Tren cun 30 internai arriva a Mustér

annada 60, nr. 52 dils 28 da december 1916

II di de Nadal cul tren dellas 12.10 ei arrivau a Mustér il davos transport cun 30 internai tudestgs, e culs quals il diember total dils internai a Mustér ei carschius sin 183, ne sil diember normal d’ ina compignia. Ils 30 davos fuvan per gronda part stai pli baul en prischunia a Marocco, silsuenter en Frontscha e vegni relaschai en Svizzera pervia de malsogna della malaria, ne febra africana, la quala ei tier anteriurs internai de medema malsogna gia medegada compleinamein duront lur cura a Mustér. Con miraculusamein biars de quels internai ein mitschai cun la veta ord il fiug dellas battaglias muossa il factum, ch’ in dils davos internai, in corporal, posseda bucca meins che 25 blessuras de ballas ne scalgias granata el tgierp, en quei 7 mo vid in bratsch, al qual era 3 dets ein scarpai naven. Trestas memorias.

La sera avon Nadal han ils internai giu el hotel della Cruna ina communabla e fetg edificonta festivaziun cun pignel de Nadal, tier la quala lur pastor Blum ha teniu ina commuentont’ allocuziun religiusa e lur commandant premlit. Knorzer in vigurus plaid militar-patriotic. Malgrad l’ uiara furionta veglien els celebrar oz cheu dalunsch dals lur de casa, mo en cara tiara hospitala, la pli sublima fiasta de paisch, la quala tuts cristifideivels hagien il dretg e l’ obligaziun de festivar. Bialas canzuns de Nadal han embelliu igl act. Silsuenter ha scadin hotel d’internai aunc giu dapersei siu pignel de Nadal, culs regals, ch’il guvern tudestg e l’uniun t tudestga d’ agid haveva schau vegnir tier sin tal’ occasiun. Buc il pli pauc han las ca. 30 sgarsolas de Tavau plaschiu alla schuldada. Era ils 50 internai a Curaglia han giu ina medema festivaziun dil pignel de Nadal, per tuts in commensurau e frestgentont impuls spirtal.

En memoria da pictur Toni Columberg

annada 60, nr. 51 dils 21 da december 1916

Il mardis vargau ei a Mustér vegniu surdau alla fossa in vischin de cheu, che mereta er’ ella Gas. Rom. entgins plaids de buna memoria. Sgr. pictur Antoni Columberg, ne, sco el ei da giuven ensi vegnius numnaus en siu liug nativ sco ell’ entira vallada, il „Toni moler“, ei la domengia notg anetgamein spartius da quest mund, aschilunsch nunspetgadamein, ch’ el mava schiglioc aunc adina entuorn e suenter sias fatschentas, malgrad che la fleivlezia de vegliadetgna haveva, dapi ina greva malsogna d’ avon in onn, surpriu veseivlamein igl um de passa 74 onns. Aunc il di avon havev’ el fatg, bein a pusinond, sia viseta el vitg; igl ei stau la davosa en veta.

Sche Toni Columberg ei cun 74 onns staus isaus e surprius da fleivlezia, sch’ ei quei buca de sesmervegliar tier in um, ch’ ei ina liunga vet’ ora staus in exempel de luvrusadat e quei plitost cun sesurvir de sia energia e de siu tschaffen tier la lavur, che de sias pli fleivlas forzas corporalas. Mo per gronda part levgiau siu grev buordi ha tras si’ entira veta era siu adina bien humor. Sco sia luvrusadat, recliadat e solidadat havevan fatg el generalmein stimaus, aschia fageva siu humor e siu bien caracter era adina beinvesius el en societat. — Toni Columberg haveva da giuven era frequentau entgins onns la scola claustrala e passond cun ca. 17 onns ord quella, ha el per munconza de scolasts stoviu dar scola quei unviern ad Accletta. Toni fuv’ aunc en ses vegls dis loschs de haver giu funczionau inaga sco scolast e quei mo per ina paga de 60 fr. i

Mussond gia en scola bien talent el desegn, ha el lu elegiu la clamada de pictur, ei daventaus in bien meister cul pensel e ha cun agid de ses 3 fegls de medema clamada mess neu ina considerabla fatschenta cun lavur dall’ entira vallada sidengiu. Sch’ el schev’ enqualga cun humor, ch’ el hagi en ses giuvens onns stoviu bardigliar 24 gadas casa, sche havev’ el ussa la satisfacziun de tras sia activitat haver rabitschau tier in brav agen casamen. Tier tut sia atgna gronda lavur fuva Toni dasperas adina in um fetg survetscheivel; cunzun nua ch’ ei setractava de contribuir cun lavur tier occasiuns publicas disdev’ el mai e fuv’ adin’ in dils capo iniziants e promoturs d’ organisaziuns festivas d’ ina ne l’ autra specia. El demussava per il public buca mo viv interess cun plaids, mobein era cun ovras e ha per tals intents sacrificau bia temps e lavur. Cun Toni Columberg ei puspei in toc dil bien vegl Vitg Mustér svanius ed jus vi ella perpetnadat, in bien bab de familia, in activ e real mistergner, in bien e brav burgheis. El ruaussi en paisch!

