La construcziun dalla Viafier Brig Furka Mustér

ord Gasetta Romontscha nr. 16 dils 17-4-1913

Vid la lingia dell‘ Alpsu, Mustér-Brig vegn ei ussa luvrau frestgamein, malgrad neiv ed aura criua, la quala fa ual luvrar per buca schelar. Sin la secziun Mustér-Rueras della firma Corti e Bonato fan datier de 500 umens, e sin la secziun Rueras-Alpsu della firma Specia e Balocca ein, culs 200 che deian arrivar quels dis, ca. 400 occupai. Il liung tunnel atras l’ accla de „Cons“ sper il vitg Mustér savonza.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 20 dils 15-5-1913

Sin la staziun a Mustér arrivan ord Frontscha gia las rodaias per la lingia Mustér-Brig; denton vegn ei bein a vegnir atun, avon ch’ ins sappi entscheiver a plazzar quellas sin la lingia. Il liung tunnel sper la sta- ziun de Mustér atras l’ acla de Cons ei ualves finius avon il settember; auters tocs lingia encuntercomi van prest encunter alla fin.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 23 dils 5-6-1913

Viafier Brig-Furka-Mustér. En siu rapport per 1912 constatescha il cussegl administrativ, che las lavurs de baghiar, cunzun dils obiects pli gronds, seigien avanzadas speditivamein sin l‘ entira lingia de rodun 100 km. Ei seigi fetg probabel de saver arver quella la stad 1914. Sche la stad 1913 seigi favoreivla, vegni forsa schizun aunc la lingia Ursera-Caschanutta, la viafier tras la greppusa Vall Scalina, a saver vegnir surdada igl uost 1914 al trafic (?? Red.) — Il capital entir della societat aczionara munta tenor bilanza dils 31 Dec. 1912 sin total 38 milliuns: 8 milliuns en aczias e 30 milliuns sin obligaziuns à 4 1/2 % cun emprema hipoteca silla lingia. Dallas aczias fuva pagau entochen il Dec. 3 1/4 mill. Dal tunnel de 260 m. lunghezia tras l’accla de „Cons“ sper il vitg Mustér ha la firma Corti, Bonato e Cie. gia construiu la mesadat, in‘ intressanta, custeivla lavur.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 27 dils 3-7-1913

— Vlafler Brig-Mustér. Da Brig ensi encunter la Furka ei daquort vegniu fatg emprovas cun l’ emprema locomotiva, furnida da Winterthur, aschilunsch sco la lingia ei terminada. Ei vegn leu ussa entschiet cun tschentar la rodaia de dents. Baul ne tard ’gl atun vegn‘ era la locomotiva, ch’ ei remisada a Mustér, a saver far dacheunaven silmeins in toc dil tur enviers l’ Alpsu.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 36 dils 4-9-1913

La sonda vargada ei il tunnel della lingia Brig-Mustér tras l’ accla de „Cons“ sper il vitg Mustér vegnius finius dalla firma impressaria Frars Corti e Bonato, e cun ina hilarica buida e marenda in loco han impressaris e luvrers festivau dueivlamein ventschidas sin in podium improvisau sur il davos arviul dil tunnel, che portava il solit pigniel amiez sgolatschontas bandieras.

Quei tunnel de mir ei sin petiziuns fatgas vegnius eregius sutterans per buca lavagar la bial’ accla claustrala de „Cons“ tras in profund tagliament aviert, che havess el medem temps era disfigurau fetg la vischinonza de vitg e baselgia e portau ulteriurs pregiudezis per la svilupaziun futura dil vitg. Vid la massiva, biala mira- glia de quei tunnel, che mesira 164 m. e ha ina pen- denza de 90 ‰, ei vegniu luvrau ca. in onn. El entscheiva direct sin la staziun, va sut il stradun dil Luc- magn ora, traversescha „Cons“ en in carraun 2—5 m. sut tratsch e sbucca ora sur la baselgia parochiala. Dalla staziun tras il tunnel e tochen Quoz vegn muort la gron- da pendenza applicau rodaias cun dents. Talas vegnan medemamein installadas sin ina tenda encunter l’ Alpsu, nua che la pendenza maximala munta schizun sin 110 ‰.

