La quarta messa nuviala a Medel

annada 45, nr. 34 dils 22 d’ uost 1901

Ei era la legreivla fiasta de Nossadunna d’ Uost, nua che roschada glieut ord las vischnauncas de Mustér, Tuietsch e Sumvitg pelegrinavan malgrad l’ aura dubiusa sil romantic stradun dil Lucmagn della val Medel en tier la quarta messa nuviala, celebrada leu enteifer ils davos 5 onns. Curaglia paradava en vestgiu festiv. Dapertut sgolatschavan bandieras e loschs artgs triumfals sesalzavan leu avon baselgia, avon casa digl aultrev. Sgr. primiziant Paulin Giger, il Beniamin della numerusa familia dil beinenconoschent Sgr. marcadont Gion Librat Giger, e sulla sboccada della via vicinala el stradun. Quels ed auters ornaments devan viva perdetga dell’ activitat e premura della giuventetgna medelensa per embellir il di dil Segner.

Sut il solemn tuchiez dils zens e repetidas salvias de murtès, che rebattevan dal Muraun toeben tier il Scopi, ei empau suenter las 9 il til festiv semess en moviment tier la baselgia parochiala a Platta: ordavon la compaginia de mats en parada militera e cun sia musica instrumentala alla testa, ina biala rietscha giuvnas cun tschupi e schos alv, il Sgr. primiziant culla familia spirituala, ses gieniturs, fargliuns, parents ed amitgs cun ina massa glieut sco suita. Pilver in pitoresc til per ina intressanta fotografia! Sut il beindecorau artg triumfal a Platta ei il primiziant vegnius retscharts dagl aultrev. Sgr. cammerer Simeon culs funcziononts diacons e ministrants e tras ina decorada alea artificiala menaus ella baselgia parochiala, fulenada en cun glieut.

Il festiv survetsch divin ha priu sia entschatta cun in commensurau priedi dil Sgr. plevon. Suenter haver exprimiu sia cordiala legria d’ oz saver menar tier igl altar quei primiziant, ch’ el hagi battiau e preparau tier l’ emprema communiun, ha el dilucidau igl operar d’ in vengonz spiritual. Savent ch’ il dretg predicatur cali si aunc entochen che ses attenzius auditurs tadlassen aunc bugien empau el, ha siu bi, edificont priedi cuzzau mo ina buna mesura. La s. messa ei solemnamein ida bein vinavon ed il versau organist claustral ha compignau il cant cun ses bials preludis. In solemn Te-deum ha finiu il survetsch divin, al qual il pievel ha devoziusamein assistiu.

Culla medema pompa ei il til festiv returnaus el liug festiv, nua ch’ il Sgr. primiziant ha egl hotel Lucmanier splendidamein gastau ses parents ed amitgs. Quei pastg ha fatg bonur alla premurada cuschaniera, mo steva buca dal tut en concordanza culs plaids de Mr. uestg, ch’ ha expressivamein giu recommondau a ses primiziants de tier las usitadas gasterias de lur messas nuvialas buca survargar memia fetg ils tiarms della simpladat e frugalitat. Telegramms e brevs de gratulaziuns al Sgr. primiziant naven da Mustair entochen Paris han buca muncau, mo la cruna de quellas gratulaziuns ei stau la biala ed edificonta brev della muniessa Sigisberta a Mustair, sora dil Sgr. primiziant e de siu frar Sur Augustin. Gratulont ella als cars gieniturs de haver dus figls spirituals ed ina figlia en claustra terlischavan larmas en bia égls ed en lur legria giud quei venerabel treifegl spiritual vessen bab a mumma podiu clomar si cul vegl Simeon el tempel: „ussa, o Segner, lai murir nus en pasch!“

Plaids, toasts ed era cant ha ei silsuenter buca muncau e bein enqual humoristica remarca ha provocau gienerala bilaritat. Perfin ils intressants tunnels dil stradun dil Lucmagn, ils gartiai ed era il falliu, han cheu allegoricamein stoviu far lur survetsch. Finida la gasteria ein las solemnas viaspras vegnidas celebradas ella stretga baselgia de Curaglia, e silsuenter han ils jasters priu la via sut ils peis per a dretg temps untgir ora ad in smanatschont urezi. Tuts ils presents ein stai edificai e cuntentai giud quei bi di dil Segner. Possi quei purtar ventira e benedicziun!