Sera de proiectaziun dil Club da skis Mustér

annada 60, nr. 48 dils 30 da november 1916

Mustér. (Corr.) Sin ils 6 de Dec. ha il Club de skiturs a Mustér aranschau ina sera de projecziun, cun maletgs sur il sport d’ unviern e referat cun explicaziun, da Sgr. dir. Baiter de Flem. La sera vegn embellida cun producziuns dell’ uniun gimnastica, cant e musica. Aschinavon ch‘ igl entir recav vegn impundius per cumprar skis per ils buobs de scola meins beinstonts astgan ins spetgar numerusa frequenza.

Il sport d‘ unviern ei numsadamein buca mo in divertiment; conts de nos guerriers havessen spargnau els davos onns de survetsch militar bein enqual strapaz, havessen els giu empriu igl inschin ded ir sin skis ad uras. Tgei las armadas de skiturs han prestau en las Karpathas e Vogesas etc. ei enconuschent. — Dasperas, tgei ei pli bi, sanadeivel ed innocent, che ir las domengias suenter miezdi, ne auters dis, ora en la biala natira sin exercezis ne excursiuns.

Pia tuts amitgs de nos giuvens skiturs, ils futurs defensurs della patrla, comparien S. Clau sera tier la sura numnada recreaziun.

 

annada 60, nr. 50 dils 14 da december 1916

St. Clau sera ha il Club de skiturs a Mustér menau atras ella sala dil hotel „Bellevue“ la publicada sera de recreaziun. Deplorablamein ha quella pitiu in tec entras ina interrupziun dil conduct electric digl apparat de proiecziun, mo nuotatonmeins eis ei aunc reussiu a Sgr. dir. Baiter de Flem de producir entgins bials ed interessants maletgs sur dil sport d’ unviern de Flem e contuorn. — ,

La giuvna uniun gimnastica ha entras pliras bialas producziuns mussau, ch’ ei seigi el quort temps de sia existenza veramein vegniu exercitau cun tschaffen e premura. Per variaziun ha quell’ uniun era schau resonar zacontas cazuns, romontschas e tudestgas. L’ entira producziun ei vegnida cungida cun in emperneivel orchester de clavier, gigia e mandolinas e cun in stupent solo da part della „filia hospitalis“, versada cantadura de Mustér. — Deplorablamein han pliras fatschas, las qualas ins ei schiglioc endisaus d’ observar tier mintga producziun, jastra e dumiastia, terlischau questa sera entras absenza, schege ch’il bi intent, per il qual la caussa fuva aranschada, era generalmein enconuschents. Era dals geniturs dils 25 buobs, ch’ eran sannunziai per skis gratuits, ein stai presents — dus —. Lavurs, breigias e quosts dellas duas sura numnadas uniuns per in intent popular e nizeivel meritassen veramein de vegnir appreziadas empau meglier.

Disgrazia sin il Tödi

annada 60, nr. 39 dils 28 da settember 1916

Ils turists Künzler e Christen ein serendi en compagnia d’ in tierz sin il Schneehorn. Suenter quei tur ein ils dus emprems sesparti dal tierz per persuls aunc traversar dal vest il Tödi. La traversada ei reussida. Sin il glatscher Biferten ei denton la descensiun vegnida impedida empau. Il stgir della notg ha surpriu ils dus turists, aschia che quels han stoviu passentar la notg sin il glatscher. L’autra damaun han els continuau lur viadi encunter la tegia clubista de Grünhorn. Entuorn las 11 a. m. ei Christen anetgamein curdaus en ina sfendaglia dil glatscher, 5 meters afuns. Künzler ha ditg empruau de portar agid a siu compogn sventirau, il qual deva sin sur ad el e possedeva aunc la preschientscha de spért. Finalmein eis el serendius viers la Sandalp per encurir agid; tier la tegia clubista de Fridolin, pli vischina, ha el numnadamein buca giu anflau la via muort la spessa brentina. Dalla val della Linth ei sin sia nova ina colonna d’ agid de 7 umens arrivada allas 7 d. s. ella tegia de Fridolin. En consequenza della tschaghera de brentina e stgiradetgna ha la colonna buca saviu encurir il disgraziau quella sera.

