La construcziun dalla Viafier Brig Furka Mustér

ord Gasetta Romontscha nr. 16 dils 17-4-1913

Vid la lingia dell‘ Alpsu, Mustér-Brig vegn ei ussa luvrau frestgamein, malgrad neiv ed aura criua, la quala fa ual luvrar per buca schelar. Sin la secziun Mustér-Rueras della firma Corti e Bonato fan datier de 500 umens, e sin la secziun Rueras-Alpsu della firma Specia e Balocca ein, culs 200 che deian arrivar quels dis, ca. 400 occupai. Il liung tunnel atras l’ accla de „Cons“ sper il vitg Mustér savonza.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 20 dils 15-5-1913

Sin la staziun a Mustér arrivan ord Frontscha gia las rodaias per la lingia Mustér-Brig; denton vegn ei bein a vegnir atun, avon ch’ ins sappi entscheiver a plazzar quellas sin la lingia. Il liung tunnel sper la sta- ziun de Mustér atras l’ acla de Cons ei ualves finius avon il settember; auters tocs lingia encuntercomi van prest encunter alla fin.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 23 dils 5-6-1913

Viafier Brig-Furka-Mustér. En siu rapport per 1912 constatescha il cussegl administrativ, che las lavurs de baghiar, cunzun dils obiects pli gronds, seigien avanzadas speditivamein sin l‘ entira lingia de rodun 100 km. Ei seigi fetg probabel de saver arver quella la stad 1914. Sche la stad 1913 seigi favoreivla, vegni forsa schizun aunc la lingia Ursera-Caschanutta, la viafier tras la greppusa Vall Scalina, a saver vegnir surdada igl uost 1914 al trafic (?? Red.) — Il capital entir della societat aczionara munta tenor bilanza dils 31 Dec. 1912 sin total 38 milliuns: 8 milliuns en aczias e 30 milliuns sin obligaziuns à 4 1/2 % cun emprema hipoteca silla lingia. Dallas aczias fuva pagau entochen il Dec. 3 1/4 mill. Dal tunnel de 260 m. lunghezia tras l’accla de „Cons“ sper il vitg Mustér ha la firma Corti, Bonato e Cie. gia construiu la mesadat, in‘ intressanta, custeivla lavur.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 27 dils 3-7-1913

— Vlafler Brig-Mustér. Da Brig ensi encunter la Furka ei daquort vegniu fatg emprovas cun l’ emprema locomotiva, furnida da Winterthur, aschilunsch sco la lingia ei terminada. Ei vegn leu ussa entschiet cun tschentar la rodaia de dents. Baul ne tard ’gl atun vegn‘ era la locomotiva, ch’ ei remisada a Mustér, a saver far dacheunaven silmeins in toc dil tur enviers l’ Alpsu.

 

ord Gasetta Romontscha nr. 36 dils 4-9-1913

La sonda vargada ei il tunnel della lingia Brig-Mustér tras l’ accla de „Cons“ sper il vitg Mustér vegnius finius dalla firma impressaria Frars Corti e Bonato, e cun ina hilarica buida e marenda in loco han impressaris e luvrers festivau dueivlamein ventschidas sin in podium improvisau sur il davos arviul dil tunnel, che portava il solit pigniel amiez sgolatschontas bandieras.

Quei tunnel de mir ei sin petiziuns fatgas vegnius eregius sutterans per buca lavagar la bial’ accla claustrala de „Cons“ tras in profund tagliament aviert, che havess el medem temps era disfigurau fetg la vischinonza de vitg e baselgia e portau ulteriurs pregiudezis per la svilupaziun futura dil vitg. Vid la massiva, biala mira- glia de quei tunnel, che mesira 164 m. e ha ina pen- denza de 90 ‰, ei vegniu luvrau ca. in onn. El entscheiva direct sin la staziun, va sut il stradun dil Luc- magn ora, traversescha „Cons“ en in carraun 2—5 m. sut tratsch e sbucca ora sur la baselgia parochiala. Dalla staziun tras il tunnel e tochen Quoz vegn muort la gron- da pendenza applicau rodaias cun dents. Talas vegnan medemamein installadas sin ina tenda encunter l’ Alpsu, nua che la pendenza maximala munta schizun sin 110 ‰.

En ca. 8—10 dis vegn ei entschiet cun metter rodaias sin la nova lingia, che va entochen Tujetsch prest alla fin. Sin la fin october quentan ils impressaris de quella secziun, Corti e Bonato, de haver terminau quella. Meins avanzadas ein, muort l’ aura d’ uonn, las lavurs sill’ Alpsu.

 

En memoria da Margreta Schnotz

GR nr. 14 dils 3.4.1913

(Corr.) A Tschamutt ei morta e la Domengi’alva, sut grond conduct de bara, vegnida satrada Margreta Schnotz. La deluncta fuv’ ina dellas cantaduras veglias semper novas. La gevia-sontga ei sia sora Giuana vegnida satrada e sin quei di eis ella sezza terrada grevamein sin il létg de malcostas. „Igl ei ina greva jamna sontga“ ha ella sexprimiu, la sora satrada ed jeu stoi far l’jamna sontga en létg. Con grev per ella, pertgei bein da 50 onns enneu haveva Margr. Schnotz cantau mudinas sco menadra dil chor II e funczionau sco lectura dellas grevas lecziuns. Onns ed onns vegneva Margreta stad ed unviern giu da Tschamutt a Selva per recitar igl uffeci de Nossadunna avon messa, per mussar cun zelonta premura sia savida en caussas dils sogns responsoris.