Crappa sil stradun dil Lucmagn

annada 45, nr. 19 dils 9 da matg 1901

La dameun dils 4 d. q. ei vegniu giu sil stradun dil Lucmagn ina massa greppa e ha scuau radicalmein naven il toc via de 20 meter lunghezia denter ils dus tunnels grons. Cun bregia ed inschin eis ei aunc reussiu quei di de metter neu ina pun provisorica de 2 meters ladezia sin grossas sugas d’ itschal stendidas dina vard a l’ autra, cas contrari havessen ils umens de Medel stoviu vegnir a Cumin sco pli de vegl sur Bargiera, la via vedra dil Lucmagn. Speronza ch’ in vegni promover la reconstructiun, saproximond er il temps dils curs postals.

Di naziunal a Curaglia

annada 60, nr. 31 dils 3 d’ uost 1916

II di nazional de nossa cara patria ei vegnius festivaus uonn a Curaglia sin speciala moda. Gia durond tscheina han differents curants teniu oreiffers toasts, denter auter Dr. Raillar de Turitg, redactur Pauchard de Friburg ed ambassadur Fuchs dell’ Argentinia.

Suenter ei suondau producziuns della musica de Medel, dils affons de scola en nossa viarva romontscha sut viv applaus dils curants, e da vart dils curants.

Ina collecta per ils paupers dil vitg ha resultau 85 fr. Curaglia dumbra ussa passa 90 curants.

En memoria da student Placi Sigisbert

annada 60, nr. 13 dils 27 d’avrel 1916

Jeu vulessel aunc metter duas flars sin la fossa dil student Placi Sigisbert , satraus sonda sontga a Platta. Treis professers de Sviz, in diember , conscolars ed in’ entira baselgiada gleut han compignau la bara dil car defunct e priu viva part vid la malencurada della stimada familia. Ferton ch’in criu suflel carmelava las flurs dils tschupials sin la fossa, ha prefect Deplazes, en num dil collegi Maria-Hilf, en in quort plaid priu comiau dal car defunct e consolau la combrigiada familia, schend de far quescher per in moment il cor e schar plidar la sauna raschun e la sontga religiun. La sauna raschun di, ch’ ins mesiri la veta d’ in carstgaun buca suenter la lunghezia, mobein suenter la buontat ed ils merets. Bien pia, il Student Placi Pali era in giuven exemplaric, stimaus e carezaus da ses superiurs e conscolars. El ha luvrau cun ses buns duns ed ei aschia adina staus in dils emprems en sia classa. Ses dus Augsegners havevan buna e fundada speronza, ch’ il nevs suondi els ell’ aulta clamada sacerdotala. Mo enstagl saver clamar il Segner giu sin igl altar entras ils tutpussents plaids de consecraziun, ha il Segner clamau el si enta parvis. La medem’ ura, che ses conscolars ein i leds e ventireivels a casa en vacanza, eis el era ius en sia patria celestiala. Car Placi, ruaussa en paisch! -i.

Lavina denter Platta e Pardé

annada 60, nr. 10 dils 9 da mars 1916

Il venderdis vargau ei vegniu giu denter Platta e S. Roc ina stermentusa lavina, che havess gleiti custau la veta ad in pur ded Acla. Mond quel sin il stradun encunter casa, vesan casualmein ils vischins de Matergia a rumpend ora la lavina sin las teissas spundas de Crapp-staglias. Igl ei reussiu ad els de susentar igl um, che la lavina vegni. Spert semetta el giun plaun, mo vegn fultschius dal precedent vehement buf toc en la neiv. Suenter che la spurlonta tschaghera stada setschentada ei era il periclitau, ch’ era staus bi datier della mort, sesalzaus ord la neiv e ha continuau siu viadi. Ch’ el seigi, sco las gasettas tudestgas rapportan, vegnius ella lavina e restaus lien 1/4 ura entochen che umens d’ agid hagien cavau el ord quella, ei buca ver; sco era buca che menadiras seigien vegnidas ella lavina. La lavina ei ruclada tochen giu Rein ed ha empleniu 1’ entira cavorgia. II buf ha fiers da lautra vard il Rein sut il vitg Matergia in um per il  plaun vi. —

