrunn, ha Br. Rafael exequiu meisterilmein sia clamoda de cusunz en claustra bunamein 30 onns, schibein per ils numerus habitonts en claustra sco era per enqual signur augsegner, per la baselgia sco per il teater dils students. Ina quorta, vehementa malsogna, duront la quala el ha giu la ventira de retscheiver telegraficamein la benedicziun de Msgr. uestg Robert de S. Gagl, tier il bab. dil qual el haveva giu empriu siu mistregn, ha menau il pietus e luvrus bruoder benedictin tier il ruaus perpeten, ella vegliadetgna de 55 onns. Il Signur sur veta e mort vegli dar ad el il vestgiu della gloria celestiala!

Rinforzament per la Punt Russein

annada 60, nr. 12 dils 23 da mars 1916

Notizias. Revisiun e rinforz della pun Russein, ina custeivla, heiclia e spuretga lavur, va prompt vinavon. Suenter che tuttas travs defectas ein remplazzadas ne rinforzadas, dei aunc vegnir stendiu sin rodas 2 sugas d’ itschal tras la pun e fermadas da mintga vart en grepp; mo quellas sugas vegnan sin dentuorn de 15,000 fr. Ils quosts della renovaziun van per quen della confederaziun, che ha ordinau quella en interess militar. Mo era tschelluisa meretta quei magnific edifeci ed exempel d’ architectura ina buna conservaziun.

La pun Russein, construida tras archit. Faller de Glion, ei vegnida inaugurada cul stradun igl atun 1857; ell’ ei ca. 60 m. liunga ed ual aschi aulta sur la vall. Per sia construcziun che ha giu custau total 30,000 fr., ei vegniu duvrau 450 e mo per las puns piarsas 400 plontas (la lenna fuva lu pli bien marcau che ussa) ed 80 tscheners ferradira; tier la presenta renovaziun vegn uss aunc vitier da bia tscheners nova ferradira. II stagn trit tetg de schlondas della pun vegn bein er’ a vegnir remplazzaus tras in qualificau niev tetg de stuors stgir, che detti absolutamein sust al lenam e scroli era dafertontier giu las grevas nevadas. Speronza va l’ entira lavur ora en bein.

En memoria da fr. Benedetg Eble

annada 60, nr. 7 dils 17 da fevrer 1916

Claustra de Mustér, Sonda vargada ei miert suenter ina quorta malsogna ella vegliadetgna de 79 onns Br. Benedetg Eble, il bein enconuschent sacristan della ven. claustra. Naschius a Oberreitnau, Baviera, ha el tatg atras il survetsch de crotschier e perfin de schuldau e quei igl onn d’ uiara 1866, senza piarder la clamada religiusa. Vegnius a Mustér ha el surviu en claustra enzaconts onns per entrar lura en quella sco frater laic suenter la restauraziun. En tuts quels onns, 41, resp. 37 onns, ha el sco bien, obedeivel e fideivel, sco luvrurs e pietus „Bruoder Benedetg“ exequiu exempiaricamein ses differents uffecis, specialmein sco caluster claustral. Enconuschents tier tuts a Mustér e tier spirituals e pelegrins, ha el dau a tuts in bien exempel e fuva sez zatgei sco in altar della baselgia claustrala. El ha veramein meritau de haver giu per di de sepultura la fiasta secundara dils s. fundaturs, ils 14 de Fevrer. El vivi tier il Segner, il fideivel sacristan dil qual el ei staus sin tiara!

Quei di de sepultura dil sacristan duev’ er’ esser il davos di per in ministrant, student Max Hauser de Basel, 16 onns vegls. Sia malsogna acuta ha domignau tutta premura medicinala, tuts quitaus e tuts cordials desideris dils coventuals e students de retener la giuvna veta de quei student exemplaric, che carezava la claustra sco sia casa paterna. Oz han ils conventuals e conscolars accompignau il bien Max giu sin la gara e quei cun grev cor. — Era el pli pacific encarden dil mund sefa valer mintgaton zatgei sco l’ aria dils camps de battaglia. Ils cars defuncts ruaussien en la paisch dil Segner!