L’ autra damaun allas 4 ein ils umens della colonna semess sin via ed ein allas 7 arrivai el liug de disgrazia. Duront duas uras han els stoviu sgarsar naven pli ch’ in meter neiv nova sur las sfandaglias per encurir il disgraziau. Mo adumbatten. Il glatscher ha buca returnau sia preda lagutida. La colonna ha stoviu returnar senza haver anflau il turist Christen, ne vivs ne morts.

Dretgs da burgheis

annada 60, nr. 37 dils 14 da settember 1916

Notizias. La vischnaunca de Mustér ha en sia redunonza dils 8 d. q. concludiu unanimamein de regalar al niev avat de sia ven. claustra, a Mgr. Bonifaci Duwe, entochen dacheu burgheis tudestg de Werpe en Westtalia, il dretg de burgheis d’honur de Mustér, il qual quel ha acceptau cun grond plascher.

 

annada 60, nr. 39 dils 28 da settember 1916

La vischnaunca de burgheis de Mustér ha dau il dretg de burgheis a Sgr. Paul Tiocca-Bodmer de Strassburg, staus sesents ell’ Italia, nua ch’ el posseda, sco a S. Murezi e Lucern, grondas possessiuns.

Concert da xilofon

annada 60, nr. 35 dils 31 d’ uost 1916

Il proverbi di ch’ ei detti de tuttas sorts gleut deno quadra. Er’ina remarcabla figura ei seproducida ils davos dis a Mustér, Glion etc. la quala fageva buca pauc spass, cunzun als affons. Ina „poppa“ de 38 onns, mo 70 cm. liunga e d’ entuorn 40 funs peisa. L’intressanta zwerga senumna Angelica Derflar, ei oriunda da Hannover, mo naschida e tratga si a Turitg; sia mumma seigi pauc pli gronda. Mo sia habilitat de sunar Xylophon, in instrument cun glestas lenn, che vegnan schumbradas cun martials e dattan in oreifer tun, ei veramein admirabla e grondiusa. Quella pintga dunschala seigi la emprema virtuosa dil mund sin quei instrument. Ella ha giu dapertut numerus admiraturs sin vias ed en salas.

En memoria da Margreta Flepp-Schuoler

annada 60, nr. 34 dils 24 d’ uost 1916

Sonda vargada ei vegniu satrau a Mustér ina pietusa dunna de prest 69 onns cul num Margreta Flepp-Schuoler. Ella ha giu 11 affons, dals quals 9 ein aunc en veta e 6 maridai e quels han ensemen giu 45 affons (39 aunc vivs). Aschia era la defuncta stada tatta de 45 beadis. Quei ei era patriotismus senza instrucziun civila burgheisa, sch’ ins pertratga conts sacrifecis, che mo in affon quosta.

Referat cun maletgs de projecziun

annada 60, nr. 32 dils 10 d’ uost 1916

Glendisdis proxim allas 8 della sera, ha liug ei hotel Bellevue a Mustér in referat cun maletgs de projecziun, ch’ in benefactur de Turitg tegn gratuitamein en favur de basignus internai tudestgs de Mustér. II programm preveda denter auter: maletgs sur uors glacials e catscha ella Mar glaciala septentrionala, sur bellezias alpinas, cul landsturm tras la Pologna etc. Prezi d’ entrada 50 cts. (vide inserat).

Exercezi communabel de pompiers

annada 60, nr. 31 dils 3 d’ uost 1916

Fatgs de pompiers. Sin insinuaziun della policia cantonala de fiug ed en execuziun digl uorden de fiug cantonal e cirquital ha la commissiun de fiug dil cumin della Cadi fixau in communabel exercezi cirquital, in aschinumnau „Kreisfeuerwehrtag“ a Mustér sin ils 13 d’Uost a l’ina suenter miezdi. In delegau della policia cant. de fiug vegn a direger tal exercezi e dar giu la critica.

 

annada 60, nr. 35 dils 31 d’ uost 1916

— Exercezi de pompiers cirqultal a Mustér (Corr.) Domengia ils 13 d’ Uost ei vegniu teniu a Majenfeld ed a Mustér duas dietas cirquitalas de pompiers, per  il cumin dils Vitgs e per la Cadi. Tenor ina corresspondenza en Nr. 190 dil Tagblatt ein ca. 200 umens 7 separticipai vid igl exercezi de Majenfeld, sut direcziun dils instructers cantonals Held e Brugger. Ils scharschai hagien dissolviu lur pensum cun inschin, savida e capacitat e per contentientacha della direcziun. La commissiun de fiug cirquitala de Majenteld seigi pertscharta de sia obligaziun.

