Avertura digl Alpsu

annada 45, nr. 22 dils 30 da matg 1901

L’ Alpsu ei quels dis vegnida prida a mauns da vard uranésa da vard grischuna per arver sigl 1 Zercladur, cura ch‘ei mass lu in curs postal local naven da Mustér a Caschanuta entochen ils 15 de Zercladur. Ei schai sil pass in bienton neiv cun pliras lavinas, mo essent ch‘ei gliei vegniu fiers tiarra sulla neiv dil stradun spargna ei ussa bia lavur. Era il Lucmagn ei gia attactaus da vard grischuna per arver.

Accident da sittar murtès

annada 45, nr. 17 dils 25 d’ avrel 1901

Duront sitar cun murtès cun caschun de nozzas a Tuietsch havevan ils giuvens imprecautamein schau la scatla de purla memia damaneivel dils murtès, aschia che quella ei tier in siet explodida, ha dau fiug alla vestgadira d’ in vischinont giuven, il qual ha mo cun bregia podiu serescuder dallas flomas ed obteniu grondas blessuras giudlunder. In avis tier precauziun!

Correspundenza da Tujetsch

annada 60, nr. 44 dils 3 da november 1916

Igl October ha portau a nus uonn neginas rosas. Ual aschi paucas spetgein nus dalla renomada stad, de S. Martin. Cun las biaras e grevas lavurs digl atun, las qualas audan schiglioc en temps de bial’ aura tier las pli emperneivlas lavurs dil pur, havein nus stoviu semurdergiar dat A—Z. Ge semurdergiar! Quei astgass ins bein metter sut la crusch vid igl esch de nossas casas purilas, essend el la devisa dil pur sin siu stentus viadi tras la veta. Cheu ei bein la ferma speronza sin la pagaglia da surengiu la soletta petga, la quala dat a siu pei in segir e ferm sustegn. Ina quorta egliada sin il product de sias breigias.

La raccolta de truffels ei stada tier nus qualitativ buna, pli buna ch’igl onn vargau, fertont che la quantitat stat lunsch anavos a l’ anteriura. Biars quentan cun in manco de 50%, pia strusch igl agen consum. E tonaton munglass il pur saver furnir truffels als cars confrars dils marcaus, ils quals volvessen ina gada per atun il pli bugen ora duas ga ils sacs de nossas caultschas carpun. (In mussament, tgei stan ha la finala il megler sulom).

Viadi da tren sur Alpsu

annada 60, nr. 34 dils 24 d’ uost 1916

Ils 18 d. q. ei in pign tren de material puspei vegnius dad Ursera sull‘ Alpsu a Mustér ed anflau la lingia dapertut en bien stan, malgrad l’ aura bletscha d’ uonn. II tren ha duront dus dis rabitschau il material de baghiar della firma impressaria Spezia-Balocca da Tschamutt a Mustér sin la staziun pil transport naven da cheu.

Ferton che la lingia dell’ Alpau fuss aschia da tut temps prompta per il trafic ha il trasse sur la Furca, sco stau relatau, obteniu ’gl unviern vargau ina nauscha interrupziun. Davos Tiefengletsch ei in viaduct de 20 m lunghezia, che ha giu custau 80,000 fr. vegnius destruius totalmein d’ ina lavina, ina reconstrucziun, che vegn a duvrar temps e daners. — Dapli ei era il tunel della Furca aunc buca finius e bandunaus da luvrers. A miez il tunel ei in’ aveina derschalauna moventa, che dat bia de pensar e bia quosts de fermar.

Telefon per Tujetsch e Segnas

annada 60, nr. 32 dils 17 d’ uost 1916

Ella vischnaunca de Tujetsch ei recentamein era vegniu installau il telefon, cun centrala a Mustér, in progress ch‘ ei fetg de beneventar per Ioghens pli allontanai. II conduct ei unius cun il telegraf sur l’Alpsu. A Sedrun ei tochen ussa arranschau 2 staziuns: ina el hotel „Cruna“, I‘autra el hotel „Alpsu“. Ina tiarza staziun vegn aviarta ell’ ustria della „Posta“ a Rueras. Igl ei prevediu d’en cass urgents era saver telefonar da Tujetsch a Mustér duront temps de notg ne temps serau. La vischnaunca ei cun regress stada neu per ils quosts dellas staziuns, che vegnan annualmein sin ca. 115 fr. l’ina. 

Era il grond vischinadi de Segnes a Mustér obtegn presentamein, sin Iudeivia iniziativa d’ in diember privats, ina staziun de telefon ord la lingia dell’ Alpsu. La staziun seanfla cheu en casa dell‘ uniun de consum, tier Sgr. B. Deflorin.

Lavina a Selva

annada 60, nr. 14 dils 6 d’avrel 1916

Suenter la nevada dell’jamna vargada ei puspei curdau massa lavinas. Denter Curaglia e Platta, eila vall Sontget, ha ina tala sdernau 2—300 plontas giuvnas. Videifer Selva ei 1’ usitada lavina de Ruinatsch vegnida cun gronda vehemenza. Il buff ha sdernau chischnes e nua ch’ ei fuva aviert fenestras sburflau plein neiv ellas stivas.

Nuorsas survivan igl unviern en Curnera

annada 60, nr 2 dils 17 da fevrer 1916

Ell’alp Cavradi Curnera, Tujetsch, ei quels dis aunc vegniu anflau a miez la neiv 5 nuorsas, che havevan pari passentau entochen dacheu ’gl unviern oraviert en quels aults. Ils tiers sesanflavan giu bass sper l‘ aua ed en lur stavel sblutau era ruis si tratsch ed jarva. Quater umens han portau las nuorsas, che fuvan ora sils trentin, duas uras lunsch encunter Selva. D’ ina sisavla nuorsa, unfrenda della liunga e criua prischunia han ins anflau el liug mo entginas restanzas d’ ossa e launa. Ils tiers han aunc buca patrun.

Trest accident a Tschamutt

annada 46, nr. 50 dils 11 da december 1902

In trest schabetg ei dacuort succedius a Tschamutt. Ina robusta dunna de 45 onns, mumma de familia, fuva serendida endadens il vitg ella spunda dretga dil Rein per rimnar draussa de berschar. Turnont cul buordi dalla provisorica starschogna dil Rein neu, nua che menadiras fuvan il di avon segiramein passadas suravi, ei il glatsch sfundraus culla paupra dunna ed ei quella par’ei vegnida sut la peisa dil grev buordi en e restada morta. Niessegner consoleschi la combrigiada familia!

Arver igl Alpsu

annada 46, nr. 22 dils 28 da matg 1902

Sco ina depescha ha relatau a nus jer ha il cussegl grond sin proposiziun fatga denter auter era concludiu de commissionar nossa regenza de voler effectuar tier il cussegl federal e tier la regenza uranèsa, che da 1903 naven vegni l‘ Alpsu mintgamai aviarta cugl 1 Juni. Lein sperar, che quei davos sforz effectueschi, suenter ch‘ in ei gia dapli onns enneu annualmein, mo adumbatten seviults tier quellas duas autoritats cun rela- tivas supplicas privatas, officialas e diplomaticas. Dal maun grischun ein ins actualmein vid la lavur ded arver e fuss quella finida sigl 1 Juni, mo da vard uranèsa ei aunc buca fiers ora ina soletta palla neiv, aschia che ils Uranès vegnan ils 2 de Juni puspei a stover mazzar atras cufflaus e lavinas la massa cavalls de tscheins, che van quei di naven dela fiera de Trun sur culm.

1 2