En ca. 8—10 dis vegn ei entschiet cun metter rodaias sin la nova lingia, che va entochen Tujetsch prest alla fin. Sin la fin october quentan ils impressaris de quella secziun, Corti e Bonato, de haver terminau quella. Meins avanzadas ein, muort l’ aura d’ uonn, las lavurs sill’ Alpsu.

 

En memoria da Margreta Schnotz

GR nr. 14 dils 3.4.1913

(Corr.) A Tschamutt ei morta e la Domengi’alva, sut grond conduct de bara, vegnida satrada Margreta Schnotz. La deluncta fuv’ ina dellas cantaduras veglias semper novas. La gevia-sontga ei sia sora Giuana vegnida satrada e sin quei di eis ella sezza terrada grevamein sin il létg de malcostas. „Igl ei ina greva jamna sontga“ ha ella sexprimiu, la sora satrada ed jeu stoi far l’jamna sontga en létg. Con grev per ella, pertgei bein da 50 onns enneu haveva Margr. Schnotz cantau mudinas sco menadra dil chor II e funczionau sco lectura dellas grevas lecziuns. Onns ed onns vegneva Margreta stad ed unviern giu da Tschamutt a Selva per recitar igl uffeci de Nossadunna avon messa, per mussar cun zelonta premura sia savida en caussas dils sogns responsoris.

Scartezia da fein

ord: Gasetta romontscha nr. 6 dils 8 da fevrer 1913

Il davos temps han, muort la scartezza de fein, pli gronds consorziums de purs de Medel, Tujetseh e Mustér schau vegnir dalla bassa (Plantahof e Turitg) entgins vaguns fein e risdiv en ballas pressiadas. Il fein stat franco Mustér entuorn 10 fr. 50, il risdiv 11 fr. 50 per 100 kg. ne tschener dubel, che corrispunda pressapauc ad 1 fiertel. Ella bassa quosta il fein 9—9 fr. 50, il risdiv 10—11 fr. ils 100 kg. La rauba seigi endretg. In solet vagun de ca. 15 m. lunghezia conteneva 120 tscheners dubels, ne 120 fiertels, persul in bi clavau fein, che havess denton aunc mo tonschiu de perver aschi in di tuts ils 1500 armauls de Mustér. Speronza ch’ ei drovi seprofitar ellas montognas mo darar de quella comodeivladat de cumprar fein jester, mo sch’ igl urgent basegns damonda ei la viafier silmeins era en quels graus commodeivla ed avantagiusa.

Avertura digl Alpsu

annada 45, nr. 22 dils 30 da matg 1901

L’ Alpsu ei quels dis vegnida prida a mauns da vard uranésa da vard grischuna per arver sigl 1 Zercladur, cura ch‘ei mass lu in curs postal local naven da Mustér a Caschanuta entochen ils 15 de Zercladur. Ei schai sil pass in bienton neiv cun pliras lavinas, mo essent ch‘ei gliei vegniu fiers tiarra sulla neiv dil stradun spargna ei ussa bia lavur. Era il Lucmagn ei gia attactaus da vard grischuna per arver.

Accident da sittar murtès

annada 45, nr. 17 dils 25 d’ avrel 1901

Duront sitar cun murtès cun caschun de nozzas a Tuietsch havevan ils giuvens imprecautamein schau la scatla de purla memia damaneivel dils murtès, aschia che quella ei tier in siet explodida, ha dau fiug alla vestgadira d’ in vischinont giuven, il qual ha mo cun bregia podiu serescuder dallas flomas ed obteniu grondas blessuras giudlunder. In avis tier precauziun!

