Historia dalla Casa S. Gions

casa-s-gions-e-casa-parvenda-dretg-1950

Veglia casa pauperila a Mustér/Sut Gliendas

 

Quitaus e fastedis finazials de pli baul 

ord Fegl parochial de s. Gions, Mustér 1955, nr. 11 

Biars de Vus haveis forsa sedumandau pli ch’ ina gada: «Danunder quei plaid Spital? Pertgei vegn gl’ asil vegl numnaus Spital?» El temps miez haveva la s. Baselgia quitau dils basegnus e bandunai ed isolai. Dapertut eregeva ella hospezis ne spitals— casas d’ albiert. Linguisticamein vegn il plaid Spital bein da hospitalisar. Cussadents de quellas casas d‘ albiert ein pia hosps dils hospezis! Ual da quei temps ha per exempel la venerabla claustra de Mustér baghegiau buca meins che treis bospezis ne spitals suenter la via dil Lucmagn per saver hospitalisar, cunzun duront il criu unviern ils viandonts, che mavan sur quei pass. Il pli vegl era quei de s. Gagl, l’auter quei de s. Gion. 1374 ha igl avat Gion il III eregiu quel de s. Maria en in’ altezia de 1842 m. s. m.

En mintga casa cun ina caplutta dasperas habitava il spitalier. Era la vischnaunca de Mustér ha a siu temps eregiu in tal spital.

Las notizias prehistoricas de nies «Spital» havein nus d’ engraziar a sgr. prof. Placi Condrau, ch’ei staus confundatur e directur duront 5 decennis. El fuva buca mo in um intelligent, che haveva in egl aviert per ils basegns dil temps, el era in um de cor, che sespruava de levgiar als paupers lur sort.

Da vegl enneu ei la vischnaunca de Mustér vegnida engraviada da numerus paupers. La venerabla Claustra ha adina puspei giu in maun aviert e lu distribuiu almosnas als basignus, che spluntavan a sia porta. Quela generusadad e misericordia ein sia honur e siu meret avon Dieus, il Tutpussent ed avon il pievel. Bein ha quella commiseraziun giavinau neutier beinenqual famiglia — era ord las ulteriuras vischnauncas della Cadi. Ir a rugar fuva da lezzas uras lubiu ed usitau d’ in grond diember dils avdonts de Mustér e d’ ordeifer . . . Ils beins della spenda vegnevan administrai dagl ugau-spenda e quel distribueva als paupers sal e garnezi. Perdetga de quei factum dat aunc ozildi il massiv arcun de graun, ch’ era da lezzas uras postaus en carner-baselgia. Ussa siemia el de sia prehistoria, de siu num e renum en la stgiraglia dil tschaler-parvenda.

1841 concluda la vischnaunca de dismetter igl ir a rugar e de sustener persunas basignusas cun contribuziuns voluntarias. Las almosnas vegnevan distribuidas dagl ugau pauperil tenor ordinaziuns della Commissiun pauperila. Sefundond sin la lamentaschun generala, ch’ ils paupers mondien tuttina aunc a rugar – nunditgond il susteniment – ha la vischnaunca puspei dau liber igl onn 1846 igl ir a rugar.

1847 fuva ins gia unfis de quella stoda mulesta. Sinaquei ch’ins sappi propi gidar ils paupers, che duvravan susteniment – dalla cassa anora, han ins fatg ina collecta. Cheutras han ins rabitschau ensemen 2 000.— frs. Essend ch’ il senn de far bunas ovras ei plaunsiu sesminuius, ha la vischnaunca menau en la taglia dil pauperesser – 1 fr. per melli. Igl ir a rugar ei puspei vegnius dismess.

Gia quei onn ei la vischnaunca seresolvida de fundar ina casa pils basignus. – Essend che negin vuleva surprender il menaschi, ha ins saviu scaffir tala instituziun pér igl onn 1852 e metter las persunas en la presenta casa veglia sut tetg. Quella era vegnida baghegiada 1842 da Francestg Schmed de Faltscharidas e surveva per casa de scola. Da 1854 – 1880 fuvan 2 scolas en l’ emprema alzada, da 1880 – 1882 fuv’ei aunc ina en la 2. alzada, dapi 1882 entochen 1951 eis ei stau 1 scola en quella casa.

Allas casarinas, che havevan surpriu il menaschi della casa dils paupers muncava il spért da vera pietad, de pasch ed uorden. Ellas havevan era buca la duida autoritad. Perquei supplichescha signur plevon Leonhard Casanova 1887 Mumma Tresa Scherer, Superiura Generala de Claustra d’ Ingenbohl, de dar ina Sora della Misericordia per menar il tenercasa el spital sogn Gions Mustér. Denton mo ina solia suletta Sora vuleva e saveva la prudenta Superiura buc exponer ad in post aschi isolau.