En memoria da Baseli Columberg

annada 60, nr 5 dils 4 da fevrer 1916

A miez la veta! Jer, gevia endamaun entuorn las 6, ei sin via a perver il schiglioc saun e taffer um de 42 onns Baseli Columberg de Mustér-Cons, pur e fabricant de pegnas-scalegl, vegnius tuccaus dalla daguota sin la via de Cons sur la baselgia parochiala. Suondonts perveseders han anflau el en agonia e portau el a casa, nua ch’ el ha en preschientscha sacerdotala en quort fladau ora sia veta. Il defunct, brav e premurau bab de familia, lai anavos ina veglia mumma, ed ina combrigiada vieua cun 9 affons pigns. Niessegner consoleschi els e vegli haver priu si il defunct tier la paisch perpetna!

Viafier Brig-Furka-Mustér

annada 60, nr. 4 dils 27 da schaner 1916

La Viafier Brig-Furka-Mustér ha tschentau si siu emprem proiect per igi urari de stad 1916, valeivels dagl 1 Matg—30 Settember. Per la lingia da Gletsch a Mustér va quei urari naturalmein en vigur pér cun l’ avertura de quella, ch’ ei, sco gia allegau, prevediu sin miez Fenadur. — II suondont extract ord igl urari orientescha empau sur ils trens planisai per uonn, sur staziuns, distanzas e temps de viadi. Denton anfla quei proiect fors’ aunc enqual’ midada.

 

7.45

1.25*

4.20

 

Brig

 

 

9.30 12.55*

6.15

 

 

8.35

2.14

5.18

 

 

Fiesch

 

 

8.32 12.05

5.25

 

6.00 10.08

3.47

7.05

 

 

Gletsch

 

 

7.00 10 16

3.49

8.40

6.29

11.14

4.33

 

 

 

Furka

 

 

9.48

3.21

8.12

7.29

12.10

5.30

 

 

 

Ursera

 

 

8.35

1.58

7.01

8.14

1.06

6.09

 

 

 

Nätschen

 

 

8.12

1.35

6.38

8.28

1.20

6.24

 

 

 

Alpsu

 

 

7.58

1.21

6.25

8.52

1.44

6.48

 

 

 

Tschamutt

 

 

7.33

12.56

6.01

9.12

2.04

7.08

 

 

 

Rueras

 

 

7.10

12.33

5.38

9.19

2.09

7.13

 

 

 

Sedrun

 

 

7.05

12.28

5.33

9.36

2.26

7.30

 

 

 

Segnas

Muster

 

 

6.45

12.08

5.13

9.50

2.40

7.44

 

 

 

6.30

11.53

4.58

*) va dagl 1 Zercladur naven.

Ei cursescha aschia: 1 tren anavon ed anavos mo denter Gletsch-Mustér (33/4 uras; 2 trens anavon ed anavos denter Brig-Mustér (6—7 uras); 1 tren mo denter Gletsch-Brig (21/2). Denter Brig-Gletsch ei la viafier gia cursada igl onn vargau.

Denter Brig-Gletsch sesanflan las 16 staziuns: Naters, Bitsch Zermatt, Morel, Grengiols, Lax, Fiesch, Fürgangen, Niederwald, Blitzingen, Biel, Reckingen, Münster, Geschinen, Ulrichen, Obergestein, Oberwald. — Denter Gletsch-Ursera: Muttbach, Furka, Tiefenbach, Realp, Hospental. — Las staziuns denter Ursera-Mustér ein el sura urari.