Correspundenza da Tujetsch

annada 60, nr. 44 dils 3 da november 1916

Igl October ha portau a nus uonn neginas rosas. Ual aschi paucas spetgein nus dalla renomada stad, de S. Martin. Cun las biaras e grevas lavurs digl atun, las qualas audan schiglioc en temps de bial’ aura tier las pli emperneivlas lavurs dil pur, havein nus stoviu semurdergiar dat A—Z. Ge semurdergiar! Quei astgass ins bein metter sut la crusch vid igl esch de nossas casas purilas, essend el la devisa dil pur sin siu stentus viadi tras la veta. Cheu ei bein la ferma speronza sin la pagaglia da surengiu la soletta petga, la quala dat a siu pei in segir e ferm sustegn. Ina quorta egliada sin il product de sias breigias.

La raccolta de truffels ei stada tier nus qualitativ buna, pli buna ch’igl onn vargau, fertont che la quantitat stat lunsch anavos a l’ anteriura. Biars quentan cun in manco de 50%, pia strusch igl agen consum. E tonaton munglass il pur saver furnir truffels als cars confrars dils marcaus, ils quals volvessen ina gada per atun il pli bugen ora duas ga ils sacs de nossas caultschas carpun. (In mussament, tgei stan ha la finala il megler sulom).

Viadi da tren sur Alpsu

annada 60, nr. 34 dils 24 d’ uost 1916

Ils 18 d. q. ei in pign tren de material puspei vegnius dad Ursera sull‘ Alpsu a Mustér ed anflau la lingia dapertut en bien stan, malgrad l’ aura bletscha d’ uonn. II tren ha duront dus dis rabitschau il material de baghiar della firma impressaria Spezia-Balocca da Tschamutt a Mustér sin la staziun pil transport naven da cheu.

Ferton che la lingia dell’ Alpau fuss aschia da tut temps prompta per il trafic ha il trasse sur la Furca, sco stau relatau, obteniu ’gl unviern vargau ina nauscha interrupziun. Davos Tiefengletsch ei in viaduct de 20 m lunghezia, che ha giu custau 80,000 fr. vegnius destruius totalmein d’ ina lavina, ina reconstrucziun, che vegn a duvrar temps e daners. — Dapli ei era il tunel della Furca aunc buca finius e bandunaus da luvrers. A miez il tunel ei in’ aveina derschalauna moventa, che dat bia de pensar e bia quosts de fermar.

Telefon per Tujetsch e Segnas

annada 60, nr. 32 dils 17 d’ uost 1916

Ella vischnaunca de Tujetsch ei recentamein era vegniu installau il telefon, cun centrala a Mustér, in progress ch‘ ei fetg de beneventar per Ioghens pli allontanai. II conduct ei unius cun il telegraf sur l’Alpsu. A Sedrun ei tochen ussa arranschau 2 staziuns: ina el hotel „Cruna“, I‘autra el hotel „Alpsu“. Ina tiarza staziun vegn aviarta ell’ ustria della „Posta“ a Rueras. Igl ei prevediu d’en cass urgents era saver telefonar da Tujetsch a Mustér duront temps de notg ne temps serau. La vischnaunca ei cun regress stada neu per ils quosts dellas staziuns, che vegnan annualmein sin ca. 115 fr. l’ina. 

Era il grond vischinadi de Segnes a Mustér obtegn presentamein, sin Iudeivia iniziativa d’ in diember privats, ina staziun de telefon ord la lingia dell’ Alpsu. La staziun seanfla cheu en casa dell‘ uniun de consum, tier Sgr. B. Deflorin.

Lavina a Selva

annada 60, nr. 14 dils 6 d’avrel 1916

Suenter la nevada dell’jamna vargada ei puspei curdau massa lavinas. Denter Curaglia e Platta, eila vall Sontget, ha ina tala sdernau 2—300 plontas giuvnas. Videifer Selva ei 1’ usitada lavina de Ruinatsch vegnida cun gronda vehemenza. Il buff ha sdernau chischnes e nua ch’ ei fuva aviert fenestras sburflau plein neiv ellas stivas.

1 2