A Mustér encuntercomi ei la frequenza davart dils corps de pompiers dellas siat vischnauncas stada ina veramein miserabla. Il corps de pompiers de Mustér era representaus tras treis partiziuns cun ca. 50 umens. La  vischnaunca de Medel haveva termess ina partiziun de 18 umens e lura — eis ei stau tut. Las autras tschun vischnauncas han terlischau tras absenza e quei malgrad las statutas de cumin, che perscrivan per quel in annual exercezi obligatoric, e malgrad l‘ ordinaziun della commissiun de fiug, che haveva clamau en ils corps suenter ina interrupziun de dus onns tier igl obligau exercezi.

Ins stuess quitar, ch’ il grond berschament de Cuort Sursaissa, dil qual la vischnaunca de Breil ei stada perdetga per snueivla sgarschur dils aspectaturs, ed il qual berschament ha cotschniu il firmament per tut il contuorn da bi clar miezdi, duess haver giu destadau en Surselva senn ed interess per igl uorden de fiug. Il berschament de Cuort ha mussau danovamein clar ed evident, tgei devastaziuns il fiug sa caschunar al carstgaun en in vitg, nua ch’ ins ei sepreparaus memia nuot per saver far frunt al prighel maluardau en siu origin; el ha mussau a nus, ch’ essan stai perdetga de quella disgrazia, ch’ ei hagi num esser prompts continuadamein ed adina cun ils necessaris indrezs per combatter quei sgarscheivel e prigulus element. Precauziun e quitau el manipular cun fiug, tizun e burniu stuein nus haver e fidonza sin Diu secapescha da sesez, mo ultra de quei stuein nus mintga moment esser bein preparai cun aua e forzas de gleut per dustar nies tetg e nies fatg ord prighel de fiug. Ei drova unfrendas leutier de daners e lavur, per spargnar unfrendas pli grondas vid la veta e beins. In’ unfrenda, che mintgin sa portar e sto prestar, ei igl exercezi, che damonda dal singul nuot auter che bunaveglia e perseveronza.

Nus stuein confessar, ch’ei seigi tier nus fatg memia pigns progress en quei grau dapi ch‘ il cantun ha surpriu la resca dell’ assecuranza de fiug e tonaton fagein nus tut mo per nus, sche nus prestein enzatgei. Sche nus liberein ord il fiug nos baghetgs, tier l‘ erecziun dils quals ins lai, sco ei vegn detg, pegliar la pial e buorsa, sche havein nus bein sez igl emprem interess vidlunder, e sch‘ il cantun ei suenter interessaus ed engaschaus en caussa, sche essan nus puspei quels, che profitein, sch‘ il cantun stat preservaus da donn e discletgs, pertgei ch’ il cantun essan nus, il pievel grischun, e buc ils quolms ne las valls.

Perquei mes vischins en vitgs ed ucclauns, fagei vies duer en vies interess ed ord carezia per il proxim.

Vus geraus e suprastonzas, vus stueis promover il progress en fatgs digl uorden de stizzar e de policia de fiug, e las vischnauncas deigien piaun e plaun perfeczionar lur indrezs per supprimer incendis e berschaments, ellas dein schar frequentar umens adattai e svelts ils quors, e suprastonzas ston sustener els cun plaid e fatg a casa.

La commissiun de fiug vulessen nus aunc supplicar de schar stampar ils novs statuts de fiug de nies cumin. Quels ston vegnir dai en mauns als umens, a commandants e suprastonzas, ch’ ins sappi prender enconuschientscha de lur contegn. Mo en sac dil President della Commissiun ein els de pign valsen.

Ils commandants dueien, sco ils instructers Heini de Razen e Schleich de Valendau han detg als de Mustér e Medel, tener sissu, che lur scharschai in e scadin duei sexercitar vid mintga requisit, ch’ ei sappien commandar ils umens, nua ch’ei fa ual basegns: vid squettra, carr, hydrant ne scala, sinaquei ch’ ei sappien da tuttas uras, sch‘ igl ei de basegns remplazzar inlauter vid mintga instrument.

Sin in auter onn lein nus sperar, ch’ ei reusseschi alla commissiun de fiug d’ organisar in exercezi cirquital en uorden e buc ina vischnaunca duei muncar, pertgei che tuts ils corps san profitar ed emprender bia in da l’ auter tier exercezis generals ed ord la critica de versai instructers. Ins sadhortescha e stimulescha vicendeivlamein tier sperta ed exacta lavur ed ils corps emprendan d’ enconuscher las relaziuns localas en las diflerentas vischnauncas cun riguard sin localitats, auas, requisits disponibel e forzas de gleut, tut condiziuns essenzialas per igl agid en cass de basegns. Fiat!

 

1 2 3 4 6