Igl usit da Sontgaclau

d’Augustin Manetsch (Gasetta Romontscha il december 1976)

Quei che jeu sai seregurdar havevan mo ils da vitg Sontgaclau. Tier nus on Gonda e Raveras vegnevan mo ils mênders quei di sin esch e purtavan in regal ni l’auter. Mo quellas visetas purtavan pli bia caneras e narradads che regals. Ei capitava era ch’ina buna vischina fageva Sontgaclau sin esch tier ina famiglia cun biars affons. Entuorn ils anno 12 essan nus stai ensemen, tschun mats, che stevan on Gonda ed havein concludiu da far Sontgaclau e dad ir tier mintga famiglia en stiva.

Las scharschas havein nus repartiu denter nus aschia: Johann Deragisch: Sontgaclau, Josef Deragisch: fumegl grond, Giusep Flepp (da Clavaniev): fumegl dil schierl, Luis Schmed (dil spital): äsen, Hans Manetsch: da tortas. Igl ei vegniu concludiu da visitar las fracziuns da Raveras, S. Gions, Gonda, Funs e Clavaniev. Cumprau havevan nus greffels e rispials. Las stizuns da teila havevan dau a nus slingias e monginas, e dalla venerabla claustra havevan nus survegniu meila. Mo ei ha aunc dau da cumprar bia per saver dar a mintga affon enzatgei. La finfinala havein nus giu cumprau en uorden per 55.- francs. – II resti per il Sontgaclau eran nus stai tier il caluster pertut. Igl ulteriur resti era ei buca stau grev da procurar. Nus eran lu secunvegni ch’il da tortas mondi entuorn sco pauper murdiu, sepusond sin ina crutscha. Quella tradiziun ei semantenida tochen oz tier il Sontgaclau da Gonda. II fest da Sontgaclau havevan Manuel ni Tumaisch Caminada fatg.

La sera da Sontgaclau essan nus semess sin viadi. Igl ei quasi nundescrivibel tgei plascher che la glieud haveva. Ei schabegiava che l’entira famiglia steva enschanuglias, ils geniturs per mussar il duiu respect als affons. En mintga

famiglia devan nus mo in pategl. In greffel, ni in rispli, ni ina slingia, ni monginas, e lu meila, pêra tosta e maruns. Tgi che era ord scola, survegneva nuot. Vin spital (oz Casa s. Gions) stevan lu silmeins 15-20 buobanagls. La sora Nicodema era ina ualti resoluta. Cura che nus havein vuliu prender en cadeinas il pli grond lumpazi, han quels schanis entschiet a siglir si per las preits e far, che nus havein giu pli avunda che eis. Nus essan stai cuntents da mitschar era senza haver priu in en cadeinas.

La tura havevan entschiet enten vegnir stgir, e finiu havevan nus pêr da mesanotg. Mo tuts che havevan spetgau. Mender eis ei stau cul quen final. Nus havevan incassau lidinuot. Aschia havein nus stuiu parter denter nus il deficit. Francs 55 parter sin tschun fan la summa rodunda da francs 11. In pulit buordi, sch’ins patratga che jeu erel da lezzas uras fumegl per in franc a di e la spisa.

Nus havein lu fatg plirs onns Sontgaclau en quella formaziun, e gia il tierz onn havein nus stuiu metter nuot sissu. Quei onn haveva sur Brugger envidau en nus e dau tschun francs. In onn haveva ei perfin tunschiu dad ir ella ustria e beiber in quintin. Schiglioc mavan nus tier la mumma dad in da nus a puschegn. Pli tard han lu ils mats e mattauns surpriu ufficialmein quei pensum e fan aunc oz quei stupent e bein.

Remarca dil correspondent: Quellas indicaziuns ha Hans Manetsch, Gonda, saviu far a mi. Ei dat cheu d’allegar nuot auter che d’animar la giuventetgna da tuttas vischnauncas da star fideivels a quei bi usit da far Sontgaclau. Per uonn engrazia il scribent gia ordavon al Sogn e sia suita che portan tonta legria e tempra ed era tema e trembletga en nossas stivas.

Invenziun comodeivla e nizeivla

fatga da Jos. Ernst Huonder, lavoratori de fravi e schlosser a Mustér.

Protegida dalla Confederaziun tras Patenta Nr. 20,283.
L‘ invenziun consista el cundrez de fermar uaffens cun schinumnada casa vid in moni len.

La presenta invenziun compeglia tals uaffens, ils quals ston, per saver duvrar, vegnir fermai vid in moni len ed ils quals ston per quei intent haver iua schinumnada casa per vegnir fermai vid il respectiv moni.