A Brig ha la lingia nova communicaziun cun las lingias de Lausanne, dil Lötschberg e Simplon; ad Ursera cun Caschanutta-Gotthard (nua che la lingia tras la greppa della Vall Scalina va era encunter la fin); a Mustér cun la Viafier-Retica. — Quella lingia ha aschia sin sia quorsa tras nossas alps meridionalas capo communicaziuns e ligia Genevra direct cun Cuera. Possi la paisch era favorisar ton pli spert quell’ interpresa.

 

 

annada 60, nr. 8 dils 24 da fevrer 1916

Sco ins auda ussa, duei la lingia nova Mustér-Alpsu -Fuika muort l’ uiara aunc buca vegnir aviarta per uonn. Ea quei senn ei silmeins vegniu dau part dall’ administraziun ad emploiai engaschai.

Ski Club Mustér

annada 60, nr. 2 dils 13 da schaner 1916

St. Pieder, schiglioc nies oreifer amitg, havev’emblidau nus uonn, e vuleva nuota schar curdar l’ aschi desiderada neiv. Sin la quorta notizia en la davosa „Gas. Rom.“ ariguard il quors d’ instrucziun per skiturs a Mustér, ha el denton fatg spert de vegnir suenter a nos giavischs e termess ina stupenta neiv, aschia che nus savein fixar il proiectau quors definitivamein sin l’emprem’jamna dil meins Fevrer. Sco instructer ei engaschau in enconuschent capavel skitur (e dasperas bien scribent) il qual funczionescha dapresent a Flem sut generala cuntentientscha dils skiturs de leu, e nus savein aschia sperar, che quei quors vegni era a Mustér frequentaus da numerus novs skiturs jasters e dumiastis, sco quei ch il comite spetga era ord miez dils 50 commembers dil Club sez numerusa participaziun. En uniun cun ils exercezis vegn era fatg entginas excursiuns. Per ulteriur sclariment veglien amaturs sannunziar tier il comite dil Club de skiturs Mustér.

B. Cun oz (gevia) han ils exercezis jamnils per ils giuvens skiturs dellas scolas dil vitg-Mustér priu lur entschatta cun ina numerusa participaziun. Per ils scolars e giuvens ord scola, ch’ ein en possess de skis dil Club de skiturs Mustér, ein quels exercezis obligatorics.

Historia indigena da p. Notker Curti

annada 60, nr. 1 dils 5 da schaner 1916

Historia indigena. Rev. P. Notker Curti, conventual della ven. claustra de Mustér, premurau e versau scrutatur dil temps vegl e de sia historia culturala e religiusa, ha daquort puspei publicau duas interessantas lavurs ord quei terren.

El vol. LXX. della scartira periodica „Geschichtsfreund“ ha el schau comparer in „Rapport de visitaziun sur la Vall Ursera digl onn 1643“, che sesanfla sper auters medems rapports ord quei temps egl arhiv episcopal a Cuera. Il rapport ei en lungatg latin e dariva dal prenci-uestg Johann VI Flugi d’ Aspermont (1636—1661), che ha giu concepiu quei 1643 sur ina visitaziun en Surselva ed ella Vall Ursera; las explicaziuns digl editur ein per tudestg. Il rapport contegn rehs detagls sur las singulas baselgias e capluttas, lur facultat ed indrez, sur plevons e schizun sur ils calusters de glez temps. Ursera, Hospenthal e Realp formavan lu mo ina soletta pleiv.

La secunda publicaziun de P. Notker Curti sesanfla en Nr. 12 della scartira „Bündner Monatsblatt“ 1915 e tractescha las capluttas veglias en Surselva, medemamein tenor igl allegau Rapport de visitaziun de 1643. Ei setractescha dellas capluttas, per part ussa baselgias parochialas, de: S. Sein a Ladir, S. Flurin a Siat e S. Valentin a Pigniu; de S. Sievi a Breil, S. Placi a Mustér e S. Benedetg a Sumvitg. — Quellas publicaziuns porschan bia interess per amitgs dell’ antiquitat.

1 4 5 6 7