Il continuau  never lai temer ch’ ei succedi aunc  autras lavinas. Paucs dis avon  er’ ei vegniu giu in’ autra  lavina dado Platta, giu dalla Vall Pala, direct sur las duas casas de Baselgiut, sper il stradun. Tala lavina de freid ei aunc mai stada schi ferma sco quellaga. Per ventira sparta per ordinari in crestet sur las casas ed il stradun quella lavina. Mo quellaga ei quella era sefierea sur il crest ed aschia penetrada dado e dadens e denter las duas casas giu, devastond las bargias sur casa, in fuorn e duas pertenenzas dellas casas, eregidas da mintgamaun encunter quellas. Il stausch ei staus schi ferms ch’ ei ha muentau empau ils giebels dallas casas, che tonschan da vart su mo biebein cul tetgal ord il terren spundiv. La lavina ei vegnida entuorn miezdi, che 8 persunas sesanflavan en las duas casas. In sa capir la tema de quellas giud l’ annetga stremblida e sesdenada, compignada da momentana stgiradetgna. Passond sin porta eran ils avdonts tschinclai sin tuttas varts d’ aulta neiv. Entochen quellaga haveva quella lavina aunc mai caschunau cheu ulteriur donn, mo era quellaga san ins engraziar Diu, ch’ ei ha buca giu pli seriusas sonsequenzas. (Cun far plontaziuns ed ustonzas sin la spunda seschass ei bein evitar cheu empau il prighel? Red.) 

 

annada 60, nr. 12 dils 23 da mars 1916

Era sissum la Vall Medel ha ei il davos liungs temps de malaura buca muncau numerusas lavinas. Il diember de talas munta mo naven dad Acla tochen a St. Maria sin 16, las qualas han tuttas curclau il stradun dil Lucmagn ed interrut la communicaziun dil telegraf. Per quellas vegn il fagugn ad esser il meglier viè.

 

annada 60, nr. 14 dils 6 d’avrel 1916

Suenter la nevada dell’jamna vargada ei puspei curdau massa lavinas. Denter Curaglia e Platta, eila vall Sontget, ha ina tala sdernau 2—300 plontas giuvnas. Videifer Selva ei 1’ usitada lavina de Ruinatsch vegnida cun gronda vehemenza. Il buff ha sdernau chischnes e nua ch’ ei fuva aviert fenestras sburflau plein neiv ellas stivas.

Referat davart l’agricultura

annada 60, nr. 5 dils 4 da fevrer 1916

La domengia vargada ha rev. Sgr. plevon T. Berther teniu a Platta en casa de scola in zun instructiv referat sur dil stand puril. Il referent ha mussau si, che tuts roms dell’ economia sociala sepusien sin 1’ agricultura. Quella furnescha il necessari nutriment per tuttas classas de pievel. Senza l‘ agricultura fuss scadina industria mo ina fontauna de fom e l’ opulenza daventass paupradat.

Deplorablamein va il stan puril en nossa tiara rapid anavos. Mo cerca ina quarta part dils habitonts svizzers soccupeschan aunc cun l‘ agricultura. Principalmein la giuventetgna volva il dies a quella clamada, banduna nossas valladas, va en marcaus e gronds centrums, cartend d’ anflar leu la cucagna. Mo gest il temps present muossa ecclatantamein, che ual il stan puril ei ina dellas pli solidas clamadas.

Ord ils allegai motivs ha era il stat la sontga obligaziun de sustener il pur. Tuts stats, ch’ ein buca sededicai all’ agricultura ein svani. Ei fuss giavischeivel, che il passus en nossa nova lescha de taglia, ch’ oblighescha de pagar taglia per muvels pli gronds, vegness strihaus. Mo era il pur sto, sch’ el vul vegnir vinavon encurir de carschentar sias entradas. Quei sa daventar cun cultivar pli razional ils funs, amegliurar la tratga de biestga, arondar ils funds, encurir de vender la biestga ed ils products agricolants direct al consument, fundar cassas de Raiffeisen, pagar tut contant.

La fetg intressanta lavur ha anflau compleina renconuschientscha. En la viva discussiun ei aunc vegniu ventilau bein enqual bien pertratg. Possien ils buns cussegls portar buns fretgs.

En memoria da catschadur Vigeli Pally

annada 46, nr. 52 dils 24 da december 1902

A Medel ei, tenor ina correspondenza, la sonda vargada vegnu surdau alla fossa il vegl, enconoschent catschadur Vigeli Pally, naschius 1820. Sia clomada de catschadur ha adina giu compignau el cun prighels e disgrazias e saveva Pally raquintar bia intressantas episodas ord sia veta ellas montognas. ’Gl onn 1877 eis el ruclaus sur in precipeci de 100 peis, en consequenza restaus dus entirs onns blessaus e malsauns en létg e sia entira veta suenter strupiaus. Mo aunc aschia seruschnav’ el — in um cun natira de fier — beinduras alla catscha. Sco invalid ha el, entras ina fetg remarcabla sculptura ord len, luvrau ora ina fideivla representa ziun dell‘ entira catscha de camutschs. Sia feglia, che ha duront quels grevs onns de malsogna ed invalididat dil bab giu quitau e stenta per quel, ei la finala aunc sezza vegnida schirada. Nies correspondent exprima perquei la speronza, ch‘ ils benefacturs dil disgraziau bab emblidien era buca vi la paupra feerlia. R. I. P.