All’ entschatta fuvan commissiun pauperila e cussegl de scola la medema commissiun. Pér 1852 ein quels uffecis vegni sparti ufficialmein. Els coopereschan denton vinavon ensemen ludeivlamein. (Vide Glogn 1950 p; 103/104). Ils 24 de settember 1887 scriva signur prof. Placi Condrau en num dil Cussegl de scola e del commissiun pauperila a Mumma Tresa Scherer, el speri, ch’ ella tarmetti sin la supplica de PIevon Casanova ina Sora per la casa ed in’ ulteriura sco scolasta per la scola.

Ils 24 d’ october arrivan Sr. Cuno Sialm de Segnes-Mustér e Sora Nicodema de Ruschein, scolasta. A quella vegn ei surdau la scola mesauna, 4. e 5. cl. cun 42 scolars, la survigilonza dellas buobas en baselgia, la scola de lavur cun ina scolasta laica e la survigilonza della casa cun 10 persunas. Sora Cuno haveva de far il percasa ed haver quitau dils malsauns. Ella ei morta gia 1889. Sr. Cuno ei stada ina vera mumma dils paupers.

Da 1901—1905 eis ei stau cheu soras tudestgas. Pervia dil lungatg sesentevan ellas buca da casa en tiara romontscha, e la glieud quintava era de buca vegnir capida. — (Cont. suonda)

 

ord Fegl parochial de s. Gions, Mustér 1955, nr. 12

Dal Spital en Casa s. Gions

Entras il maun buntadeivel e capavel dils directurs: Sgr. Prof. Placi Condrau, sgr. mistral Sep Antoni Monn, sgr. scolast Sigisbert Monn e sgr. scolast Baseli Giger-Columberg ed ina biala retscha de Soras della Misericordia indigenas ei la casa daventada ina benedicziun per la vischnaunca de Mustér. Biars ded els ein gia i sur cuolm vi en la perpetnadad ed hau retschiert leu la cruna eterna culada ord lur numerusas ovras de misericordia.

Ils onns han purtau plievia e sulegl. Mintg’ onn ha isau, dulau e smarschentau il Spital a Sutgliendas pir e pir. Il menaschi ei carschius ad in crescher. Las habitaziuns pridas si tier ils survetscheivels vischins pudevan buca tonscher per tut ils basegns e pretendevan secapescha era daners pils tscheins. Il Spital sez fuva en decadenza. Ina totala remedura fuva necessaria. Per contonscher sufficientamein plaz e per saver concentrar il menaschi meglier fuva l’ erecziun d’ ina casa nova la suletta buna sligiaziun.

Gia 1936 ha la suprastonza communala sut presidi de sgr. Gion Antoni Durschei, Segnas, incombensau architect U. Coray de Laax a Glion, ded elaborar in sboz per in correspondent baghetg. Tenor siu sboz er’ igl edifeci ord lenn e heraglit e custava ca. 200 000 frs. — Buna veglia, skizza e calculaziun eran avon maun — mo ils daners muncavan. Per rimnar ils mieds necessaris ei 1941 ils 9 de fevrer seconstituida la Fundaziun P. Maurus Carnot cun statutas giuridicamein fixadas. Iniziant della Fundaziun ei sgr. Dr. Conradin de Hess-Janka. En buca ditg sisu ha el stuiu render quen final, mo la finamira dell’ instituziun enzuglia aunc adina sia fossa en tgeua sulegliada.

Ils 16 de matg 1941 ha sgr. Gion Antoni Durschei clamau l’ emprema radunonza generala. La suprastonza della Fundaziun ei seconstituida ord umens ideals sco suonda: President: Cusseglier nazional sgr. Dr. Giusep Condrau. Vicepresident: President communal sgr. Gion Antoni Durschei, Actuar: Sgr. scolast Baseli Giger, Cassier: sgr. Battesta Berther, caustaziun. — In dils fideivels e luvrus promoturs della casa nova e siu intent ei senza dubi era sgr. Dr. L. Candinas staus. — Il medem onn 1941 ceda la ven. claustra il bellezia prau Cons-sut alla Fundaziun per prezi de sulom e promova l’ ovra cun ina considerabla contribuziun. Per la cessiun de quei sulom sa la vischnaunca alla ven. claustra bien grau. —