Tals uaffens ein p. ex. faultschs, ristials, furtgas, tar- dens, frisachens, zapuns, fassuis, pallas, cuntials de fein, barschuns de plantschiu ets. etc.

Entochen dacheu vegnev’ ei avon tier tals uaffens mo cas’ entira per far en il moni e vegnevan quels catschai ne encugnai en. Mo quella maniera de far en moni fuva circumstanziusa, igl uaffen seslucava tgunsch cura che il len tschessava, ne ch’ ei fuva grev de prender ora il moni, ne che quei toc dil tgau smarscheva bugien. Culla presenta invenziun san tut quels disavantatgs vegnir impedi, essent che quels uaffens han mo mesacasa (cun cunter-dens) q. e. han aviert la casa d’ in maun sill’ entira lungezia, taluisa, ch’igl uaffen sa cun quella mesa caaa vegnir mess d’ ina vard vid il moni e lu cun ina siara tgunschamein vegnir fermaus vid quei. Sco tala siara sequalificheschan il meglier rintgas ne bands cun struba, ils quals ein immediat serrai ne aviarts e fetg francai e stabils. Sin quella maniera san ins duvrar il moni dils uaffens sco fest per ir silla lavur, il qual ei cunzun en contradas montagnardas da grond avantatg; sil plaz de lavur san ins lu fermar igl uaffen, ch’ in drova e ha priu cun ins, vid il moni e suenter la lavur puspei spert destaccar quel dal moni ed applicar quel sco fest. Dasperas sa il medem moni vegnir duvraus per fermar vidlunder in suenter lauter diferents uaffens, tenor basegns. Sch’ in ha p. ex. de segar e rischlar si els aults, sche sa el seproveder cun in fest, cun ina faultach ed il rust d’ in rasti, dus mantanès e 3 rintgas ed in pign blatt fier, che survescha de reghistrar 1’ ureglia della faultsch. El liug de segar ferma el la faultsch ed il reghister ed ils dus mantanès cullas rintgas vid il fest e sega, ha el finiu quei, sche destacca el faultasch e mantanès e ferma il rust rasti vid il moni e raschla. Suenter la lavur vegn era quel puspei alontonaus e survescha il moni per fest. Semigliontamein sa era tier tura sur quolms, per turists ne per catschadurs, nua ch’ in ha de passar glatschès ne malpass vegnir fermau vid il medem feast il pétg de cavar ora scalems sco era il péz per furitgar en grep ne glatscha per setrer ei vid il moni. (Fig- 1). Al medem intent survesch’ era in pign mo fetg solid frisachen d‘ itschal, ch’ei cun ina dellas indicadas strubas en in moment fermaua vid soadin fest ed ei fetg adataus per pasturs, turists e catschadurs per setrer si en malpass e survescha era sco cûspet per in fest bein enfrau. Quei medem uaffen sa sentelli era vegnir applicaus vid flessiar lena.

Ei gliei clar, che tras tal cundrez vegn era spergnau bia material per monis d’ uaffens ed ual tonta lavur de far quela.

Ord il dasegn cheuaura vesan ins entgins exempels co uaffens vegnan fermai vid il moni silla maniera patentada.
Fig. 1 e 2 muossan in pétg ed in péz de glatsch, ch’ ein fermai ensemblamein vid in solet moni.
Fig. 3 e 4 representan in fassui.
Fig. 5 e 6 ina furtga e Fig. 7 ed 8 in pétg cun dèns.
En quellas figuras ei igl uaffen mintgamai indicaus cun a e sia mesa casa cun b; en tuttas figuras ha la mesa casa in tagl diametral de fuorma rudi, denton sa ei era vegnir dau autras fuormas.

Per fermar igl uaffen vid il moni ei prevediu dapertut rintgas ne bands cun struba de differentas fuormas. Tier Fig. 8 e 9 vesan ins en quella rintga ina rusna quadrata per arver ne sarrar la struba cun ina simpla clav ord fier quadrat sturschiu. En Fig. 3 e 4 indichescha d in plat fier per tschentar sut la struba della rintga en e che survescha per tgau de pitgar.

La medem’ invenziun ei era vegnida annunziada al biro de patentas della Germania ed Austria per schar patentar e nus dubitein buc, che quella vegni cuntentar tuts quels, che han de far diever de tals utensils, che san vegnir empustai direct mo dagl inventader e proprietatri dil resp. patent, il qual vend’era la lubientacha per imitaziuns mintgamai per certs districts.

J. Ernst Huonder a Mustér.

In advertescha avon imitaziuns!!