Negin telegraf a Medel

annada 46, nr. 33 dils 14 d’uost 1902

Medel ei bein in unicum en il commers svizzer. Avon curt temps porta ina gasetta tudestga ina corre- spondenza sur della biala, intressanta val Medel, che steti buca anavos alla Via-Mala. II correspondent descriva la biala situaziun dils vitgs circumdai cun bialas pradas ed uauls encoronai cun gigants culms. Spimont tra- versesch’il giuven Rein-miez la val formont pliras imposantas cascadas. Buca meins intressant para ad el il bein construiu, emperneivel stradun cun buca meins che 11 tunnels.  

Dasperas produceschi la vallada en consequenza de siu migeivel clima differents fretgs e pliras delicatessas p. ex. siu mèl schi alvs e migeivels sco la pischada, siu chischiel grass, ses gustus schambuns. La val Cristallina ed il Scopi porschien preziusas mineralas e cristalas alpinas. Mo ina caussa fetschi sesmervigliar bein enqual turist e pensioner, che frequenteschan la val Medel. Ne Curaglia ne Platta hagien telegraf ne telefon, schege che biars auters loghens han giu telegraf avon che stradun. Curaglia hagi mintga di 2 postas, mo negin fildirom. (?)

Bein, fildirom ha Medel, il telegraf va bein tras Medel, mo pren negliu albiert. Ge cheu ston ins star eri e domondar, schebein in segi el temps modern cun ses progress ne aunc decenis anavos. Con savens san bein gronds prighels vegnir untgi, sch’ in sa clomar en agid las vischnauncas vischinontas. Pertratg’ ins vid in berschament, vid prighels de lavina, vid malauras, plinavon en cas de malsognas. Ei gliei buca de sesmervigliar, che la pintga vischnaunca hagi negin miedi.

Mo quorer temps de notg tras ils prigulus tunnels a Mustér per il miedi ad aunc forza spitgar 2—3 uras leu, quei po esser per in de Medel mo spass, segir aber buca per il pazient. Cheu fuss il telegraf fetg survius.

Speronza che la nova societat de commers sursilvana vegni era dir in plaid en favur dil telegraf per Medel, pertgei era cheutras vegn il commers sursilvan augmentaus. Denton fuss ei era d’ agurar, che la lud. suprastonza de Medel figess tut siu pusseivel per promover en quei grau il beinstar de sia vischnaunca.   In turist.

En pia memoria da Gion Librat Giger e Battesta Agosti

annada 46, nr. 15 dils 10 d’avrel 1902

Pia memoria. A Curaglia-Medel ha venderdis vargau il lunsch entuorn, era suls confins grischuns, bein enconoschent marcadont de tiers Sgr. Gion Librat Giger ualti nunspitgadamein concludiu sia activa veta. La domengia avon haveva sia malsogna priu l’ entschatta cun in lev accident en baselgia e la domengia passada, ils 6 d. q., fuv’ el ella medema baselgia — gia sco bara. Sia aunc robusta, frestga statura, che pareva de portar levamein ils 72 unviarns silla lada schuialla, havess schau sperar pli liunga veta, denton Dieus dispona. Sgr. Giger vegneva renconoschius per in fetg activ e fin marcadont, ed ha sco tal era giu bien success, e sia honzeliadat e siu humor levgiavan ad el quella cariera. Il defunct ha giu la ventira de saver assister ils dus davos onns allas primizias de dus de ses figls sco Spirituals ed al profess d’ ina figlia sco muniessa. — A Mustér ei la medema jamna miert ell‘ aulta vegliadetgna de 80 onns Sgr. Battesta Agosti, sco honzeli ustier e marcadont beinenconoschents a biars Sursilvans. Cun particulara satisiacziun e cun buna raschun segloriava il defunct beinduras de duront tuts 50 onns, ch’ el sesanfli a Mustér, aunc mai haver giu ina mediaziun. Pilver ina raritat, mo in bien exempel per marcadonts. Omisdus defuncts, els ruaussien en paisch!

1 2