1915 envida la radunonza generala plirs architects de far in plan. Sgr. architect Gieri Berther de Mustér a Turitg ha corrispundiu cun in sboz, presentaus alla tschentada per invista ils 19 de matg 1916. La Fundaziun sestenta e lavura cun idealissem per l’ ovra e gudogna cunzun en Mustér numerus commembers. Las Soras rimnan cun gronds sacrifecis era commembers en las vischnauncas de Surnvitg, Trun, Schlans e Tujetsch. Entgins bials legats van en cassa. Ei vegn ediu cartas de condolenza romontsch e tudestg suenter il grafito dil maletg de Toinaraichel, Turitg, che representa las paupras olmas. Sgr. Stiafen Bundi, Curaglia, il possessur dil maletg conceda il cliché. Pli tard eis ei vegniu procurau per ina ulteriura elecziun de cartas. Entras lubientscha della Superiura Generala ein 6000 cartas cun divers maletgs vegnidas stampadas gratuitamein en la stampa Teodosiana Paradis Ingenbohl. Ils clichés ha quella semegliontamein mess en disposiziun. Dapresent dumbra l’ elecziun in pulit diember cartas pil prezi 1. 70 — 2. — frs. En quei importo ei I’ almosna comprida. Tgi che cumpra pia las cartas fa cheutras alla Fundaziun in’ almosna ch’ ei ina bun’ ovra pils defuncts. Ultra de quella vegn ei legiu mintg’ onn in bi diember messas per las paupras olmas e schiglioc aunc fatg oraziun pils benefacturs. — Ins vegli pia far stedi diever dellas cartas de condolenza en suffragi de nos cars, che han priu comiau de nus e spetgan forsa aunc en las peinas dil purgatieri sin nies agid e nossa comiseraziun.

Il luvrar e sestentar della Fundaziun P. Maurus ha procurau pil niev baghetg e siu sulom pauc dameins che 100 000 frs. A tuts che han aviert lur maun leutier in grond Dieus paghi! Senza quei brav crap de fundament havess ins strusch ughegiau ded ereger igl edifeci. La commissiun preparatorica per baghiar fa las preparativas, procurescha pils plans e surdat ils acts necessaris alla Suprastonza communala, che meina ensemen culla commissiun inschignusamein l’ ovra all’ encorunaziun.

Ven. Sr. Placida, superiura ha per quell’ ovra numerus merets. Strusch, strusch stess uss la casa s. Gions, ina necessitad dil temps, senza sia oraziun, siu impuls, senza sia involvaziun de bia quitaus e lavur inschignusa cun igl agid de sias consoras.

Ils 12 de mars 1950 ha ina grondiusa tschentada encorunau il plaid fulminont de sgr. President Dr. E. Huonder. Ils 26 de zercladur 1950, la fiasta de s. Vigeli, ha l’ emprema pala entschiet a metter fundament alla casa nova de s. Gions. La benedicziun della s. Baselgia ei vegnida plantada e sfundrada gia en il sulom.

Scuvrend il humus eis ei semussau per miez il sulom giu ina ualti lada aveina de sablun, de crappa e carpuna, perdetga d’ ina bova sederschida avon tschentaners dalla val Clavaniev giuadora. Ils 23 de settember era la casa sut tetg ed igl aur dil sulegl atunil enzugliava ella en sia colur e splendur.

Ils 24 de zercladur 1951, per la fiasta de s. Gion Battesta, ha la benedicziun della caplutta e della Casa s. Gions cun in edificont program encorunau tutta lavur. — La pilevia ha cuschentau canzuns, plaids e poesias. II Tutpussent ha vuliu concentrar il spért mo sin la s. ceremonia e svidar ora en tgeuadad sia benedicziun sur tetg e sulom, sur preit e mir, sur present ed avegnir. II plevon ha procurau per la lubientscha ded ereger ina caplutta ed envidar en quella la glisch perpetna. Possi la glisch e forza dil tabernachel purtar benedicziun sur casa e contrada. — La Casa s. Gions ei senza dubi in benediu benefeci. Ella survescha en emprema lingia als basegns della vischnaunca, ded in e scadin. Per ch’ ella seigi veramein ina benedicziun e buca ina grevezia ein entginas stanzas era aviartas per pensionaris, che pagan ina modesta pensiun. —

II menaschi ed il manteniment digl edifeci pretendan ina dretga egliada ed in cor plein carezia e curascha. 232 000 frs. smaccan aunc adina sin il tetg Casa s. Gions e tscheins ed amortisaziun egl importo annual de ca. 10 000 frs. laian patertgar e luvrar ed ultra de quei ein aunc las expensas quotidianas de cuvierer. Biars dils burgheis ein stai benefizents e generus duront il temps de baghegiar. Mo era ussa sperein nus ch’ il fiug stezzi buca! Scadin vischin vegn a sentir e capir il basegns e sustener vinavon la Fundaziun cun contribuir annualmein 1. — fr. , che las collectadras vegnan a supplicar Vus il proxim temps. — Per legats, per pli grondas contribuziuns ei il cudisch d’ aur, il cudisch d’ honur, aunc adina aviarts. — La glisch dil tabernachel en caplutta vegn a sularar Vossas almosnas, Vossas bunas ovras cunzun en la perpetnadad. —

PS. Per differents motivs supplichein nus de numnar quella casa «Casa s. Gions» (Heim St. Johann, Disentis).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Schreibe einen Kommentar