 

Inserat ella GR, annada 45, nr. 10 dils 7 da mars 1901

En memoria da prof. Luzius Berther

annada 45, nr. 43 dils 24 d’ october 1901

Sut numerus compognament de malencurada ei domengia vargada vegniu satrau a Mustér il meriteivel Sgr. Professor Luzius Berther ella vegliadetgna de varga 73 onns. Suenter esser staus plirs onns en survetsch della scola primara ha el avon la restauraziun della ven. claustra de Mustér ina rietscha d’ onns dau instrucziun ella scola de quella. Silsuenter ha el gratuitamein aunc surviu in triep onns sco premurau organist claustral. Buca mo firaus e domengias, na mintga di prestav’ el tier la messa conventuala nunstunclenteivlamein siu fideivel survetsch, entochen ch’ ei gliei reussiu all’ abbazia d’ obtener in destinguiu organist ella persuna digl aultrev. Sgr. P. Leo. Per renconoschientscha de quels gronds merets ei sonda vegniu teniu per el solemnas exequias ella baselgia claustrala.

Ils davos onns ha prof. Luzius Berther era surviu sco organist ella baselgia parochiala a s. Gions e quei senza la minima indemnisaziun. Era cheu ha el mussau sia nunstunclenteivladat ed exactadat. Tier tuttas sepulturas, messas dil tierz e caudon, dils paupers sco dils rehs, embellev’ el il survetsch divin tras il sun dell’ orgla. Er’ al chor viril de Mustér ha el prestau bein enqual bien survetsch, perquei ha quel honorau sia fossa cun ina biala canzun ed in tschupi. Sco amatur e promotur de nizeivla lectura administrav’ el la pintga biblioteca populara de Mustér ed augmentav’ aunc quella cun de ses agiens cudischs. Deplorablamein gudev’ el ina fleivla sanadat, mo tras ina particulara dieta e bien uorden ha el saviu prolungir sia ruasseivla veta entochen ils 18 d. q. El ruaussi en pasch e possi guder ina reha pagaglia per sia gronda premura per il survetsch divin!

 

annada 45, nr. 45 dils 7 da november 1901

Cun grond plischer savein nus notificar, ch’ ild efunct Sgr. prof. Lezi Berther hagi fatg si differents legats per caussas pias a Mustér, per igl institut orfanil a Schluein e per la missiun interna ed externa el total import della biala summa de 5000 fr. Dieus paghi!

Bau pégn fa quitaus

annada 45, nr. 32 dils 8 d‘ uost 1901

Il bau pégn – Borkenkäfer – ha deplorablamein par’ei aunc buca ruaus. Dapertut ella Surselva sgola e schaumna el aunc dafertontier avon segir e resgia, che han gia stoviu decimar considerablamein ils uauls. Perquei vegn ei tras ils resp. organs dil forestalesser cantonal continuadamein advertiu ed admoniu tier continuada controlla e batta- glia. In correspondent ella N. B. Z., scriva, che cura che las tschemas dils pégns segien gia melnas, cotschnas ne seccas, segi ei buca grev d’ enflar ora las plontas taccadas dal bau, mo lu segien ils cuis era gia schon fetg avanzai, gie savens segi lu schon ina nova gieneraziun baus svilupada e sgolad’ ora e sefiersa sur autras plontas. Ei segi perquei de grondissim interess d’ engartar ils baus aschi spert sco pusseivel, entochen ch’ els hagien aunc buca taccau il best engiuviars.

Oreifers survetschs per intercurir plontas taccadas da frestg fetschi in agien instrument, che mechanicher Giger de Schnaus hagi dacurt inventau, il qual in sappi fermar vid ina stanga ed aschia intercurir il best della plonta en altezias de 3—5 meters, schebein quel segi taccaus ne buc. Tal instrument quosta 3 fr. e hagien ins fatg ella Foppa bunas experienzas cun quel.

 

annada 45, nr. 22 dils 30 da matg 1901

Ell’ entira Surselva vegn il combatt encunter il bau dil pégn pli e pliintensivs. Numerusas neblas da fem per tuts ils uauls entuorn indicheschan il truament cun fiug e flomma sur milliuns de quella nuscheivla vermaneglia. Mo el decuors da quest’ jamna ha p. ex.la vischnaunca de Mustér termess 600 umens en ses vastus uauls vid cuella lavur. Speronza ch‘in possi, sche buca ragischa ora dal tut, tonaton decimar quei inimitg de nos uauls considerablamein.

Colligiaziun interrutta

annada 45, nr. 22 dils 30 da matg 1901

Culs 30 de Settember ha la posta locala denter Mustèr e Cagianotta (Göschenen), che parteva las 61/4 della damaun da Mustèr e turnava leu las 8 della sera, calau si siu curs e per 8 meins ha la Surselva negina directa communicaziun culla viafier universala dil Gottard! Ina brev de Tuietsch ad Ursera en ina distanza de mo 4 uras sto ussa ir lunsch entuorn sur Cuera e tras ils cantuns s. Gagl, Glaruna, Sviz, Zug ed Uri! Da quei porta principalmein il davos cantun la culpa cun porscher maun siu neginas manieras per tener aviert l’ Alpsu igl unviern. Mo dapart grischuna savess tuttina era daventar empau pli bia, che entochen ussa. Ei savess vegnir instanziau, che la posta locala Mustér-Gö- schenen calassi buca si cul Settember e massi era igl October schi ditg sco la neiv lubess. La permavera duess Uri era vegnir constrenschius d’ arver l’ Alpsu empau pli baul che il solit. Per ina gronda vallada sco la Surselva convegness ei defar novas emprovas e novs sforzs per prolungir la directa communicaziun culla viafier gottardista. — La secunda posta per Cuera parta da Mustér naven dagl emprem October buca pér l’ ina e mesa, mobein las 11 e 20 minutas per arrivar a Cuera las 6.

Reorganisau corps de pumpiers

annada 45, nr. 19 dils 9 da matg 1901

Il vischinadi dil vitg de Mustér ha danovamein reorganisau siu corps de pompiers e declarau quel obligatorics per tuts umens da 17 – 50 onns in per fiug cul dretg de secumprar libers encunter ina dueivla taxa. Ina restnova armatura de pompiers cun helms e capetschas, ina nova scala de fiug (Schiebleiter) de 15 m lungezia ord la fabrica de Kreis a Wattwyl, in „Schlauchwagen“ ed auters requisits pigl uorden de fiug datan anim e curascha tier quei communizeivel survetsch. Ils exercecis ein gia l’ entschatta vegni pri a mauns cun energia vegnend dedicau pell’ emprema emprova in entir di. L’ instrucziun meinan cun savida ed energia Sgr. Baseli Giger e Sgr. G. A. Cathomas, che hangiu frequentau il curs de pompiers cantonal. Il vitg Mustér ha dus aquaducts cun 8 hidrants ed in reservoir de 80,000 liters.

Viafier dil Lucmagn

annada 45, nr. 17 dils 25 d’ avrel 1901

Il nunstunclenteivel uregiader pil project d’ ina viafier sur il Lucmagn Sgr. vegl cus. naz. Bolla ha puspei publicau ina rietscha artechels en favur dil vertent proiect Lucmanier ne Greina, els quals el muossa era si, co la svilupaziun e prolongaziun della viafier dil Gottard encunter la viafier alpina dil Simplon ed encunter Genua e la Frontscha meridionala savessi metter en favoreivla communicaziun tuttas viasfiers alpinas e far secompletar quellas vicendeivlamein.

Sittau in’ èvla

annada 45, nr. 15 dils 11 d’ avrel 1901

L’ jamna vargada ha il catschadur Gion Ant. Maissen de Mustér-Segnes cun lubientscha speziala sittau ina èvla (Steinadler) dell’ extraordinaria grondezia de 2 m. e 20 cm. extensiun, pia in dils gronds exemplars de quella classa d’ utschals de rapina. Quella èvla haveva gia dapli entgins onns seteniu si el proxim contuorn de Segnas e raffau naven specialmein tschuts e gaglinas e probabel era teniu bein casa cun selvaschinas. Cheu vegnan quels tiers de rapina aunc adina avon numerusamein e fan gronds donns cunzun ellas alps vid montaneras, sco era vid muntanialas, lieurs alvas, cots selvadis etc., aschia ch’ ei fuss buca giustificau d’ aunc strihar la taxa de premis sin quels, sco in haveva giu proponiu el cussegl grond tier la nova lescha de catscha.

Uniun de mistergnès Mustér

Annada 45, nr. 7 dils 14 da fevrer 1901

– (Communicau.) L’ uniun de mistergnès a Mustér, la quala exista schon 23 onns, ei uonn entrada en in niev tschentanèr cun ina facultat de 2284 fr. Ultra de quei ha ella spendiu per sustiniment de commembers malsauns varga 800 fr. e per cudischs de sia biblioteca ed autras spesas era varga 300 fr. Ord quei sa mintgin giudicar cun tgei forza, ch’ ina uniun sa operar cun buna veglia e perseveronza. Si pia vus numerus mistergnès de Mustér, ch’ udis aunc buca tier quell’ uniun! Cun in pign danè d’ entrada saveis vus seschar prender si en quella e gudis lura il bi benefeci d’ en cas de malsogna tochen 30 dis survegnir di per di susteniment de 2 fr. In premurau bab de familia duess tuttavia buca tralaschar de seprofitar d’ ina tala caschun.

1 2 3 6